Per segona setmana consecutiva s'ha perdut l'arxiu mp3 del pugrama i a més es va perdre el word amb el guió. Coses que passen. Es va perdent tot. Les coses passen i les coses es perden. I sí, amb l'edat es van perdent coses. Es perd el pèl, es perd la memòria, la potència sexual, les ganes de sortir de farra... fins i tot el que ma mare em repetia tant: “nen un dia perdràs els calçotets i ni te n'adonaràs”. A saber on paren. Eren de quadres vermells, de quan ma germana va anar a Glasgow. Au, té, ves i busca'ls. De totes maneres ja et dic jo que tenia més valor el continent que el contingut. Com per anar fent pòlisses de segurus, sats? Segurus de vides per vides perdudes.
El pugrama va ser un carrussel de cançons amb noms de noia. Aquesta va ser la tracklist:
Karla - Hooters
Michelle - The Beatles
Sally - Sade
Nancy - Prefab Sprout
Grisolda - Umpah Pah
Christine - The Sea Urchins
Diana – Adriano Celentano & Paul Anka
les cançons tenen amo. "Oh! Carol" no és una excepció: Neil Sedaka, el seu autor, li va regalar a la seva novia d'aleshores, que -és veritat, ho heu endevinat- es deia Carol. Era la gran Carol King. Es coneixien de l'institut i també de treballar els dos al Brill Building (un edifici de NY on en lloc de fabricar en sèrie llangonisses, es processaven èxits pop pel top 100). Impresionant carrerón com compositora, primer amb George Goffin, després en solitari, composant tops 10 per Shirelles, Bobby Vee, Drifters i uns quants milions més. "Oh Carol" va arribar al numero 9 el 1959. A les poques setmanes Carol King va correspondre al regal amb un altre: una cançó que es deia "Oh, Neil".
Carol - Neil Sedaka
Caroline - Neil Diamond
Hitazo de Neil Diamond que es va incloure en el LP "Brother Love's Travelling Salvation Show" de 1969, un disc conceptual que anava de un predicador baptista d'aquells que es creuaven tot l'Oest amb una carreta i els seus discursos. Diamond es va inspirar per la Canço amb la filla de JFK, Caroline Kennedy, que a la satsó (¿?) tenia onze anys. Curiosament France Gaal va dedicar-li una cançó a l'altre fill de JFK, John John, “Bon Soire John John” inspirada en la pena que li va causar la famosa foto del John John saludant marcialment davant el taüt de son pare. Aquesta cançó, quisir Sweet Caroline, està clar que és tot un clàssic, i que tots portem sentint-la de fons, en un segon pla, tota la vida, per emissores de ràdio i tal, però a mi se'm va revelar en primer pla el 1996 o així, quan la vaig sentir a la peli Beautiful Girls, on tots el amigatxos li canten a la Uma Thurman al bar rotllo panda borrachuzos desafinats. La peli tractava d'un tio que retorna amb 30 i pico al poble i retrova la pandilla d'amigatxos amb els problemes típics d'arribar a aquest punt de la vida on comencen els crios i tal. Sortia el Matt Dillon, Mia Sorvino, Uma Thurman i la Natalie Portman en el paper de noia de 13 de qui el prota s'enamora. Una peli molt agradable de veure.
Barbara Ann - Beach Boys
Christine - The House of love
Roxanne - The Police
Alice - the sisters of mercy
Deana - Nick Cave
Gloria - Van Morrison
Cecilia Ann - Pixies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada