Ètica i estàtica, els complexos equilibris d'un sabatot

Equilibris, equilibris, equilibris... els equilibris són sempre complicats: andan por ahí els moments d'inèrcia, la dinàmica de fluids, i les forces centrípetes i centrífugues sempre tocant els ous. Parar el món -la estàtica, doncs- per viure-hi a sobre amb una certa pau d’esperit, és sempre complicat. D'això discutirem avui. Discutirem d’això tot emplatat sobre una base de culís caramel·litzat al powerpop d’acavall entre el SXX i XXI

I Want The World To Stop - Belle And Sebastian

The Concept - Teenage Fanclub

“I didn’t want to hurt you”, remalassos contundents de melodies aguitarrades des de Escòcia

For You - Big Star

Alex Chilton va morir fa poc més d'un any, líder que fou dels Big Star, durant els 70's va caminar a horcajadas: una cama en el pop més clàssic dels 60's (del que havia tastat l'èxit com a cantant del Box Tops), i l'altre cama en una espècie de proto-power pop americà, un ancestre del que acabaria esclatant als 80's i 90's, i finalment acabaria convertit en allò que es va dir grunge. Com a tots els visionaris i avançats al seu temps no es va menjar un rosco durant els 70's i 80's, i gairebé ningú li va fotre putu cas, només quatre gurus i a partir que els REM i alguns altres els van convidar a tocar als seus concerts com a signe de respecte i reverència al camí que havien dibuixat. Aquesta For You és del LP Radio City, del '74, aquell de la foto de noies en bikini a la platja estirades en rotllana dibuixant un sol, els seus caps concèntrics i els peus formant els rajos solars; un hipotètic sol californià fet d'hipotètiques noies californianes.

California Girls - Beach Boys

D'aquesta cançó la part que més m'agrada és el final aquell “I wish they all could be California -Girls, girls, girls yeah...”, i em ve al cap un amic que deia coñ, és que ens ho volem follar tot, i home, és que tot tampoc no pot ser...

Impossibly Germany - Wilco

Impossible Germany, unlikely Japan... Un desconcertat i despistat Jeff Tweddy camina per un carrer i és pregunta on collons es troba. Hosti t’ho imagines, tu? ¿estar patejant per un carrer i no saber ni si estàs a Alemanya o Japó? ¡fort eh? ...vet aquí, viatjar per tot el món i acabar perdent el món de vista, a això és al que et pot acabar portant tanta gira. Clar que també pots acabar perdent el món de vista sense moure't de la cadira del despatx, lligat ball & chain a lo que un creia que era el seu món, a això és al que et pot acabar portant tanta estàtica... com sempre tot queda pendent de l'equilibri: de l'equilibri  entre estàtica i dinàmica, entre estàtica i estètica -dubtosos equilibris ètics. Aquesta és la meva cançó preferida del Sky blue Sky dels Wilco, dura uns 6 minuts, i és com dues cançons en una: a partir del minut 3 aprox comença aquella orgiàstica desbarrada de guitarres in crescendo, que tan aviat es separen com s’ajunten entortolligant-se entre elles com una embrutesida parella de lúbrics fornicadors impacients, incapaços d’esperar que els convidats marxin de casa per refregar-se i tocar-se les coses l'un a l'altre. ¿un pèl excessiu potser? Naa, el sexe ja les te aquests urgències...

Alameda - Elliott Smith

“Nobody broke your heart, You broke your own because you can't finish what you start, If you're alone it must be you that wants to be apart” Ningú et va partir el cor, diu Elliot Smith a Alameda, te'l vas obrir tu mateix perquè no pots acabar res del que comences. La tardor del 2003 va aparèixer mort, amb el cor partit per un punyal de serra. Sembla que ningú li va partir, que se'l va obrir ell mateix, ferides autoinflingides. No va estar a temps d'acabar el seu LP “From a basement on the Hill”, que es va editar postumament. Aquesta Alameda estava al seu LP del '97 Either/Or, títol que és una referència al llibre del filòsof de capçalera del mític duo Faemino y Cansado, Soren Kirkegaard, Una cosa o l'altra. El llibre és  una discussió entre la ètica i la estètica, entre un visió de la vida hedonista (en temes como la música, la seducció, el drama o la bellesa), i una altra basada en el deure moral i la responsabilitat (i en temes como la responsabilitat moral, la auto reflexió humana o el matrimoni); el llibre de Kierkegaard en definitiva, dialoga sobre el que és l'objecte final de la filosofia: la pregunta sobre "¿Com hauríem de viure?". P6R, 99,8 FM, EJDM i en aquesta edició que es diu dubtosos equilibris ètics d'un sabatot, continuem la connexió nòrdica i de la dinamarca de Kierkegaard passem a la suècia de Jens Lekman: més conflictes entre estètica i ètica, entre la urgència primitiva del polvo urgent, i el renunciar-hi per ètica: “I’m so sorry I couldn’t love you enough... but I’m leaving you... because I don’t love you...”

I'm Leaving You Because I Don't Love You - Jens Lekman

Australia - The Shins

If I Can´t Change Your Mind - Sugar

Push The Feelings - Matthew Sweet

“Fuck the world around... don’t let them confuse you”

The Sporting Life - The Decemberists

There She Goes - The La's

Cigarretes – El Corredor Polonés

Ètica i estàtica, els complexos equilibris d'un sabatot: comencem a preparar les maletes per xapar l'edició d'avui, amb la excel·lent banda valenciana el Corredor Polonès. Evidentment el nom no es refereix a un fibrat atleta nascut a polònia especialista en mitges-maratons, sinó que es refereix al territori de Prússia Oriental que després de la WW I el tractar de Versalles va prendre a Alemanya per donar una sortida de Polònia al mar, deixant aïllada per terra Dantzig i Konisberg de la resta d'Alemanya. Equilibris i desequilibris... ¿van apretar massa a Alemanya el guanyadors de la WWI amb les reparacions de guerra? Va ser el tractat de Versalles massa desequilibrat? El cas és que finalment, les reparacions de guerra econòmiques imposades a alemanya van ser la causa de fons de la WW2, i el corredor en si, va ser la excusa directa que Hitler va triar per declarar la guerra a Polonia i doncs, provocar la WW2. Al final de la guerra només el canvi de fronteres que va comportar entre Alemanya, Polònia, Lituània i Rússia, ja va provocar ell tot sol que milions de persones haguessin de llargar de les seves llars, desplaçats per sempre més dels seus llocs i les seves històries.