Tardor 2005, 28 de setembre

CADENES

Filth McNasty- New york ska jazz

Senyors i senyores, benvinguts a una nova edició del jardí del manicomi, com sempre, al 99.8 FM, Punt sis Camp. Avui la pregunta del milió és: ¿qué tenen en comú els fantasmes i els waters? És evident, estimats tots: les cadenes. Es per això que aquesta segona edició del jardí del manicomi porta aquest títol: CADENES. Cadenes és el que ens lliga a mi i la meva entranyable hipoèca, cadena és el que lliga la meva fràgil estabilitat sentimental amb una sèrie de persones estimades (algunes de les quals fins i tot em saluden quan ens creuem pel carrer), cadena és el conducte pel que es nodreix la meva compte corrent cada final de mes, com a míserable contraprestació de les múltiples hores que entrego servilment a l’empresa. Cadena és el fil invisible que m’obliga a contemplar estúpids programes de tele a altes hores de la matinada. Cadenes són el metàlic material amb que cadascú de nosaltres es construeix la presó on escull viure. Com cridava el populatxo davant ferran setè: vivan las caenas

Nowhere to run- Martha Reeves and the Vandellas

Heat weave- Diana Ross and the Supremes

Fa la pinta que avuí anirà la cosa musical més aviat rotllo clàssics sixties, a veure per on acava tirant...

Everything I do gonna be funky- Lee Dorsey

Sweet was the wind- Impressions

The In crowd- Ramsey Lewis Trio

Cirili acabava de dir les més boniques paraules d’amor que imaginar-se es pugui. Tendres i poètiques paraules lloant la bellesa de Na Marina, descrivien amb sentiment la finesa del seu rostre, l’abundor de la seva figura, la fermesa dels seus pits… Un prodigi de bon gust i sentiment, vaja. Foren dites precedides d’una ingesta considerable de ginebres, a altes hores de la matinada, abans de consumir l’acte. Hores d’ara Cirili està preoucupat buscant-ne alguna resta pels racons de la seva memòria. Tot en và, no les pot recordar. Sap que és inútil pregunta-li a Na Marina, doncs després de consumar l’acte es van separar a la sortida d’aquell bar de mala mort. A més Na Marina és un nom inventat per ell, pq no en recorda el nom verdader. Si es creuessin pel carrer tampoc no la reconeixeria, perquè la seva cara també se li ha diluït. I de fet, ¿qué estava pensant ara mateix, d’unes paraules? I aquest nom que li ronda pel cap ¿de qui és? ¿cirili? ¿quin cirili? ¿qui cony deu ser aquest Cirili?

What's going on- Marvi Gaye

Miracles- Pet Shop Boys

Soft as me- Saint Etienne

Aquest missatge és una cadena de la bona sort. Envia aquest missatge a 10 adreces i la teva sort es veurà augmentada en un 2% equivalent a l’actualització de la inflació per aquest any. Fa dos mesos un general Paraguaià va trencar la cadena de la bona sort i al sortir al carrer li va caure un piano de cua negre (la cua, les tecles eren blanques…) matant-lo a ell i a tota la seva familia: les seves 2 ties àvies coixes, la seva dona, la seva amant (la de la seva dona, no la del General, aquest només es dedicava als noiets de seminari), els seus 4 fills (dos d'ells bastards per part de mare, dels quals un guerxo) i la gata maula (maula per les seves sospitoses tendències sexuals, accentuades després de la operació d’esterilització). Només es va salvar el lloro Macario, que es va escapar volant, volant, emportant-se amb ell la gàbia on estava tancat.

Todo nos parece una mierda- Astrud

En el Hospital- Alaska y los Pegamoides

Aquí tens les cadenes, fes el que vulguis amb elles, va dir Natàlia, estirada damunt el llit…fes el que vulguis amb mi, soc tota teva, va insistir…Van ser les darreres paraules comprensibles que se li van sentit mai…

America's not the world- Morrissey

Despres d'aquesta matisada oda d'amor de Mozzer a USAmerica, una cosa més seca, angulosa, crua, melòdica si, pero raw like sushi també...

Matinee- Franz Ferdinand

Doorbells- White stripes

Jardi del manicomi, punt sis camp 99.8 fm, avuí titulat cadenes: us heu parat a pensar en l’absurd que li deu semblar a un crio de 5 anys quan li diem quan surt del water ¿ja has estirat la cadena?. ¿cadena, quina cadena? Deu pensar…serà el botò, i en tot cas els apretaré, aquests grans estan tontos… pq avui en dia només es troben cisternes penjades del sostre amb cadenes i triangulet tirador en llocs on se’m fa dificil visualitzar un crio de 5 anys: bars de mala mort, gasolineres…En fi, igual que gesticular-li una telefonada fent rodar l’index en una imaginària roda de números: no els ha vist funcionar mai aquests telèfons…¿I la frase "i aixó quant és en pessetes?"? que son les pessetes papa?… Ai fill meu, si t'expliques les coses que he arribat a fer per això que es deien pessetes...

Surfistes en camera lenta- Joan Antoni Oliver

Senyors, fins la propera, cuidin de les seves més perverses tentacions com si fossin fràgils animalons de companyia, perquè el dia de demà, quan ja no les poguem portar a la pràctica, quan ja no hi poguem caure, seran elles les que ens recordaran temps millors…

7 comentaris:

Mr Towers ha dit...

Home jordi tu per aquí…un plaer. Sí, el nom es guay, com diria el mític Juan de Pablos és “un instrumental de separacion de fases” rotllo 60’s està en una BSO d’una peli espanyola que te la pinta de ser un cutrillo homenatge al pop 60’s. El disco te algunes cançons bonetes i la resta passables, tot plegat rotllo homenatge a aquesta iconografia. Pel disc: http://www.elefant.com/grupos_dis.php?id=126 i pel la peli: http://www.seeyoulatercowabunga.com/ . De fet el nom és el que em va cridar la atenció,en aquestes dates d’homenatge al Sellers. De fet una de les pelis del meu top manta és el Guateque: el primer cop que la vaig veure em vaig descollonar 2 dies recordant els gags (la primera escena tocant la trompeta acribillat, la cara de tonto mentre va caient el rotllo de paper de water….). Per cert, sempre m’ha semblat que el germen del Guateque estava en una escena de la impagable Breakfast at Tiffany’s del mateix Edwards, que la Holly Golighty organitza una festa brutal al seu diminut apartament, rotllo camarote de los Marx. En un intent de mimetisem mitoman vam voler-ho repetir en un pis d’estudiants a Gràcia (ja fa molts anys llum) i també vam coneixer el que és haver de marxar per potes dels Munipes.

Jordi ha dit...

Encara que no comenti, jo passo forces vegades per aquí, amic Towers. Mítics actors britànics de comèdia del segle passat: Peter Sellers i Leonard Rossiter (de qui preparo un nou post al meu blog). Quina classe, quina categoria! Per comparació, els actors actuals em semblen tots plegats una porqueria... Per cert que en aquests moments tinc posada Punt 6 Camp però em surten uns tios xerrant. Quan comença aquí la bona música?

Mr Towers ha dit...

no tinc el plaer de coneixer el Rossiter, potser si el veies em sonaria. De la comèdia britànica una època de la meva vida em vaig afeccionar a les comedies de la Ealing dels 50's, recordo que els exteriors es veien edificis encara destruïts pels bombardejos. (¿el cuarteto de la muerte o arsenico por compasion?) amb el mític Lorence Olivier...

En quant a la bona música,hum,hum...encara estic una mica despistat pq han canviat la temporada d'estiu i em consta que la graella encara no està actualitzada, així que no se...no crec que resulti gaire apassionant escoltar les noticies locals. Faré les degudes prospeccions de mercat i et deixaré les pertinents recomanacions...

Jordi ha dit...

estaré atent a les recomanacions! per cert, a cap de les 2 surtia el Olivier: al Cuarteto de la Muerte el que acompanyava al Sellers era l'Alec Guiness, mentre que a Arsénico... el prota absolut era Cary Grant. Quant al Rossiter, en el proper post desvetllarem la seva identitat.

Mr Towers ha dit...

je, je, a això li dic jo posar la pota a saco, dubtava quin dels dos títols era el de la peli que recordava...i la petita confussió guiness-olivier, en fi, coses de l'edat.

Capitán Fórceps ha dit...

Ostia, Towers, es que no en fots ni una de les meves!
No fotrás un 'Octavarium' de Dream Theater or un 'Suite Sister Mary' de Queensryche?
Ni un modest 'Run to the Hills' de Maiden?
Es que sou uns insensibles...
Abrasades!

Mr Towers ha dit...

Home capi, olveis a greit pleixer…hosti, has obert els ulls de la meva ignorància: aquests grups existeixen Realtt o son cosa de la teva calenturiente imaginació? L’únic que rasco és la dama de ferro…les meves úniques experiències del teu sector dur és dels temps que encara no m’afaitava (el pubis): still looooving youuuuuuuuuu! Dels Scorpions, i buenu coses com els Nine Inch Nails o així… Sí, com tu dius potser és massa amariconat…per cert, et pego una resposta que et vaig deixar penjada amb retard per aquí fa setmanes, la pregunta final sobre el teu grup segueix en peu (encara que ja ha quedat semi-contestada)

“la cosa és que he esta allunyat dels cines els últims 14 mesos per qüestions de bolquers, però -els designis del senyor son insondables- per aquelles casualitats de la vida años ha va caure a les meves mans el còmic original de Sin City en un rasto (més aviat un rastrillo pel cutre que era). Com havia anat a parar allí tal obra d'art? puta idea, vaig pagar l'irrisori preu i vaig disfrutar d'una hisòria truculenta, ben lligada, acollonantment dibuxada, gotica...millor si el sexe fos un pel més explicit, però en fi, en resum acollonant.

Per cert, sobre aquell post teu al OJO...S/rock català: 100% d'acord, abrase visto semejante atajo de pardillos sin talento...Se'm erisen els vellus només de recordar una canço d'uns capullos dels que per sort he oblidat el nom, però l'estribillo encara està tatuat a les meves neurones: "m'has dit Ei!, ara sé que ets el meu amic..." ¿¿¿!!!???
anyway, es pot saber the name of the band? and if not, referències, influències, plagis varis?”