Hivern 2006, 8 de març
Ajustant ressorts. Treballs fins de manteniment
.

Ho podeu escoltar per ClickCaster

O bé per


Powered by Castpost

Golpe de Gracia- Los Planetas

La guitarra comença a sonar saturada i després comencen les histories absurdes, violentes i tristes. Son els Planetas Contra la llei de la gravetat. "Ajustant ressorts. Treballs fins de manteniment", aquí comença aquesta edició del Jardí del Manicomi. 99.8 Punt sis camp. Avui sí. Aquesta és la bona, va cridar l’incaut segons abans de despenyar-se precipici avall. L’esperança és l’últim que es perd, i ben mirat, les vistes mentre vas caient son la mar de distretes. "Ajustant ressorts" es titula la cosa, i el subtítol és "Treballs fins de manteniment"

Devuelveme la pasta- Los Planetas

Paraules sentides i sinceres d’odi profund i visceral. Lliço u:
Venjança, bonic i fins i tot necessari concepte. Ja pots pujar de peu que ho tinc tot ben apuntat al bloc d’espiral de tapes vermelles. Dates, llocs i tots els detalls. Al final sempre s’acaba arribant a una espècie d’equilibri còsmic. (Ho va dir el Woody Allen en una peli i jo m’ho crec) No ara, no cal que pateixis, home. Tinc tota la vida per davant per afilar navalles rovellades i per deixar que navalles afilades es rovellin. No tinc pressa. Tot acaba arribant.

¿Que puedo hacer?- Los Planetas

En aquesta època de tan relativisme moral, ¿I si ens miréssim la vida des del punt de vista del terròs de sucre, en lloc del punt de vista de la tassa de cafè? La perspectiva de diluir-se en un plisplas amb el contacte del líquid cremant... nxt, nxt, nxt, no és xaxi. La vida és dolça només per la tassa de cafè, pel terròs de sucre amargueja sense remei, sempre a pitjor.

Mr. Camping- El niño gusano

El niño feliz- Cecilia Ann

Paraules sentides i sinceres d’odi profund i visceral. Lliçó dos:
Després de tants anys, et trobes a la teva exnòvia pel carrer i tot és jiji- jaja-. Però, ¿perquè caure una i altre vegada, en aquest xapapote de la bona educació i la conveniència social? La pròxima vegada li diré, "a prendre pel putu cul, tia. TU ET VAS QUEDAR EL MEU PUTU CASSET DE AZTEC CAMERA i encara espero que ho reconeguis". A partir de demà reclamaré a totes les meves exnòvies totes les meves long lost pertinences. L’hauria d’haver ofegat aquell nit a la platja de Cambrils. Jo portava un pet com un piano i podria haver alegat estat d’embriaguesa. I també hauria pogut alegar que era molt lletja. I a més ho continua sent.

Nada me importa- La Costa Brava

Cumpleaños de Robnaldo- La Costa Brava

En aquell mateix bloc d’espiral de tapes vermelles tinc apuntades totes les estúpides pelis de cine que m’he tragat per totes elles. Desgraciadament les pelis duren 2 hores mentre que els partits de futbol duren només 90 minuts, o els d’hokey 50. No hi ha manera d’arribar a fer les paus. Mai podré quadrar els minutatges. És com els orgasmes. Per un orgasme masculí un se’n pot trobar fins 8 o 9 de femenins. Impossible arribar a fer les paus. En el dia de la dona treballadora, estaria bé que en això també hi hagués discriminació positiva.

Huracan- Mercromina

El hombre que casi conoció a Michi Panero- Nacho Vegas

"…y las chicas cantan Sha-la-lalalala…"
Cohets de colors esclaten sobre el cel estelat. La brisa nocturna de juny dispersa el fum del castell de focs, i els dos enamorats s’abracen per la cintura. Després faran sexe apassionat, coses que té el bon temps. S’ofegaran l’un a l’altre fent broma a la piscina municipal les tardes de juliol, amb un adolescent amb ulleres de busso fotent-se catxondo al fondo, mirant l’espectacle eròtic submergit. A l’agost passaran calor i es queixaran de la gentada un diumenge a la Platja Llarga, clar, ¿a qui se li acudeix anar a la Platja Llarga un diumenge d’agost?. Compraran gelats i discutiran de política. Un vespre de finals de setembre ell li cedirà galant la jaqueta perquè ella te frescor "ai, amb aquest vestidet de tirants", res, pura coqueteria. El segon diumenge de novembre ell es desperta ressacos en un llit estrany, una sabata a la boca i el record d’un somni en que l’ofegava amb inusitada violència en un mar gris plom, ella movent els braços desesperada fins desapareixer en el fons de les aigües grises pesades i denses. Benvingut a la realitat, amic, això no ha fet més que començar. I per cert, ¿on deuen ser els calçotets?

Eskimo bed- Lonely Joe

No te puedo hacer feliz- El chico con la espina en el costado

"...no te puedooo hacer feliiiiizzzz..."
Venedors ambulants de troços de cor fan l’agost a la tardor, quan les mañes, ai, tan rosses i morenes elles, després de passar tot l’estiu despullant els seus cossos en les nostres platges públiques, deixen la costa daurada amb els seus cotxes de tres milions, i tornen a Saragossa. On, per cert, fa molts anys, en un Pilar, em vaig partir una ungla en un absurd joc de picar claus llarguíssims amb martell a canvi de vinotinto –de garrafot òbviament -. Serè és més fàcil NO prendre mal. No prendre mal a les ungles i no prendre’n als cors. Això no obsta perquè l’altre opció, la alcoholica, sigui amplia (sinó majoritàriament) seguida. I bé doncs, d’alguna cosa han de viure els apedaçadors ambulants de cors. Encara ara somnio algun cop que clavo aquells llargs claus al seu cor com un Van Helsing qualsevol. I encara que costi de creure, el pitjor no és la recurrent ungla partida, sinó el xipoll de sang que queda per terra i per les parets. Martells tacats de vermell, ensagnats, com mai us podríeu imaginar…

Adoro las pijas de mi ciudad- la costa brava

"La belleza de las cosas simples". Comencen fent coses simples, ingènues. Un petó a les 11 de la nit en un portal, per exemple... Després, com tot, es va complicant. El desig de Sentir aquelles pessigolles a la campaneta, passar baldes de lavabos destartalats, mentre a fora algú pica violentament a la porta... ."Te lo canvio por amor, el dinero... que tu padre te dejó". I al cap del carrer no és tant pels calés. És per aquella sensació de transgressió, d’agenollar-se damunt moquetes destartalades, amb fuades i taques resseques. La seva família és de l’Opus i als dinars de festa s’explica amb veneració el dia que San JoseMaria li va donar la comunió al Abuelo Juanito.

Deberes y privilegios- Los Planetas

Amics, que el Reproductor on has carregat el Cd destrossi i descolloni una preciosa cançó, és un
motiu com qualsevol altre per despedir el programa. "Ajustant ressorts" era el títol, i "Treballs fins de manteniment" el subtítol. Segur que en alguna banda dels seus cervellets tenen algunes fosques temptacions. Caiguin-hi. Caiguem tots en les nostres temptacions, per deslliurar-nos de qualsevol mal. Serà fins la propera, si Deu vol. Salut i Siau.

Jacob's Ladder. Scarlet Well (Unreal)

4 comentaris:

Jordi Soler ha dit...

Em confesso un ignorant de tot el que has posat avui. Lo dels Planetas m'ho haig de fer mirar, perque tot Déu diu que són boníssims i jo no he escoltat pràcticament res. Alguna suggerència del primer CD que m'haig de baix... que haig de comprar?

El 'Cecilia Ann' del Nano Feliç és un cover dels Pixies?

your ha dit...

Bare Foot Maniacs BareFootManiacs Big League Facials BigLeagueFacials Big Tit Patrol BigTitPatrol Blind Date Bangers BlindDateBangers Bus Stop Whores BusStopWhores Casting Couch Teens CastingCouchTeens Coeds Need Cash CoedsNeedCash Giants Black Meat White Treat GiantsBlackMeatWhiteTreat Hentai Playground HentaiPlayground I Spy Camel Toe ISpyCamelToe Mr Chews Asian Beaver MrChewsAsianBeaver Please Bang My Wife PleaseBangMyWife Pump That Ass PumpThatAss Roger Celeb RogerCeleb See Her Squirt SeeHerSquirt Teeny Bopper Club TeenyBopperClub The Big Swallow TheBigSwallow Threesomes Threesomes Tinys Black Adventures TinysBlackAdventures Tongues And Toys TonguesAndToys XXX Proposal XXXProposal

Mr Towers ha dit...

Jordi, per començar l'últim " contra la ley de la gravedad".

lo de la cançó "niño feliz", no és un cover. El nom del grup "Cecilia Ann" probablement si és un homenatge.

la majoria de cançons tenen una lletres curioses, negres o absurdes.

De moment no he pogut penjar el programa pqq tinc problemes amb l'arxiu, però en quant estigui passaré puntual avis.

@your

aquests temes tan interessants que proposes miraré de tractar-los en algun programa mes endavant.

Elnan ha dit...

Ostias Towers, ultimament estic fatal de temps i no puc escoltar-te, pero en quanrt pugui m'escolto els programes pendents.

Has pensat de crear postscast? son arxius descarregables per a reproductors tipus iPod o aplicacions tipus iTunes (oju! ambdos son nadius de Apple, pero amb compatibilitat per PC). Aixi podria descarregar-me'l a l'iPod i escoltar-lo de cami a la feina i tornada.
No se com es crean ni la aplicacion necesaria, pero si vulguesis podria cerca-ho.
No se, es una idea que et deixo caure, encara que entenc que per falta de temps e incompatibilitat amb l'informatica potser et fa mandra.

Osties tu! el your aquest va una mica sortit, no? A veure si es un fan que t'esta fent l'ullet Towers!!