Sol i de Dol, tardor 2006, 15 de novembre

Com sempre ho podeu escoltar per:
ClickCaster


The sun ain’t gona shine anymore – The Walker Broters

Els parla un home desorientat, desubicat i amb esporàdiques dificultats per discernir quina és la correcta direcció per la que cal tirar. Fa molts anys la majoritària aspiració popular era que et toques un cotxe a l’undostres. També rifaven un apartament a la manga del mar menor, però no, on vas a parar, tots voliem el cotxe. Alguna cosa no acaba d’anar fina en general i més en particular, jo, com els dic tampoc me’n escapo. Costa arribar a un lloc tranquil i arrecerat, i quan creus estar-hi instal·lat, mal que sigui precàriament, alguna noticia sacseja el taburet sobre el que degustes tranquilament el teu xampú. Mira, l’altre dia vaig entrar a casa tot preucupat. Li vaig dir a la meva estimada “¿és que s’ha mort algú important?¿alguna personalitat remarcable, algun referent de la nostre societat?” (Pensava jo amb, no sé, un concursant d’OT, un dels tres avis boletaries, algun ex-jugador del FCB....) i es que havia vist una senyera amb crespó negre penjant del balcó dels veins, gent seriosa i poc donada a veleitats especulatives. “No, home, no”, em va aclarir la meva enamorada, “és per lo del tripartit ¿que no te’n recordes que son de Convergència?”. Nxt, Es clar! estaven de dol!. De dol pel pais. Deu ni do senyeres encrespades de negre. I lo tranquils i desofegats que deurien quedar. I aleshores ho vaig lligar. Potser estaria més ben orientat i ubicat si fos més expressiu: vinga, un crespó negre per tots els polvos que no he pogut fotre. I un altre per totes les farres que se m’han escapt. I un altre per totes les lligues que el Barça ha llençat a la basura. I un altre per totes les bronques estúpides que he tingut. Un altre per totes les paraules boniques que s’han mort abans que les digués, per vergonya, per avaricia, pel que fos... totes aquells detallets que fan la existència més agradable a qui les escolta. I també un de ben gros per les coses agradables que he dit per quedar bé, per compromís, per llàstima o per vergonya, quan de fet em repatejaven l’estomaci el que em venia de gust de dir era “a la merda, vaya putu bódriu”, o bé simplement estar callat i no dir res. Collons, tot de tires negres per tot arreu, De Dol. I finalment sol. Sol i de Dol. Ja ho veig, que m’acaba afectant més la tira negre que el troç de roba que li fa de fons. Això és el EJDM i aquesta edició es diu Sol i de Dol.

Make it easy on yourself – The Walker Broters
Lover loves – Scott Walker

Pels parcs solitàris perilloses bandes de vells amb batins agradeixen mims desvalguts a cops de pantufla. Els mims fan carotes horritzades, però conseqüents fins el final, nos urt dels seus llavis ni una queixa sonora. Els gossos, sorpresos, s’aguanten la pixera mentre contemplen el curiós espectacle. Els amos no els poden fer cagar i se’n tornen a casa amb les boses de plàstic intactes....No us fieu mai dels parcs solitàris. Mai.

Lady Diva – Divine Comedy
Coartada – El Pecho de Andy
The Intruder – Mood 6
Brandenburg – Beirut
Spining Rain – The Go-Betweens
Cruel – Calexico
Una Calle De Paris – Duncan Dhu
Eufórica N 3 – Miqui Puig
Te quiero – Miqui Puig

Els veins murmuraven intranquils. La dona de la botigueta de la cantonada centralitzava tota la informació. Ells passejaven de la ma aparentment despreucupats. Això semblava almenys. El policia jubilat del sisé va ser el primer que no els va tornar el saludo esperant l’ascensor. Va pujar caminant. Era el que més cridava a les reunions, sempre es posava vermell. La nena dels Romeu, passejant amb les amigues pel centre, els va senyalar amb el dit. Totes van riure. De tot alló no n’hi ha ni rastre a internet, el google no ho trobareu. Potser és que no va passar mai.

Break Away – Valentines
I Want To Be Free – The Admirations
You Know – The Shake
Getting Mighty Crowded – Betty Everet
Tu Seras Mi Baby – Les Surfs
Sally Go Round The Roses – The Joynettes
Pipeline – The Chatangs
El Negro Es Mi Color – Kamemert
Heat Wave – Supremes
My Heart Is Calling You –
My Goog Loving – Len Jewell

Un bon amic li fotia banyes a la seva estimada esposa amb sa germana d'ella (aquí convé disgregar que les cunyades son estranys artefactes encara no prou ben estudiats). La esposa se'n va enterar mirant per sota la taula en un dinar familiar. Hi ha coses que ni les tovalles més ben planxades poden tapar. Les dues germanes es van esgarrapar fins els tatuatges (ja se sap que el mon de les passions és molt competitiu). El meu amic va agafar dissimuladament el respall de dents i va marxar de casa mentre les parets s'esquitxaven de sang i visceres. Deu sap que ara només folla pagant.

California Girls – The Beach Boys
I Get Around – Jan & Dean
My Little Honda – The Hondellas
Let’s Go Trippin’ – Rick Gale & The Surf Riders
All Of Me – Lester Young & Tedy Wilson Quartet
Prisioner Of Love - Lester Young & Tedy Wilson Quartet

4 comentaris:

Mr Towers ha dit...

doncs és veritat lo dels veins, vaig estar un bon rato pensant qui collons s'havia pogut morir. Per mi de tema mortuori el que s'emporta la palma es Nick Cave. Ara lo del Scott Walker és pura desesperació.

Raimon ha dit...

Gran entrada. Ets un relativista nat.

No deixes títer amb cabeça, tu. Això sí, mai no ho sembla...

Com deia la introducció a no sé quina cançó reivindicativa, 'it doesn't protest gently, but it sounds gentle'.

Doncs això.

El que no és relatiu és la banyeresporra, com tampoc no ho és la teva ganduleria alhora d'arribar-t'hi:

http://banyeresporra.blogspot.com

Mr Towers ha dit...

amic Rai, m'alegro que t'agradi, però això que dius del relativisme és molt relatiu ;-) (es que ho has posat a güebo). Lo del sounds gently mola mola, ¿tens més pistes d'en quina cançó surt? buscaré al google...



em passo tot suit per la porra. Seria de molt mala educació despreciar aquest servei d'avís de la banyeresporra tan personalitzat.

Merci!

PD: aquesta edició a quants metres d'alçada penses escoltar-la?

Raimon ha dit...

No era una cançó, sinó unes paraules 'compromeses' de la cantant prèvies a la cançó. I res, un disc vell de la Joan Baez amb el que el meu pare ens torturava...

Ep!

I la bañeresporra de la Champions? El plaç acaba en 3 hores...