Maldito viento, Primavera 2007, 21 de març.

Aquest programa es va emetre per antena puntualment el dimecres 21 de març, però per diversos contratemps (de fet la paraula ja ho diu clarament: contra-temps) no l’he penjat fins el dilluns 23 de març. Com sempre ho podeu escoltar per
ClickCaster



Bailando entre flores raras – La Unión

Punt 6 Ràdio 99.8 fm, El Jardí Del Manicomi, Maldito viento. Ha començat la primavera i a començat amb vent, molt de vent, i per això EJDM comença amb aquesta cançó de la Union de l’LP “Maldito Viento”. Bailando entre flores raras. Ha començat la primavera i ha començat amb molt de vent, detesto el vent, detesto molt el vent i no m’agrada gens. El vent tira per terra carísimes falles, arranca teulades, provoca focs i embulla cabells. Embulla idees, s’emporta idees i s’emporta cabells. Hi ha gent que s’ha quedat calba d’un sobtat i violent cop de vent, els seus pels arrancats dels capilars, cabells volant per tot arreu. Vents forts com els d’aquests dies s’emportent moltes coses, a mi una vegada fa molts anys se’m va emprtar una novia, va ser, com avuí un dia de primavera que feia sol i molt de vent, va ser a la platja, i estavem vestits. Encara no sé molt bé perquè se la va emportar el vent, no te molta lògica, perquè encara que era baixeta primeta, i poca coseta (però tenia un exquisit bon gust pel sexe oral), el vent no se sol endur novies ni en general persones…però sí: el vent se la va emportar, un dia de primavera de molt de solt i molt de vent, a la platja de Cambrils que estavem els dos, se la va emportar tota, petita i primeta com era, i amb el seu exquisit bon gust pel sexe oral i tot, se la va emportar. No la vaig veure mai més.

Voy a por ti – Luz
Antorchas para las casas – El chico conla espina en el costada
Automatic imperfction – Marlango
Donde rien los locos – 21 japonesas
Aline – Ang3l
Nunca sabras – Montevideo
I’m with stupids – Pet Shop Boys
Such Great Nights – The Postal Service

La parella va acabar de sopar, va mirar la tele al sofà i es van posar al llit. Dins el llit ella li va passar la ma pels pèls del pit, i amorosament (vull dir amb veu aflautada i apretant els llavis al voltant d’una “u” molt minúscula) li va preguntar (per tercer dia consecutiu) si li apeteixia fer-ho. Ell li va passar la ma per darrera la nuca i amb el dit índex li va rascar la vall que se li marcava per allí darrera, i (per primer cop en la seva vida de parella) va refussar amablement la oferta (“mmm…és que tinc molta son”). L’endemà mateix afaitant-se es va descobrir la seva primera cana al cabell mirant-se al mirall. El mateix mirall on ella, feia quatre matins, s’havia descobert la primera pota de gall als ulls. Molt s’ha escrit sobre les teràpeutiques virtuds de practicar el sexe, (com més guarro millor segons els experts), i de les seves propietats rejovenidores del cos humà. Però trobo a faltar un estudi definitiu del contrari: de la evidència que no practicar el sexe envelleix, i en úlim extrem fins i tot mata. Encara que sigui d’avorriment.

Casanova in hell – Pet Shop Boys
MC pez – Parafunk
Aburrida de estar salida- L-Kan
Future sex – Mendetz

Segueix fent molt de vent. El vent te en comú amb la xocolata, la taronjada, el fuet, el formatge i el vi que pot provocar mal de cap. El sexe també pot acabar provocant mal de cap. En el moment de la explosio sensorial de l’orgasme, augmenta tant la tensió sanguínia que en el seu pas pel cervell pot comprimir alguna veneta i provocar un explosiu i violent mal de cap de cavall, com si es descorxes una botella de cava….El vent molt fort pot acabar provocant mal de cap, irritació, i mal humor. El vent també s’emporta coses (com la meva núvia que em dit abans) i en porta d’altres, com electricitat estàtica. El vent ho omple tot d’electricitat estàtica. Et rampes al tancar la porta del cotxe, en tocar coses metàliques, en treure’t i posar-te alguna roba, que se’t pega a la pell com si fossis una dinamo humana, i a vegades fins i tot et rampes tocant a algu. Fa molt anys tenia una novia que tenia una sensibilitat especial pels moviments digitals mentre practicava sexe (amb mi o amb qualsevol altre). Tenia uns dits llargs i prims amb una capacitat de flexio sorprenent i això obria un impensable mon nou de possibilitats tàctils. Fos per la longitud dels seus dits, per la longitud de la seva melena, que portava llarga i solta, per les sabates que portava, o fos pel destí, el cas és que cada cop que feia vent, només ens feiem un petonet quan ens trobavem saltaven xispes entre els dos. Vull dir xispes literals, d’aquelles blavoses que surten dels soldadors, amb unes rampades de 220 V. El dia que les rampades em van deixar estès a terra, xamuscat i amb una taquicàrida de cavall, vam decidir de comú acord deixar-ho. La nostra relació no donava per a tant, era agradable, confortable i sexualment molt estimulant, però tot això no donava per arrisacar la vida, molt menys per suportar aquells fogonassus d’electricitat. Des de llavors els dies que fa vent no m’acosto ni a un interruptor de llum, ni a cap tipus de sexe.

Sell Out – Humbert Humbert
Te parece bonito – Girasoules
Tok tok – Cristina Rosenvinge
Titubeas – Pauline en la playa
Converszione – Malavella
O Orvalho ven caindo – Ramón Leal
Metti una sera – Malavella
Summer kisses winter tears – Julee Cruise

Esta orbitant per les cartelleres Iwo Jima letters, amb nominacions, bones crítques en general, i molta presència als mitjans, amb la seva pel·lícula simètrica i tot, lo que en conjunt li dona un toc com de capsa tancada, de univers contingut en sí mateix, orbitant sobre el mateix eix. Aquesta capsa tancada, self content-unit, al prestatge de l’estanteria on està guardada, en té una de semblant al costat, és Guadalcanal Diary, que primer va ser un llibre de 1942 sobre aquesta batalla del pacífic entre Americans i japonesos, després una película tan afamada pel seu realisme que fins i tot la va fer servir l’exercit americà pel seu entrenament, i finalment el nom del grup de rock d’Athens, Georgia, que escoltarem ara. Encara hi ha una tercer univers paral·lel als dos anteriors, el de the naked and the dead, el primer llibre de Norman Mailer, que explica la conquesta d’una petita illa del Pacífic duran la WWII, i fa servir aquest fons per parlar sobre amèrica i sobretot, sobre els americans; i que després Raoul Walsh va convertir en una película, i finalment es va converir en –potser- la millor cançó del grup de música elecrònica Orbital.

Rokefeller – Guadalcanal Diary

Apa, salut i siau!


Maldito viento e

5 comentaris:

Mr Towers ha dit...

@CF

sí, "jaio" és una expressió molona però ja s'ha mort (¿de vella?). Cosa de TV3, que mos ha acabat fent parlar a tots com si fossim diccionaris del Fabra d'Olot.

lo de conduïr per Reus, però home de Deu, ¿a qui se li acut? tothom sap que Reus és impracticable pels cotxes. L'ajuntament ja ho diu: la culpa és dels Reusencs que no saben conduïr i a més agafen el cotxe fins per anar a pixar.

Per cert, ni em vull imaginar quins terbols negocis us devien portar per aquest poblatxu de quatrerus, ré de bó...

De tota manera no us preucupeu, feu me arribar discretament les matrícules dels interfectes i ja me n'ocuparé personalment. Semblarà un accident (de cotxe, naturalment)

@Rai

sisi, ces petites chansons franceses son la re-hòstia, si tinc el dia tonto a vegades me fan caure la llagrimeta i tot…

l’anècdota del Claveirolat és rigurosament –i tinc fotos per demostrar-ho- inventada de dalt a baix, i és llàstima perquè ara, en segons quins cercles molt inn, vestiria molt dir que soc besnet il·legitim d’un funambulista francès siucidat en públic per amor, encara en podria treure una carrera artística o política…però no, em temo que els meus besavis eren pobres pagesos que venien de la Mussara, i tota aquesta excentricitat els hi quedava a un univers de distància.

Dr. J ha dit...

Oh! "Bailando entre flores raraaaas"... boníssima, ja ni m'enrecordava. Com tampoc recordava a la Julee Cruise, solista acompanyant de David Lynch a la banda sonora de "Twin Peaks"... Busca un tema que es deia "Into The Night": sensual, enigmàtic, misteriós... Ideal per la sèrie.

Mr Towers ha dit...

sí, a mi em va agradar "bailando entre flores raras", encara que és un pecat de joventut...en canvi el seu primer LP "Sildavia", encara m'agrada molt.

I sí, Julee Cruise és de l'univers Lynch: tot eteri i difuminat, crec que estava també a la BSO de blue velvet (encara que de memoria, sense googlejar). Aquesta cançó summer kisses sempre m'ha agradat molt. És de la BSO "until the end of the world" del Wenders, interessant BSO on hi ha inèdits d'U2, Nick Cave, Daniel Lanois...la peli no la vaig veure mai pero crec que era un xurro.

Dr. J ha dit...

El film de Wenders era un amb el William Hurt? Diria que me'l vaig empassar a la seva època, però com tot el que fa Wenders (sauf "Paris Texas"!) se m'oblida als cinc minuts...

Això sí, recordo la BSO, més que res per que hi havia un tema força atmosfèric de Depeche Mode que es deia "Death's Door". No tant com el de Cruise, però...

Ara bé, com a banda sonora definitiva, i per si no l'has sentit (que imagino que sí), et recomano vivament la de "Lost Highway" del propi Lynch. Oh Deu meu quin CD! Hi ha una cançó dels Smashing Pumpkins que es diu "Eye" que em té obsessionat...

Mr Towers ha dit...

no, si la peli no la vaig veure...i el Death door de depeche m'arada bastant i el poso de tant en tant. No recordo haver escoltat lost highway o sigui que (com totes les teves suggerències) me l'punto per la mula!