Pastel de cassalla microconceptual amb salsa autosostenible i reducció de costos

En aquestes alçades de la vida tampoc no es pot demanar massa. Ara és l'hora, jardiners, de proclamar furtivament, amb la boina de rabillu encasquetada fins les celles i un carajillo de cassalla, que passats els 18 anys la vida és un continu declivi, lent imperceptible al principi, picat a 90º més tard. Així les coses, la qüestió es redueix a aterrar amb un mínim de dignitat. Em aquest sentit, opino humilment que la masturbació compulsiva és una forma raonablement digna d’emmascarar en la més recollida i discreta de les intimitats, els asaz molestos problemes (hmmm ¿o les problemàtiques molesties?) de disfunció erèctil. Exacte, negar-se a consumir l’acte en companyia, retirar-se als quarters d’hivern, en la soledat dels llençols propis... Acabar d'anar fent discretamen, sense molestar a ningú, sense tocar els collons ni donar la nota. Hmmmm Diosss com apreta la xoxeria, com ataca a tracició! ¿com recollons un acaba parlant de la masturbació compulsiva i la disfunció erèctil, si on volia anar a parar era als albums conceptuals?, ¿potser per la seva component masturbatoria? En fi, divagatio, divagatis et omnia divagatio. La maledicció Shandy de la divagació no perdona. A lo nostru, l'estiu ha estat -en lo musical a la par que en lo sesual- raonablement productiu, però de lo primer, del que m’ha sorprès -digues li casualitat, digues-li fuanmbulisme- ha estat la quantitat d’”àlbums conceptuals”: el de Prefab Sprout que vam escoltar la setmana passada, dedicat a la música i a Deu, el de Neil Hanon sota el nom de The Duckworth Lewis Method dedicat íntegrament al cricket, el de l’Steward Murdoch dels Bell and Sebastian, God Help The Girl, una “opera pop” amb totes les cançons dedicades a una postadolescent anorèxica, gafapàstica, i obnubilada pel mon de la música i la literatura; o el disc de l'entranyable banda del Bid De Monochrom Set, Scarlett’s Well, ambientat -com en tots els seus dics- en el llegendaris i mítics andurriales de Mousseron, “un malaltís i empalagòs poblet situat en algun lloc cap l'est de les Azores i lleugerament al nord de l'Estix”. Au, tira pistó!

I'll Have To Dance With Cassie - God Help The Girl

Escoltem At Swim Two Birds, que com la santíssima trinitat, és una i tres a la vegada, a saber: a) un llegendari i mític poblet Irlandès a la riba del riu Shannon -The Broad and Magestic Shannon; b) el grup de Roger Quigley que estem escoltant, i c) un ultracurios llibre dels anys 30's de l'Irlandès Flann O'Brien. Potser en alguna altra dimensió “At Swim Two Birds” és alguna altra cosa més (que se jo, una bicicleta humanitzada, una equació de física quàntica que sustenta l'estabilitat espai-temporal, o una marca d'alpiste per pardals). Però en tot cas tot això seria en una altra dimensió, no en aquesta on actualment tenim els peus precàriament plantats, com damunt un llit elàstic, en aparent estabilitat fins que alguna cosa arribi i ens faci botar cap qui sap on a qui sap quina velocitat igual com si fóssim cabretes bojes beee-beee-beee.

No Fear - At Swim Two Birds

Número b) “At Swim Two Birds”, el grup. ¿Així doncs, el nou de At Swim Two Birds és un àlbum conceptual? Pos no, no especialment, però això para nada impedira que em tiri de cap al xarco per revolcar-me en futilitats, amb la següent parrafada, dos punts i cometes: “Buenu, estimat Eamon Fitzpatrick, el seu “conceptualisme” sempre es podria justificar en que el concepte de tot el disc és la boira, la bromositat, l'eteri desenfocament d'una imatge, (DIOPTRIAS, MAS DIOPTRIAS! Cridava el oculista justisiero)” i la parrafada encara podria seguir tal que així (més cometes): “Tot comença amb un digipak de cartró taaan suau al tacte, una portada vaporosa amb un home vist d'esquenes assentat en un banc, a qui abraça -i al tantu que aquí hi ha xixa- no una noia, sinó taxan-taxan... l'ombra d'una noia! Sí amics: la noia no hi és, ja no hi és, només en queda el rastre dispers, esfilagarsant-se lentament entre la confusió de la boira. Canta el Quigly: “Abans que marxessis pensava que això, era una bona cosa”, però és clar -Santa Llúcia li millor la visió de futur i Santa Rita li torni la noia que li han pres al pobre Quigly-, ara ella ha marxat, i no, ja no sembla una bona cosa. En fi, la boira es sòlida, però dins hi ha certa tranquil·litat (¿resignació?). Una boira espessa com crema de carabassa, en les primers cançons, però tal com va avançant el minutatge del disc, es va esfilagarsant, i la resignació és converteix en un lament de ritme més trotoncillo. Serà que immers dins la boira, el cervell treballa més clar, i de l'embotament mental que el pobre home del banc pateix a les primeres cançons, n'acaba sortint una certa proactivitat en les últimes. ¿tant nadar dins la boira per morir a la vora? Cosas mas raras veredes ¿verdades?” tanquem les cometes i entra la música tal que així.

Let Her Go - At Swim Two Birds

Número c) “At Swim Two Birds” el llibre. Publicat el 1939, va vendre de sortida, la fredolica de 244 exemplars. Ara bé, aquests poquèrrims exemplars els van llegir, amb grans elogis tius com James Joyce, Graham Green (que en va recomanar la publicació), Dylan Thomas, Anthony Burguess o un tal Borges. Pocos son los escojidos. L'autor Flann O'Brien, només va publicar en vida una altra novela (el tercer policia) que també es va morir de fàstic comercial (tot i que va ser un columnista popular). At Swim Two Birds, és segons els experts “un laberint metaliterari”, “una superposició de tres tristres tramas”, “una elongació femoral”, “uns sofisticat exercici de metaficció”, “un supositori de menta”, “una negació a la linealitat ficcional”, “un carajillo de cassalla”, “una hilarant lloa a la comicitat” “una superposició de gèneres literaris”, “ una subversió de l'autoritat: els personatges deslliurant-se de la voluntat del seu autor”. Bue, una mica lo que et pots trobar en llibres de , per dir algo, Paul Auster, Modiano, Pitol, Von Dildo o Vila-Matas. L'únic que, clar, feta 50 anys abans, lu que mirat així, amb perspectiva i un sifón, sinddudda té el seu què.

The Nightwatchman - The Duckworth Lewis Method

“I'm the nightwatchman, alone in my bed, fighting the goshts and the demons, inside my head” Neil Hannon de Divine Comedy, dedica un album sencer al estrany joc del cricket. Rocambolesc esport, vive el curling. El nom del projecte de Hannon, “the Duckworth-Lewis Method” prové d'un mètode inventat -oju al datu- fa uns deu anys per uns matemàtics anglesos per contar els tantus dels partits de cricket quan s'ha de parar per pluja. Menudu joc de marras... 200 anys jugant-lo i han hagut de venir un parell de matemàtics per saber com s'ha de puntejar. Just quan pensaves que explicar lo del fora de joc a algú lego era una heroicitat, llegeixes lo dels innings i tal a la wiki i creus estar dexifrant equacions de física quàntica...

Perfection As A Hipster - God Help The Girl

Gentlemen And Players - The Duckworth Lewis Method

Matinada boirosa a la Metropolis, un parell de puntets vermells escudrinyen la foscor del carrer, una petit ombra grisa travessa per sota el contenidor de recilables, esquivant tampaxs usats i xeringues d'agulla encara sanguinolienta, gotejant lenta i pausadament com si tinguessin tot l'univers per endavant. L'ombra s'esmuny amb sigil i discreció entre les rendijas d'una claveguera. L'últim que es veu és una ondulant cua llarga, prima, ductil, flexible, sansonite. Fina i segura, la rata s'encamina amb passos ferms a la Seu dels Serveis Centrals. Amb expert professionalisme curtida en mil i una consultories, ja porta l'informe mentalment estructurat. El Report serà dur i concloent. Les conclusions sintètiques i clares: el mite del Ratoncito Perez ja no és sostenible a llarg plaç. No, no és sostenible a llarg plaç. Les extraccions s'han d'anar a fer cada cop més i més lluny. Els costos d'explotació es disparen. Un alarmant 12% anual és insostenible. La qualitat de les extraccions disminueix exponencialment: degeneració genètica, malformacions, infeccions víriques, desnutrició infantil... el marge d'explotació s'aplana més i més, els resultats a la part alta dels contes s'aprima, les cotitzacions no repunten. El sector trontolla. Insostenibilitat. Apunts de possibles línies d'expansió per la indústria. Reorientació estratègica, materies primeres renovables, explotacions autosostenibles. I si no, sempre quedarà l'altra línia, la que a cada recessió agiten qual flit matamosques els falcons del sector dur: La solució final. A tot arreu couen faves, Sants Martins per petits i grans. Forns microones, cintes transportadores d'humans.

That close - Madness

I Sleep Amongst The Tall, Tall Flowers - Scarlet's Well

“Vaig dormir entre les altes, altes flors”, diu l'amic Bid. Que dius, “menudu lloc per dormir, no?”. Un es pot adormir a la banyera, a l'avió, treballant, mentre toca el saxofòn, o després de follar, però sinddudda res tan demolidor per l'esperit emprenedorr com que qui s'adormi sigui ella, i ho faci mentre esteu follant. Coses més rares s'han vist... però no a Mousseron, el poblet on passen tots els discs d'Scarlett Well. Llops udulant, sirenes seductores, un decrèpit capità de vaixell varat, o animals mitològics amb caracterísitques perturbadorament humanes. Sí, pot semblar aparentment desconcertant l'estar manxant indiferent als seus roncs, mentre els seu inert cos d'enhiestos pechos es mou al ritme de les nostres culejades. Però -ah! amigu- la cosa canvia -i té fins un puntillo entendridor- si amb qui compatim llit i còpula és una preciosa sirena narcolèptica de robusta, contorneante, i escatada cua. Oh, mis pequeños pervertidos, ¿i no us sembla incitants tot el ventall de possiblitats que s'obren amb unes humides branquies ben obertes i lubricades?

Golden, It Is, Beautiful - Scarlet's Well

God Help The Girl - God Help The Girl

“Amants de diferents cultures conecten, copulen, concibeixen, i en alguns casos combustionen” la combustió fa enlairar el globus cel amunt, amunt, amunt, (ja sabeu, la història aquella de la diferència de pressions), mentre que el producte de la combustio, el crio gamberret de marres, està amagat, avall, avall, avall, davall de tot del sotanu, i la sensació angoixant de culpa i vergonya implosiona endins, endins, endins, de les ànimes de la parella d'amants.

Funny Little Frog - God Help The Girl

You're In My Eyes (Discosong) - Jarvis Cocker

“Memories of days gone by activated by a mirror ball shining bright, You appeared from nowhere beside me on the floor, Identical in every detail to the way you were before A trick of the light, a disco hallucination, A waking dream, an impossible situation Oh but you don't stop, don't disappear, I need you here, You're in my eyes, you're in my face, Just like before you went away” tot això diu jarvis cocker mentre passadet de voltes i ofuscat, balla sol a la pista d'una decrèpita disco de poblet de provincia d'interior. L'oculista justiciero, emmascarat el rostre sota unes bragues de encaje vermelles, vetlla per que visionaris i obnubilats conservin el seu estat de gràcia efervescent. Santa Llúcia, lívida damunt una peana, omnia vigilante: “Mano de Santa / sota la túnica / savis moviments procura”. Nos mos fotran el pa del cistell!

Forever young - Madness