Excuses, excuses, excuses...

Per ineludibles contratemps laborals, aquest dimecres passat no hi ha hagut Jardi del Manicomi. Això, creieu-me, és un descans per tots, a banda i banda del microfon. Però la sort mai dura massa, així que pel dimecres vinent en principi hi haurà programa. Puc avançar que aquestes festes he pogut recuperar un interessantissim fons musical long lost, bàsicament de finals dels 80s/mitjans 90s, que serà puntualment revistat amb la acostumada maldestrat tècnica.

Fins aleshores rebin una cordial salutació d'aquest humild servidor de vostes i dels seus més vils desitjos...