20 cançons boniques i un elogi a la fugacitat

I Get Around - Beach Boys

P6R 99.8 FM EJDM i aquesta edició que es diu “20 cançons boniques i un elogi a la fugacitat”. La col·lecció de cançons per avui és xula-xula de veritat. Pastilles de puro-purito Pop destilat de 25 kilats, fileres i fileres i fileres i fileres d'alambics de coure brunyit degotant l'essència pura de la fugacitat: ara hi som, (i ho som tot: eternitat pura, caldo concentrat d'immortalitat) an de repent, de necs step, per art de màgia negra, alhop! ja no som res, em perdut l'instant, se'ns ha escapat per entre els dits com volutes de fum (bloup-bloup-bloup), amb el rastre de la eternitat esfilagarsant-se darrera seu. Da momen's gon foreva. El no res: un pam de nas i dos dits de titola arrugada. Ah amigu! Però ¿i mentre ho vam tocar? ¿i els micronèssims instants en que ho vam arribar a fregar, en que hi vam nedar, entre de bombolletes d'oxigen mandrosament escapant cap la superfície, com si fóssim en una piscina de xampany frances? Sí. Nostàlgics pel moment perdut afirmen: “per moments hi vam ser, dins l'alambí, nedant entre el viscos magma fundacional, com Oblexis caiguts dins la marmita”. Perdre i trobar. Intentar la missió impossible de captar l'infinit. Però hi vam ser. I per això sabem que aquestes pastilletes de 2-3 minuts son carn i peix al mateix temps: perles concentrades d'immortalitat fugaç.

Le Pastie de la Bourgeoisie - Belle & Sebastian


20 cançons boniques i un elogi a la fugacitat. Boniques perquè sí i fugaces per naturalesa. Jo no se què pretenien els respectius artistes quan les van parir (Deu me'n reguard!), però a mi m'inoculen alegria i ganes de viure i optimista percepció de la vida en tot el seu esplendor geomètric. Tan simple com això. Boniques. Sense més. Ni pretenciositat, ni profunditat, ni transcendència. Diapositives. Bombons. Xocolata belga farcida de Cointreau. El secret plaer de petar bombolletes de plàstic.

Vamos a volar - La Casa Azul
Sipping On The Sweet Nectar - Jens Lekman
Rise And Shine - The Cardigans

Elogi a la fugacitat. M'encanten les cançons d'estribillos perfectes i dowaps i shalalalalas. Bublegum rosa amariconat i intanscendent. Oh Sí, com em mola! Per això aquesta col·lecció tan xaxi d'avui. Fugaces com estrelles, fugaces com orgasmes. “Sobre l'orgasme com manifestació pop”. Sí, podria ser un títol d'algun estudi finançat per una fundació semi-pública ¿perquè no, en aquesta època d'estudis sobre qualsevol capullinada que et tiris a la cara?. “L'orgasme com a manifestació pop entre els S XX i XXI”. Recordo haver llegit fa anys en una revista, sobre una fotògrafa italiana que retratava cares -oju! només les cares eh?- en el moment just de l'orgasme. Sortien uns quants retrats a la revista aquella. La intensitat fugaç pintada en aquelles cares. Ulls clucs i ganyotes contorcionades. La intensitat fugaç. Com en la col·lecció que portem avui de xiclets de tutifruti de 3 minuts. Si un mut gravés un orgasme en cinta d'àudio, probablement sonaria silenciós com una psicofonia fallida de la dimensió del costat. Només el run-run sord de la cinta passant d'un carret a l'altre. I amb tot, l'orgasme hauria estat allà, amagat sota aquell brunzit sord. Anem a petar orelles amb els saint etienne!. Anem a fingir orgasmes ben sonors!

Who do you think you are - Saint Etienne
Victor, fly me to Stafford - My Little Airport
Add Your Light To Mine, Baby - Lucky Soul

Al peu del precipici del repetidor de la Mussara hi creixia una margarita imaginària. El mim es va acotxar amb gest ostensible per olorar-la, la va collir, i en portar-se-la al nas es va desequilibrar i Oooooh que pena -posa-li que fos un mim patòs- es va fotre barranc avall. Es precipitava pel buit movent aparatosament mans i cames com els dibuixos del coyote, en complet silenci: el sentit del deure de mim per davant de tot (i els 100 m d'alçada per sota). Se joda mucho y bien el putu mim dels collons, conññio. Valgui aquesta petita i estúpida mini històrieta com a mostra del meu profund i visceral odi pels mims i tot el seu putu mon ple de silenciosos ressentiments.

Parasol - Niza
Parlez Vous Anglais Mr Katerine? - Katerine
Juventud - Tiza

Gran col·lecció de pastilles pop, bienn. La literatura sobre el tema pastillero és llàrga i abundant qual vademècum farmaceutic. Goita, por ahí apareix el mismissim Lawrence Fishburn ( o igual és el Samuel L Jackson o el Forest Withaker, no se, sempre els confonc tots) oferint-li les pastilles blau i grana al Neo, “Si eliges la pastilla roja te llevare al mundo real y yo te enseñaré hasta donde llega la madriguera de conejos, si eliges la pastilla azul despertaràs a casa teva i creuràs el que sigui que vulguis creure” sempre he pensat que cagadubtes com soc, m'hauria quedat paralitzat davant el dilema fins que ens haguessin pillat els dolents. Més encara: enlloc de les blau i grana, li hauria demanat una d'ibuprofeno per fer-me passar el mal de cap de tan capficosa decissió (i en canvi fijo que la meva dona, la meticulositat sempre per bandera, abans li hauria demanat els respectius prospectes farmacèutics per comprovar dosis d'administració, horaris, components, efectes secundaris i tal) “T'ensenyaré fins on arriba la lludriguera de conills” diu el Jackson (o el Fishburn o el Withaker). Francament, abans que fotre'm en un forat sota terra fosc i estret, prefereixo la química natural del pop artificiós. Pastilletes de colorins de 3 minuts. L'elogi a la fugacitat. Metàfores multicolors. Visca l'avecrem concentrat!

Bow Down - The Housemartins
lean period - Orange Juice

Talking about seizing the moment, when the moment has gone... Problemes amb els rellotge, agulles atribulades, anusant-se la minutera amb l'horaria. Desajustos temporals. Tribulacions de la son. Pastilles per no dormir. Pop efervescent. Efervescent com pastilles de Coldina. I per aigualir el Visolgrip: tant d'optimisme desmesurat ens podria portar a confondre per error la llum de la bombilla de 25 wats (que penjant d'un parell de fils pelats a dures penes pot espantar la foscor del lúgubre quartutxu), amb la llum de la lluna. Luz! Mas Luz! Diuen que va cridar Goethe al llit de mort. Pop! Més Pop! Mimetitzem aquí, des del Jardí del Manicomi.

Embarrassment - Madness
(Love Is Like A) Heat Wave - Martha Reeves & The Vandellas
Vente Conmigo - La Pequena Suiza

La fugacitat ets tu que estas en una sala d'espera de la seguretat social agobiat pel que et dirà el metge i de sobte entre una noia jove amb un vestit vermell i tothom aixeca els ulls i se la mira i surt el sol per a tot quisqui allí assegut en aquella trista sala d'espera de la seguretat social, i al cap d'un segon tot ha passat perquè tothom torna a estar a lo seu, al seu putu rotllo, les seves revistres, els seus anàlisi, les seves hipoteques, el seu no-follar... i si et tornes a mirar a la noia ja no et sembla bella i radiant, sinó simplement emprenyada pel curro o perquè avui te la regla o pel que sigui. I sin embargo fa res el sol hi era, tots l'haviem vist ¿no? Hi era! i llavors surt la infermera i finalment -ja era hora- et crida a tu. ¿i quin sentit te tot això? Pos no se. Igual que durant petits instants hi ha coses que només veiem nosaltres, o que durant segons trobem significats a les coses més insignificants.

Impopular - Profesor Popsnuggle
Suzette - Los Flechazos
Vales poco para mi - Los Soberanos

Estribillos amb shalalalalas surten disparats en línies harmòniques paral·leles fins que se les empassa l'horitzó, allà lluny-lluny on Napoleó va anar a perdre el condó. Fa molts anys llum vaig tenir una novieta que estava convençuda que el destí estava inscrit en les línies de la ma. Llegia atentament llibres de quiromància i Super Pops buscant el sentit ocult del blablabla. Insistia en llegir-me les línies de la ma. De la meva ma- Volia saber quin seria el nostre destí plegats. Jo li deia que tenia unes altres línies gravades a la pell en un altre racó de la meva anatomia que probablement resultarien més interessants. But no way, she said. En un desesperat intent de confondre el destí, algunes nits de lluna plena i vent udolant (per fer-ho més moñes si cap), ella intentava esborrar les línies de les seves mans refregant-les contra la meu espatlla. Vaig agafar complexe de pissara veleda. Als pocs mesos es va liar amb un porter de discoteca de Salou. Probablement fos per la seva esquena mastodòntica. Allí hi podria esborrar tranquil·lament la bíblia en vers o el Kamasutra en tercets. Despres de tants anys llums, em dona per suposar que mentre ella intentava esborrar el seu destí refregant les mans a la mastodòntica espatlla del porter de la Cage, jo me la deuria estar pelant. Esborrant meticulosament -per mitjà del fregament- les línies de la meva ma. Les línies silencioses que un dia uniren fugaçment els nostres destins. Esborrant-les metòdicament amb prosa i sense condó. Xis xas xis xas xis xas xis xas...

She Loves You - The Beatles

5 comentaris:

Raimon ha dit...

MODE ACCENTUACIO OFF

Estas en un moment de forma molt dolç, Towers.

En posts i comments, oju.

Tens secretari tecnic o tot t'ho portes tu?

De musica no en parlo. Ara be, sapigues que el que canta 'Vamos a volar' et copia la veu.

Mr Towers ha dit...

grazie gran Rai, sin dudda serà cosa de la diabetes.

Estic de Joan Palom, tinc la plaça de ST lliure ¿t'interessa? ideal per compaginar les teves grans passions, golfisme i comissionisme.

El que em copia la veu és el Guille Milkyway (guillem vilella crec), el que va quedar segón per anar a Eurovisión l'any del Txikilikuatre. BTW el coneix personalment el JoanCG d'haver treballat una temporada amb ell.

Raimon ha dit...

Sí, el Joan CG tocava la pandereta en les seves actuacions ;)

El Guille Milkyway és el que cantava el ' Vull saber-ho tot de tu' del concurs aquell de TV3 pèssimament conduït per l'ínclita Mascó?

No sabia que t'havien dx una diabetis. A mi no, tot i que me l'estic buscant amb la dieta d'hiperbolleria que faig... ànims, no és res.

Mr Towers ha dit...

nonono, lu de la diabetis era un (mal) gag a cuenta del moment dolç. Jo soc més de transaminases altes (tot i que ara ja han retrobat el seu camí).

Ni idea del concurs aquell. I això que la Mascó és mig cosina meva (i això NO és un gag).

David ha dit...

Déu n'hi do! Quina selecció!!! Salutacions.