Tardor 2005, 16 de novembre

Per comoditat

If I shoul fall in grace with god (directe)- The Pogues

El jardí del manicomi, 99.8 FM, Punt sis camp. La edició d’avui es diu "Per comoditat" com veurem més tard.

Boys from the County Hell (directe)- The Pogues

Amics, els designis del Senyor són inescrutables. Ja està dit, ja m’he quedat descansat. Després d’aquest topicazo, es pot seguir amb qualsevol cosa, aquest començamnet serveix per tot. En aquest cas vé de que la setmana passada vam escoltar a the Nips, el grup precursor dels Pogues, i estava jo ahir al vespre desorientat sobre què posar avui, i per aquelles coses vaig haver d’anar a comprar a una gran superfície de la nostra ciutat. M’estava deixant la setmanada quan vaig passar by la secció de discos. Remirant em trobo un recopilatori dels Pogues: 22 cançons + unes altres 22 en un directe. Hum, hum…9 € en total. Me’l pillo o el baixo? Sospeso. Quasi tota la discografia en vinil….Em decideixo: passo per caixa. Així que per rendibilitzar la inversió escoltarem unes cançonetes dels Pogues. Començarem per la meva preferida. No és la millor seva, pero va ser la primera meva, i això, com tots sabem, marca.

Dirty Old town- The Pogues

A pair of brown eyes (directe)- The Pogues

Summer in Siam- The Pogues

Aquesta que hem escoltat potser no és la seva millor, però a mi em sembla la més bonica. Està en l’últim disc en que va cantar Shane McGowan, "Hells Ditch" del’90. Després en van treure un parell més, el ’93 i ’96 i ho van deixar. Es van ajuntar el 2001 pel concert aquest que sentim. La veu del McGowan, ja veieu, sota mínims després d’un metòdic procès autodestructiu a base d’alcohol i mala vida. Nem xapant el tema amb la mítica Fiesta, també del concert aquest. Són els records de quan van rodar un delirant western a Almeria, "Straight to hell". Divertiti de veritat. "We have sin gas, y con leche" i amb això els tornem a tancar l’armari dels bons records.

Fiesta (directe)- The Pogues

The Irish Rover (directe)- The Pogues

Quan es va donar el tiro de sortida a la carrera de la competitivitat, als del Jardí del Manicomi ens va enxampar aseguts a la barra del bar, fotent-nos un xampú fresquet, però no dels d’ara, embotellat, no, un xampú dels de tota la vida, artesanal, dels de la cervessa de barril tirada en gerra gelada i schweppes botella de vidre. Tot deu va sortit corrents, els uns cap una ingenieria, els altres cap un consell d’administració…Naltrus vam pensar, "i total, pa que? les butaques del consell seràn més còmodes que aquest tamboret?" i home, mirat amb perspectiva, doncs, probablement sí. Ara bé, si parlem de butaques còmodes, la estrella és la reclinable amb massatge que hi ha a ca mons sogres. Alló si que és comoditat. Però es clar, després d’un dinar de la òstia de ma sogra, sap com a greu aixecar-se pitant abans del café per pillar-la el primer. Queda lleig, no? i també és perillós: hi ha travetes fetes amb traïdoria entre els cunyats. És molt llepola aquella butaca: qualsevol dia per una d’aquestes travetes, algú hi perdrà les dents. I com tota moneda te la seva cara, algú hi guanyarà alguna cosa: el dentista en treurà uns durets. Els dentistes, uns altres tios còmodos. Per això gasten aquestes butaques, no tan còmodes com la de ma sogra però més que algun llit. Potser per això en aquestes butaques s’hi fan tantes rebolcades eròtiques, -si be la immensa majoria només existeixen en la imaginació dels protagonistes, majoritariament masculins. I es clar, això els dentistes ho saben. I se n’aprofiten, se n’aprofiten: guaita les factures!. Jo cada cop que hi he d’anar em poso còmode, li dic "faci, faci, prengui’s tot el temps que necessiti, no pateixi per mi", tanco els ulls, i au! Que comenci la funció, em foto unes rebolcades de collons…Home ja que et clava tant, almenus treu-ne algún gustillo, no?. Mira, decidit. El diumenge que ve, després del rostit, m’aixecaré de taula com un tiro, i si no és la butaca de ma sogra, serà la del dentista.

Lucky you- Lightening seeds

Yo te perdí una tarde de abril- Family

If she wants you- Belle & Sebastian

Hi ha cançons que sempre vull posar i per una cosa o altre se’m passen. Aquesta que ve ara de La Costa Brava ho és. Una cançó molt bonica i sobretot molt divertida. La lletra és d’un costumisme tremendo. Retrata sarcàsticament i a la perfecció tot un estrat social. Només amb el titol ja ens queda clar. "adoro la pijas de mi ciudad". I jo també.

Adoro las pijas de mi ciudad- La Costa Brava

Adoro a las pijas de mi ciudad
su aroma es tan distinto
que uno se esfuerza en averiguar
el secreto de sus besos
Su estilo de vida tan convencional
me produce tanta envidia
Incluso el más cínico puede apreciar
la belleza de las cosas simples

Van rompiendo los corazones
en sus coches de tres millones

Te lo cambio por amor
Te lo cambio[x3]
Te lo cambio por amor
el dinero

Cuantas veces disfruto al verlas bailar
esos ritmos latinos
o las sevillanas con esfuerzo aprendidas
para no ser menos
No es sólo la ropa que pueden comprar
brillan por sí mismas
Y cuando el buen tiempo las viste de estreno
cortan el aliento

No conozco quien se resista
a su sonrisa de dentista

Te lo cambio por amor
Te lo cambio[x3]
Te lo cambio por amor
el dinero que tu padre te dejo

Las chicas modernas enseñan las piernas
Las chicas de barrio levantan las manos [...]

We Came along this road- Nick Cave & the bad seeds

L’apassionant disquisició filosòfica sobre els diferents plans ontològics va anar pujant de to. Les celles s’arrugaven i les cares dels vells professors es tornaven vermelles en contrast amb blanques cabelleres i calves. El nom de Hobbes pronunciat amb un deix de despreci va ser el detonant. La paraula es va dir i després es va fer el silenci. Les navalles es van obrir i sang i visceres van esquitxar butaques de cuir repujades i cortines centenàries. El problema s’havia resolt de nou a la manera dels filòsofs: a osties. Com sempre.

Senyors, aquí pau i després glòria. Com diem sempre, no deixin de caure en les seves temptacions per deslliurar-se de qualsevol mal. La carn és dèbil, la carn es dèbil, la carn és dèbil…susurra de fons la veueta interior.

Aquest és l’últim programa abans de la gran cita. La fita sobre la que gravita gran part de la nostre existència, sobre la que gira la meitat del nostre calendari vital. El Partit. Senyors, en aquestes hores d’incertesa i de vetlla, hores de tensió i angoixa, que Deu reparteixi sort i que tota caigui del nostre costat.

Someone else in the room- Fine!

9 comentaris:

Jordi ha dit...

Ho sento, però no m'agraden The Pogues així que no et puc donar la meva opinió al respecte. En canvi sí m'agraden els Belle & Sebastian (tot i que són un xic massa melancòlics per a mí) i m'encanta el "Lucky You" dels Lightning Seeds (de fet em vaig comprar el seu recopilatori --sí, jo comprant recopilatoris!!-- per aquesta cançó). Per cert, ets al corrent del pleit que li ha cascat el cantant dels Seeds al Fran Perea i al Mikel Erentxun pel plagi del seu tema "Pure" que li van fer amb la tonada de "Los Serrano"? Es veu que hauràn de pagar el gust i les ganes... Si les escoltes comprovaràs que són idèntiques.

Mr Towers ha dit...

OS-TIA OS-TIA i tant, tio, m'has obert els ulls: son cagades...mira que algun cop havia pensat lo xaxi que estava la sintonia i que em recordava no se què...je, je, i tant, pure and simple every time...Com a mínim tenen el detall de plagiar amb gust.

De fet aquest tio té un ull clínic per treure melodies...igual que els Belle & Sebastian. Per cert que aquests tios sempre els associo a la (excel·lent) peli High Fidelity, del llibre del Hornsby pel doblatge a l'espanyol: deien "...la canción de Bel y Sebastián..." i fins al cap no queies en que es referien a "Bel an Sebàstian".

Jordi ha dit...

La peli es bona, però el llibre és magistral. M'hi vaig veure reflexat en més d'un aspecte, la veritat. I no havia caigut en això del doblatge... em sembla que quan la vaig veure al cinema va ser en V.O.

Gran John Cusak, by the way...

Mr Towers ha dit...

Gran, gran...efectivament

els tics i les manies, el fer llistes de cançons de lo mes absurd...em toca molt de prop, si.

Blog World ha dit...

i was just browsing through the blog world searching for the keyword posters and it brought me to your site. You have a great site however it is not exactly what i was looking for. Good luck on your site.

mr. red ha dit...

mr... mr. towers?? mr. red alhabla...

m'agradaria dir que he trobat el teu jardi en un dels meus passejos interminables per la xarxa... pero millor que confessi que el planol per arribar-hi me'l va passar un amic comu ahir mentre dinavem. Mr. X, digem-li. XJ, per ser mes exactes. anyway.. the pogues (extensivament, via Pryca), me gustan las pijas de mi ciudad (quina troballa) i l'amic Nick Cave... caldra sentir-te de tant en tant (enllauneu els programes, o sols e-emeteu en directe?).

...

punt sis camp... no sera la neta de la mitica radio tau? radio tau, que vaig descobrir jo (JO, jo, Jo, jO!) no recordo massa be com i us vaig introduir un dia a l'insti(tut). ahhh, segur que no usenrecordeu... els grans triomfs de la vida d'un sempre passen desapercebuts per als altres... les coses s'obliden i s'acaba explicant als nets histories que no es creuen...

...

no res, m'alegra saber de tu. anire seguint el jardi. salut, i ara que no visc tant lluny, a veure si quedem un dia per a fer "un xampú fresquet, però no dels d’ara, embotellat, no, un xampú dels de tota la vida, artesanal"! xec, allo de la damm es horrible.

Mr Towers ha dit...

Mr. Red, Mr. Red...you for here... I heard about some problems you had with your pasport visa's ¿did you end sleeping at jail?¿was it comfortable? ...Now, seriously,

Un verdader, enorme i immens gustaz de saber de vos directament. Heu de saber que el vent ens portava rumors dels vostres progresis allende de osean, de la descendència, de la vostre re-instalació entre nos, de les vostres darreres vacances...perquè ens hem d'enganyar, això és un petit poblet on no pots estornudar sense que t'oferexin 25 mocadors per sonar-te des dels racons mes insospitats.

Mr. X, valent ganyan al que hauriem de posar en solfa, confio que per la vostre proximitat i ascendència el sabreu guiar pel camí de la recta virtud amén de fer-li compartir els seus extensos coneixements en matèria musical i/o tecnològica.

Heu de saber que per aquells girs inesperats del destí vaig compartir visionatge del gloriós 0-3 (by the way, encara periquejeu o per fi ja us heu convertit a la religió única i verdadera) amb Mr. Capi HeadOfTown, en un obscur tuguri de poble molt més petit encara, on ens hem assentat moi et mon tribu (ja sabeu: tipis, ramats, etc) . Naturalment us vam fotre a parir durant la mitja part.

Sobre el problema de descendència de la emisora que plantegeu, res a veure. Buenu si: ¿"cerabatana oberta" us diu res? doncs això si que "continua". Però teniu raó en que l'origen de tot plegat és el que mencioneu. Es per això que se us deu un profund i sincer reconeixement, igual que al qui ens va passar la primera papelina o qui ens va ensenyar a petar cabines.

Sobre el programa, el dubre ofen: s'emet en riguros enllaunat. Es treu del congelador, 2 minuts al microones i llest per al consum. Com la resta de menjar que ens fotem.

En fi Mr. Red, un gustaz, allo del xampú artesanal ho esperem en frisança: poso sobre avis al nostre "brewer" particular i encomanem al nostre equip de secretàries rosses que quadri agendes. ¿golf o paddle?

I una recomanació final: a la dreta d'aquesta humil pàgina hi ha uns links: si voleu passar una bona estona, navegueu-hi, navegueu-hi (i tanqueu la porta del despatx que si no les secretàries rosses us sentiran petar-vos el cul)

mr red ha dit...

ok, es una cita. xampu per a tots. podriem enredar en mr X i tot. barra lliure. alogrande. i paddle, of course. pero primer caldra escoltar-vos. instrueixo aqui al company de llauna perque dimecres enllauni el teu programa. que ja se que es fresc i de primera categoria. com cal esperar d'en mr towers (= em pagues el xampu), un gran coneixedor de la musica mes contemporania (= olives) i de vanguarda (= i patates. bingo. jasta).


salut i fins aviat, espero.

(escoltant l'ultim xivatasso d'en mr X: lali puna .... mmmm m'agrada. casi a nivell dels benvolguts stereolab)

Mr Towers ha dit...

oido barraaaa!!!, marxando una de lali punaaaa a la mesa 4!

amosavé, sincronisando relohe.