Estiu 2004, juny

ELS FARSANTS

Els farsants s’obren pas a cops de colze entre la multitud. Els podeu reconèixer pel seu posat greu i responsable. Els farsants cuiden que res no pertorbi la inestable pau social: ja sabeu que amb les coses de menjar no s’hi juga. En el seu honor i en el de ningú mes aquesta edició dels Deliris primaverals es diu "Els Farsants".

With everything to loose- Style Council
Mr red eyes- Beautiful South

Els farsants s’obren pas a cops de colze entre la multitud. Amb les seves ulleres de sol dominen la situació com buitres carronyers fent vols circulars a milers de metres d’alçada. No els intenteu reconèixer pel vestit, no, no ho féssiu mai…com agressius camaleons de presa canvien la seva pell adaptant-la a l’entorn. Gireu-vos, gireu-vos lentament a la vostre esquerra…aha, mocassins de pell, xinos estripats curosament, una senzilla camiseta negre i… ulleres de sol. I més enllà? Dissimuladament, samarreta imperi, tatuatges a l’avantbraç, xandall de la mili i… ulleres de sol. Els farsants son molt bons en la seva feina, ningú no sap si ho són o no, per això cal anar tan alerta. (com dieu? Que els camaleons no us semblen animalons agressius? Pregunteu-ho, pregunteu-ho a les mosques…)

Flamboyant- Pet Shop Boys
Finisterre- Saint Ettienne
Vacaciones- Berlanga

Els farsants s’obren pas a cops de colze entre la multitud, i a les nits recolzen els seus colzes a les barres dels bars de copes en un angle de 45 graus. Miren escrutadors a dreta i esquerra buscant que els ofereix la concurrència. Els farsants prefereixen les corbes sinuoses, les noies dansant amb els braços alçats, les aixelles a l’aire i el cap cot, absortes en la música, amb la cabellera cobrint-los la cara. Els farsants fan girar displicents els gels de la copa, tornen a mirar a esquerra i dreta, senten la música però rarament escolten les paraules, i arribat el moment oloren l’ambient. Molts farsants es treuen els anells un cop l’olor que busquen omple els seus pulmons i la seva voracitat. Altres farsants els deixen a casa. Els farsants, amb el pulmons i la voracitat plena i els anells fora es mouen amb els ulls fits i les aletes nasals afilades. Guardeu-vos, Guardeu-vos molt dels farsants en moviment!.

Loosing my religion- REM
Even Though (The One Before The Last)- Gigolo Aunts
At least that's what you said- Wilco

La penúltima. Aquesta és la d’abans de l’última: qui pot culpar una anima per desitjar quan la nit sembla negre? Es pregunten els Gigolo Aunts: pur preciosisme retòric, diem des d’aquí, ni mes ni menys que el d’aquí. Avui xapem amb les afiladíssimes guitarres de Wilco, tallants com navalles d’afaitar amb les que algú s’ha fet sang rasurant-se per donar més plaer a l’estimat. Sang i plaer, sens dubte una combinació perillosa… Però al cap del carrer, perquè saltem els humans ponts lligats amb cordes? Perquè escalem afiladíssimes glaceres amb grampons (tant tallants com les navalles d’abans)? Perquè comprem cotxes i motos que arriben als 200? Superar límits sol donar plaer, excedir-los de vegades porta sang. Límit, sang i plaer: tres variables per a una equació, la equació de la vida o potser la de la mort. Que cadascú hi posi els seus factors de ponderació, fins i tot els farsants de colzes afilats. I ara, senyors, fins la propera. Cuidin de les seves més perverses temptacions com si fossin fràgils animalons de companyia, perquè el dia de demà, quan ja no les puguem portar a la pràctica, quan ja no hi puguem caure, seran elles les que ens recordaran temps millors…

4 comentaris:

Capitán Fórceps ha dit...

Tries tu les cançons?

Mr Towers ha dit...

com diria Niles Krane amb posat d'ofès "of course", és la única satisfacció que dona. Per cert, soc bastant analfabestia en el tema blog, i no sabia que anava deixant el rastre d'aquest per tot arreu on fotia pessunya is it so?

Acollonant el teu tinglado, he hagut de xapar la porta del despatx pq em descollonava de riure massa alt (i taxativament no és un comentari com diria el Sr Lobo para empezar a chuparnos las pollas)

Capitán Fórceps ha dit...

So it is. Veig que ets un fan de Pulp Fiction, que tal Sin City?

Mr Towers ha dit...

la cosa és que he esta allunyat dels cines els últims 14 mesos per qüestions de bolquers, però -els designis del senyor son insondables- per aquelles casualitats de la vida años ha va caure a les meves mans el còmic original de Sin City en un rasto (més aviat un rastrillo pel cutre que era). Com havia anat a parar allí tal obra d'art? puta idea, vaig pagar l'irrisori preu i vaig disfrutar d'una hisòria truculenta, ben lligada, acollonantment dibuxada, gotica...millor si el sexe fos un pel més explicit, però en fi, en resum acollonant.

Per cert, sobre aquell post teu al OJO...S/rock català: 100% d'acord, abrase visto semejante atajo de pardillos sin talento...Se'm erisen els vellus només de recordar una canço d'uns capullos dels que per sort he oblidat el nom, però l'estribillo encara està tatuat a les meves neurones: "m'has dit Ei!, ara sé que ets el meu amic..." ¿¿¿!!!???
anyway, es pot saber the name of the band? and if not, referències, influències, plagis varis?