Primavera 2006, 26 d’abril

Alea ¿jacta est?

Com sempre, ho podeu escoltar per:ClickCaster
o bé pel:



Powered by Castpost

Taney Town – Steve Earle

Punt sis ràdio, 99.8 FM, El jardí del manicomi. L’edició d’avui és diu: Alea, ¿jacta est?, perquè recentment i per circumstàncies que no venen al cas, he tastat el gust de l’atzar. Lo qual m’ha portat a interrogar-me sobre el paper que juga la sort en la nostra vida. Fútil interrogació, cert. I tòpica, abastament trillada, també, també. Res de nou ni original, un recurs molt utilitzat, com veieu. Però la realitat és que és un factor amb una incidència important en tots els aspectes vitals: En l’amor, en la feina….Per avui tenim un exercici d’estil. Així com el moviment es demostra caminant, la sort es demostra jugant, i avui jugarem a la sort amb la música. Això de la reproducció digital ha obert un nou filó en aquest sentit. Sovint surto de casa amb l’ipod i em dic, ¿què tindrà per a nos avui el Sr. Atzar?, poso en reproducció aleatòria, i …. A esperar, sorpresa! Avui no hem preparat cap selecció musical. El senyor Atzar ho farà per nosaltres, a través de la funció “reproducció aleatòria” podreu pensar que fer servir aquesta funció aleatòria, (tant avui com en general), és una renuncia a exercir el control, i a la utilització del criteri propi. Una deserció voluntària, un voler-se escaquejar de les responsabilitats, en definitiva. I potser és cert. Però ¿què es pot esperar en un país, on hi ha gent que es gasta 20.000 peles en loteria de nadal, esperant resoldre la vida d’un sol cop? Sigui com sigui, avui farem aquest exercici pràctic d’atzar. A hores d’ara no tinc ni idea del que sonarà. Es clar que ja de sortida no és un atzar pur, perquè a la discografia només hi ha les cançons que hi he posat jo, i per tant, la Macarena o la Barbacoa no hi son. Res nou, per altra banda. Les radioformules comercials fan la seva programació amb aquestes logaritmes informàtics condicionats als objectius marcats.

Parlez vous Anglais, Msr Katerine – Katerine

L’education anglaise – Katerine

El punk-rocker enamorado – Miqui Puig

Crear a partir de l’atzar. Crear coses boniques, estètiques, i que l’atzar vagi marcant la estructura de la creació. El free jazz dels 60’s, encara que amb les limitacions d’unificar el tempo i l’harmonia. Però últimament es crea música a partir de logaritmes informàtics que generen sons aleatoriament. Es veu que hi ha un tio a Barcelona molt bo en aquests programes, ara no recordo el nom. Però el paralelisme entre el free jazz i la música electrònica aleatòria em sembla un bons signe de com la tecnologia canvia les coses. Per fer aquest mateix programa, m’hauria hagut de presentar aquí amb una ingent quantitat de vinils i un bombo amb boletes per sortejar les cançons.

Brushing the Air – Teenage Fanclub

On la boira em porti – Xavier Baró

llegit en el blog de l’erizo cesar. “El azar estuvo siempre de mi parte. El azar no favorece la entropía”. Ho trobo un concepte summament interessant. L’atzar no afavoreix la entropia, l’ordre, l’harmonia simètrica de les coses. Les desordena. Però ¿ i en quin ordre les desordena, o el que és el mateix, en quin desodre les ordena?

Insect Eyes – Devendra Banhart

Midnight letter – Dyonisos

Ens mereixem el que tenim? O tenim el que ens ha tocat en sort? Si treballo on treballo és perquè un dia em vaig trobar de pura casualitat pel carrer amb un conegut, i després de dir-li que no tenia un putu duru, que estava sense curro, em va dir que just dilluns s’acabava el plaç per cobrir una baixa que hi havia a la seva feina. Sort? Mèrit? Atzar? Destí? Cosmogonia integral? Sempre m’he preguntat de que treballaria ara si en el precís moment de trobar-me amb aquell tio, hagués girat el cap per seguir l’escot d’una tia despampanant (era primavera) i doncs, creuar-nos els dos sense veuren’s, tan absord jo amb aquell exhuberant escot.

Everyone’s a VIP to someone – The Go! Team

A tempestade – Madredeus

Senzala – Guillamino

I els clàssica, ¿què en diuen? Voltaire, per exemple: “L'atzar és una paraula buida de sentit, res pot existir sense causa” mmm, ¿massa il·lustrat, potser?
.

Be kind – Devendra Banhart

World latter on – They might be giants

Do what you wanna do – Acid House Kings

I couldn’t love you more – Sade

La sort, cosa curiosa. Mr P caminava per la vorera a saltirons, quan va veure un bitllet de 50 €, sol, perdut, deixat de la ma de Deu, “what nice!” says he, mentre s’atansava dos metres a recollir-lo. Just en el precís instant i en la mateixa vertical –fatídica conjunció espai-temporal - que un majestàtic piano de cua blanc, amb totes les seves tecles, blanques i negres, grans i petites, és precipitava al buit des del 7 pis. Sec i difunt. Mai plou al gust de tots. Sobretot si plouen pianos.

Nee dans la nature – Helena

La ritournelle – Sebastien Tellier

En un programa dedicat a l’atzar no podríem passar sense citar el preciós títol del blog “que los dados queden donde caigan…”. Una frase que porta implícita la malícia innata de la espècie humana, el cuquet de l’ambició desmesurada, l’ànsia, el virus del desig. ¿I si ara que no mira ningú, mogués el dau, i em quedo amb tota la banca? Davant tal cobdícia, la frase s’alça majestuosa, com una deessa justiciera de marbre grec, amb el braç estès i el palmell de la mà obert, frenant les trampotes. “que los dados queden donde caigan!”, que ningú gosi canviar el sentit de l’atzar per girar-lo al seu favor!

Boy from County Hell – The Pogues

Senyors, hem arribat al final d’aquest aleatori programa. Com fem aquests darrers dimecres de passió i glòra, de tensió i cruixir de dents, en aquestes transcendentals hores del partit, que deu reparteixi sort i que tota caigui del nostre cantó. I que tota sigui bona. Com sempre, caiguin en les seves més perverses temptacions, perquè el dia que tots siguem vellets ens penedirem dels pecats que no hem comès. Serà fins dimecres que ve, a menys que ens escoltin en reposició, això és els dissabtes de 2 a 3, o per internet, a www.eljardidelmanicomi.blogspot.com, Apa, Salut i Siau.

Le Montagne – Jean Ferrat

2 comentaris:

Jordi Soler ha dit...

Prenc nota de les cançons d'avui, perquè la majoria de grups ni els he sentit (bé, sí, però no gaire). Després, quan escolti el programa sopesaré si poso en marxa la mula, je, je...

Si t'agrada la temàtica de l'atzar a les nostres vides t'interessa et recomano fervorosamente la bibliografia al complert de Paul Auster, començant, com no, per "La Música del Azar".

Mr Towers ha dit...

Així mirat ràpid ha quedat una cosa bastant arregladeta, totes les cançons em semblen bones, i algunes fins i tot molt xaxis. La de parle vous anglais de Katerine és un dels meus top evers, i qualsevol cosa del Miqui Puig m'agrada...prou satisfactori tot plegat.

Del tema atzar no en soc especialment fan, però coincideixo amb lo de l'Auster. La nit de l'oracle parlava d'un tio que canvia la vida quan una cornisa que cau està a punt de matar-lo. I tinc pendent de la terna de Sant Jordi, Brooklin Follies, (he començat pel Tor 13 cases i 3 morts, i seguiré per Tokio Blues, i després aquesta de l'Auster).

Ja em diràs que et semblen els grups...