Tardor 2005, 28 de setembre

CADENES

Filth McNasty- New york ska jazz

Senyors i senyores, benvinguts a una nova edició del jardí del manicomi, com sempre, al 99.8 FM, Punt sis Camp. Avui la pregunta del milió és: ¿qué tenen en comú els fantasmes i els waters? És evident, estimats tots: les cadenes. Es per això que aquesta segona edició del jardí del manicomi porta aquest títol: CADENES. Cadenes és el que ens lliga a mi i la meva entranyable hipoèca, cadena és el que lliga la meva fràgil estabilitat sentimental amb una sèrie de persones estimades (algunes de les quals fins i tot em saluden quan ens creuem pel carrer), cadena és el conducte pel que es nodreix la meva compte corrent cada final de mes, com a míserable contraprestació de les múltiples hores que entrego servilment a l’empresa. Cadena és el fil invisible que m’obliga a contemplar estúpids programes de tele a altes hores de la matinada. Cadenes són el metàlic material amb que cadascú de nosaltres es construeix la presó on escull viure. Com cridava el populatxo davant ferran setè: vivan las caenas

Nowhere to run- Martha Reeves and the Vandellas

Heat weave- Diana Ross and the Supremes

Fa la pinta que avuí anirà la cosa musical més aviat rotllo clàssics sixties, a veure per on acava tirant...

Everything I do gonna be funky- Lee Dorsey

Sweet was the wind- Impressions

The In crowd- Ramsey Lewis Trio

Cirili acabava de dir les més boniques paraules d’amor que imaginar-se es pugui. Tendres i poètiques paraules lloant la bellesa de Na Marina, descrivien amb sentiment la finesa del seu rostre, l’abundor de la seva figura, la fermesa dels seus pits… Un prodigi de bon gust i sentiment, vaja. Foren dites precedides d’una ingesta considerable de ginebres, a altes hores de la matinada, abans de consumir l’acte. Hores d’ara Cirili està preoucupat buscant-ne alguna resta pels racons de la seva memòria. Tot en và, no les pot recordar. Sap que és inútil pregunta-li a Na Marina, doncs després de consumar l’acte es van separar a la sortida d’aquell bar de mala mort. A més Na Marina és un nom inventat per ell, pq no en recorda el nom verdader. Si es creuessin pel carrer tampoc no la reconeixeria, perquè la seva cara també se li ha diluït. I de fet, ¿qué estava pensant ara mateix, d’unes paraules? I aquest nom que li ronda pel cap ¿de qui és? ¿cirili? ¿quin cirili? ¿qui cony deu ser aquest Cirili?

What's going on- Marvi Gaye

Miracles- Pet Shop Boys

Soft as me- Saint Etienne

Aquest missatge és una cadena de la bona sort. Envia aquest missatge a 10 adreces i la teva sort es veurà augmentada en un 2% equivalent a l’actualització de la inflació per aquest any. Fa dos mesos un general Paraguaià va trencar la cadena de la bona sort i al sortir al carrer li va caure un piano de cua negre (la cua, les tecles eren blanques…) matant-lo a ell i a tota la seva familia: les seves 2 ties àvies coixes, la seva dona, la seva amant (la de la seva dona, no la del General, aquest només es dedicava als noiets de seminari), els seus 4 fills (dos d'ells bastards per part de mare, dels quals un guerxo) i la gata maula (maula per les seves sospitoses tendències sexuals, accentuades després de la operació d’esterilització). Només es va salvar el lloro Macario, que es va escapar volant, volant, emportant-se amb ell la gàbia on estava tancat.

Todo nos parece una mierda- Astrud

En el Hospital- Alaska y los Pegamoides

Aquí tens les cadenes, fes el que vulguis amb elles, va dir Natàlia, estirada damunt el llit…fes el que vulguis amb mi, soc tota teva, va insistir…Van ser les darreres paraules comprensibles que se li van sentit mai…

America's not the world- Morrissey

Despres d'aquesta matisada oda d'amor de Mozzer a USAmerica, una cosa més seca, angulosa, crua, melòdica si, pero raw like sushi també...

Matinee- Franz Ferdinand

Doorbells- White stripes

Jardi del manicomi, punt sis camp 99.8 fm, avuí titulat cadenes: us heu parat a pensar en l’absurd que li deu semblar a un crio de 5 anys quan li diem quan surt del water ¿ja has estirat la cadena?. ¿cadena, quina cadena? Deu pensar…serà el botò, i en tot cas els apretaré, aquests grans estan tontos… pq avui en dia només es troben cisternes penjades del sostre amb cadenes i triangulet tirador en llocs on se’m fa dificil visualitzar un crio de 5 anys: bars de mala mort, gasolineres…En fi, igual que gesticular-li una telefonada fent rodar l’index en una imaginària roda de números: no els ha vist funcionar mai aquests telèfons…¿I la frase "i aixó quant és en pessetes?"? que son les pessetes papa?… Ai fill meu, si t'expliques les coses que he arribat a fer per això que es deien pessetes...

Surfistes en camera lenta- Joan Antoni Oliver

Senyors, fins la propera, cuidin de les seves més perverses tentacions com si fossin fràgils animalons de companyia, perquè el dia de demà, quan ja no les poguem portar a la pràctica, quan ja no hi poguem caure, seran elles les que ens recordaran temps millors…