A-versions. Tardor 2006, 4 d’octubre
Com sempre ho podeu escoltar per:
ClickCaster

i pel:


Powered by Castpost

8:00 a.m. (sábado por la mañana) - Profesor Popsnuggle
Punt sis camp, 99.8 FM, EJDM. Les cançons que escoltarem avui són versions, no totes, però si la majoria, bàsicament versions de grups espanyols de cançons antigues (algunes espanyoles i altres no). D’aquí el nom d’A-versions. Punt sis Camp, El Jardí del manicomi, A-versions, això és el que esteu escoltant. ¿esteu escoltant això? Si esteu escoltant això, pot ser per dues vies: a través de les ones hertzianes del 99.8 en un radi de diguem-ne el Vendrell a Mont-roig, o bé en reproducció digital, a través de podcast despenjable entre altres llocs a eljardidelmanicomi.blogspot.com/, i en aquest cas, espanta pensar lo geogràficament lluny que poden arribar missatges tan desesperadament intranscendents. Consultant les descarregades, veig que n’hi ha de llocs tan desconcertants com Ryad, Hong Hue (Xina), o Bombay (juro que és desconcertanemt cert). Els motius pels que un tan humil i intranscendent producte radiofònic a acabat en tan evocadors paratges em semblen tan enigmàtics com sorprenents. Des d’aquí no puc més que meravellar-me’n. M’entra el tembleque només de pensar que tan lluny hi ha algú que ha perdut encara que siguin deu segons en decidir que això que escolta no mereix les 45 Mb de memòria i apreti la tecla de supr + confirmar. Després de tot arribar tan lluny per acabar en una paperera de reciclatge és la fi més lògica.

Can't Turn Your Loose - Soul Tellerers
Stop In The Name Of Love - Los Flechazos
Stand By Me - Orquesta Mondragon

Plouen paraigües negres. Ben plegats i, amb les puntes afilades, es precipiten amb furiosa violència contra el terra. Els despavorits peatons apreten a córrer entre grans quantitats de crits i xiscles. Uns pocs es poden refugiar sota teulat, ferits i ensangonats. La gran majoria, però, queden estesos per voreres i carrers atravessats per les puntes afilades. Alguns agonitzen treballosament, altres, més afortunats, han trobat una mort ràpida.

Blanca Palidez - La Costa Brava
el tiempo es mi aliado – Los Protones
Tú seras mi baby - Les Surf

El fuet puja i baixa amb rítmica parsimònia, expandint onomatopeies seques per tota l’habitació. Cada cop que el cuir negre descarrega, ella aguanta la respiració i tensa els músculs. Un cop a passat, deixa anar l’aire i es relaxa esperant el següent. De sobte, quan ja n’havia perdut completament el compte, es sent un telèfon lluny, distant, al final del passadís, al menjador. Ell se’n va passadís enllà i ella, amb els turmells lligats a la banqueta i les mans emmanillades darrera l’esquena es caga en la puta que va parir el telèfon.

Je T'aime Moi Non Plus - La Costa Brava
Je T'aime - Les Tres Bien Ensamble
Le Petit Monique - Vanesa Guzman
Ça Pourrait Changer - Les Tres Bien Ensamble
Por Qué Te Vas - Kahimi Kahare
La Vida Sigue Igual - Violeta Gomez

Amb les llums apagades i les persianes baixades, avanzo a tientas acia ti, el desig de grapejar violentament el teu cos suat em dona forces, em moc a quatre potes palpant al meu voltant, i la intuïció de la urgència m’assenyala el camí. Et busco en la foscor de l’habitació, entre els mobles, sota les taula radera la butaca... fins que xoco violentament de cap amb la tauleta de nit, i m’obro el cap, i d’un possible polvo desesperadament apassionat passem a una espera de 3 hores a urgències de l’hospital, regalimant sang per tot arreu, tacant gases i el cotxe utilitari amb que hem arribat. No em pensava que el sexe portés aquests mals de cap.

Cena Recalentada - La Costa Brava
Come Prima - Golpes Bajos
Sapore Di Mare - Tonino Carotone

En la següent cançó la cantant Mina es troba amb el dimoni pel carrer i aquest li fa proposicions deshonestes. Una cançó amb unes incitants gotes de perversió. L’altre dia vaig llegir en un lloc: "Tengo ganas de salir, pero estoy castigada, sin salir a cenar, porque he sido mala! ...muy mala, malísima..." mmmmmm

Sacumdi' Acumda' - Mina
La Verita - Los Soberanos
Azzuro - Ernesto & The Spectors

Tatuatges de figures estranyes per tot arreu: dragons, caràcters xinesos, polinèsics o klingonians. Cares, cases, cotxes, llunes o cometes. Tatuatges orgullosos en braços, esquenes i enfilant-se pels laterals dels colls. Tatuatges democràtics: botigues a qualsevol cantonada. Ara ja no es veuen per enlloc aquelles mítiques àncores, els cors partits i els "amor de madre". Aquells noms d’enamorades tatuats amb mala cal·ligrafia i tinta blava difuminada en braços dobles de mariners o secs de yonquis. Tot això la onada de la modernitat s’ho ha emportat, petant-se la resistència de qualsevol àncora. Avui xavals de 16 anys es tatuen ampul·losos grafismes en llocs ben visibles per tancar-se expressament les portes d’una vida convencional, per evitar acabar treballant encorbatat en una gestoria, o en un banc o en una corredoria d’assegurances. Però la convencionalitat és jodidamente tozuda, i la insistència amb que truca sorollosament a les portes de les vides és llegendària. Al cap dels anys la majoria ni es recordaran d’aquestes instants de rebeldia i radicalitat. Al cap dels anys aquests dibuixos de serps, dracs i lletres xines s’hauran camuflat entre hipoteques, monovolums, pantalles planes i caps de setmana a Baqueira. La superficialitat dels tatuatges no pot fer res contra la profunditat del convencionalisme.

Me Gusta Hacer Turismo - Profesor Popsnuggle
The Whicht - The Phazers
Chicken All Over - Enemigos
El Alquiler - Flechazos

Punt sis Camp, El Jardí del Manicomi, A-versions, fa molts anys, posem que el 1963, algú, posem que James Brown va cantar aquesta cançó que acabem d’escoltar. Posem que molts anys després, diguem sobre el 1994, un altre grup la va tocar, com els Flechazos. Posem que uns anys després, un pobre passerell la posa en un programa de ràdio: aquella antigalla del James Brown enlloc de la novetat de la darrera setmana. Clar que sí, collons! Ves si no és reciclatge i del bo això, home! ¡Hostia si en soc de sostenible, I com m’agrada el medi ambient, la dieta mediterrània, les avellanes i l’oli verge d’oliva. Soc fotudament sostenible, alternatiu, solidari i espiritual. Foto la teleporqueria al contenidor que toca, perquè ja m’he après tots els colors de l’arc de sant Martí de contenidors... perquè, ah, amics...la meva tolerància és il·limitada i infinita. Soc apòstol de la religió atèica. He vist la llum i amb ella us il·luminaré per molt que, pobres miserable, vulgueu seguir en la obscuritat! Per fi formo part en perfecte comunió del Deu tolerant de la raó, de la mare Terra, i de l’univers del bon rotllo. Em faré missioner, m’apuntaré a una ONG i en acabat fotre un pet com una aglà de pura felicitat.

Basta Ya – Flechazos
Quiero ser ye ye – Ernesto Ronchel
Black Is Black - Primordiales

Sota les formalitats més aparents de vegades s’amaguen les perversions més fosques i íntimes. Se de bona tinta que a una coneguda senyoreta de la ciutat, en remenar el seu bolso Mandarina Duck a la cua de cal Jofré per pagar el seu modelet, li va caure del bolso damunt del vidre del taulell unes manilles d’hacer innoxidable. Quan sen va haver anat les dependentes van comentar amb hilaritat lo cursi del modelet i l’horrendíssim bolso. Definitivament, quina noia tan formal…

Que Chica Tan Formal – Los Polares
My Girl – Los Polares
La Chatunga - Dr Explosion
Tan Solo Tres Dias - Los Soberanos
Turista 1.999.999 - Los Soberanos

En fi, ens despedim, serà fins la propera. Apa, salut i siau!

Sor Citroën - Profesor Popsnuggle

10 comentaris:

Raimon ha dit...

Gran i profunda reflexió la del primer paràgraf. Entenc que t'esfereeixi acabar en una paperera de reciclatge qualsevol. Però encara t'hauria de preocupar més (pensant en l'espècie humana) que un xinès decidís enganxar-se a un programa del que no pot entendre absolutament res. L'altra possibilitat és que algun catalanet que treballa a Xina per a una multinacional aconsegueixi saciar la seva necessitat d'apego a la terra gràcies al teu programa... Towers encara que un no vulgui (o sí) sense adonar-se està fent país.

Per fi entenc que això de la música només és una abalorio més. Això és un blog i no una altra cosa.

Anònim ha dit...

Hi, i was looking over your blog and didn't
quite find what I was looking for. I'm looking for
different ways to earn money... I did find this though...
a place where you can make some nice extra cash secret shopping.
I made over $900 last month having fun!
make extra money

Mr Towers ha dit...

@elnan

espero que també t'agradi aquesta. Els Fine! son una petita debilitat a la que hi vaig arribar de casualitat.

@Rai

tens raó, el més preucupant seria la opció del xino enganxat. Nogensmenys (!) sobre lo de fer país, has de saber que així com el Rossi abans de cada carrera fa aquelles flexions tan característiques, el meu ritual just abans d'obrir el micròfon consisteix en desplegar la barretina herència de la casa pairal i calarme-la fins les celles, omplir un gotet d'"Aromas de Montserrat" i esbossar els primers passos (els llargs) d'una sardana.

@anonimo

sorry, obiously you are in the wrong place: I spend over $900 last month having sex

Jordi Soler ha dit...

No puc comentar gaire sobre la selecció d'avui, donat que al marge de Golpes Bajos i el Carotone poca cosa conec...

M'ha agradat aquesta frase, però: "La superficialitat dels tatuatges no pot fer res contra la profunditat del convencionalisme"

Crec que me la tatuaré al cul.

Mr Towers ha dit...

clar, i faràs ben fet, poques coses hi ha amb més profunditat que els culs

Jordi Soler ha dit...

bona aquesta! ;)

parado ha dit...

He escoltat el programa Towers, molts dels grups no els conec, però m´han sobtat algunes versions.
Per cert
"l’esquena es caga en la puta que va parir el telèfon."
al programa de ràdio tens censura?

Mr Towers ha dit...

buenu, tan de bo ho hagi disfrutat...

Respecte lo de la censura, és obvi que no. Si tingués la sort que em censuressin, en sortiria una programa de més qualitat i amb més repercusió. Amb tot aquest llibertinatge establert, si algú et censura ja tens un plus de credibilitat assegurat, en canvi els pobres desgraciats que diem el que volem som un zero a l'esquerra

HIJOPUTA ha dit...

amigo, gracias por el comentario!!!!

no entiendo lo que dice o escribe, pero su gusto musical es a prueba de bombas!!

un apunte mas. la version del Can't Turn Your Loose no esta hecha por Cool Jerks?? o es que se cambiaron el nombre o algo??

un saludo desde La Mancha profunda.

Mr Towers ha dit...

coño, joputa, un placer tenerle por aquí, asomese quando quiera. Lo suyo si que es gusto a prueba de bombas (llegué por el fotolog, genial lo de las portadas), lo mio es mas modosito.

Pues menuda cagada rara con lo de Cool Jerks: efectivamente eran ellos y la cancion la saqué de su primer EP vinilo de 4 canciones a 45. Sin embargo Soul Tellers es el nombre del nuevo proyecto de M. Julian, con el que parece que ha rodado este verano, y supongo que de aquí la confusion. Pero la versión que suena efectivamente es de Cool Jerks.


otro saludo des de la cataluña superficial ;)