Estiu 2001, juliol (ii)

MOMENTS DECISSIUS

Plan 10: the return of faceless humanoids- Dr Calypso

Senyors i senyores, estimats tots, benvinguts a aquesta edició dels deliris d’estiu, com sempre al 99.8 fm a Punt sis camp. I la pregunta del dia és: tots els moments d’una vida valen el mateix? Repetexo, tots-els-mo-ments-d’u-na-vi-da-va-len-el-ma-teix? En honor a aquesta pregunta l’edició d’avui es diu "moments decisius". El premi: estalviar-se els 60 tediosos minuts que seguiran.

Be my star- spring versus indurain

Perquè, a veure, posem que et mors als 90 anys. Hauràs viscut 90 anys*365dies/any*24 hores/dia*3600 segons/hora això fan un total de 2.838.240.000 segons. Tots seran part de la teva vida, ara, la història és ¿tots seran igual per tu?¿ te’ls estimaràs a tots ells igual? Quan et mors diuen que et passa la vida per davant, llavors, ¿t’hi passaran tots al complet, o només els més importants? Perquè si no t’hi passen tots, això vol dir que el temps no és constant, lineal, uniforme o com li vulguis dir. Vull dir que el temps ja no és una variable fixe exògena, sinó que depèn de cada un de naltrus! Collons! Que passa? Que cada un de naltrus hi pot fotre cullerada en això del transcorrer del temps? Pensava que era una cosa més seria! Quin escàndol! Amb la d’irresponsables i cutres que corren per aquí! Amb lo car que és el temps!!. La Roisin de Moloko diu clar i fort: el temps és ara. Let’s go petardeing!!

Time is now- moloko
No sucedera mas- Alpino+Alaska

Mmmm, Rato guai de petardeo xaxi, i és més:

Glamour Girl- Chicks on speed
Galletas- La Casa Azul

En nits quietes d’estiu, en cales recòndites, parelles de fet es toquen i exploren racons amagats dels seus cossos. I que us pensàveu, doncs? La humanitat ha anat tirant mal que bé precisament gràcies a aquestes ocasions. Ara bé, aneu a una d’aquestes cales, poseu-vos davant la parella i dieu-los hi "així, així, tal com ho feu és com la humanitat ha anat tirant...". A mi se’m va plantar un putu britànic d’aquest palo mentre estava ficat en els meus assumptes, i li vaig etzibar: You son of a bitch, fuck you, fucking bastard! Mind your fucking bussines: I’m trying to fuck myself!. Però els crits van desvetllar de la semi-inconsciència la noia que tenia sota, i confosa ella, va fugir cala enllà, tropeçant amb altres parelles ficades en idèntics menesters que llençaven similars invectives en els mes diversos idiomes, deixant-me com a únic record unes calces roges com els seus ulls, uns records confosos i la companyia atònita d’un britànic amb qui més tard vaig compartir unes vigoroses sessions de copes. Me cago en el amor!

Me cago en el amor- Tonino Carotone
Mambo Italiano- Renato Carosone
Volare- Domenico Modugno
Tu vuo far l’americano- Renato Carosone
Al di la- Luciano Tajoli

E un mondo dificile E vita intensa, felicita a momenti, e futuro incerto, il fuoco, il acua, e nuestra picola vita, e nuestro grande cuore...

Buenu , este..., teníem preparada l’habitual secció de cocktails per avui amb el cosmopolitan però el temps se’ns ha anat en xàxara inútil, i tal, i buenu, farem un ràpid canvi de plans i avui parlarem del xampú (també coneguda com clara a la capital): Agafem una estrella el més gelada possible amb una ma, i amb l’altre un obridor, fem palanca, obrim una llauna de kas llimona i ho ajuntem tot en una gran gerra, si pot ser treta del congelador, cuidant d’abocar només la escuma justa, més aviat poca però sense arribar a gens. Xecs, hem de xapar, el veí de programa següent comença a picar violentament a la porta de l’estudi...Caiguin, sisplau, en les seves més fosques temptacions abans no hi caigui algú altre i es quedin sense poder pecar, condemnats així a gaudir de la monotonia celestial per tota la eterna eternitat, Au revoire!