FINAL

El final de la temporada 06/07 ha arribat a Punt sis camp el sis de juliol, i el Jardi xapa les portes. El guarda del parc amb gorra de plat i mirada depravada als ulls tanca amb un candau rovellat les portes enreixades. De petit sempre deia que volia ser violinista però un defecte congènit a l'oïda esquerra l'han convertit amb el guarda amb els instints més baixos que ha passat per aquí. No desentona amb la resta de personal.

En fi, lo seu hauria estat acomiadar-se com Deu mana. "Aquesta és la darrera edició del Jardí del Manicomi i blablalba..." però tots sabem com va això de la comunicació, vaig saber que el programa era l'últim un cop ja estava enllaunat. Si aquest hagués estat el cas, el programa s'haria dit: "Memorabilia III Final walks with me" i haurien sonat coses com:

Memorabilia - Soft Cell
Round & Round - New Order
Who dou you think you are - Saint Etienne
Being Bored - Pet Shop Boys
Caray - Gabinete Caligari

...i algunes més que haurien aparegut pel camí.


Monanem. De moment de vacances, desprès Deu dirà.

Apa, salut i siau!
Memorabilia II, Estiu 2007, 4 de juliol

Com sempre podeu escoltar i baixar l'mp3 at:
ClickCaster

Boys don’t cry - The Cure

Ahir a la nit van passar un interessant documental per la tele sobre l’enfosquiment solar, això és que tots els gasos, pol•lució i fum dels avions i demès fot tanta merda a l’atmosfera que acaba tapant la llum del sol, es veu que tanta porqueria tapa els fotons que arriben del sol i llavors no ens acalentem tant. Es veu que els 2 o 3 dies que van parrar tots els avions americans per lo de les torres bessones, la temperatura va pujar un grau. Es a dir que la mateixa porqueria que provoca el calentament global per una banda, per l’altra el refreda. O sigui, resumint, i sense tenir NPI sobre el tema: hem liat tant la troca que li hem acabat donant dos toms al problema. Jo personalment, sense saber res del tema, pero coneixent com se les gasta la nostra civilització, no li veig massa solució.... Ara que acabem passar Sant Joan, que en realitat és una festa que ve del fondo dels temps perquè celebra el solstici d’estiu, però que el cristianisme ho ha fagocitat. El poder del cristianisme per fagocitar els ritus tel•lurics pagans es increïble. Però no res comparat amb el poder del consumisme per fagocitar els ritus religiosos (tan li fa si cristians, hebreus o animistes). Si fins ara els homes hem adaptat els nostres cicles econòmics i espirituals al ritme de la terra, ara en canvi, li demanem a la terra que s'adapti als nostres nous cicles econòmics i espiriutals, però no se si ella deura estar per la labor. Em sembla que anem de pet a les flors de plàstic...

Plastic flowers – Mood six
The Fall - McCarthy
You bring the miracles – The Weather Prophets
Creep – Radiohead
Spitting out miracles – The Blue Aeroplanes
Ceiling Roses – The Blue Aeroplanes
Ring the bells – james
Here’s where the story ends – The Sundays
There’s a light – The Smiths
Perfect Kiss – New Order
Just can’t get enough – Depeche Mode
Sub culture – New Order

El Sr K va entrar per descuit al lavabo on es dutxava la seva dona, i es va emportar la mes monumental de les sorpreses en els seus 15 anys de feliç matrimoni:

-Pero Maria, carinyu, si tu tens pilila! Si et penja un pito d’aquí allà entre les cames! Però si això és una estafa! Si m’has fotut el pèl tots aquests anys!!

Pero la Sra K li va respondre amb calma i conmiseració

-Au venga, Pepitu, no et queixis tant, que al capdevall és culpa teva. Si en tots aquests anys no has estat al tantu dels meus petits detallets, ara no te la vulguis agafar amb paper de fumar...au vinga no rondinis...allarga’m la tovallola i ves a apagar el foc que les llenties ja deuen sobreixir

El Sr K no va poder respondre perquè en aquell precís moment, uns sorolls van interrompre la plàcida conversa: El periquito i el hamster tornaven a fornicar escandalosament cridant tot tipus d’obscenitats intergenèriques. Qualsevol dia els veins començarien a sospitar...

Masters & Servants – Depeche Mode
18 Miles from Memphis - Stray Cats
Casablanca – Duncan Dhu
Sittin’ Pretty - The Pastels
I wanna live – Ramones
Shame on You – Darling Buds
Should I stay or should I go – Long tall texans
Fiesta – The Pogues

El col•leccionista de cicatrius va deixar el maletí de cuir negre sobre la taula de caoba i el va obrir teatralment davant els ulls de la noia tatuada. Un munt de bitllets de tots els tamanys es van desparramar per damunt la superficie llisa i brillant.

Pero la noia tatuada el va mirar despectivament: “les cicatrius, com el carinyu verdaderu, ni es compren ni es venen. No hay dinero en el mundo que compre cicatrices. Si vols cicatrius te les hauràs de guanyar” va dir assenyalant la paret d’on penjava perfectament alineada la col•lecció de ganivets i tallants de carn i peix. Punys nacarats i acer inoxidable brillant, tan brillant que reflexava sense cap ombra de dubte fins les més íntimes intencions de tot aquell que sel’s mirava.

Secrets – The Primitives

Cuidin els seus mes personals secrets en la intimitat. Apa salut i siau!