Primavera 2006, 19 d’abril

Son son, vine vine, son

Com sempre, ho podeu escoltar per:ClickCaster
o bé pel:



Powered by Castpost

Asleep – The Smiths

99.8 FM punt sis camp, el jardi del manicomi, i l’edició d’avui es diu “son, son, vine, vine, son”, com aquella cançó de bressol tradicional, invocació a la son perquè els nens comencin a dormir. Difícil pas vital, aquest de passar de l’estat de vigilia a la son. De la consciència a la subconsciència ...en fi, avui el programa es diu així perquè va precisament d’això, posarem algunes cançons de bressol, o simplement relacionades amb el tema del dormir o somniar....

...com la que hem començat. Una mística invocació a la son dels Smiths, en aquest cas més aviat al “sueño eterno”, una espècie de panegíric al suicidi. Amb cruixits de vinil inclosos.

Unloveable – The Smiths

Somniatruites – Albert Pla

Lullaby – The Cure

Son, son, vine, vine, son, també per aquest estat de semiconsciència, la duermevela. A mi em passa, no se si algú més, que tinc experiències interessantíssimes en aquest estat. Ni m’atreveixo a explicar la que he tingut avui de la vergonya. No se, una cosa quasi al·lucinògena. No se si dir-li visons o què però la sensació tant palpable, quasi física, d’estar vivint una realitat tant distorsionada, tant torta, tant de blandiblub, per mi el posa en el rotllo de les substàncies psicotròpiques. Mot mes barat, es clar. I legal. Almenys de moment, perquè quan a algun govern se li acudeixi, ja em veig com li foten un impost, com al tabac o a l’alcohol. O ho prohibeixen directament, i ho envien directament al mercat negre, que és lo que dona més.

Goodnight – Saint Ettiene

Asleep on a Sunbeam – Belle & Sebastian

Sleeping – Acid ouse Kings

It’s good to be here – Rita Calypso

Somnis de llop – Guillamino

Els ecos dels gemecs s’anaven apagant passadís enllà a mesura que el despertador sonava més fort. Sovint no se si el que somnio és lo d’abans o lo de després de sonar el despertador. Però en el fons tan me fa. No soc a l’únic a qui li passa. Molta gent ha explicat això abans que jo i ha guanyat pasta i reconeixement artístic i literari. El que ja no se és si tenien tanta son com tinc jo. Abans i després de sonar el despertador.

Everynight – Lonely Joe

“em pregunto si tanques els ulls quan el teu novio et besa. M’agradaria dir-te lo tonto que sembla el teu novio, Em pregunto si fas el que ell desitja, cada nit” Mes tendres cançons que parlen del mon de la son aquí, al Jardí del Manicomi.

Midnight letter- Dyonisos

Just another ordinary day (Un jour comme les autres) – Perry Blake

“Je reve a toi...”

A sleep from day - Chemical Brohers

Raphael – Carla Bruni

Al llibre que llegeixo ara hi diu: “vi a dos hombres al otro lado del rio discutiendo por algo, gesticulando con desesperacion, tratando cada uno por su cuenta que el otro comprendiera lo que en el fondo ni el mismo comprendía. Me pregunté si todo aquello no era un despilfarro absurdo de gestos. ¿y si no habia nada que comprender y eso era todo, o casi todo, y así estaba bien?” Aixo –i altres coses- hi diu al llibre que estic llegint.

Adios al Pop – Las Escarlatinas

Podria aniquilarte – Aston

Aire – Pauline en la playa

Amb aquesta etérea versió de Mecano per Paulin en la playa, nom de ressonancies Rohmerianes, despedim aquest programa. Serà fins dimecres que ve. A menys que ens escoltin en reposició. Això és, els dissabtes de 2 a 3. O que ha facin per internet, al jardidelmanicomi.blogspot.com Però ja serien ganes de repetir, ja...En fi, com sempre, caiguin en les seves perverser temptacions, però no esperin a quedar-se dormits per somniar-ho, millor hi caiguin desperts, per assegurar el tiro. Apa, siau i salut!

7 comentaris:

Mr Towers ha dit...

@elnan (ve de l'anterior)

disculpes pel retard, el programa es va emetre puntualment el dimecres però no he pogut penjar el text fins ara, i demà divendres a mig matí espero haver penjat el cast. Tan de bo hi trobis alguna cosa interessant que et compensi la espera ;). La veritat és que he estat de vacances fins ara, sense tocar el portatil, per això ha quedat per respondre el penúltim coment:

Admiro el teu sentit cívic de presentar-te a la comisaria, però jo em temao que no el tinc tan alt, je je. En tot cas que vinguin ells a buscar-me... A mi particularment, quan escolto London Calling, no se perquè hem ve al cap posar-me unes Dr Marteens.

I en el tema de la sogra, he estat de molta sort, m'ha tocat un sol de dona, em te més contempalt que ma mare...

rumoroleg ha dit...

Sr. Towers: Se li prega que passi a apostar a la motorporra. gracies!

http://f1porra.blogspot.com/

Mr Towers ha dit...

ok, totsuit, sus deseos son ordenes.

Elnan ha dit...

Encara no he escoltat el programa pero musicalment promet.

Ja et fare arrivar la meva opinio.

En quant a la sogra el comentaria era mes aviat en conya.
Deu ser l'evolucio humana pero ara les sogres no son tan ferotges com abans.
La meva tambe es un sol i no tinc cap queixa d'ella.

I a mi quan escolto London Calling em ve sempre al cap la portada del tio trencant la guitarra i els colors vermell i verd del nom. No t inc gaire imaginacio ho se!

Mr Towers ha dit...

vaig veure en un reportatge que la fotògrafa deia que aquella foto era d'una qualitat bastant dolenta, que es veia borrosa i desenfocada, però que era tan expresiva que van passar de tot i la van colocar de portada. I realment s'ha convertit en tot un clàssic.

Elnan ha dit...

Towers,

molt bona la seleccio d'aquest programa. Molt millor que quan et dediques a punxar mariconades i rollos retro-ochenteros (aixo es mes aviat per xinxar en Jordi i a tu si escau)

Em quedo amb el segon tall, on apareixen els Belle&Sebastian. Em recorden a un grup barceloni els Fine! Rotllet sixties, Saint Tropez, noies despreocupades a la platja i amorius d'estiu.

Mr Towers ha dit...

molt be! coincidim totalment amb aquestes referències sixties! els Fine! m'agreden molt i els he posat algun cop, molt bons els 2 discos que he escoltat, millor l'últim potser, last Fine recording, molt cinematogràfic. Segons com em recorden molt als Cardigans, potser per la veu de la cantant. Celebro que ho hagis trobat interessant...I sobre lo de les mariconades encara em puc possar més. Tinc l'últim del Pedro Marin (si, el mateix), que pel que es veu és la última sensació de las noches "locazas".