The Naked and the Dead

The Naked and the Dead - Orbital

Divendres passat vam fer allò de els novetats Siesta records. Devia ser per que el temilla em va deixar tant estragat, que vaig tardar mitja setmana a recuperar-me. L’altra mitja setmana me l’he passat en blanc. Ni una puta idea pel pugrama d’avui. Serà que aquests dies m'he despertat cansat. O més probablement que aquesta vida he nascut vago. En qualsevol cas, res per dir, res pensat, res de res de res. Així les coses, la opció és clara. “omplir un buit. Omplir un buit amb punts i ratlles”. Entre parlar per parlar i callar per callar, millor sempre la segona opció. Amb ja masses paraules gratuïtes a les nostres esquenes, per una vegada callarem la nostra puta boca i deixarem que parlin els que en saben del tema, els bons. Tios amb talent, amb fundamentu i amb menat de perejil per explicar històries. Aquesta nit llegirem trocets sueltus de grans explicadors d’històries. Indiscutibles cuenta-cuentus mundials. I, clar, les seves BSO. Benvinguts a aquesta edició que és diu The Naked and The Dead. “The Naked and the Dead” és el nom de la cançó que estem escoltant. Els Orbital la van treure com maxi a principis dels 90’s, quan a la música rara xiqui-xiqui feta amb maquinetes se li deia “electrònica”. “The Nakes and The Dead”, “Els nus i els morts”, també és el títol del primer llibre que va publicar Norman Mailler, el 1948. Un retrato descarnat, raw like sushi, de la societat americana –o ja posats i pel mateix preu, del gènere humà- en el microcosmos del desembarcament i conquesta als japonesos d’una illa del Pacífic durant la IIGM –rotllo Guadalcanal. La idea del llibre sembla ser alguna cosa així com que, des del General en cap de l'exercit d'invasió, fins l'últim cabo furriel, a la que rasques una miqueta aquella primera capa de grans ideals i principis humanistes, en el fons, sempre acaba apareixent aquell filldeputisme egoista tan típic del gènere humà. Tst, i qui estigui lliure de culpa que es tiri la primera llufa.

The Naked and the dead - Mailler

Els bombardejos havien deixat el refugi ple de cadàvers de soldats japonesos. Més amunt hi havia unes quantes coves naturals i en una d'elles mitja dotzena de morts amuntegats. Wilson va cridar, “ep nois, aquí trobarem records”. Martinez s'havia allunyat uns quants metres. Havia vist un cadàver japonès amb la boca oberta, que portava unes quantes dents d'or, i intensament fascinat no se'n sabia allunyar. Mirà les dents. N'hi havia almenys sis o set que semblaven d'or massís. Martínez llençà una ràpida mirada als altres que en aquell moment es ficaven dins la cova. Tot pudia. Va veure als seus peus un rifle abandonat. Sense pensar-s'hi més, l'agafà i clavà un cop de culata a la boca del cadàver. Les dents van saltar de la boca. Algunes van caure a terra, i altres es van escampar per la mandíbula inferior esclafada. Martínez recollí quatre o cinc peces d'or i se les ficà a la butxaca. Sentia una barreja de culpabilitat i alegria.”

When Will I Ever Learn To Live In God - Van Morrison
Hallelujah - Nick Cave & The Bad Seeds
Crònica de l’ocell que dóna corda al mon - Murakami

Primer l'oficial mongol, li va fer a Yamamoto un ràpid tall a l'espatlla dreta, amb aquell ganivet corbat que abans ens havia mostrat l'oficial rus de la pitillera de plata. Després li va anar escorxant el braç dret de dalt cap baix. El va anar escorxant poc a poc, amb cura, quasi amb amor. Tal com acabava de dir l'oficial rus, allò es pordia qualificar com art. De no ser pels xiscles de Yamamoto, fins i tot podria arribar a pensar que no feia mal. Però els seus crits donaven compte de la monstruositat del dolor que l'acompanyava. I cada cop que jo intentava tancar els ulls o apartar la vista, la resta de soldats mongols de la patrulla em copejaven el crani amb les culates dels seus fusells perquè els obrís.”

All The People I Like Are Those That Are Dead - Felt
Decades - Joy Division

Quan no tens res més, et crees cerimònies de l'aire mateix, i després les respires.”

La Carretera - Cormac McCarthy

Van travessar el poble al migdia del dia següent. Tenia la pistola a mà, a la lona que cobria el carretó. Mantenia el nen ben enganxat al seu costat. El poble estava quasi tot cremat. Cap senyal de vida. Cotxes empastifats de cendra, tot cobert de cendra i pols. Roderes fossilitzades sobre fang sec. En un portal, un cos assecat fins la pell somrient al dia. Va atreure el nen cap a si.
Només recorda que les coses que poses dins el cap és queden per sempre allí, li va dir. Hauries de pensar en això que et dic.
Però s'obliden coses, no?
Si. S'oblida el que es vol recordar, i es recorda el que es vol oblidar.”

The old man's back again - Scott Walker
Increment Of Love - Giant Sand
Meridià de Sang - Cormac McCarthy

Un murmuri de fletxes va travessar la companyia i alguns homes van caure de la muntura. Es van disparar els primers trets, i els salvatges van envoltar la companyia. Alguns portaven rostres de malson pintats al pit, i esclafaven els saxons que no anaven a cavall a cops de llança o de massa, saltaven de les montures amb ganivets i corrien pel camp de batalla amb un trot particular, i robaven la roba dels morts i els agafaven pels cabells, i pelaven amb el ganivet el crani tant dels vius com dels morts, i n'alçaven les cabelleres sangonoses, i tallaven i esquarteraven els cossos nus, n'arrencaven les extremitats i el cap, esbudellaven el tors blanc i estrany i mostraven grapats enormes de vísceres i genitals, i alguns dels salvatges estaven tan alterats per la carnisseria que semblava que estiguessin a punt de rebolcar-s'hi com gossos, mentre d'altres saltaven sobre els moribunds i els sodomitzaven amb crits ben forts cap els seus companys. La pols s'apoderava dels caps humits i pelats dels homes que havien perdut la cabellera, i amb la clapa de cabells que els quedava sota la ferida i el cap rapat fins a l'os jeien com monjos mutilats i nus sobre la pols amarada de sang, i per tot arreu hi havia moribunds que gemegaven i balbucejaven i cavalls que xisclaven.”

Dead Of Night - At Swim Two Birds
Cançó de la torre més alta (Chanson de la plus haute tour) - Xavier Baró
2666 - Bolaño

-¿Tú también se la mamaste a desconocidos creyendo que el semen te iba a alimentar? –preguntó Reiter.
-Yo también –dijo Ingeborg-. Siempre que tuvieran un aspecto sano, siempre que no dieran la impresión de estar corroídos por el cáncer o por la sífilis –dijo Ingeborg-. Las campesinas que vagaban por la estación, las locas que se habían perdido o huido de sus casas, todas creíamos que el semen era un alimento precioso, un extracto de todo tipo de vitaminas, el mejor método para no coger la gripe –dijo Ingeborg-. Algunas noches, antes de dormirme, encogida en un rincón, entre las ruinas bombaredadas de la estación de Colonia, pensaba en la primera chica campesina que tuvo esta idea, una idea absurda, aunque ciertos médicos prestigiosos dicen que la anemia se puede curar bebiendo semen a diario –dijo Ingeborg-. Pero yo pensaba en la chica campesina, en la chica desesperada que llegó por deducción empírica a esta misma idea. La imaginaba deslumbrada en la ciudad silenciosa contemplando las ruinas de todo y diciéndose a sí misma que ésa era la imagen que siempre había tenido de la ciudad. También, durante aquellas noches, la imaginaba muerta, de cualquier enfermedad, una enfermedad lenta ni excesivamente rápida. Una agonía razonable, el tiempo suficiente para dejar de chupar vergas y envolverse en su propia crisálida, en sus propias penas.”

La vigilia - Abraham Boba
un temps pour tout - Vincent Delerm

"A l'institut, durant molt de temps vaig dibuixar als marges la cara d'una dona que somreia amb la boca però plorava amb els ulls. Encara tinc els esbossos."

Coses que passen - Bouillier,

"Vam travessar la frontera amb el Buick. La Fabienne volia visitar el Golf de Mèxic. Era allà on ens esperava la mort que buscàvem. En una carretera plena de sots que no duia enlloc, mitja dotzena de treballadors mexicans ens van perseguir amb una camioneta. Els seus fars blancs ens encalçaven en la nit. Els havíem creuat una estona abans i havia vist a la seva mirada tot el que somiaven fer-li a la rossa de cames llargues i brunes que anava dins el Buick."

Pon Tu Mente Al Sol – El Niño Gusano,
Escorxador 5 - Vonnegut

A Robert Kennedy, que te una casa de camp a dotze kms d'on jo visc tot l'any, li van disparar abans-d'ahir. Va morir la nit passada. Què hi farem. Marthin Luther King va ser assassinat fa un més. També va morir. Què hi farem. I cada dia el meu govern em presenta la suma dels cadàvers causats per la ciència militar al Vietnam. Què hi farem. El meu pare va morir fa molts anys de causes naturals. Què hi farem. Era un home bondados. També tenia la mania de les armes. Em va deixar les seves armes. Ara es rovellen totes”

Polo De Llimona - Joan Miquel Oliver
Carrer marsala - Bauçà

Les dones continuen banyant-se darrera de vidres esmerilats. Els fusters fan el serradís de sempre. Els ratolins tenen la cua igual de llarga. Ningú no espera res i per això prosperen les companyies d'assegurances. Els suïcides deixen més o menys els mateixos escrits. N'hi ha que s'anuncien al diaris, humilment. Les noies que nomen Lisa no arriben a descobrir que els escau el color negre. Les cordes de guitarra demanen tacte. Els pobres imaginen moviments d'aproximació al bosc de l'àvia. Els difunts s'inflen massa depressa. Deu meu, sort que de jove vaig aprendre a pelar-me-la”

Meltdown - Alondra Bentley

1 comentari:

Anònim ha dit...

lost your money at the [url=http://www.realcazinoz.com]casino[/url] ?over 21 and looking where to [url=http://www.generic4you.com]buy viagra online[/url]? or even how to buy [url=http://www.avi.vg]adult toys[/url]? well you can try this websites and [url=http://www.rxpillsmd.net]buy viagra[/url]. [url=http://www.generic4you.com]sildenafil[/url] and [url=http://www.generic4you.com]generic viagra[/url] online. you can also buy [url=http://www.generik4u.com]viagra[/url] online.
so for [url=http://www.avi.vg]sex toys[/url] and [url=http://www.ewgpresents.com]viagra online[/url] check us ! for great [url=http://www.cahv.org]viagra[/url] deals check us now!