Cuines, Hivern 2007, 24 de gener.

Com sempre ho podeu escoltar per:

ClickCaster

The look of love – Dusty Springfield

P6R, EJDM, 99.8 FM, Cuines, aquesta edició és diu així perquè fa unes setmanes vaig llegir unes sàbies paraules que em van impressionar fondament, unes paraules escrites pel Gran Bukowski, que diuen així:

"Mostradme un hombre que viva solo y que tenga una cocina perpetuamente sucia y desordenada, y 5 de cada 9 veces serà de un hombre excepcional"
Charles Bukowski, 24-6-1967 – hacia la 19º botella de cerveza

Walk on by – Dione Warwick

"Mostradme un hombre que viva solo y que tenga una cocina perpetuamente limpia y ordenada, y 8 de cada 9 veces serà de un hombre de espíritu deplorable"
Charles Bukowski, 24-6-1967 – hacia la 20º botella de cerveza

Don’t go breaking my heart – Burt Bachara
I was a boy from School – Hot Chips
Crazy – Gnarls Barkeley

L’home de les sabates negres remenava la sopa mentre escoltava música. Va sentir la porta, era la seva dona que venia de rebaixes, va entrar a la cuina i va preguntar maquinalment "hola quetal", ella li va fer un petó a la galta, de lluny, "pse, no he trobat res xulo". Li va explicar el què, que la nena estava sopada, banayda i dormida. Ella va anar a l’habitació a posar-se el pijama i ell es va quedar remenant la sopa i escoltant música a la cuina. La dona tornaria en tres minuts i en aquella estona ell es preguntaria desapasionadament com és que encara estaven junts. Es va cremar amb el casso calent i es va cagar amb la puta, la seva dona va preguntar des de l’hbitació "què passa" i ell va dir "res, res, la sopa està a la taula".

Falling Leaves - Teenage Fanclub
Touch Me - Sara Montiel

Diuen que som el que mengem i em sembla una idea interessant i lògica. Des d’aquest punt de vista la cuina seria el lloc on la materia primera, el menjar, es comença a convertir en essència humana, en el que serem. Les cuines son les fàbriques del que acabarem sent. La campana extractora te un dit de greix, el fluotrescent tarda dos minuts a fer llum. Un pot de colacao pateix perquè està mal tancat i el conillet de nesquick busca una rateta a qui acosar muy guarramente contra la paret. Les fabriques treuen fum blanc, maten bitxos i el canvi climatic fot al carrer els monitors d’sky argentins. Les cuines, com les ments, son llocs plens de menjar, pols i a vegades cucaratxes.

Chasing Blue Sky - Queensryche
Everyone Can Tell You – Catpeople
Drugs - Adam Green

A el carter sempre truca dos cps Jack Nicholson fornica amb violenta passio amb Jessica Lange en una taula de cuina, entre afilats ganivets de tallar carn, inofensives olles i mantels de quadres blancs i vermells que acabarien xops de líquids humans. Crec que era el primer cop que ho feien a la peli, però no n’estic massa segur. Fa anys TVE va fer servir aquesta escena en un anunci per fomentar el consum responsable de tele. Nicholson i Lange es deixen emportar per les passions més primàries precisament al lloc on es tracta amb una altra de les necessitats més bàsiques, el menjar. Nicholson mou accelaradament el cul, tira coberts i pots de llauto per terra, ella s’espatarra entre macarrons i tovallons i les olles fan xup xup. Sexe brut en el sagrat temple del menjar: curiosa tergiversació que contradiu la famosa dits dels germans Dupont "un lloc per a cada cosa i cada cosa en el seu lloc". Ell es corre descarregadament mentre el forn cou una tarta de arandanos. Jo particularment no recordo haver fornicat mai en cap cuina. Recordo haver menjat molts cop al llit. Però on vas a parar, això no te cap mèrit, ni obviament mai se’n farà una escena de película.

Chicago (Acoustic Version) - Sufjan Stevens

Elvis Costello es troba el seu antic amor, Alison, després d’algun temps, suposo que pel carrer. A ell li agafa una taquicàrdia en veure-la i en canvi ella no està gens impressionada, ella comença a parlar que si el seu marit tal i qual i pasqual, i que si tomba i que si gira. Immenses tonteries. "Pobre imbècil", pensa l’Elvis, "quantes tonteries, tan de bó et pogues fer callar, algú et DEVIA fondre els ploms perquè així no t’agunato". "Alison", escriurà més tard Elvis a la cançó "Alison, I know this world is killing you. Oh, Alison, my aim is true".

Alison - Evis Costello
I’ll be around – Edwin Moses
I Want To Be Free - Admirations
Don't Make Me Love You - The Huns Review
Break away – the Valentines
All I want – Ronnie Spector
Fighting - Fine!

"Send me to prison, it’s your decission, we can stop the fighting"Envia’m a la presó, es la teva decissió, podem començar la lluita. Fotocòpies de la millor versió dels Cárdigans, qui roba un lladró te cent anys de perdó, qui copia d’un bon model també. "We can’t stop the fighting, we can’t sop the lying".

Saltaré Del Tren - Tachenko
Huracan - Mercromina

Armaris de cuina d’immaculada blancor contemplen com la parella de fet discuteix sobre si els ous es baten un plat o es baten en una tassa. Els crits i insults ofegen el crepitar de l’oli bullint que espera impacient una truita que mai arribarà (i si ho fa serà tard i malament com l’AVE). El pot de tomaca acabat d’obrir te legítima por pel seu futur, veu una immensa taca de florit extenent-se en un horitzó immediat. Hi ha vegades que saps segur que si cedeixes aquell milimetre ho perdras tot. Hi ha gotes que en faran venir d’altres. Les culleres de café reboten sobre les portes blanques dels mobles, no arribaran a velles, no s’arribaran a rovellar, mai no remenaran amariconats carajillos de Baileys. Tot es perdrà en un infinita buidor de minipimers de marca, thermomix per estrenar i tasses de té encara embalades. És un increible misteri de la naturales humana la raó per la que la gent regala fondues. Al final aquells llargs burxots només acaben servint per treure algun ull.

Funny Little Frog - Belle & Sebastian
Who Do You Think You Are - Saint Etienne

You try to put me a bit to far. Intensa com poques cançons dels Saint Eteienne, paradigma de l’electro pop, tot és fàcil, harmonic, elegant, càlid, a bit melancolic, si t’hi fixes per sota circula el dub-bi-dub ritmic electrònic. "qui cony et creus que ets, aprofitant-te de mi així?" De putus aprofitats el mon n’és ple, "digues, ¿qui cony et creus que ets? No és just, a tu tant et fot?, estem al cruse i l’únic que veig e´s que no tinc manera de retenir-te". Dub-bidubbi dub, fa el ritme electronic per baix, i per damun hi ha aquestes violins de plàstic. "Qui cony et creus que ets?" Tot ple de putus aprofitats per tot arreu. Almenys aquest cop sembla que ella s’ha rebelat

Tomorrow - Matthew Sweet
Every single day – Barry Gemso Experience
Blue Hotel – Chris Isaak
Wicky - Hoover

Cuines Pelaez han patrocinat aquesta hora i mitja plena de res, de la mes absoluta teorització sobre el buit. Modelització de la banalitat construida a partir de retalls copiats a llocs de mala reputació. Sí, ho reconec soc un farsant que he mentit. He mentit, m’he portat molt malament i he pecat, de l’indret i del revés i no obstant sovint tinc la sensació que m’he perdut alguna cosa, que tot ha anat a mig gas, que reservant reservant m’he quedat sense el plat principal, que he cuinat malament els meus ingredients, en definitiva que he pecat per defecte. El tiro m’ha sortit per la culata, però, oh! Sorpresa, algú altre s’ha emportat el mal trago. Encara estic viu i això ens permetrà sentir-nos un cop més la setmana que ve. Més enganys del rap en set dies, o en qualsevol moment si es volen passar per jardidelmanicomi.blogspot.com on trobaran escrites totes les cançons que han sonat avui. Avui i en tots i cadascun dels programes. Com sempre, perdonin les disculpes.

Barriers - Aerogramme

2 comentaris:

Capitán Fórceps ha dit...

5 de cada 9 veces, un 55%, interessant.

I Sara Montiel?

Perdonades les disculpes, capo!

Mr Towers ha dit...

Sisi, admirat Fórceps, una interessantísima teoria que profunditzava en la diferent percepcío de l'ordre i la neteja que tenim els dos sexes. Per antena la vaig llegir ampliada però em va fer presa copiar tanta lletra.

I lo de la Sara Montiel és per certificar lo paletos que som en aquest pais: la comparació entre la Jane Birkin escorrent-se en francés i la Saritizate Montiel gemegant en anglés (encara que fos en sus años mozos) cau per les seves pròpies arrugues.