Viva la siesta, Primavera 2007, 9 de maig.

Queda penjat aquest programa amb un retard de "només" quatre dies. Llastimosament encara no he pogut recuperar l’arxiu mp3 del programa, una pena perquè tinc en gran apreci a totes les cançons que van sonar. Seguirem intentant la recuperació...

Punt 6 Camp, 99.8 FM El Jardí del Manicomi. Després d’unes setmanes sense programa em fa molta il·lusió començar aquesta hora i mitja. “Viva la siesta” es diu el programa perquè avui escoltarem cançons de l’esplendid segell discogràfic de Madrid Siesta Records. Des de 1992 Mateo Guiscafré i Manuel Torresano, un fan de l’Atleti i l’altre del Madrid, comanden amb impecable bon gust aquesta casa de meravelles. Es facil imaginar-se’ls com un parell d’artesans xocolaters en la perpètua búsqueda del perfecte bombó de xocolata pura farcit de licor. Premium Quality. La frase que dona pas a la seva web és: "No existe pasión más poderosa que la pasión de la pereza" (Samuel Beckett). Aquest és “el espíritu de Siesta”.

El Funeral – Clint
Different Sounds- Fantastic Something

“Érase una vez, no en un lejano país sino mucho más cerca de lo que uno se podría imaginar, un sello discográfico de temperamento romántico y revestido de una noble pátina, de una especie de púrpura multicolor. Su música hospitalaria y confortable se sumergía en el lema “mundus est fabula”, el mundo como fábula, ficcion, mito, fantasia, rareza, imaginacion, realidad, distorsionada com en una casa de los espejos. Sus mistificaciones, cuentos, chismes, acertijos, equívocos se hicieron legendarios, ¡ a quanta locura lleva la música! Claro está, a unos les hizo mucha gracia y a otros no” (erre que erre, darrer recopilatori de Siesta)

Me casaré quando me enamore – Francisco Nixon

Els motius que un pot tenir per casar-se poden anar des de l’amor sincer fins al sincer interès pel diner, la posició social o fins i tot l’interès per un magnífic viatge de noces. O potser un s’hi fica com qui s’apunta a un safari d’emocions fortes, ben amagat aguaitant, esperant, amb l’ull pegat a la mira telescòpica del canó de l’escopeta. Atent a caçar el moment perfecte. Coleccionistes de caps de peces exòtiques. Llàgrimes en pots de formol. Orgasmes dissecats.

Savage – Scarlett’s Well
My tender years - Scarlett’s Well
9 the 64th quest of Earl - Scarlett’s Well

La meva primera experiència amb Siesta Records va ser aquest disc que sentirem ara, el 1r LP de La Buena Vida, referència número 8 del Segell, de 1993. La Buena Vida amb els anys es va convertir amb un dels grups estandarts (junt amb Scarltt’s Well) del segell, fins que el van abandonar fa uns 4 o 5 anys en fitxar per Sinnamon. La història del señor Sömmer està basada en un conte curt de l’escriptor Patrick Suskind.

La historia del señor Sömmer – La Buena Vida
Como en cualquier lugar – La Buena Vida
Enamorado – Barón de Tagomago

Parat i descalç damunt l’herba fresca aixeco el cap i miro com la silueta de l’avió es retalla sobre el cel blau de maig, deixant un parrell de tires blanques que es deformen per les corrents que hi deu haver allà dalt a 10.000 peus d’altitud. Penso que fora de l’avió hi deu fer un fred que pela, que gela els cors, mentre que dintre, una noia amb el cabell curt i moreno es desfà els pantalons i es busca amb els dits, apartant la goma de les calcetes, buscant una mica d’escalfo interior. Potser la única que trobarà en temps. Segur la única que trobarà en aquestes alçades.

Down to the oean – The Orchids
Adios – Kiki d’akí
Barbarella – Loveletters
Accidente – Las Escarlatinas

A les películes, els navegants sorpresos per violentes tempestes, es lliguen amb gruixudes cordes al timó o al pal major perquè el temporal no els escombri de coberta mentre tracten de governar el vaixell. Similarment, en Petersson s’aferra com aquests navegants, al seu got llarg de J&B en aquella barra, lligat amb cordes invisibles a la beguda, perquè no l’enfonsi la violenta tempestat sentimental que l’està assotant. En Petersson es lamenta al company del costat de la barra. Petersson es mostra terriblement escèptic sobre la fidelitat de la seva estimada. L’altre li diu qye “totes son iguals” i cau inconscient i borratxo del taburet amb gan estrèpit i general indiferència de la concurrència. Petersson impertorbable, tria a una de les noies del club, la del tanga més negre. Mentre pugen junts a les habitacions de dalt, encara es lamenta, esceptic sense indicis, desconfiat per genètica, de la fidelitat de la seva estimada. Un amic meu assegurava fa molts anys que el primer que cal fer quan comences a anar amb una dona, és enganyar-la així ja n’hi portes una d’aventatge. Ara és el fidelíssim espós, pare satisfet de quatre criatures.

A mulher de cada porto – Ramón Leal & Beatrice Binotti
World of paper maché – Rita Calypso
Words you whisper – Swan dive
Anna Karina – Mr Wright

A la sala d’espera del meu dentista de confiança he llegit en una d’aquestes revista de tendències, que els arcs de sant martí com a icono de la bellesa ingènua van de baixa per a la temporada que ve. Però no vaig acabar d’aclarir si era cosa dels gurus de la moda o dels gurús del canvi climàtic. O també podria ser que fos una revista atrassada de fa un parell d’anys o així, i tot això ja hagues passat en realiat. És que les sales d’espera tendeixen a distorsionar el sentit del temps, i acabo per no saber massa bé el temps que tinc darrera o el que em queda per davant.

San Francisco – La Buena Vida
Certain signs – Le future pompiste

De tots els discs recopilatoris que jo tinc, de llarg el que més m’ha impactat ha estat “Aperitivo, una recopilación de canciones de Siesta”, del 1996. Magnific, edonista.

Gianni Bugno Wheels – Trammway
El vuelo largo – El joven Bryan Superstar
Dino Campana – Daily Planet
Wherever you go take me with you – Pastell Collision

Habils navegants de zones borroses, exploradors experts en sortejar rutes poc clares, artesans de la orientació per camins borrascosos. Com quan circules per una carretera recta a mitja tarda i sobtadament penetres en un mur de boira, en una puré de pesols, que no et deixa veure ni mig metre al teu voltant. En zones borroses i disperses d’aquestes és on els conceptes canvien subtilment, i passen, per exemple d’erotisme amb elegancia descuidada, a pornografia xabacana de lamentable mal gust. Potser amb això dels GPS, els tomtom ryder i demès es clarifiqui una mica el panorama. Potser aquests nous navegadors incorporin buscadors de sexe amb filtres homologats, que censuren irrenunciablement la falta d’elegancia, estil i personalitat.

Close your mouth – Free design
Vacaciones en Roma – Daily Planet

Dios, si existiera te estaria diciendo, “hola estoy aquí, no seas mendrugo: vive bien” (extret d’una cançó de Siesta)

Apa, salut i siau!