Hivern 2005, 4 de gener

Les mes sentides disculpes.

He de demanar disculpes als eventuals oients o lectors per les dues darreres escaquejades, de la setmana passada i d'avui. Ha estat per motius de salut: la grip intestinal, de forma virulenta i desurpadora, s'ha centrat en tota la meva família, des de la descendència a la ascendència. Totluqulal, i per altre banda, m'ha permes un profund, gairebé íntim, contacte amb les variades instàncies del nostre tan deficitari servei de sanitat pública (l'estatu ho arreglarà tot, hi podem pujar de peus). Des de metges d'atenció primària, a urgències, a hospitals. Una fauna variada i curiosa, la família sanitària. Però res comparat amb la exhuberància de personlalitats dels seus usuaris. El mínim que puc dir és que ha estat una experiència enriquidora perquè m'ha permès tropeçar-me amb curiosos punts a reflexionar, que segur aniran apareixen en successius programes. De moment deixo una perleta escoltada a una company de sala d'espera de pediatria en un Hospital: "Joé, aquí taddan má en yamatte que en un juzgao". Home de barret a joc amb llargues patilles i pesades cadenes d'or d'on pengen crucifixos. Obviaré mencionar la seva ètnia per no ser titlat de xenòfog. Aquesta perleta amaga tal càrrega de profunditat intel·lectual, té unes implicacions morals tan profundes, que encara no he aconseguit trere'n l'aigua clara. Hi he de seguir reflexionant. Fins la propera si la salut ho permet.