Tardor 2005, 21 de setembre

INTRODUCCIÓ

Filth McNasty- New york ska jazz

Estimats tots, benvinguts a la primera edició després de un any i pico del jardi del manicomi. Com sempre al 99.8 FM, a Punt Sis Camp. Trobareu damunt les cadires unes fotocopies amb el programa del curs i una mica de bibliografia, com per fer una mica d’introducció del que anirem veient durant aquesta nova temporada. Es per aquesta i no pas per cap altre raó, que a aquesta primera edició li posarem el títol de cometes "INTRODUCCIÓ" cometes. Au, i amb aixó ja hem fet la primera parrafada.

Peter Sellers Wedding- Ernesto Ronchel

A veure, com deiem, estimats tots, refresquem una mica els conceptes del que és el programa, per tots aquells que us l'heu perdut durant els darrers anys. Perquè heu estat de viatge per llunyanes terres, gaudint d’experiències novedoses, fent entranyables coneixences, parlant estrambòtics idiomes, o pedalant amb curioses bicicletes. I també per la resta, pobres i simples mortals, que només heu estat treballant, o estudiant, o simplement passant el rato, a tots vosaltres en definitiva, sabeu que, dos punts:

California Girls- Beach Boys

Aquí al jardí del manicomi posarem música, sweet music, que deia el Marley, si tinguessim una rosa dels vents de la música hi posariem (de nord a sud) des de standars americans dels 50’s fins a down tempo, i d’est a oest, des de els càlids i tristos ritmes de les saudades brasilenyes fins el despreoucupat pop 60’s nòrdic. En fi, qualsevol cançó que em sembli prou entretinguda o emocionant

In my lonely room- Martha revees and the vandellas

I aquí al jardí del Manicomi, també direm extravagàncies vàries, porsupuesto que si, car heu de saber estimats tots, que l’estulticia en aquest mon és, no ja infinita, sinó més encara: repetida, es a dir patida dos vegades. I com a tal patiment ha de ser denunciat i derrotat, i en el cas de no poder-la vencer, actuarem tal com diu el vell refrany: si no pots vencer-los, uneix-t’hi. Així que, convençuts ja de principi de la dificultat de vencer l’estulticia, us avancem que de vegades ens hi unirem, i que per tant, estimatats tots, la estulticia serà dita aquí al jardí del manicomi.

Mundo sereno- Juli Bustamente

Que bonica i optimista és aquesta cançó, quin sentiment de visca la vida!, i quina frase tan encertada "¿qué si estoy loco? Por supuesto que si, estoy loco por ti, y por tu amiga tambien… "

Brown eyed girl- Van Morrison

Stax Motion- Ernesto Ronchel

Amor amargo- Bruno Lomas

Pujava l’altre dia en moto pel passeig, devien ser prop de les 8, i vaig veure una coses que em van impressionar: una parella fent-se un petó. ¿Sorprenent? Preguntareu. Si, perquè no era un simple petó, era un morreig atornillat, un apassionat tocament de carns, una inclinació d’uns 55º respecte la vertical, una cadenciosa dinàmica avant i enrera, i en definitiva, una total alienació del lloc (el passeig) i el moment (les 8 del vespre d’un dilluns). ¿Sorprenent? Tornareu a preguntar, impertinents. Si, perquè no eren una parella de joves. Eren un home i una dona que ratllaven la quarentena. I jo em vaig preguntar per a mi mateix, ¿d’on collons han tret tanta passió en aquestes edats? Perquè repassant repassant, no em veig a mi mateix fent aquestes demostracions en públic. ¿Vosaltres us hi veieu?, amb l’edat, ¿se’t buida el dipòsit d’apassionades demostracions públiques?, ¿és una buidada en sec, o es van espaiant poc a poc? ¿t’adones que la que estàs fent és la última? ¿ la celebres d’alguna manera especial, p.ex amb xampany o ja posats treien-te la roba?. Tot torbat i ple d’enveja, vaig parar la moto i els hi vaig plantejar tots aquests dubtes, ¿i sabeu el que em van contestar? ¡Que me n’anés a la p*** merda, ¡que els deixes en pau!, ¡que si no veia que estaven ocupats demostrant-se la passió que sentien….!

Y...Y...- Gelu

Dead- Tom Waits

Basta, rugosa i melancòlica cançó que parla de casaments equivocats: diu "sempre m’han dit: no deixis que un tonto et besi, ni et casis mai per amor". Per alguna raó (potser pel la cadència cansina, potser pel puntejat del trombó) em recorda a la cançó Moon Over Bourbon Street del 1r lp sol d’sting, una prova que fins i tot els genis poden evocar als mediocres. La cançó de l’Sting parla d’un vampir modern a la pobre i inundada ciutat de Nova Orleans.

Circus- Tom Waits

I feel like a child- Devendra Banhart

En una calaixera hi ha una capsa petita de fusta negre, com de caoba o així. La Maria la treu i l’obre amb una petita clau. De la capseta en surt d’un bot un enano petit, d’uns 3 o 4 cm, calb, lleig de cuidado, amb una cara de mala hòstia i en pilota picada. Entre volves de fum blau i rosa creix fins els 3 pams d’alçada, amb unes ungles dels peus negres i llargues i una erecció equina de pam i mig. Llavors la Maria ja s’ha tret tota la roba i està oberta de cames damunt el llit. Després, just s’ha acabat la contundent sessió de fornici, - perquè el enano te una potència sexual inusitada- el enano li diu amb la cara de mala hòstia que no ha perdut ni per un moment, ni durant els successius orgasmes: "M’has tret de la caixa, et concedeixo un desig". I la Maria li contesta, "Però si ja el saps, home, el de sempre, au, que tornis a la capsa que està arribant el meu marit"

Aquestes dues germanetes que venen ara canten d’una manera que em sembla inquietant, com si coneguessin sers desapareguts en misterioses circumstàncies durant altres vides, com si et poguessin clavar una maledicció per menys del canto d’un duro. No se, algo xungo, com la primera Bjork, la dels sugarcubes. Els requiebros vocals de les 2 germanetes cocorosie també em recorden de lluny la gran billy holiday.

2nd South- Cocorosie

Day in, day out- Billy Holiday

Estimats tots, res més, xapem la parada, segur que pel més fondo dels seus subconscients tenen temptacions lletjotes en les que a vegades volen caure: no es continguin, homes i dones de deu, no es continguin. Vinga, tots a caure-hi de 4 potes, que cualsevol dia les temptacions i tot el demés se les pot emportar una torreta mentre passegen prudentment per una vorera, o un cotxe tuneao mentre travessen un pas zebra amb el seu semàfor en verd.

Siau i salut.

2 comentaris:

Jordi ha dit...

prometo escoltar la emisora; al menys la selecció de temes que fas sembla prou suggerent com per endinsar-s'hi una tarda de feina a la oficina...
per cert: Peter Sellers Wedding? No la coneixia aquesta! Només pel títol ja val la pena que la busqui per l'eMule...

Mr Towers ha dit...

Home jordi tu per aquí…un plaer. Sí, el nom es guay, i la canço està molt be, com diria el mític Juan de Pablos és “un instrumental de separacion de fases” rotllo 60’s està en una BSO d’una peli espanyola que te la pinta de ser un cutrillo homenatge al pop 60’s. El disco te algunes cançons bonetes i la resta passables, tot plegat rotllo homenatge a aquesta iconografia. Pel disc: http://www.elefant.com/grupos_dis.php?id=126 i pel la peli: http://www.seeyoulatercowabunga.com/ . De fet el nom és el que em va cridar la atenció,en aquestes dates d’homenatge al Sellers. De fet una de les pelis del meu top manta és el Guateque: el primer cop que la vaig veure em vaig descollonar 2 dies recordant els gags (la primera escena tocant la trompeta acribillat, la cara de tonto mentre va caient el rotllo de paper de water….). Per cert, sempre m’ha semblat que el germen del Guateque estava en una escena de la impagable Breakfast at Tiffany’s del mateix Edwards, que la Holly Golighty organitza una festa brutal al seu diminut apartament, rotllo camarote de los Marx. En un intent de mimetisem mitoman vam voler-ho repetir en un pis d’estudiants a Gràcia (ja fa molts anys llum) i també vam coneixer el que és haver de marxar per potes dels Munipes.