Hivern 2006, 22 de febrer, British Black Label

podeu escoltar el programa clicant aquí:

ClickCaster

o amb el tradicional Castpost, al vostre rotllo...


Powered by Castpost


Smooth operator- Sade

Senyors, benvinguts a aquesta vinílica edició del Jardí del Manicomi. Today the name of the game is british black label, en sentit homenatge a cançons fetes a les illes entre els 70’s i els 90’s amb el punt de referència de la música negre. Avui sentireu crepitar vinil del tradicional.

Your love is king- Sade

El pq d’aquest programa és llarg, farrgaos, i sense cap interès per a ningú, però posats a que hem d’omplir el buit d’alguna cosa, amosallá: el que passa és que jo no tinc ADSL ni per tant mula, així que li passo la llista de la compra al meu proveïdor, que es ma germana –holaquetal germaneta, saludus- entre nosaltres he de dir que ma germana té el bon gust, com tanta i tanta gent, de no escoltar mai aquest pastixe, cosa que delata el seu bon criteri. Buenu, ella quan pot em baixa la comanda i allà que vaig jo i me la pillo, i resulta que amb la última, m’agafo lo meu i a més veig –oh suspresa- que tenia per ella la discografia completa de la Sade. I me la vaig agencia també. Vaig escoltar amb nostàlgia i recança (snif snif snif, llagrimeta salada regalimant galta avall), aquelles cançons que em traslladaven a una adolescència tan plena de grans com buida d’activitat sexual. I també em va venir al cap al gran cabró a qui vaig deixar un cop el MEU lp de promise, de Sade, i never never never, com diria SuperFloren mel va tornar, Gran Cabró filldeputa així t’ofeguis en una gran i fonda bassa de mocs verds i enganxifosos. No se qui ets, no me’n recordo. Només sé que un dia em vaig dir, ¿i on cullons dec tenir l’LP de Sade?. Te una rallada perfectament identificable a Is it a crime. En fi, de Sade, a EBTG, i d’aquí a Working Week i d’aquí a….arreplegar uns cuants vinils i algun CD i a veure que tal.

Hang on to your love- Sade

Each and every one- Everything but the girl

Fa un parell o tres d’anys passejava jo pel mercadillo de brocanters i drapaires aquest del passeig fullejant llibrots vells, lo qual està la mar de bé perquè de vegades et pots trobar amb últimes novetats interessant tirades de preu, com el Quijote o la Ilíada. Però vaig veure un llibre de Ben Watt, que em va desquadrar, com quan veus algo conegut fora de context, Clar Ben Watt no em sonava com a escriptor, em sonava com a compositor i 50% dels Everything but the girl. Total que em vaig pillar el llibre, i era la mar d’interessant, explicava els 2 anys que es va passar el pobre tio amb una malaltia rarísima que només tenen 200 persones al planeta o així, i explicava de la seva penosa circulació per totes les consultes de metges fins que no li van saber trobar de què anava. Una mica com el que li passava al Nanni Moretti a Mio Caro Diario. EN fi aquest son els EBTG, un duo amb un exquisit gust per composar cançons. En els LPs és queden un pel irregulars, opino. Aquest és el seu magnífic debut, Eden, d’influències jazzistiques i de bossa nova. Ell venia de fer l’LP North Marine Drive, i ella de cantar amb les Marine Girls. Per força havien de coincidir.

RollerCoster- Everything but the girl

I must confess- Everything but the girl

Una altre connexió, En aquest disc Eden, hi tocava la guitarra Simon Booth de Working Week, que va composar a mitges amb la Sade una cançó per la BSO d’Absolut Begginers, on també hi participaven The Style Council.

Venceremos- Working week

Everything to loose- The Style Council

Long hot summer- The Style Council

Mick’s up- The Style Council

Good thing- Fine Young Canibals

Roland Gift, reprenent una tradició molt britànica de Soul desquiciat rotllo Stax. Els soldats americans estacionats a GBr. Durant la II WW van deixar una primer empremta amb els discs de jazz negre que escoltaven. A finals dels 50’s es va reavivar amb les gires que van fer per les illes músics negres que eren rebuts com a grans estrelles. Avui escoltem sobretot la explotació que el postpunk va fer als 70-80-90’s d’aquesta tradició, però ja venia d’abans, amb grups com el Animals del Burdon, els Cream, o els Them del Van Morrison.

I can only give yu everything- Them

Money’s too tight to mention- Simply Red

Tell me when my light is green- Dexey’s midnight runners

Wait a minute- James Taylor Quartet

Senyors, estem trepitjant la gran cita. La fita sobre la que gravita gran part de la nostre existència, sobre la que gira bona part del nostre calendari vital. El Partit. Senyors, en aquestes hores d’incertesa i de vetlla, hores de tensió i angoixa, que Deu reparteixi sort i que tota caigui del nostre costat. No oblidin de caure en les seves mes profundes temptacions, ja que és lo únic que els assegura una bona penitència…