Hivern 2005, 21 de desembre

…I santes pasqües

The thirteen day of christmas- Bathing Beauty

Una de les coses que em toca sobiranament els collons, en aquestes dates tan assenyalades, és la violació a la intimitat personal que són els villancicus per la megafonia quan passeges pel carrer. A veure. És inadmissible. Vull al responsable penjat pels dits del peu del pal major. Però Ja. ¿perquè collons m’han d’agredir amb aquestes melodies insofribles, tòpiques, i repetides? Són inaguantables. Un primer nivell d’autodefensa és posar-te uns cascos i anar al teu rotllo, escoltant lo que t’agradi a tu per cutre que sigui. És molt recomanable. Ara bé, no tot el mont és oreganu. Quan no vas sol, amb la núvia/esposa/mainada/amant/meuca o el que sigui, és considera de mala educació calçar-te els auriculars, per molt més interessant que sigui la nostra música sobre la conversa que puguem mantenir amb l’acompanyant (no diguem si es tracta de les típiques compres de Nadal. No podria ser invisible fins a la No-Existència el putu amic invisible?). En refinitiva, molts cops estem indefensos davant aquesta violació de drets personals. Davant això proclamem: Insubmissió! Que es fotin els putus villancicus per on els hi càpiga... i santes pasqües.

Christmas tears- Bathing Beauty

Això, com no podia ser d’altre manera, és el Jardí del manicomi, 99,8 FM Punt 6 camp. Després d’aquesta soflama indignada demanem disculpes per l’absència de la setmana passada, cosa del sistema de sanitari català, sense cap dubte el nou finançament sanitari del Estatut ho arreglarà tot. Hi podeu pujar de peus. Benu, seguim. Quedi clar que no és una proclama genèrica contra les cançons de Nadal, només contra la merda que surt per les megafonies, i per demostrar-ho posarem algunes molt recomanables cançons de Nadal que podeu trobar en un disc que es diu "Fantasia de Navidad, a Siesta Christmas Collection", i que és una altre d’aquests caramelets recopilatoris d’aquesta discogràfica, de fa un parell d’anys o així.

Girl without a boy- Rita Calypso

Per matar definitivament el tema Nadal, una altre indignada proclama contra l’Ajuntament de BCN, que va decidir en un alarde d’estultícia difícilment igualable suprimir el caganer dels pessebres municipals. A veure, ¿queeeeè?¿són gilipolles o què? Perdó, aquesta darrera pregunta no és pertinent. El pertinent és: Que gilipolles que són!!. No soc de BCN, però no aguanto que em tractin com a subnormal. ¿Què un putu caganer pot incitar a la gent a baixar-se els pantalons en massa i fotre una trunyada de germanor al mig de la rambla Catalunya? ¿és això? ¿volen dir això, realment? Senyors, a patades. A patades als collons fins que ens sangrin les ungles dels peus. La seva imbecil·litat combinada amb mala fe no els fa merèixer res millor. Per la meva banda els puc recomanar una bona marca de tiretes pels dits dels peus.
Tenia a la nevera guardat un especial música i futbol. Música i futbol amb criteri, s’entén. Tenia algunes cançons pensades i en volia trobar alguna més. Però l’altre dia vaig obrir la nevera i, càspitas!, el tema ja s’estava passant. Es veia ressec i amb aquell principi de tufillo que ens evoca retortijones d’estómac. Així que em vaig dir, mira, saps què? tiraré amb lo que tinc, i avall. O sigui:

A la dreta, de verdeamarillo, heptacampeona del mon, la felicitació que Vinicius de Moraes va cantar el 71, al bar la fusa de Buenos Aires, Argentina, pel campionat de Mexic ’70. Opinablement el millor equip ever, diuen els experts. Capteu, capteu l’alegria forçada del públic argentí, i aquell rialla, de "je, je, que graciós…"

La copa do mudo es nossa- Vinicus de Morais

Passi en llarg i a rematar, des de Saragossa i Gijón, sobre la vida galàctica d’un dels millor davanters centres de la història, Ronaldo, i una mordaç crítica a tota l’afegit de tomates rosas dels Galàctics:

El cumpleaños de Ronaldo- la Costa Brava

En punta, des de Mallorca, Panegíric al tiburó negre del Camerun. Quantes coses boniques li canten a ell, i això que encara jugava al Mallorca…Un encertat retrat del depredador.

Etoo (su jugador preferido) - La Granja

Des del mig-centre (de la península), elogi als temps passats: lo que es divertien a Chamartin fa uns anys…amb una mica de sort passaran dècades abans no es pugui escriure una altre cançó així.

Sueño Merengue - Las escarlatinas

Oda als inventors del tinglado: sens dubte el millor himne possible a una selecció de futbol: New Order canten a la selecció anglesa de Robson, la del mundial d’Itàlia del 90. Pels mitomans, al final se sent "I think it’s over, and i think it’s now" el locutor de tele al final de la final del mundial d’anglaterra’66, l’únic que han guanyat (i amb puxerasso), contra Alemanya. Els corus els fan els jugadors: Gazza, Platt, etc… si no m’equivoco van fer un meritori 4th place.

Express yourself- New Order

I ara unes curioses versions de New Order, la primera de l’últim disc de Pastel Vespa, rotllo jazz-bossa, pel mig sentireu estribillus d’altres èxits de New Order: les trompetes toquen love will tear us apart i Bizarre love triangle. La segona dels francessos Discover rotllo disco-funky, i fusionant el final de la cara B del maxi, 1963.

Blue Monday- Pastel vespa

Leave me alone- Discover

Sake the moon- Marlango

Madness- Marlango

Efectivament: Marlango. Van estar el dissabte tocant aquí. Els qui hi vau ser, ja sabeu el què. Per la resta: La Leonor Watling estava guapíssima i va cantar molt bé per la veu que té. Costava un pèl concentrar-s’hi perquè de tant en tant s’acotxava i l’escot que lluïa era impressionant. Van estar molt simpàtics i agradables i van tocar tots mol bé, sobretot el bateria (no és conya). Van ser generosos en els bisos i van tocar un parell de cançons del nou disc, no com van aparèixer al fina al disc, sinó tal com les van pensar al principi. Va ser xulo veure com comença la idea d’una cançó i com acaba gravada. No tinc la enregistrament del concert però per fer una idea, posarem aquest esborrany de la cançó "parle vous anglaise?" De Katerine, on Katerin només amb el piano va discutint amb la cantant com enfilar els estribillus, més amunt o més avall o més ràpid o més lent:

parle vous anglaise?- Katerine

I la versió final gravada, que va aparèixer en el disc Les Mauvais Frequentations, on fins i tot canvia una mica el nom:

Parle vous anglaise Mr Katerine?- Katerine

Nunca me entero de nada- Los Planetas

Vacaciones- Gasca

Gasca, Gasca, Gasca, Què és Gasca? Que ningú s’espanti, també és el nom d’aquesta banda que sona a siniestrillu dels anys 80 encara que la cançó és de l’any passat. Un títol la mar d’apropiat per aquests dies: Vacances. En fi, senyors, facin abús de les seves profundes perversions. Comprin, mengin, beguin, have a nice sex and Push the feelings…

Push the feelings- Matthew Sweet

13 comentaris:

Mr Towers ha dit...

@ raimon

ve de l'anterior:

si, he escoltat una cançó de la Bruni (no recordo el nom) en un recopilatori i em va molar molt.

Però la massificació de la oferta musical em crucifica. Ni de conya puc seguir tot el que m'agradaria, no diguem ja coses noves. Fa decades pensava que tenia +o- controlades les coses interessants que anaven sortint. Avui t'ho pots pillar pràcticament tot per la patilla i sense embarg em sento més perdut que mai...

Raimon ha dit...

Bé, jo també t'havia recontestat, però és igual.

Sens dubte l'augment d'informació esdevé indefensió.

Doncs et deta que arriessis la mula i la dirigissis cap a 'quelqu'un m'a dit'. Val la pena, de debò.

Capitán Fórceps ha dit...

Colossal Towers: La mujer pelotuda, el Maradona de La Mussara, el Vampiro Balnco de las ondas, O'Rei sens dubte!!!
Com cada setmana, condemno energicament les teves eleccions musicals per multiples motius, alguns nadalencs.
No obstant, Gasca es una banda fortíssima, i el batería sordomut es boníssim.
Té problemes de tempo, pero xupar, xupa...


xvfelrget (tenía ganes de posar un 'word verification') ;)

Jordi ha dit...

Per un moment pensava que ens fotries el "Last Christmas" de Wham en la teva selecció... Bufs! Sort que tens bon gust ;)

La meva nadala favorita és una espècie de cançó guitarrera americana que diu allò de "Jingle Bells, Jingle Bells, Jingle Bells Rock", sobre tot perquè era la cançó que obria la primera "Arma Letal" (la bona), pel·lícula que em va impressionar força quan la vaig veure en cinema de jovenet. I el "Baby Please Come Home" dels U2 tampoc estava malament... Tot i que, en realitat, mai no ha estat el meu gènere favorit.

Mr Towers ha dit...

@Forceps

amb les meves eleccions musicals pretenc sobretot fastiguejar de manera tal al personal, que es vegi obligat a tancar la ràdio i dedicar-se a coses més profitoses pel conjunt de la humanitat i pel pais en particular com la especulació immobiliaria, fuetejar esposes i fills, esnifar els polvorons dels lots de nadal amb bitllets de 100€ o postejar en blogs. Però l'únic que aconsegueixo és la indiferència general: La humanitat és una pandill de desagraïts i pocs som els escollits. Tsunami Ja!

Otroyeayeayea: diuen males llengues que el bateria sordmut de Gasca, a més de xupar, fa servir bats de besibol en lloc de baquetes. ¿què en sabeu?

i encara em queda pendent el tema de Pagans Mind: work in progress...

@Jordi

last christmas em provoca urticària, aquests del jingle bells...de memòria no em sona, potser si la sentis...les que m'agraden són The power of love dels Frankies goes to holliwood, (encara que la saturació ja la posa al límit) i una del Chris Rea de l'any '97 A.F. (abans de Forceps). Però en general és un genere detestable on s'hi aferren artistes (¿?) d'inadmisible gust musical. A la hoguera! de fet aquestes que he posat eren mes que res per lligar el tema, realment aquest disc esta prou bé, com tots els recopilatoris de Siesta Records.

per cert, nota mental (com deia el ara reposat per la 4 parker Lewis): la quantitat de bones discogràfiques que hi ha a Madrid (Siesta, Elefant, Subterfuge...) i les poques que hi ha aquí (Bcore, Discmedi...)

@Raimon

m'has donat la espenta que necesitava per mulejarme la Bruni: amosallà..

Capitán Fórceps ha dit...

Towers, si decideixes tocar P's M, toca 'Aegean Shores'.
Lo dels bats de baseball es rigurosament cert.

Mr Towers ha dit...

Oidooo Barraaa una de Aegean Shores...

Raimon ha dit...

Escolta Towers, essent la ràdio de Reus i anomenant-se el teu programa 'El jardí del manicomi', comprendràs que la pregunta és obligada:

¿Alguna relació amb el Sr. Pere Mata o amb la Sra. Villablanca?

Mr Towers ha dit...

no, cap, excepte que al primer vaig a pendre la medicació i al segon orientació espiritual...
De fet alguna cosa rara rara rara deu passar per aquí per a que hi hagi 2 institucions 2 de tan reconegut prestigi en la matèria...

anyway l'Institut Pere Mata és (conyes apart) un edifici modernista molt però que molt guapo. Una visita (turística) molt recomanable.

I sobre el Dr. Pere Mata, deien "hay un doctor en esta calle que en sus recetas firma Mata. Y es verdad"

Abanda tinc un parell d'amics que treballen l'un al Pere Mata i l'altre al Villablanca i s'ha de dir que tenen anècdotes dels interns descollonants...

Raimon ha dit...

Només ho deia perquè vaig veure un reportatge fa temps d'una emissora de ràdio portada pels interns del Pere Mata, i llavors m'he rellegit els teus posts, i he començat a relacionar i interpretar, fins que he preferit aturar-me i fer la pregunta directament... :-) :-)

Mr Towers ha dit...

ah, doncs ni idea de la emisora aquesta, definitivament res a veure, però la coincidència té gràcia. Potser fins i tot té significats ocults je, je...Ja preguntaré a veure si m'entero d'algo perquè pot ser interessant escoltar-la.

Raimon ha dit...

En tot cas, ja saps el que deia el porter de Sant Boi en arribar la nit i tancar les portes: 'N'hi ha més a fora que a dins!'.

Així doncs, i sense ànim d'ofendre el vostre ric patrimoni arquitectònic, de moment m'abstindré de fer la visita turística que em proposes just in case em posen problemes a la sortida...

Mr Towers ha dit...

home, no et pensis, amb això de les sortides són prou generosos,de fet crec que els diumenges els donen dia lliure (suposo que als casos menys "complicats"), de manera que els veus passejar pel centre i és un espectacle curiós de veure...