Hivern 2006, 25 de gener

Escapisme



Powered by Castpost

Plan 10 (the return of the faceless humanoids)- Dr Calypso

Benvinguts, amics. P6R, 99,8 FM el jardí del manicomi. M’encanta aquesta època de l’any. M’encanta sortir a passejar pel carrer. Veure la gent moure’s amb alegria. Les noies, maques elles, traient a passejar de nou els seus melics (amb piercings o sense) després de tants mesos de fred. Alegres, els escots tornen a florir per doquié. Uns tirantets per aquí, uns tanguilles per allà: l’exuberància apareix de nou. Visca, trop-lai-la és la primavera. Visca la calor. Visca suar a la nit entre llençols enganxifosos. Anem, amics, cuitem tots a la platja a gaudir dels bikinis de la nova temporada.

Amics, disculpeu aquesta desconcertant parrafada, però és que l’hivern se m’està fent insuportablement llarg i necessitava un xute directe a la vena d’escapisme. D’escapisme estacional quisir. Aquests innocents exercicis d’autoengany son per a mi com pastilletes de metadona pels yonkis: una petita ajudeta per anar tirant mentre no arriba el gran xute: allà se divisa, a lo lejos. Por allá resopla! Por allá resopla! 4 mesos i ja el tindrem aquí. Ànims, ja falta poc...Mentrestant, en aquest exercici de nostàlgica enyorança pel bon temps, anirem enxufant una mica de música amb ressonàncies estivals. No, no, que va home, tranquil, no parlem del Georgie Dan, per a mi la música amb més reminiscències del bon temps és l’ska. Marxant una d’especial d’ska!!

Night boat to Cairo- Madness

Ne-ne na-na na-na nu-nu- Bad maners

Filth McNasty- New York Jazz Ensamble

Punt sis camp, 99,8 Fm, el jardí del manicomi, l’edició d’avui es diu Escapisme, per que tracto d’escapar-me d’aquest hivern llarg, fred i humit a una platja amb sol, cocoteros i nenes mones que ensenyin el melic. Escapisme ingenu, ho se.

Sen’s Pixen- Dr Calypso

Sen’s pixen a sobre i diuen que plou. Saludant a tort i dret, fent petons a petits i grans. Aquí els Dr. Calypso mostrant un cert escepticisme cap els nostres polítics. Be, una lletra un tant ingènua i primària, però bé. Trobo que molt apropiada pels dies que corren. Es que òstia, és molt fort. Fot cagar. Ei, de veritat que si. Tio això de l’estatut, per exemple. De pena. Per plorar. Deien per la tele: aquí l’equip de negociadors de tal partit agafant el pont aeri. Negociadors? Negociadors de què? Negociants com a molt. Hi trobo una subtil diferència entre un negociador i un negociant. La mateixa que entre un empresari i un quinielista. ¿No us recorden aquells venedors de cotxes de segona mà de les pelis americanes? ¿una gran esplanada de cotxes tronats, i els tios dient, aquest chevrolet del ’84 te un finançament de la òstia ?. Si fan això per uns vots espanta pensar que serien capaços de fer per un plat de llenties...Si, a mi m’agraden les motos. Però començo a agafar mania als que en venen.

Rufufu- Dr Calypso

Els Dr Calypso, una banda pels qui tinc una especial simpatia. Estan en el negoci de l’ska des de fa molts anys, principis dels 90’s. Unes lletres de vegades una mica tòpiques i previsibles, així molt d’enrrotllats i tal, però tenen algunes cançons que m’agraden molt. A més han sabut evolucionar des d’un ska més acadèmic i "de llibre" a agafar més influències com el soul o tocs llatins. A més son molt simpàtics, vam tenir oportunitat de parlar amb ells en un concert a la platja de Cambrils, un Sant Pere de fa uns anys, , que havien de tocar a les tantes de la nit, per quan s’acabés la revetlla de la plaça del pòsit. Va ser molt entretingut, no hi havia gaire gent, però va estar guay, ballant a la sorra de la mateixa platja, unes cervesetes, les onades, les estrelles….

Al capone- judge dread

In the mood for ska- Skatalities & laurel aitken

Heaven is in your eyes, our hearts beat together, podem fer meravelles nena, but for tonight forget it: I’m in the mood for ska. Romàntica cançó on el padrino Laurel Aitken li diu a la núvia, que si, que se l’estima molt, que els seus cor bateguen junts, però que aquesta nit està més aviat per ballar ska. Entranyable tema de l’escaqueig de núvies, esposes, amants i similars. Tots coneixem dotzenes d’anècdotes sobre això. Tal com dibuixava el Forges l’altre dia, perquè us penseu que pleguem tots a quarts de deu? Per escaquejar-se, amics. L’horari de la champions no es casualitat companys...

Message to you Rudy- Specials

Bluebeat and ska- natural rhythm

It’s called love at first sight, did your eyes meet at disco that night?. No amics, no. No és amor a primera vista. A aquestes alçades de la película tots sabem que aquestes eriçades de vellu, aquestes sobtades palpitacions i acceleracions de cor, tot això mes que amor a primera vista, te pinta d’un putu calenton, d’un subidon d’hormones. És el pessigolleig a l’entrepierne que tant volum de negocis genera en la economia submergida. No se, a mi em dona la sensació que l’amor vertader tira més per la part legal de la economia: cinemes, restaurants, i mes tard guarderies i xiquiparcs ( i si, podem discutir si llavors encara és enamorament o simple acomodament).... Em dona la impressió que els instints més primaris i urgents van més aviat per circuits més sòrdids del sistema econòmic. Economia submergida (que no enfonsada) li diuen. Diuen que el cap de setmana passat els mossos van fer redades per aquests locals de deu… En fi, seguim dedicant-
nos una estona més al rocksteady, que és aquest reggae mes tranquil i relaxat…

Reggae lovers- Dr Calypso

I don’t want to wait in vain- Bob Marley

Ostia, no us ho creureu però m’ha començat a caure una llagrimeta sentint aquesta meravella. És que tinc una especial predilecció per aquesta joia del Bob Marley. És que escoltant-la m’adono que hi ha una brutal diferència entre una bona cançó i una meravella de cançó. Perquè les cançons que hem sentit fins ara, estaven bé, m’agraden (home, es clar, només faltaria, mal aniríem, si les trio jo!) però al costat d’aquest bombazo empal·lideixen, pobretes…En fi, el mestre li diu a la estimada que ha trucat 100 cops a la seva porta però que encara en pot trucar 100 més. Però que no vol esperar en va.

Three little birds- Bob Marley

I més coses, corria l’hivern del 92, i solíem aparcar en el bar London, al carrer Nou de la Rambla, perpendicular a les Rambles de Barcelona. Una nit, ja tard, hi vam entrar i tocava una banda, una mescla d’acústic amb ska. La majoria de gent estava més per la conversa i per l’acecho de les pajarilles que pululaven que per la música. Però tocaven guay. Vam arribar per les 2 últimes cançons. Van arreplegar els trastos davant la indiferència del personal. Em vaig animar a xerrar amb el cantant. Eren anglesos i vivien a BCN bastant tirats, repartits per queos i tal. Tocaven on podien. Explicava que fins havien tocat a Tarragona i que s’havien hagut de quedar a dormir a l’estació, una d’aquelles entranyables anècdotes de bolos. Vam parlar de gustos musicals i vam coincidir amb els Smiths i Morrisey. Els hi vaig comprar una maqueta i em va donar el telèfon per si els hi podia caure algun bolo per aquí (era el de ca la núvia d’un del grup, llavors no hi havia mòbils). En fi, l’estiu següent van treure el disc amb Zafiro, lo que els va assegurar una promoció bona. Fins i tot van tocar a un d’aquests programes de dissabte nit de la primera. Després d’això mai més se’n ha sabut res. Es deien Inspector Tuppence i sonaven així:

Don’t get me down- Inspector Tuppence

En fi senyors, aquí acaba aquest exercici d’escapisem estacional, algun dia arribarà l’estiu , ja falta menys. Com sempre, segur que tenen obscures temptacions. Siusplau caiguin-hi, ho diem per vostès i també per nosaltres: caiguin-hi i no ens deixin sols. Au, fins la setmana que ve.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola, escric en referencia als inspector tuppence,i coincideixo amb tu quan dius que eren bons. Eren molt bons, costa una mica avui en dia trobar musica com la que sonaba dels seus instruments a més dells! Jo encara tinc totes les seves i la veritat que es una pena que no s'hagin tornat a veure. Per cert, discs en tenen 2 (cd's) i maquetes dos mes, i un single!!! En fi, que ara viuen dispersos per la geografia europea,pero se de bona tinta que estan molt be, i fent música...la seva passió.