Primavera 2006, 12 d’abril

life’s hard and then you die




Com sempre, ho podeu escoltar per:ClickCaster
o bé pel:


Powered by Castpost


99,8 FM punt sis camp. El Jardí del manicomi. "life’s hard and then you die", la vida és dura i després et mores.

Driving away from home- It’s immaterial

"life’s hard and then you die", la vida és dura i després et mores. Aquest és el nom de la edició d’avui, i també d’un disco del 1986. La banda era de Liverpool i es deia It’s Immaterial, van treure aquest disc ara fa 20 anys i un altre el 1990, i res mes. Com podeu comprovar feien una espècie de pop atmosfèric quan encara no existia aquesta etiqueta. Com a curiositats, la portada és un dibuix en blanc i negre de la cara del Charlie Rivel, i al final d’una cançó hi ha un qujio del Camaron dient "eso que tu ase no se aseee, eso que tu ase noetá bieng".
"Life’s hard and then you die", La vida és llarga i després et mores, és un titol la mar de transcendent per un disc. La vida a vegades te coses massa series com per anar jugant amb transcendències aparents. Per això avui provarem de tenir un programa relaxadet i descomprimit…

Happy talk - It’s Inmaterial

Ladys from town - Miracle Legion

Temps ara per la mes meravellosa declaració d’amor que pugui existir, amb final tràgic, això sí.

A heart disease called love - Miracle Legion

One kiss became a weapon.
I don't want to bleed in vain.
Clouds collide in the heavens,
I surrender. To the rain.
The death bells that also rang,
like madness... from above.
I'm going... out with a bang,
and a heart disease called love.

Ninety-nine, below zero,
would seem like fever now.
You know me... no hero,
don't even ask me how.
I'm down in the deep deep freeze,
what was I thinking of...
In the painful breeze,
by the frozen trees,
with a heart disease called love.

After dinner. Mints. A new lover,
and the coffee's so bitter and black.
Your fingerprints... they cover,
this knife sticking out of my back.
You overlooked... the fine details.
You should've worn your gloves.
I've got a girl in jail, and a house for sale,
and a heart disease called love.

Angel Dust - Blue aeroplanes

Talk about the passion - REM

Shinny happy pepople – REM

Les noves tecnologies i la domòtica han incentivat el floriment de tastaolletes i picaflors. Ara no hi ha compromís ni hi ha res. Amb el comandament a distància no hi ha qui aguanti 5 minuts a la mateixa cadena. Els llibres no s’acaben ni de conya, i multituds s’aixequen impunement dels cinemes abans del final de la peli. Vindrà el dia que la majoria de l’estadi marxi al minut 15 de partit. Aquell dia s’haurà firmat el començament de la fi de la nostre civilització (tal com la coneixem)

It’s the end of the world (as we know it) And I feel free – REM

Time stops – Teenage fan club

Waiting for the great leap forward- Billy Bragg

London Calling- The Clash

Musica reivindicativa, i perillosa, l’altre setmana van arrestar a un jove anglès d’origen hindú dins l’avió que estava a punt de despegar. El taxista que el va portar va trobar sospitos que escoltes aquesta cançó dels Clash i va trucar la policia que se’l va emportar segons la nova llei antiterrorista. Joe Strummer i Cia es deuen sentir contents que aquestes alçades la seva música encara sigui tan "subversiva"…

The Perfect Kiss- New Order

bizarre love triangle - New Order

Roun and round- New Order

Don’t you worry - The Beloved

Senyors, això ha estat tot. Hi ha qui li agraden les papallones i les atravessa amb una agulla per clavar-les al suro. Aleshores les contempla penjades a la paret. Si us plau, no facin això amb les seves temptacions. A la escola un professor ens va dir que els llibres millor rebregats i ratllats i subratllats, millor que no pas nets i nous, que això volia dir que s’havien llegit i assimiltat. Em sembla que amb les més obscures de les nostres temptacions val el mateix, mes val caure-hi ara que no pas deixar-les pendents per algun dia. Senyos, siau i salut.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei, Towers! Bones vacances i ens veiem dimarts, tot i que el meu blog seguirà en funcionament durant aquests dies.

Veig que finalment has decidit fer menció a l'incident dels Clash: alucinant com ell solet, ¿no et sembla?

De la selecció d'avui em quedo amb el "Talk about the passion" de REM, perquè em recorda als vells temps universitaris, i obviament amb el "Bizarre Love Triangle", glòria dels vuitanta dels New Order i que em recorda a una brasilenya anomenada Ferrara per motius que no desvetllaré.

No em sona lo de Miracle Legion, però potser un cop ho escolti sabré qui son... Després (si puc!) m'hi poso.

Mr Towers ha dit...

lo del tio dels clash és per cagar-s'hi. És que m'imagino a mi a l'avió i en sec se'm emporten els polis, així, sense més, i se'm gelen els cullonets...

humm, lo de la brasilenya sona interessant... ai aquells bons temps (que no tornaràn)!

els Miracle Legion, eren un parell de tios rotllo REM, americans amb guitarres i lletres intel·ligents. No es van menjar mai un rosco. Com els it's immaterial (aquí hi va tocar al principi un del Christians).

Et sonen els Beloved (circa 90)? només van treure un parell de discs però eren molt bons, crec que farien per tu synth pop de ball 100% optimista.

Anònim ha dit...

Els dos discs dels Beloved fa anys que són al meu poder, je, je, je... ;)

"Sweet Harmonyyyyy...."

Mr Towers ha dit...

je, je, no se perquè m'ho pensava. ;)

let's get together, oh yea, in sweet harmony...

Imbatible el 1r, Hapiness, i molt més fluix el segon, on estava sweet harmony, (menudo temazo).