Acupuntura Vinílica, 25 d’octubre, tardor 2006.

Com sempre ho podeu escoltar per:
ClickCaster

Punt sis camp, 99.8 Fm, El jardi del Manicomi, Acupuntura Vinílica és el títol per aquesta edicío: conjunció de dues paraules, adjectivació de substantius. Els substantius solen necessitar un reforç, un aclariment, si no tots solets tendeixen a la dissipació, a la vida dissoluta, es distreuen i no estan per lo que han d’estar. I allavonses, per això està l’adjectiu: fixa, limpia i els centra, els especifica, distingeix, els subratlla, vaja, deixant així a la vista tots els seus defectes i virtuds. Com un dit acusador, els adjectius se yerguen en lontananza, qual dits acusadors i subratlladors dels substantius. Acupuntura vinílica, valenta conjunció de conceptes, substantiu i adjectiu junts per sempre més, per tota la eternitat fins que es separin. Acupuntura Vinílica, com Estrratègia sinàptica, Arquitectura volcànica, Siderurgia Monolítica. Acupuntura Vinílica.... Acupuntura Vinílica... Perquè? ¿us ho Pregunteu?...està molt clar. ¿com es pot expressar un vinil sense una agulla? ¿com pot mostrar al mon tot el que han premsat dins seu? L’agulla és el medium, el mitjà a través del que tot aquest revoltiju de sensacions i sentiments s’expressarà. L’agulla, la punta penetrarà, fendirà el surc per tal de provocar plaer, o dolor, o indiferència. Sempre, recordeu, sempre, les coses llargues i acabades en punta penetren al puestu. És el seu motiu vital, el seu objectiu: la forma en determina la funció. Penetrar, dins, profund i provocar les mes enterbolidores sensacions...Senyors i senyores, per a tots vostés Acupuntura vinílica.

For Mods only- Chico Hamilton

Hot samba – Kenny Burrell

Els nens construeixen torres amb peces de Lego familiar i després les deconstrueixen peça a peça
Els nens construeixen torres amb peces de família i després els deconstrueixen
Els pares construeixen nens amb families a peces i després els deconstrueixen
Els pares construeixen famílies amb peces de nens i després les deconstrueixen
Els pares deconstrueixen families a peces i després construeixen nens amb peces de Lego.

Blow up – James Taylor Quartet

Council Meeting - The Style Council

JTQ Theme - James Taylor Quartet

Lladregots de camí ral assalten les comissaries dels mossos. Les sirenes udolen a la nit i desperten els honrats ciutadans de Catalunya que son aquí. La inoperància en el nostre país és un fet i aquest programa n’és una prova fefaent.

Saturday, sunday, moonday – Swan dive

Estepona Surf – The Phazers

Amics i coneguts aixequen els gots per brindar a la salut dels novis, ells des de la taula presidencial aixequen les copes en direcció als amics. Els nuvis brinden entre ells amb lesl seves copes. La nuvia pica l’ullet al padrí del novi. El padrí del novi agafa fort la ma de la seva promesa. La promesa del padrí del nuvi mou la copa en direcció el nuvi. El padrí ho veu i riu nerviós. El nuvi no veu res perquè va molt begut. La nuvia sí, i agafa el cap del nuvi i li fa un petó de tornillo, agafant-lo pel cul. I de tant en tant, mentre agafa aire, aprofita per mirar el padrí. Amors interposats, amors impossibles, tots ho volem tot, tots bindem amb tothom, tots ens volem veure les copes dels altres.

Barbarossa Platz – Dr. Calypso

Nightboat to Cairo – Madness

Do the dog – Specials

Free yourself – The Untocheables

Les dues noies rosses perfectament afaitades amassen les seves respectives carns, molt amorosament treballades al gimnas. Gotes de suor regalimen melic avall sortejatn piercings i tatuatges. Les dues noies rosses perfectament afaitades premsen mosseguen i llepen, i al fons, en una altra habitació se sent restallar un gat de set cues contra la paret. Troços de guix es desprenen...
Plan 10 the return of faceless humanoids – Dr. Calypso
El surf de la botella – Flechazos
Solo para mis ojo (live) – Sencillos
Les dues noies rosses perfectament afaitades suen cada cop més i gemeguen amb poc entusiasme pel molt que cobren, les dues noies rosses pensen en els seus propers examens mentre algu xiscla fort passadis enllà. Les dues noies rosses llepen tot el que es trobaven pel davant, i el nostre home s’ho mirava inexitat assegut en la butaca de cuir negre. Les dues noies rosses es pregunten si el nostre home s’acabarà per posar dur. El nostre home, amb els dos braços recolzats a la butaca, resa imperterrit per una propera duresa.

Memphis train (live) – Sencillos

Quando el dolor se va – Flechazos

No, por eso no – Sencillos

El nostre home exageradament depilat no arriba a la duresa i les dues noies rosses perfectament afaitades comencen a defallir, esgotats ja els trucs més socorrits. La tercera dona entra a l’habitació amb energia i determini. Fa petar la fusta de muntar a terra i es posa la gorra de cuir. El nostre home se la mira inexpressiu, i una bufetada li crusa la cara. El nostre home no mou ni un muscul, però una cosa comença a agafar vida. Les dues noies rosses miren indiferents com la tercera dona, vestida de vinil negre i vermell treu d’una caixa de fusta 7 agulles de cap metàl·liques, llargues i afilades i coronades amb una bola de nàcar. Les dues noies rosses perfectament depilades es mouen, es toquen i es llepen cansinament, amb ganes d’acabar. Però això no ha fet més que començar. El nostre home ha contundit amb la visió de les agulles. La tercera dona, amb la gorra de cuir i el vestit de vinil negre i vermell acosta la primer agulla al múscul tensat del nostre home. Això és el 99.8 FM el Jardí del Manicomi i aquesta edició no es diu Acupuntura Vinílica per casualitat.

Echo beach – Martha and the Muffins

Hurricane – Prisioners

I’m Alone – Sex Museum

Good thing – Fine Young Cannibals

Punt sis camp, Acupuntura Vinílica. La noia estirada a la camilla tenia un reguero de agulles llargues clavades al llarg del braç. El quiropràctic punxava, treia i posava, les retirava les girava i les tornava a clavar. La noia estirada a la camilla portava auriculars de botó i sentia jazz per l’ipod, i amb el peu dret seguia el ritme amb els ulls tancats. El quiropràctic concentrat afegia noves agulles al caminet d’agulles per treure-li el mal de colze, punxant amb delicadesa i precisió. La noia sentia Stanley Turrentine amb fruició, accelerant més i més el ritme amb el peu. El quiropràctic desconcentrat clavaba més matusserament, amb massa grau d’incliancaió. La noia amb el braç perforat com una regadora tancaba fort els ulls, turrentine estava arribant al clímax i ella també. El quiropràctic suava i les agulles li queien de les mans per terra. La noia movia fort el peu i Turrentine ja estava acabant. Ella també. El seu clímax va ser silencios, amb la cara vermella i les pupiles dilatades dins les parpelles tancades amb força. Just relaxada es va aixecar, va pagar al desconcertat quiropràctic, va convenir la propera hora de visitat i va sortir al carrer. Per l’ipod començava a sonar Gato Barbieri i ella encara duia les agulles clavades al seu braç dret. Punt sis camp, 99.8 FM, el Jardi del Manicomi. Acupuntura vinílica és el nom d’aquesta edició.

La podrida - Gato Barbieri

Cierro los Ojos – Cooper

Les dues noies rosses perfectament afaitades surten del local juntes comentant la jugada, amb els bitllets ben resguardats. Davant una màquina de tabac queden per estudiar demà i es despedeixen. Metres enllà un senyor puja a un cotxe negre llarg i car. Dolorit però satisfet. Aquesta tarda ha casat la filla, i doncs això s’ha de celebrar. La dona de la gorra de cuir la fa petar amb el segurata de la porta, esperant l’hora de plegar, que està a punt d’arribar. Això ha estat Acupuntura vinílca i s’està acabant. Com sempre, caiguin en les seves més profundes temptacions. Deixin que penetrin dins seu com afilades agulles. Apa salut i siau.

Quiero beber – Brighton 64

5 comentaris:

Jordi ha dit...

James Taylor Quartet... Acid-jazz de puta mare. Fa uns anys vaig anar a un concert d'aquest paio a la Sala Apolo i el tio engrescava al personal (atenció!) amb la cançó de la banda sonora de Starsky & Hutch versionada per ell mateix amb improvitsacions de la banda: descomunal, francament.

Uns altres que foten un acid-jazz poppy que van fotre un concert a Bikini fa un temps que va ser de fàbula són els Fun Lovin' Criminals. A un moment donat el cantant va petar les cordes de la guitarra i, mentres li arreglaven, va començar a explicar acudits en anglès: la parròquia es descollonava...

Tot el contrari que els Cardigans a Zeleste, per cert. El guitarres també va petar una corda i llavors va ser la cantant la que va intentar animar el cotarro explicant acudits... de belgues! (com els leperos d'aquí). Patètic tot plegat, quasi tant com la resta del concert.

Mr Towers ha dit...

ostias!! un concert del JTQ!! van ser els ídols meus molt de temps...Aquesta d'Starky i Hutch precisament està al disc d'on he tret un Blow up, on a més hi ha altres versions com Mrs Robinson. Amb el temps es van fer mes sosos i empalagosos. Un tio que li fot una marxa terrible als concerts (encara que aparentment no ho sembli) és el Miqui Puig.

I lo que expliques dels Cárdigans, una mica ja fa per ells, ja ho semblen una mica de mira'm-i-no-em-toquis. Ara, el disc Carnival per mi és de capçalera.

Capitán Fórceps ha dit...

Ara porno!!!

Maldit sinbarguens!

Casi m'he posat bruto, aixo de l'afeitat impecable es un plus.

Ets un porcot Mr. T!

Gran post.

Mr Towers ha dit...

el sexe esta molt sobrevalorat...

Raimon ha dit...

Towers, respecte al primer paràgraf... per menys d'això ingressen la gent al Pere Mata de per vida. Ensalada de palabras, se'n diu.

D'això... veig que el meu flamant iPod té una carpeta per defecte que diu Podcasts. Em podries dir com baixar-me el teu programa i poder-lo escoltar al bus o al metro (no t'ofenguis, eh) amb l'aparatito aquest?

Ah! La banyeresporra tanca aquest vespre els pronòstics copils.

http://banyeresporra.blogspot.com