Primavera 2006, 10 de maig, Ressaques

Aquest cop DE MOMENT, NO ho podeu escoltar per:ClickCaster per una conya amb un aplet de Java, tan aviat s’arregli, retiro aquest missatge i ho podreu sentir allí.

Puluqual i DE MOMENT, NOMÉS ho podeu escoltat per



Powered by Castpost
(que ben mirat tampoc és poca cosa, considerant d’on venim)

Tokio m’és igual- Antònia Font

Punt sis camp, 99.8 FM el Jardí del Manicomi. La edició d’avui és diu Ressaques, mes tard en parlarem. La setmana passada va arribar a la emissora el nou disc d’Antònia Font, Batiscafo Katiuskas. Sempre és un immens plaer escoltar-los (és una opinió particular) i per tant posar-los. M’he passat tota la setmana rebolcant-me de gozo amb el disc. A mi em semblen les lletres més interessants en català, o mallorquí, com vulgau. Al també Llach li vaig sentir dir alguna cosa així, (valgui la seva opinió encara que només sigui des d’un punt de vista acumulatiu, de bulto, si no el trobeu prou qualificada o significativa). Escoltarem algunes cançons d’aquest disc, sempre és un gran plaer, ja sabeu.

"Se que es molt difícil aguantar-me sa ressaca i que es dilluns
De gelocatil i cafeïna arrancarem mes o manco avui
Senyoreta m’estimi amb molta força i primavera
A certa circumstància i perfil
Shangai no es Pekin
I és només quan som una piltrafa que m’escric i me dibuix. "

Així comença aquesta cançó. La paraula ressaca en aquest primer vers, va desencallar alguna ressort ocult. Alguna palanca trabada es va afluixar per dins el tarro i van sortir alguns records de cèlebres ressaques. Comentarem avui algunes coses d’aquest tema. ¿Justa penitència per haver pecat, o interessant i necessària experiència que ens ensenya que poques coses surten de franc en aquesta vida, i la farra no és una d’elles?. Avui aquesta edició del Jardí del Manicomi és diu ressaques, així en plural, perquè no és que tropecem dos cops en la mateixa ressaca, és que ho fem cada cop que sortim de farres.

"Tokio m’és igual" és el nom de la cançó. El perfecte simètric musical de "lost in tranlation". Perdut en la traducció musical d’aquesta descripció contemplativa de l’ anar passant, l’ anar veient, anar dient paissatges sense més.

Darrera una revista – Antònia Font

Impressionant cançó. I muntada amb poca cosa, ben mirat, amb quatre canyes com aquell qui diu, però colló, quines quatre canyes! Valen un imperi!. L’esquelet és l’estribillo, aquestes 6 notes i les 7 de tornada: na ni no ni no na, na ni no ni no na. 13 notes que valen un imperi. Em martelleja constantment, em persegueix quan em preparo el nescafé, quan em mossego les ungles, i fins i tot parlant pel mòbil amb una ex nòvia a qui el temps ha castigat sense misericòrdia.

Love song - Antònia Font

Ressaca son les restes que la turmenta deixa a la platja. La sabiduria popular, a més, ho ha adaptat a les restes que la festa arroja sobre el nostre cos. Hi ha molts tipus de ressaca, en funció dels beures i dels despertars. Malignes, assassines Sorpresives per la seva levedat o per la seva virulència. Però i què cony us he d’explicar a valtrus, bribonzuelus, que no sapigueu?

Bamboo - Antònia Font

Les Filles de 1973 Ont Trente Ans - Vincent Delerm

Sandwich Man - Paolo Conte

Violeta Gomez-La Vida Sigue igual

El quatre de gener de fa molts anys veníem de Paris en un borreguero. A Sants hi van pujar dues parelles de gitanos. Joves. Vestits encara de festa de Cap d’Any. Ells amb americana i fajin. Elles amb bolsos de ma curts, i vestits llargs, molt llargs, amb els baixos esgarrinxats i bruts d’arrasar-los tres dies per damunt de restes de cervesa resseca (vaja, és un suposar, només imaginacions meves). Les seves cares semblaven demacrades, desgastades. Semblava més que lluitessin contra aquesta farra contínua de quatre dies que no pas que la disfrutessin. Però en els seus ulls enrogits brillava una espècie de determini salvatge, de lluitar a mort amb la ressaca, que acechaba, artera, amagada darrera qualsevol aclucada d’ull. No semblava que s’anessin a derrotar tan fàcilment, no pel simple transcórrer de quatre miserables dies. Em va venir al cap la cançó de Peret/Los Manolos: "no estaba muerto que estava de parranda".

introducing mr furia & profesor manso - the pinker tones

Sonido Total - The Pinker Tones

Begut, hom és capaç d’elaborar les mes complexes i etèries teories del coneixement humà. La llàstima és que l’endemà, ressacos, hom no és capaç de recordar-ne gran cosa, només esfilagarsats detallets, diluïts per l’alcohol. Algun d’aquests esfilagarsaments, per exemple, dos punt i cometes: "Recordo haver explicat a una amiga el concepte de Normalitat estadístic aplicat al comportament social al jardí de la Cage, dibuixant una enorme campana de Gauss a les pedretes del pati. Ara, ella i jo coincidim molts dies portant els respectius crios a la guarderia. I gràcies a Deu no ens hem d’amagar darrera trivials converses sobre el temps".

twift - Mouse on Mars

Matrimoniods - Prefuse 73

Rabiosa em mossega les orelles i em clava fines agulles als ulls i dins les ungles. Jo em defenso com puc, i imploro, "sisplau, deixa’m en pau, no ho faré més, no ho faré més". I corro a posar el cap sota el raig de la dutxa gelada, a veure si la pressió d’aigua se l’emporta, i quan amb el cap mullat i tremolant de fred em crec que m’he lliurat d’ella, Zas, de dins la tovallola enrotllada al cap apareix sa germana gran amb unes enormes tenalles rovellades per pessigar-me el còrtex i alguna neurona despistada encara de la marxa d’ahir nit. "no, no, no. No ho faré més", i apreto a córrer passadís enllà buscant a la nevera un sifó d’autodefensa, i quan crec que a cops de raig de sifó ja la tinc controlada contra la paret de la cuina, com les mangueres dels antidisturbis als manifestants, s’escapa hàbilment del pressing i em retorça l’estómac. Dissimulo, xiulo, lalalala, i mentre no em veu, preparo estranyissimes combinacions que no tenen res a envejar a les de la nit anterior, gelocatil, nescafé, vichi i cocacola. Riu-te’n de la goma 2. Aprofito entre punxada i punxada al parietal esquerre per empassar-m’ho tot de cop. Alguna cosa explota per allà dins, com una càrrega de profunditat. La ona expansiva taca d’estranys desperdicis les parets. Sorpresa, calma momentània, la pressió cranial sembla que ha afluixat i la llum no em fa tan de mal. Corro passadís enllà direcció al llit, pa darle esquinazo. Tanco la porta de l’habitació de cop i em refugio entre els llençols. Respiro i tanco els ulls "sisplau, no ho faré més" reso, que barates venem les conviccions quan convé. Però ja ens coneixíem tots, de sota el matalàs o de darrera la cortina apareixerà sorpressivament de nou, potser amb els 100.000 pitufos ballant claqué dins el meu cervell, o potser amb el martell pneumàtic percutor. Les formes de la maligne son infinites. Estarem liats a hòsties tot el diumenge. "no, no, no, no ho faré mai més" imploraré a sanglots sincerament i de tot cor. "no ho far´més..."Almenys fins la pròxima farra.

Lovely head - Goldfrap

Ressaques és el nom de la edició d’avui del Jardí del Manicomi. L’hem començat amb lo que em sembla una de les novetats més interessants de la temporada, el disc d’Antònia Font, i el matarem amb lo que particularment també em sembla una altra novetat interessantíssima de la temporada, l’últim de Belle & sebastian, i el seu "life pursuit"

Act Of The Apostle I - Belle And Sebastian

Funny Little Frog - Belle And Sebastian

Buf, Impresssionant "funny little frog". En fi. Anem xapant. Segur que li ha passat a molta gent. Durant una època de la meva vida els diumenges al matí progressivament van deixar d’existir, van desaparèixer. No d’un dia per l’altre, va ser un procés. Però al capdavall van marxar, així sense més, volatilitzats. El diumenge començava a partir de les dues o les tres de la tarda. I no per haver-se escurçat el diumenge, es concentraven en intensitat, no. Eren unes tardes de mal passar, de sobreviure més que de viure. Paulatinament, amb el temps, van tornar a aparèixer. Un nou jaciment d’hores dominicals van aflorar del no res. I els caps de setmana van agafar una estructura diferent, no sé, més diürna. Això no obsta perquè de tant en tant, algun cap de setmana, caiguem en les velles temptacions. Endavant, doncs! Permetem-nos de caure en les temptacions, que ja vindrà la ressaca amb les rebaixes. Ens escoltem el dimecres que ve de 8 a 9, a menys que ho feu en reposició, això és els dissabtes de 2 a 3, o bé per internet a http://www.eljardidelmanicomi.blogsot.com/. Apa, salut i siau!

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Collons, Towers! Que vas fer aquest cap de setmana??? Em preocupes, tot un pare de família... ;)

Per cert, "lovely head" és boníssima però fes-me cas: "Deer Stop" és la clau.

M'apunto el d'Antonia Font, que veig que està força bé, i a més els crítics babejen amb aquest grup.

Mr Towers ha dit...

je, bondat, massa bondat vaig fer. Sincerament ja fa masses setmanes que no faig dolenteries (i quan les faig, un parell de copes em costen 3 dies de recuperació)

La teva recomanació de Goldfrapp la tinc en cartera, només que em sonava que tenia algo i em va apareixer aquesta cançó suelta en un recopilatori.

I lo d'Antònia Font, serà mania meva però em sembla brutal. Si baixes algo, apunta't el que va treure l'any passat el seu lletrista, Joan Miquel Oliver, (la cançó "surfistes en camera lenta" impressionant)en la matixa línia. Per cert, fa una col·laboració al programa del Grasset a CatRad curiosa.

Mr Towers ha dit...

je, bondat, massa bondat vaig fer. Sincerament ja fa masses setmanes que no faig dolenteries (i quan les faig, un parell de copes em costen 3 dies de recuperació)

La teva recomanació de Goldfrapp la tinc en cartera, només que em sonava que tenia algo i em va apareixer aquesta cançó suelta en un recopilatori.

I lo d'Antònia Font, serà mania meva però em sembla brutal. Si baixes algo, apunta't el que va treure l'any passat el seu lletrista, Joan Miquel Oliver, (la cançó "surfistes en camera lenta" impressionant)en la matixa línia. Per cert, fa una col·laboració al programa del Grasset a CatRad curiosa.

Anònim ha dit...

Prenc nota de la recomanació, però em sembla que el de la ressaca demà seré jo, perquè ara dec anar borratxo que veig els teus comentaris doblats... :)

Per cert, fa uns dies que escolto la discografia dels Planetes. Estàn bé, però em costa d'entrar: serà que m'estic saturant amb tants cd's de cop...

Mr Towers ha dit...

els dos coments son per que quedi ben clar el que dic ;)

i lo de l'efecte saturació a mi també em passa, ara tinc una acumulació de "feina" que tira d'esquena. Lo dels Planetas, jo el que prefereixo és l'últim, "contra la ley de la gravedad", pots començar per aquest i si t'entra anar seguint, i si no, a la papelera de reciclaje ;)

Anònim ha dit...

Dec haver tocat alguna cosa... pero ara no veig bé cap blog de blogger... miraré a veure si és el meu explorer... aix

Mr Towers ha dit...

és lo que tenen les contradiccions, jo també visc perpètuament dins una contradicció...

Mr Towers ha dit...

en riguros enllaunat, amic elnan, riguros enllaunat!

baideuei, estic treballant en la teva suggerència, i amb una mica de sort i si no em fan la pirula, estarà per la setmana vinent.