Blue Sapphire, Primavera 2007, 30 de maig

Com sempre ho podeu escoltar per:
ClickCaster



Punt sis camp, 99.8 FM EJDM. Blue Sapphire. El maig i el juny son els meus mesos preferits. Els dies s’allarguen, fa calor i apareixen els tirants. És una epoca més sensorial i edonista, les terrasses s’omplen de gent que mira al voltant com la vida circula mentre pren una cerveseta fresca Belga d'importació. És per això que aquesta edició és diu Blue Saphire, perquè poques coses hi ha més edonistes i estiloses que un cocktail ben preparat.

For Mods Only – Chico Hamilton

Sapphire Martini:

2 xorrets de vermut sec
2 xorrets de curaçao blau
60 ml (4 cullerades) de gin Bombay Sapphire
Una rodanxa de llimona per adornar

Es refreda la copa de Martini, s'hi posa els 2 xorrets de curaçao blau i els 2 de vermut sec i a continuació la ginebra. S'adorna amb una rodanxa de llimona.

Hard sock dance – Quincy Jones & Orchestra
The Inn Crowd – Ramsey Lewis
The Inn Crowd – Dobie Grey
When you are in love – The Proclaimers
Bow down – Housemartins

...Today I’ve been moudling plasticine, and I made a little man that looked just like me...

Tink for a minute – Housemartins
Letter for America – Proclaimers
Happy Hour – Housemartins
Shout – The Shangri-las
Nowhere to run – The Vandellas
Stop in the name of love – The Supremes
La verita – Los Soberanos
Citta Vuota - Mina
Parole parole – Mina & Alberto Lupo

les reixes serveixen per separar lo de dins i lo de fora. En general la gent prefereix quedar-se fora, serà per la claustofòbia. Però no sempre és així: hi ha qui prefereix la tranquilitat i la despreucupació de l’immobilització, tan li fot si físca o mental. Les rejilles fan lo mateix, separar el dins i el fora, però en petit. Les que més m’atreuen son les rejilles de les mitges...de les mitges de rejilla quisir. Aquestes rejilles empresonen i immobilitzen les cames i inverteixen el sentit de les dimensions. Unes petites cames amb mitjes de rejilla es converteixen en unes cames impressionants. I unes llargues cames amb mitjes de rejilla queden minimitzades per l’impacte d’aquest complement. En un café del centre, fa anys, una amiga de qui sempre havia tingut pensaments tan impurs com irrealitzables a la pràctica, em va interrogar una mica molesta sobre què mirava. Jo feia 10 minuts que no podia apartar els ulls de les seves cames curtes però empresonades per unes mitjes de rejilla negres. Li vaig contestar tot vermell que les seves cames m’absorbien la visió. No li va fer gaire gràcia i des d’aleshores apenes si ens hem trobat de casualitat. Aquelles rejilles ens van separar: Ara, no se qui es va quedar dins i qui fora.

A Jalalalbad – I muvrini
Heartfixer – The Phazz
One of them – Pinker Tones
Forces...Darling – Koop
Jazz devil – Barry Adamson
Big City – Shirley Horn

I ara en ve una de l’Ottis Redding, “security” una cançó que te uns 40 anys però que no havia escoltat fins fa un parell d’anys. Molt bonica de veritat. Una mica en la línia del “Respect”, que es podia llegir tant en un sentit de relació de parella com en el de la revindicació de la població negra.

Security – Ottis Redding
Never my love – Booker T Jones & the MG’s
Try a little tenderness – Ottis Redding

Apa, Salut i siau!

Xavi - Peret
Lo físic de l’asunto, Primavera 2007, 23 de maig

Com sempre ho podeu escoltar per:
ClickCaster



Geno – Dexy’s Midnight runners

Punt 6 Camp, 99.8 FM El Jardí del Manicomi. Avui amb una col•lecció de classics del Northern Soul, Floorstompers-coolshakers-Footstompers per Allnighters. Provarem de recuperar l’esperit del Wigan Casino. Aquesta edició del Jardí del Manicomi és diu “lo físic de l’asunto” perquè en el fons de les coses, de totes les coses, fins i tot en el fons dels gots de whisky, en el fons de tot sempre hi acaba per haver una part física, la part física. “lo físic de l’assunto”, de qualsevol asunto. I aquesta part, la part física, acaba per ser lo més important i transcendent. “lo físc de l’asunto” és el bistec de la vida, i els bistec son sempre cosa molt protèica, consistent, tangible, i vermella. Sangnant a vegades, i dura com a sola de sabata altres, però sempre comestible al cap del carrer, per gust o per obligació de no morir de gana. Però diuen uns ¿i què passa amb lo més eteri i intangible? ¿i els ideals? ¿i els somnis? ¿i l’amor platònic?

Bah, paparuches, mariconades, tonteries. De verita. “¿peace, love & harmony? Very nice, very nice...but maybe in the next world”. No, definitivament: tonteries. Cal malfiar-se de qualsevol cosa que no tingui una part ben física i tangible, de res que no tingui un bistec.

Philly Dog – Geno Washington
Ride your pony - Geno Washington

Sí, cal malfiar-se de qualsevol cosa que no tingui una part ben física i palpable. L’amor, per exemple ¿la perfecció física de l’amor platònic és el sexe virtual? Un pit grapejat, una esquena esgarrapada amb furia, arrastrant les ungles com una arada per la pell. Física contra psíquica. Guanya per golejada el tacte rugos i apassionat. Ja hi podeu pujar de peus que cap record o impressió que no tingui un format tangible i físic és un mal negoci. Les fotos, la música que tenim en digital, que no podem tocar amb els dits: meeeerda. El dia que el pc o la tarja s’engostipi i agafi un virus de merda ja està tot perdut. Mp3, jpg, bits digitals...res comparable a tornar-te a tocar, a acaronar amb el panxell dels dits...per tornar a lo físic de l’asunto.


You left me – The Admirations
Bring him back – Sissie Houston
You don’t love me anymre – Johnny Caswell
Don’t meke me love you – The Huns Review
You hit me like TNT – Linda Jones
Heat Wave – The Vandellas
At the top of the stairs – The formations
Because of you – Jackie Wilson
The sweetest thing – Chanel 3

Ahir passejant per un carrer estret, fresc i fosc del centre de la nostra ciutat, vaig sentir que algú em xiulava i m’insultava greument amb paraules malsonants i amb una veu tan ridícula com aguda. Em vaig girar cap on venia tot allò: des d’un balcó em mirava inquisidorament un animal. Era un lloro agafat als barrots de la seva gàbia que em mirava amb ulls injectats d’odi. Des de la distància no vaig poder distingir si era un odi personal o estava dirigit al gènere humà en conjunt. Vaig baixar la mirada i vaig continuar caminant, fixat en els adoquins, i una mica més petit psiquicament, disminuït per la humiliació que m’havia inflingit aquell emplumat. Des de sempre el lloros m’han semblat uns animals que tenen alguna cosa d'inquietant. Això que un bitxo parli no m’ha sembla mai massa natural. Potser és que estan farts de tenir un tio repetint obsessivament la mateixa frase al costat de la orella perquè l'aprenguin. Em sembla que a ningú agrada tenir un paio ratllan-te continuament sobre el que has de dir o el que has de fer. Probablement a ells, per molt animals que siguin, tampoc. Inquietant. I en el fons de tot, el dubte que em continua assaltant és: si els coloms sabessin dir coses, ¿n'hi hauria tants cagant-se pels parcs?

I can feel those vibrations – The Promises
Under my thumb – Wayne Gibson

(i aquesta la van popularitzar els Who)

Touch me – The inspirations
I’ll be yours for ever more – Love unlimited

“I’ll be yours for ever more “ canten love unlimited, “Oh my God help me” canta la noia desesperada perquè te por de perdre el seu estimat. Perdem al nostre estimat i ens enrecordem de Deu. Estem en un apuru i ens enrecordem de Deu. Veiem la mort, i els humans ens recordem de Deu. No entenem el que ens envolta i ens enrecordem de Deu. Deu és el Señor Lobo de Pulp Fiction. Només ens recordem d’ell quan trona. Deu amb ulleres de sol i descapotable. Deu vestit d’Armani i amb una magnum a la cintura. Teolegs em missió especial.

I only get this feeling – Chuck Jackson
Shake me, wake me when it’s over – The Supremes
Say something nice to me – Bobby Kline
Fools paradise – Caleen Anderegg
Everybody needs love – Bobby Hanna
Mr pitiful – Ottis Redding
My Love – Ronnie Jones
Shake your tail feather – James & Bobby Purify
Cracked up over you – Danny White
You’ve been away - Rubin
I Hurt on the other side – Sid Barnes
You’re gonna need me – Ted Ford
Love slipped though my fingers – Sam Williams
My man don’t think I know – Gwen Davies
I never knew – Bad Weather Inc
I want to be free – The Admirations
Hey little girl – Del Capris
I’ll Hold You
Breakaway – The Valentines

Sobre lo físc de l’asunto, ja el 1784 Sir Francis Lalane va descriure en la seva obra “Leyes de la inanimidad” que “Los objetos sometidos a larzgas y azarozas peripecias adquieren las propiedades y características humanas de aquellas personalidades con las que se cruzan a lo largo de su existencia”. Entre ells, cordes i metalls nobles eren els més propensos a adquirir propietats humanes com l’amor, l’odio o el dubte racional.

No es per casualitat que els instruments de corda i vent siguin els mes expressius, ni que els seus coleccionistes estiguin entre els essers més violentament possessius

Fins d’aquí set dies, amb aquesta cançó que el 1980 van versionejar i popularitzar els Dexy’s Midnight Runners. Set dies no és massa en aquest cas. És la mida justa.

Seven days is too long – Chuck Woods
Mundaka, Primavera 2007, 16 de maig




Mundaka - Los Tiki Phantoms

Punt 6 camp, 99.8 fm, EJDM. Aquest edició es diu Mundaka com la cançó que està sonant de los tiki phantoms, un grup de BCN que toca música surf disfressats de lluitadors mexicans, amb màsqueres i tal. El seu disc està ple de cançons amb noms de platges. Mundaka és una famosa platja del Pais Basc, prop de Guernika, on van a parar un be de Deu de surfistes en busca de la onada perfecta . "Olas izquierdas que forman un tubo perfecto durante varias decenas de metros. Esta considerada como la mejor izquierda de Europa por los entendidos y una de las olas más bellas del mundo. Esta playa de arena recibe el azote continuo de vientos de componente sur, suroeste que permiten la formación de olas que en algunos casos llegan a los 4 metros de altura. En un buen día, la ola puede mantenerse varias decenas de metros formando un tubo, lo que permite disfrutar el surf al máximo. Es un spot para expertos, nada apto para los principiantes, dado que las olas tienen mucha fuerza y pueden llegar a ser peligrosas". Es veu que està ple de surfers que ho han deixat tot per anar a surfejar. A mi també m’agrada molt el mar i les platges, però no fins l’extrem de deixar-ho tot per perseguir onades, ni (encara que m’atreu l’idea) per anar a viure just davant d’una platja solitària on poder-se banyar just acabat de despertar. Ni tan sols m’agrada tant com per tenir un petit vaixell o un surf. A lo màxim que he arribat és a comprar-me una samarreta de mariner a ratlles blanques i blaves i una gorra de capità a joc. Evidentment la samarreta no era de mariner autèntic, sinó de marienr pijo d’imitació. Però me la vaig seguir posant durant molts anys fins que es va quedar tan foradada que feia passar vergonya a les persones que anaven amb mi, i lògicament em repudiaven. La gorra, en canvi, a pesar del seu estil i personalitat només va aguantar un estiu, el del 1987. Una nit, anant en moto, em va volar del cap i va petar al mig de la carretera, on un cotxe la va trepitjar. Crec que va ser aquest accident el que la va marcar per sempre, perquè mai va tornar a ser la mateixa. Va perdre l’alegria i despreucupació de la vida alegre, aquella altaneria i estilositat tan necesseries en una gorra de mariner, sense les quals es converteix en una gorra vulgar, com qualsevol gorra de beisbol. Sempre recordaré el timó que portava bordat al frontal.

Getrunken Express - Los Coronas
Wipe Out - The Surfaris
Footstomp! - Los Straitjackets

El mar. El mar mediterrani, més concretament. Aquí mateix, a quatre passes. Un vespre de febrer, fosc, amb vent, amb fred. La contemplació d’onades petant violentament contra una platja deserta un vespre de febrer pot portar a estats d’ànim enormement contradictoris. Vull dir que igual et fan passar de la ensimismada contemplació més passiva, introspectiva i serena, a partir-li la cella al primer malparit que et creues.

Spaguetti - Los Tiki Phantoms
Miserlou - Rick Gale & The Surf Riders
Vulcan - Los Tiki Phantoms

"Luz cegadora con chica de fondo" és el títol d’una bonica fotografia. De les platges que he fotografiat, la que més m’ha impactat de les del mediterrani, o pel cas d’Europa, és la de Saleccia, a Corsega. És lo més semblant a una platja tropical que he vist per aquest hemisferi, buenu, la veritat és que no n’he vist tantes, de fet i ben mirat n’he vistes molt poques. Però aquesta nimietat no aconsegueix disminuïr la impressio que em va fer, ni el record que em quedat. És una platja a la que només es pot arribar per mar (i buenu, això els passa absolutament a totes les platjes) o través d’un camí de carros d’uns 10 Kms molt semblant a un Paris Dakar (de fet atravessa lo que en diuen el desert dels Agriates).

Do The Daddy-O - Los Straitjackets
Sidewalk Surfin' - Jan & Dean
Domino Twist - Los Straitjackets
Pipeline - The Chantays
Papa-Oom-Mow-Mow - The Rivingtons
Let's Go - The Routers
Balboa Blue - The Beach Boys
California Girls - The Beach Boys
I Get Around - Jan & Dean
In Pea We Nuts - The Pinker Tones
Costacabana - Profesor Popsnuggle

Una vegada, fa molts anys, em vaig enamora d’una foto. Vull dir de la foto d’una tia. Una tia que està molt bona, clar. Això ja fa molts anys, quan les fotos digitals ni existien. Un s’havia de molestar en portar-les a rebelar i pagar una pasta. Però buenu, jo estava enamorat de la foto, i quan estas enamorat, per molt que sigui d’una foto, no mires aquets detalls ¿no?. Home, ja ho veia jo que massa normal no era això d'enamorar-se d'una foto, ¿no?, que al final només era paper plastificat i tinta, però estava enamorat i encegat, i hi posava voluntat i interès. Però per molt que hi acabis posant de la teva part, les relacions afectives amb les fotos acaben per ser complicades. No et dic res ja en el planol sexual. Les fotos son molt seves, els qui hi hàgiu tractat ja ho sabeu, amb un punt d’egoisme, i tenen tirada a quedar-se anclades en el passat. I mentres, tu has d’anar tirant endavant per força, al ritme que et marca el temps, tal com et va empenyent la vida. Veus que ella es queda clavada, i es com si el braç amb que li agafes la ma s’anes estirant estirant fins que està a punt de petar. Al final ens vam separar. Ella es va quedar anclada al 1987. Jo he anat avançant mal que bé. De moment fins el 2007.

Sor Citroën - Profesor Popsnuggle
Miss España - Profesor Popsnuggle
Que chica tan formal - Los Polares

"que chica tan formal" és una cançó original dels Isley Brothers, que los Bohemios van popularitzar a Espanya el 1967, i que recentment els fantàtics "los Soberanos" han tornat a versionar. Però abans de la versió dels Bohemios, la van gravar en espanyol "Los Polares" el 1966, en la versió que hem escoltat. Està treta d’un vinil recopilatori de "el lagarto records" del 1995. Diu a la contraportada de l'LP recopilatori: "LOS POLARES Eran de Barcelona y parece ser que sus cominezos fueron en Alemania donde actuaron en sitios como el "Star Club" etc...". Tenemos entendido que allí grabaron dos singles, pero no está confirmado. Los componentes del grupo eran: Juan, Francisco, Antonio, Fernando y Alberto. En España solo editaron el disco que se incluye en este LP" firmat pels recopiladors JESUS Y MARINA. El disc aquest era un EP de 4 cançons, es veu en una foto, era de Juliol del 66 i incloia, "que chica tan formal,My Girl, La droga, i California dream".

My Girl – Los Polares
Esclavo de tu amor - Los Soberanos
Jinetes del Pop - Ronchel
July - The Pipettes
Tonight Is Forever - Acid House Kings

"tonight is forever until the lights go out, I’m glad you’re here with me…tonight". Pel que se, pel que diuen, es van coneixer al casament d’ell. Diuen que no s’havien vist mai abans, que ella era l’acompanyant d’un cosí de lluny de la banda de la novia, i que ella li va demanar per ballar, i ell hi va ballar, i al cap dels messos es van tornar a veure més vegades, sovint en habitacions sòrdides amb taques a la paret i el terra apagalós. I al final han acabat junts en aquest petit poblet mariner, tancats dins la habitació d’aquesta caseta, d’on només surten per comprar tabac i condons. Aquest és un poblet de pescadors petit i tranquil i tots estem trasbalsats, alguns seriosament escandalitzats, pels decibels amb que forniquen. Més ara que amb el bon temps tothom te les finestres obertes. Però a mi, si us he de dir la veritat, ja em va bé. Tanta escandalera en el fornici dels veïns ha fet pujar la líbido a tot el poble. Totom va més relaxat i les cares son més rialleres.

Love Hijack - Fine!
Blue monday - Pastel Vespa

"looove…love will tear us apaart…agaiiin…looove…" susurren les trompetes amb aquest aire de bossa nova característic de Pastel Vespa…insertar l’estribillo de "love will tear us apart" en aquesta versió brasilenyitzada de Blue Monday denota estil, bon gust i originalitat. "yo tengo las llaves de tu corazon", va susurrar ell, recordant la cançó de los Sencillos. Tema interessant el de les claus, curiosos artefactes dissenyats per obrir o barrar el pas a voluntat. ¿què va ser primer, la clau o la porta? Una porta sense clau sembla sempre poca cosa, com incomplerta o despullada, en canvi un clau sense porta, vulguis que no encara manté un cert poder intimidador si la blandeixes energicament davant els ulls borratxos de la tia amb qui et vols enrrotllar. La virtualitat d’Internet a vegades em desconcerta. A tot arreu et demanen que et registris amb una contrasenya. Però soc un despistat de collons i al final acabo per oblidar-les totes. He perdut una immensa quantitat de clauers amb claus metàliques. M’he gastat un munt de pasta fent còpies de claus de cases, cotxes, motos i candaus. (la més sonada va ser quan vaig perdre l’únic joc de claus que d’una moto d'ocasió que m’havien deixat de prova i que al final no em vaig comprar) ¿com puc no perdre doncs els passwords si pesen i abulten molt menys que unes claus metàliques?.

Una muerte lenta y dolorosa - Grupo de expertos Solynieve
Hey Sah Lo Ney - Ronnie Spector

La despedida amb aquesta brutal cançó de Peret, del seu darrer disc. El títol no ve del nom "Xavier" sinó que significa "noia" en caló, l'idioma en que està cantada. Peret ja l'havia gravada abans, als anys 70's. Apa, salut i siau!

xavi - Peret
Viva la siesta, Primavera 2007, 9 de maig.

Queda penjat aquest programa amb un retard de "només" quatre dies. Llastimosament encara no he pogut recuperar l’arxiu mp3 del programa, una pena perquè tinc en gran apreci a totes les cançons que van sonar. Seguirem intentant la recuperació...

Punt 6 Camp, 99.8 FM El Jardí del Manicomi. Després d’unes setmanes sense programa em fa molta il·lusió començar aquesta hora i mitja. “Viva la siesta” es diu el programa perquè avui escoltarem cançons de l’esplendid segell discogràfic de Madrid Siesta Records. Des de 1992 Mateo Guiscafré i Manuel Torresano, un fan de l’Atleti i l’altre del Madrid, comanden amb impecable bon gust aquesta casa de meravelles. Es facil imaginar-se’ls com un parell d’artesans xocolaters en la perpètua búsqueda del perfecte bombó de xocolata pura farcit de licor. Premium Quality. La frase que dona pas a la seva web és: "No existe pasión más poderosa que la pasión de la pereza" (Samuel Beckett). Aquest és “el espíritu de Siesta”.

El Funeral – Clint
Different Sounds- Fantastic Something

“Érase una vez, no en un lejano país sino mucho más cerca de lo que uno se podría imaginar, un sello discográfico de temperamento romántico y revestido de una noble pátina, de una especie de púrpura multicolor. Su música hospitalaria y confortable se sumergía en el lema “mundus est fabula”, el mundo como fábula, ficcion, mito, fantasia, rareza, imaginacion, realidad, distorsionada com en una casa de los espejos. Sus mistificaciones, cuentos, chismes, acertijos, equívocos se hicieron legendarios, ¡ a quanta locura lleva la música! Claro está, a unos les hizo mucha gracia y a otros no” (erre que erre, darrer recopilatori de Siesta)

Me casaré quando me enamore – Francisco Nixon

Els motius que un pot tenir per casar-se poden anar des de l’amor sincer fins al sincer interès pel diner, la posició social o fins i tot l’interès per un magnífic viatge de noces. O potser un s’hi fica com qui s’apunta a un safari d’emocions fortes, ben amagat aguaitant, esperant, amb l’ull pegat a la mira telescòpica del canó de l’escopeta. Atent a caçar el moment perfecte. Coleccionistes de caps de peces exòtiques. Llàgrimes en pots de formol. Orgasmes dissecats.

Savage – Scarlett’s Well
My tender years - Scarlett’s Well
9 the 64th quest of Earl - Scarlett’s Well

La meva primera experiència amb Siesta Records va ser aquest disc que sentirem ara, el 1r LP de La Buena Vida, referència número 8 del Segell, de 1993. La Buena Vida amb els anys es va convertir amb un dels grups estandarts (junt amb Scarltt’s Well) del segell, fins que el van abandonar fa uns 4 o 5 anys en fitxar per Sinnamon. La història del señor Sömmer està basada en un conte curt de l’escriptor Patrick Suskind.

La historia del señor Sömmer – La Buena Vida
Como en cualquier lugar – La Buena Vida
Enamorado – Barón de Tagomago

Parat i descalç damunt l’herba fresca aixeco el cap i miro com la silueta de l’avió es retalla sobre el cel blau de maig, deixant un parrell de tires blanques que es deformen per les corrents que hi deu haver allà dalt a 10.000 peus d’altitud. Penso que fora de l’avió hi deu fer un fred que pela, que gela els cors, mentre que dintre, una noia amb el cabell curt i moreno es desfà els pantalons i es busca amb els dits, apartant la goma de les calcetes, buscant una mica d’escalfo interior. Potser la única que trobarà en temps. Segur la única que trobarà en aquestes alçades.

Down to the oean – The Orchids
Adios – Kiki d’akí
Barbarella – Loveletters
Accidente – Las Escarlatinas

A les películes, els navegants sorpresos per violentes tempestes, es lliguen amb gruixudes cordes al timó o al pal major perquè el temporal no els escombri de coberta mentre tracten de governar el vaixell. Similarment, en Petersson s’aferra com aquests navegants, al seu got llarg de J&B en aquella barra, lligat amb cordes invisibles a la beguda, perquè no l’enfonsi la violenta tempestat sentimental que l’està assotant. En Petersson es lamenta al company del costat de la barra. Petersson es mostra terriblement escèptic sobre la fidelitat de la seva estimada. L’altre li diu qye “totes son iguals” i cau inconscient i borratxo del taburet amb gan estrèpit i general indiferència de la concurrència. Petersson impertorbable, tria a una de les noies del club, la del tanga més negre. Mentre pugen junts a les habitacions de dalt, encara es lamenta, esceptic sense indicis, desconfiat per genètica, de la fidelitat de la seva estimada. Un amic meu assegurava fa molts anys que el primer que cal fer quan comences a anar amb una dona, és enganyar-la així ja n’hi portes una d’aventatge. Ara és el fidelíssim espós, pare satisfet de quatre criatures.

A mulher de cada porto – Ramón Leal & Beatrice Binotti
World of paper maché – Rita Calypso
Words you whisper – Swan dive
Anna Karina – Mr Wright

A la sala d’espera del meu dentista de confiança he llegit en una d’aquestes revista de tendències, que els arcs de sant martí com a icono de la bellesa ingènua van de baixa per a la temporada que ve. Però no vaig acabar d’aclarir si era cosa dels gurus de la moda o dels gurús del canvi climàtic. O també podria ser que fos una revista atrassada de fa un parell d’anys o així, i tot això ja hagues passat en realiat. És que les sales d’espera tendeixen a distorsionar el sentit del temps, i acabo per no saber massa bé el temps que tinc darrera o el que em queda per davant.

San Francisco – La Buena Vida
Certain signs – Le future pompiste

De tots els discs recopilatoris que jo tinc, de llarg el que més m’ha impactat ha estat “Aperitivo, una recopilación de canciones de Siesta”, del 1996. Magnific, edonista.

Gianni Bugno Wheels – Trammway
El vuelo largo – El joven Bryan Superstar
Dino Campana – Daily Planet
Wherever you go take me with you – Pastell Collision

Habils navegants de zones borroses, exploradors experts en sortejar rutes poc clares, artesans de la orientació per camins borrascosos. Com quan circules per una carretera recta a mitja tarda i sobtadament penetres en un mur de boira, en una puré de pesols, que no et deixa veure ni mig metre al teu voltant. En zones borroses i disperses d’aquestes és on els conceptes canvien subtilment, i passen, per exemple d’erotisme amb elegancia descuidada, a pornografia xabacana de lamentable mal gust. Potser amb això dels GPS, els tomtom ryder i demès es clarifiqui una mica el panorama. Potser aquests nous navegadors incorporin buscadors de sexe amb filtres homologats, que censuren irrenunciablement la falta d’elegancia, estil i personalitat.

Close your mouth – Free design
Vacaciones en Roma – Daily Planet

Dios, si existiera te estaria diciendo, “hola estoy aquí, no seas mendrugo: vive bien” (extret d’una cançó de Siesta)

Apa, salut i siau!