You are weak while I’m strong, tardor 2006, 20 de desembre

Com sempre ho podeu escoltar per:
ClickCaster


Run & Run – New Order

P6Camp 99.8 FM, EJDM, You are weak while I’m strong. El Director General entra per la porta i els dos joves executius s’aixequen per donar-li la ma. S’extenen els corresponents reports sobre la taula, brillen les pantalles de les PDA i de fons se senten les senyals de mails arribant al portatil de Director General. Es desenfunden Montblancs per taxar estratègies, centres operatius i eliminar disfuncions, l’ambient es va caldejant. Es rebaixen dècimes de punt, es desvien línies de producció i comença a bullir la sang. Sona un mòbil, beuen glops de cafés i es defenestren 2 caps intermitjos. Van notablement empalmats. Es recalcula la productivitat de logística, es reubiquen passius operatius i es dupliquen opcions, i just quan el més jove dels dos executius subratllava la proposta, l’altre li estampa sorpresivament el portatil en els putus morros, li salten quatre dents i aprofitant que s’acotxa per protegir-se, li clava quatre patades a l’angonal, el Director General li allarga la impressora, i li estampa a la templa esquerra, tot inundat de sang. Repeteix fins a quinze vegades la escena fins que s’adona que la camissa armani és més roja que blanca i tira enrrabiat a un costat la impressora que no funcionarà mai més. Emprenyat, ho remata amb quatre patades més a l’entrecuix del cos que ja fa estona que no es mou, tot cobert de sang. Una mica més tranquilitzat, respira fondo, es mira el Director General, que serios, aprova amb el cap, es reuneixen a l’altre banda de la taula, i molt masculinament es retiren a fer-se baixar mútuament la enorme empalmada que porten entre les cames, lo que te escampar tanta sang per tot arreu. Estem parlant de Puta Competitivitat Desbocada.

The stars we are – Marc Almond
These my dreams are yours – Marc Almond
Following the dolphins – Nawja
Question of time – Depeche Mode
Ray – The House

En una peli del Blake Edwars de fa molts anys el psiquiatra explicava un conte al prota (a qui li agradava picar-se a jovenetes damunt una butaca de barber). Era la fàbula de la granota i l’escorpi, que com ja haureu endevinat us passo a relatar seguidament per la patilla.

Deia més o menys així i tan resumit com sàpiga: una vegada un escorpi volia travessar un riu, i li va dir a una granota que si podia pujar-li a l’esquena mentre ella el travessava a l’altra banda. La granota li va dir “quitapallà tu, estaslocooquè?” “¿que no ho veus que quan et tingui damun em clavaràs l’agulló, Que te conosco bacalao?” i l’escorpi li va contestar, “noooooo, home, nooooo, que no ho veus que si te’l clavo ens ofegarem els dos, que jo no se nadar?”, la granota va confiar en l’escorpí, “venga, subete peroquietoparao, eh?” i quan estaven a mig riu i com no podria ser d’altra manera perquè sinó la història no tindria cap força dramàtica, l’escorpí li va clavar l’agulló. Mentre la granota s’estava paralitzant i els dos s’enfonsaven encara va tenir temps de dir-li “pero que capullu ets, tiu, que cabron, ¿qué no ho veus que ara ens morirem els dos?” i l’escorpi ofegant-se li va contestar “sí, ja ho veig, ens morirem els dos, però aquesta és la meva naturalesa i no la puc evitar. No puc evitar ser un escorpí”.

I aquí acaba la fàbula i comença l’anàlisi. En primer lloc em sorprenen aquestes ansies aventureres de l’escorpí. Potser tenia algun vell parent escorpí que s’estava morint a l’altre banda del riu i l’havia de visitar. O potser una escorpina a la que echar un tiento. En segon lloc em sorpren la credulitat de la granota, pobra incauta que va pagar amb la seva vida a major glòria de les fàbules d’animals. Potser era extremadament bonifàcia. O potser l’escorpí era un excepcional venedor d’enciclopèdies, un encantador de serpents. No ho sabrem mai. Ara els dos son morts i l’únic que cap és fer-hi hipòtesi.

Sobre vertader el sentit de la història, la primera lectura, la més evident, és que si un és cabronàs, tan li fot les bones intencions i el bon rollitu que un porti, que al final acabarà clavant una cabronada. D’un cabronàs no n’esperis més que cabronades. D’un bonifaci no n’esperis més que bonifaciades. Buenu, és clar que tot això és un insult a la complexitat del comportament humà, és una simplificació pròpia dels cuentus exemplars.

I tanmateix, quan una persona intel·ligent, i per això mateix complexa, mostra uns comportaments tan bàsics, elementals i primaris, i se’t mostra com un petit hamster de laboratori que apreta palanquetes segons estímuls com gana o son, tot això et causa una mena de desencantada fascinació. Sobretot si a la palanca que ha apretat hi posava “cabronada” i l’estimul era “promoció laboral”.

Soft as Fire – The House of love
No more shall we part – Nick Cave & the bad seeds
Perfect day – Lou Reed
Eat for two – 10.000 Maniacs
Please forgive us – 10.000 Maniacs
Cop de feu – Katerine
Jardin botanique – Katerine
Amor cúbico – Niza
Cuentame cosas tuyas – La Costa Brava
Nunca me entero de nada – Los Planetas
Me tengo que concentrar – Gabinete Caligari
Quatro Rosas – Gabinete Caligari
Gasolina con ricino – Gabinete Cagalera
Bang Bang- Nancy Sinatra
Don’t go – Nouvelle Vague

Apa, salut i siau!

2 comentaris:

Raimon ha dit...

Bon Nadal Towers!

Deixa't d'escorpins i granotes, la fàbula bona és la que expliques tu dels executius. Com aquests homes, farts de viure en un món virtual ple de termes i tecnicismes que no volen dir res i que encara signifiquen menys, decideixen sàviament fotre's d'hòsties per tornar a sentir alguna cosa real, encara que sigui el dolor. Grandiosa i superhumana, Towers.

Capitán Fórceps ha dit...

Bones festes Mr. T!
Molta salut a tota la família, la teva conversió al metal s'apropa... I AM YOUR FATHER, LUKE.