Primavera 2006, 5 d’abril

"Paraiso do Atlantico"


Com sempre, ho podeu escoltar per:
ClickCaster

o bé pel:

Powered by Castpost

your choice...

Africa Nossa-Cesaria Evora & Ismael Lö

99.8, Punt sis camp, el Jardí del Manicomi. La edició d’avui es diu "Paraiso do Atlantico"·, que és un dels sobrenoms de la illa de Cabo Verde, perduda al mig de l’Atlàntic davant la costa occidental d’Àfrica. És d’on ve el color moreno del Larsson, el golejador del barça, (que tingui sort avui en la seva feina, en parlarem més tard). El seu pare era de Cabo Verde i va marxar per fer de mariner, va tenir un fill a Suècia i també va marxar. Sembla que tothom marxa de Cabo Verde: a treballar al continent, a Àfrica; a Portugal, (l’antiga metròpoli); o a Europa, (Paris i tal). Tothom marxa. Canten cançons tristes i els hi diuen "mornas". Potser és per la boira que sempre hi ha, o per que és una illa, no ho se, però son cançons amb un tel de tristor, fins i tot quan parlen de coses alegres com el carnaval de Sao Vicente, que sembla que és una cosa divertida i marxosa, no ho se, ho he llegit, no hi he estat mai.

Amor di Mundo- Cesaria Evora

Chico Malandro – Ana Firmino & Tito Paris

Tothom marxa de Cabo Verde i potser és perquè la música que hi fan té molts peus. És una música amb un peu als Fados, un peu a les saudades brasileiras, un peu a la soka de Dakar, i fins i tot un dit petit a la illa de Cuba. La cantant més famosa és la Cesaria Evora, i a mi em sembla també la millor. Una dona amb collons coma a boles de petanca, valgui el copyright de la expressió. Amb una cara curtida per mil històries, com aquells troncs que a vegades et trobes a la platja, que han passat de tot en temporals a alta mar. Vida profunda: alcohol, cantant en antros de port…Si la coneixeu, tot això que he parlat sobra, perquè amb la seva música n’hi ha prou, si no la coneixeu, la sentirem una estoneta…

Tchintchirote- Cesaria Evora

Nha Fe – Teofilo Chantre

Una recta és la distància més curta entre dos punts. Per molt llarga que sigui la recta. Això és infalible, matemàtic. Però i entre dues persones? la geometria no diu res de quina és la línia més curta entre dues persones. Molts cops la línia recta (de conducta) és precisament la que més distancia dues persones. Definitivament i per sempre. De vegades la línia més retorçada és la distància més curta entre dues persones. El que les uneix com la gravetat d’un forat negre. Definitivament i per sempre. Potser en algun d’aquests hiperespais les línies rectes són retorçades. O potser en algun hiperespai les persones no som més que punts.

Sorte - Cesaria Evora

Sabine Larga’m- Cesaria Evora

El senyor amb ulleres metàl·liques i corbata lluent gesticula animadament. Si tanca el tracte tornarà a casa eufòric, amb aquella coneguda sensació de victòria dins el maletí de pell repujada. Es veurà una cervesa, serà graciós i ocurrent, i per la nit regalarà magnànimament un revolcon a la seva dona. I es piltarà, s’ha de descansar, demà tornarà a ser un dia dur: la carn escasseja, s’han de caçar més bisons abans que el mal temps espanti els ramats. Com cada nit s’adormirà mirant com les brases enrogeixen el sostre de la cova.

Matriz ou Filial – Simone

Arrastrada i tristísima cançó de relacions amoroses. Quan ja no queden més paraules per dir, el millor és callar. A menys que es vulgui prolongar l’agonia. Una llarga i dolça agonia. Tan dolça i plaent que justificarà totes les paraules lletges que direm, tots els dolorosos retorçament de vísceres que farem. El temps i un mínim d’intuïció ensenyen els punts precisos que cal polsar. La tecla que per art de màgia genera les mes amargues de les llàgrimes. Al cap del carrer la agonia no és sinó una manera de no estar mort.

Face a face – Simone

Garota de Ipanema – Najwa

Kalimbeats – Guillamino

D Smoke – M4J

Dubtes – Guillamino

Intro 16A – M4J

Mitja horeta – Guillamino

Stage Piano – M4J

Bianchi Sunrise – Sandrobianchi

Impopular – Dr PopSnuggle

Rise & Shine – The Cardigans

En aquestos precisos moments s’està decidint el partit, i nosaltres aquí entretinguts en tonteries. Que Deu reparteixi sort i que tota caigui del nostre costat...En aquest moments d’angoixa l’únic que els podem oferir des d’aquí, és l’humil consell que caiguin en les seves més profundes temptacions. No sé si servirà de res però oferirà un confort momentani. Salut i Siau.

8 comentaris:

Jordi Soler ha dit...

Cesaria Evora... tens bon gust, Towers, tens bon gust.

Ara riuràs, però saps quin CD de música brasileira que va sortir l'any passat està de conya? El Putcheros Do Brasil de Victoria Abril. Sí, sí, l'actriu cutre... Però aquest CD està curradíssim, paraula.

Al migdia escolto el programa, com sempre.

Mr Towers ha dit...

El primer cop que vaig escoltar la Cesaria Evora vaig tenir una revelació. Hi ha el resto de música, i apart hi ha ella. Amb això de la Victoria em deixes intranquil, quan va sortir vaig sentir alguna cosa i em va semblar prou bé, però després vaig oblidar el tema...i lo d'actriu cutre, mmmmmm, la veritat és que sempre m'ha donat morbillo, me pone, me pone...

Per cert, allò del Stereolab era un lamentable error meu, els vaig confondre amb els Lali Puna, que aquestos sí vas confessar seguir (¿o m'he tornat a confondre?).

Per cert, escoltes amb clickcaster o CastPost? algun de preferit? funcionen igual?

Jordi Soler ha dit...

T'has tornat a confondre, Towers... no serà els House of Love?

Escolto via Castpost, que encara que sembli mentira funciona millor que l'altre (més ample de banda al servidor, imagino).

Mr Towers ha dit...

@Jordi

ref: Saga Stereolab/Lali Puna

Hòstia Jordi, mil·lions de disculpes. Al final he donat amb l'equivoc, després de patejar-me tots els coments des dels principi (sort que el garito sembla un mas robat). M'agenollo per demanar humild perdó per la meva cagada. Vaig confondre lamentablement un comentari d'un altre il·lustre contertuli sobre aquestes dues bandes. Des del dia que vas dir lo d'Stereolab que tenia el corcó donant tombs pel tarro. Hòstia hòstia, perdo més que el Madrid. Que dur és conviure amb el Dr Alzeimer...

Jordi Soler ha dit...

Tranquil, Towers, tranquil. Mentres no et passi com a un amic meu, que es va oblidar de la seva dona... Algún dia t'ho explicaré... ;P

Mr Towers ha dit...

prodigios!!! urge imediato post!!! ja se que ara deus tenir material amb lo que ha sortit al National Geographic que el Judes era l'enxufat de JC i no un putu Figo pesetero, pero aquesta és MEREIX un post teu per ella sola!!

A mi lo més semblant que em va passar va ser presentar a uns amics la meva novieta dels 17 anys com a "Lourdes", en lloc de "Laura". Sobra dir que l'aventura no va prosperar gaire més enllà.

alfons ha dit...

Towers, he escoltat el teu programa, i la veritat m´ha agtadat aquesta dona cantant, té un caire melancòlic, però a la vegada relaxant. Ës d´aquelles cançons que mentre les escoltes et porten a recordar temps passats.
Salutacions.

Mr Towers ha dit...

si, si, sembla que aquest aire melancòlic sigui pròpi de la influència portuguesa: tan els fados portuguesos com les saudades i la bossa brasilenya el tenen, i aquestes "mornas" de Cabo Verde també. Però a més, quan s'hi posa la Cesaria, ho borda. Encara no he escoltat cap canço seva fluixa...