Hivern 2006, 15 de febrer

There’ll be some changes made



Powered by Castpost



There’ll be some changes made- Billy Holliday

Jo soc massa desgraciat. La meva vida és un cúmul de despropòsits. No us vull cansar amb els morbosos rumors que corren sobre la meva dona i el jardiner. Només us diré que quan li regalo flors, pagar-les em resulta doblement dolorós. A la feina, què dir?, l’únic tema que suscita sistemàtica unanimitat és la cruel crítica a qualsevol intervenció meva. Fart d’aquesta vida, vaig prendre un determini. No la opció més vulgar, com se sol en semblants circumstàncies: el suïcidi em sembla de tot punt, massa definitiu per una personalitat tan voluble com la meva. I a més, encara em queda cert apreci a alguns petits plaers mundans, com l’onanisme, la sigilografia o els bombons de licor.

Deed I do- Billy Holliday

Tampoc un brusc gir de personalitat em va semblar factible. Tals determinis requereixen d’una constància de caràcter que em ve massa ample. Conscient d’aquestes meves limitacions, vaig decidir canviar de vida creant-ne una de nova. Una de nova imaginada, vull dir. Ja se sap - està escrit- que les fortes imaginacions generen aconteixements. I a aquest clau ardent em vaig aferrar -amb cert escepticisme, tot s’ha de dir- (la línia que separa un escèptic d’un descregut és tan fina…). Així que em vaig posar amb il·lusió a imaginar-me una nova vida: Nova infantesa, nova joventut, canvi d’escola, amics diferents... Lo que passa, -i també està escrit- és que la imaginació és molt seva, la punyetera. I tal com tu l’intentes guiar pel camí de la recta simplicitat, ai las! Ella s’encaparra a recargolar-se pels viaranys menys tranquil·litzadors. Total, que quan vaig copsar les profundes implicacions del meu determini, em va caure el mon a sobre... De sobte no només em pertorbaven els meus vells i coneguts traumes infantils, sinó que apareixien els de la meva nova infantesa imaginada. Els meus desastres amorosos històrics es confonien contradictòriament amb els revesos sentimentals de la meva nova i imaginària joventut, en un efecte multiplicador brutal. Ni us podríeu imaginar els terribles desassossecs que em provocar la nova edat adulta. Només us diré que mentre abans em tremolaven les cames en entrar al garden center, ara se’m regira l’estómac davant dels butaneros, operaris de telefònica, i de tots els carnissers amb parada al Mercat Municipal.

Amics, portem ja 5 minuts del Jardí del Manicomi, Punt 6 Camp. 99.8 i aquesta edició és diu There’ll be some changes made, en entranyable remembrança a tots els bons propòsits d’enmienda que dormen el son dels justos en la nostre consciència i/o imaginació.

Don’t worry bout me- Billy Holliday

The thrill is gone- Patricia Barber

Pide por esta boquita mi amor, tu pide que avui estic generoso. I ella va dir "oh si, dame mas plaser, dame mas...". I aleshores ell va allargar el seu adolorit braç per tornar a agafar el fuet de set cues, murmurant nxt, nxt, nxt, viciosetes capritxoses, no en teniu mai prou...

Summertime- Sarah Vaughn

Set them free- Caecil Norby

I’ve got you under my skin- Oscar Peterson

Ear Conditioner- Lenny Tristano

8/4 Beat- Bob Hatcherson

Jet Sounds- Nicola Conte

El arrancacorazones- Pez

"no puedo dejar de pensar en la Suiza Oriental, en donde tal vez acabe viviendo escondido el resto de mis dias". Repeteixo, "no puedo dejar de pensar en la Suiza Oriental, en donde tal vez acabe viviendo escondido el resto de mis dias".

Aquest críptic missatge, l’anava a escriure el doctor en un tros de paper, i passar-lo per sota la porta de l’habitació d’hotel del famós escriptor portuguès, a qui no coneixia de res, (el doctor al escriptor, vull dir).

Lo de "missatge críptic" no ho dic jo, ho diu el qui ens ho explica, que és una figura de reconegut talent mundial. Perquè, a veure, "críptic" és una expressió fantàstica, la mar d’evocadora. Suggereix misteri, secrets antics, veritats ocultes. Té una aura de dignitat important, un gran pes específic. A mi em sembla que no es pot fer servir aquesta paraula a la lleugera. Se n’ha de saber per remenar-la. Ho dic perquè la majoria de mortals, quan intentem fer un "missatge críptic", ens acaba sortint una vulgar "gilipollada incomprensible", com aquesta mateixa que estic dient ara. I això és molt diferent, eh?. Per desgràcia, aquí, al Jardí del Manicomi ens cauen més prop les connotacions pejoratives d’"incomprensible" que les connotacions transcendents de "críptic".

Dance Floor- Tao of groove

Star guitar- Chemical Brothers

The Sound- Telephunken

Galaga- M.I.A.

Punt sis camp, 99.8 de la FM, el Jardí del manicomi, i aquesta edició que es diu There’ll be some changes made, perquè sempre és positiu de provar canvis vitals: endreçar el jardí, netejar les males herbes, en definitiva amagar tota la merda mental sota la catifa, com sempre. Hem estat escoltant un bon grapat de cançons. Podríem discutir si aquesta última de MIA és una bona cançó o no, i hi hauria molt bacallà per tallar, però el que em sembla que no té cap dubte és aquesta preciositat que ve ara del Rufus Wainwright:

The one you love- Rufus Wainwright

Could we- Cat Power

I així arribem a la recta final d’aquest Jardí del Manicomi, There’ll be some changes made, propòsits d’enmiende per acabar amagats sota la catifa…Hem escoltat una altre bonica cançó, de Cat Power, una noia rossa i maca i una mica xifladilla pel que sembla, que just ha tret el disc The greatest, amb una portada rosa amb un penjoll de coll d’or en primer pla, del que pengen dos petits guants de boxa. Un altre missatge críptic probablement. En fi, el disc esta molt bé, molt recomanable. I nosaltres dedicarem el minut i pico que queda de programa a una altre excel·lent cançó, de LD & the new criticism, "the last to know", l’últim en assabentar-se de tot. A mi també em passa…fins a la propera.

The last to know- LD & the new criticism

4 comentaris:

Jordi Soler ha dit...

Home! El Rufus! Finalment m'has fet cas... i què? i què? t'ha agradat l'assumpte?

Per cert, només tu ets capaç de barrejar en una mateixa sessió a Billie Holliday, Sarah Vaughn i Chemichal Bros. i que a sobre et quedi coherent... Interessant programa el d'avui!

Mr Towers ha dit...

les 2 cançons que he escoltat d'ell m'encanten, NECESSITO fer-me amb tot lo seu. El publema és que el meu dealer de mule's no mel's suplays on time, i les comandes que li passo porten molt de retard. És que la meva conexió d'intelné és tecnologia Pleistoceno's, com quan erem crios i jugavem amb 2 pots de yogurt lligats amb un cordill.

I has donat EXACTAMENT amb el quid del pugrama, mimmamente és el que probava de fer. La nit anterior m'havia empaxat del imprescindible songs for distingué lovers de la Holliday, i al mig dia estava amb els chemicals al ipod, i vaig pensar que hi havia d'haver algun punt de conexió en comú. El que has dit és exacatament el que intentava de fer...celebro que ho hagis trobat interessant.

baideuei, portes una gran ratxa a ca teva: avui this mortal coil...colló no ens moquem amb mitja màniga, eh? (una llàstima que no ho pugui escoltar)...

Jordi Soler ha dit...

Gràcies, gràcies... em sembla que tu i jo ens entenem bé en temes musicals. Una suggerència: això del Castpost se'm talla que és un primor quan escolto els teus programes (potser és culpa meva, oju!), però et suggeriria que, si tens temps i ganes, provis el del.icio.us playtagger, que és el que utilitzo jo al blog. Bàsicament els hi pujes l'mp3 i després, simplement penjant un link al teu blog ho enllacen amb el que has pujat. A mi em funciona bé...

Mr Towers ha dit...

cert, cert, you're wright...Passo immediatament a provar el link aquest, perquè cada vegada que pujo el programa al castpost tardo un colló i mig...