Ehem, ¿per on començar? El programa del dimecres 28 portava bona pinta sobre el paper, però estava escrit en les taules de la llei que havia d’acabar fet un nyap de dimensions considerables, començant perquè va quedar mitja hora més curt, i acabant perquè es va sentir primer la segona mitja hora i segon la primera mitja hora (amb lo que a la mitja hora de programa ens despediem, per saludar-nos un segón més tard, menuda educació). No queda ni el recurs de dir que “son coses del directe” perquè era un riguròs i putu gravat. Obviament “algú” va fer desapareixer les proves de tamanyu desaguisadu, quedi aquesta introducció com a humil prova de la xapusa d’aquest programa.

En fi, si tot hagués anat, no direm bé, però almenys, com sempre, hauria sonat algo com això:


De Rotondes i liberalisme, Primavera 2007, 27 de març

P6C, 99.8 fm, EJDM. Rotondes i liberalisme. A partir d'ara hi ha una hora i mitja de cançons. La majoria d'elles tenen una cosa en comú: que està bàsicament inspirada (bah, que cony, siguem honestos: copiada) d'una altra que m'he trobat fullejant un llibre. I això és pràctic, molt pràctic per a un tipus bàsicament vago com jo. Ara, això no invalida el fet que son cançons xules, algunes fins i tot molt xules. Algunes altres de les que sonaran no estàn copiades d'aquesta sel·lecció sinó que venen de converses tabernàries d'aquelles que se solen tenir per no estar callat. De rotondes i liberalisme.

Tell me when my light turns green - Dexi's Midnight Runners
Let's go swiming - Arthur Russell
Move on up (live) - Curtis Myfield
Lovers Lane - Impressions

Aquesta setmana han posat una altra rotonda al camí cap a casa meva i han tret el semàfor que hi havia. Rodoneta i al mig de la carretera, com la majoria. Se l'han fet petar amb quatre dies contats. Rapidesa i eficàcia. Es nota que s'acosta l'examen final de maig. Fins i tot els senyors dels Audis negres es queden estudiant fins els 5 minuts abans de l'examen. Però vaja...una rotonda més, vaig pensar mentre frenava per entrar-hi dins. De 60 a 20 Kms/h. Cada cop queden menys metres de carretera sense rotondes. La massiva substució de semàfors per rotondes en els últims anys, és un senyal inequivoc de la expansió imparable del liberalisme per tot el mon. I vaja, no és una queixa sinó purament una constatació. Però aquesta expansió és més que evident i innegable. Tant la de les rotondes com la del liberalisme. I no son dos fets independents. La rotonda és al trànsit lo que "la ma invisible" D'Adam Smith és al mercat: el mecanisme de regulació automàtic mitjançant els quals els agents (econòmics en un cas, i circulatòris en l'altre) s'ordenen ells solets per satisfer les seves necessitats de pas en funció del trànsit de cada moment. Els semàfors no poden respondre amb tanta flexibilitat.

A la platja on solem anar s'hi arribava per un caminet i aparcavem sota els pins d'un bosquet, cadascú on podia, aparcament autoregulat i autogestionat. A principis de l'estiu passat vam veure que l'ajuntament havia arreglat el camí, hi havia posat unes jardineres i troncs, i havia marcat llocs per aparcar. El resultat és que queda més mono i que hi caben la meitat de cotxes, i per tant hi ha cotxes aparcats fins molt mes amunt del caminet i has de caminar una bona estona més sota el sol, amb quinze quilos d'equipament incloent, neveres, piscineta inflable, sombrilla idemè estris de primera necessitat. L'ordenació de l'aparcament front l'autoregulació. En fí. El que tot això significa no ho se pas. No se si és una llei universal o una immensa tonteria.

Heavens above – The Style Council
The House Jack Kerouack built - Go betweens
If you could love me - Edwyn Collins
Nothing to be done - The Pastels
The creator has a master plan - Paroha Sanders
Bird on a wire - The Lilac Time

Apa, salut i siau!

2 comentaris:

Jordi ha dit...

Towers, Towers... així no et fitxaran mai dels 40 Principals... :)

Style Council, bona elecció!

Mr Towers ha dit...

je je, ni dels Principals ni dels Secundaris, :)

Style Council és un dels meus favorits. Our Favourite Shop la considero una obra mestre des de la foto de la portada fins a l'últim surcu.

Per cert, un gran amic se'l va comprar en el seu dia sense coneixer el grup, només per la portada.