Novecento, Hivern 2007, 14 de març

Com sempre ho podeu escoltar per:
ClickCaster


P6R, 99.8 FM, EJDM, Novecento. Novecento és una bonica paraula que evoca temps passats i a més és italiana, lo que li dona un toc de glamour especial. Fer servir paraules italianes aporta un deix de distinció sempre interessant. Novecento evoca temps passats, decimonònics. Evoca distinció, estil i vestits blancs amb volants i blondes, dones recatades amb relacions ambivalents cap el costat fosc del pecat. (Buenu aquí hi poso més pa que formatge però en fi) Tenim doncs, relacions ambivalents amb el costat fosc del pecat, vestits ampulosos amb volants i blondes, i dones pàlides que es mosseguen el llavi inferior de vegades – de vegades- fins fer-se sortir sang. Sang d’un vermell intens. Buenu. Dones amb relacions ambivalents amb el pecat, vesits blancs amb blondes, sang d’un vermell intens i dones pàlides per l’alèrgia que tenien allavors per sortir al sol (i a la claror en general). Buenu. Novecento. La pregunta del dia és: si els que investiguen i busquen sobre els grans fets d’història es diuen historiadors, ¿els que busquen sobre historietes particulars petites i familiars, s’haurien de dir historietadors, o historietadistes?. Aquest Novecento d’avui va pels historietadistes de històries petites de families petites en llocs petits. Petits i tancats com capses de sabates, tancades de fa molt de temps, i que quan les tornes a obrir deixen escapar una olor barreja de moltes coses: nostàlgia, secrets familiars, herències mal resoltes i dominant per damunt d’elles, l’olor de la naftalina quimicament pura. Novecento, vaja.

Nomads - High llamas
Hay corriente - AMA
Pim pam al concepte - Comelade
La mare de deu fumadora - Comelade

Programa dedicat als recolectors de petites històries familiars, sistematitzadors de tribulacions i similars, i parlant de sistematització, la mediocritat de la època que vivim es mostra en detalls com per exemple que els recolectors-sistematizadors de tot el saber que la humanitat ha anat generant fins la nostra època, fins avui dia, els redactors de la wikipedia, son tius voluntaris, anònims i que només els coneixen a casa seva a l’hora de sopar, o els seus amics a l’hora de fer unes copes. I en canvi, els darrers que van provar de sistematizar tot el coneixement humà fins el seu moment, els enciclopedistes francesos, van ser tius com Diderot, Rousseau o D’Alembert, tius reconeguts no només un cop morts, sinó fins i tot quan estaven vius. Fins el punt que sortien habitualment de copixueles amb la fulana del Rei de França, la Madamme Pomadour aquella. Potser lo de la wikipedia és alguna espècie de pressàgi. Potser ens espera agazapada darrera una cantonada una nova i sanguinolienta revolució francessa amb gillotinades massives, i munts de caps rodolant per totes les cantonades, baixant carrers avall, tacant de sang aquests carrers del centre just acabats d’empedrar, nous i lluents abans de les eleccions, com va dir el nostre alcalde “gràcies a l’ajut dels que han vingut de l’altra banda de l’estret a fer gran el pais”. Per si de cas es presenta aquesta gillotinada massiva de colls, nosaltres l’esperarem com sempre, asseguts aquí a la fresca del Jardí del Manicomi, i ara que ve el bon temps, amb els peus dins un cossi d’aigua gelada amb cubitus, i un xampú fresquet a la ma.

Le barman de satan - Comelade
Ces petits riens – Yves Montand
Milord – Edith Piaff
Plus Bleu Que Tes Yeux - Edith Piaf
La Fanette - Isabelle Aubert
La mamma – Charles Aznavour
Fellini 8 i ½ - Orquestra Plateria

Dalmau, el cronista emèrit de la nostra ciutat, explica en el seu llibre de curiositats i anècdotes de Reus, que el famos funambulista francés Claveirolat va portar a la nostra ciutat el seu afamat espectacle el maig de 1906. Res estrany, llavors Reus era la ciutat més gran de Catalunya després de BCN, i hi passaven els artistes més famosos. Explica que Claveirolat es va estar amb gran luxe a l’Hotel de Paris, a la plaça Prim, i que va instal·lar la carpa als cuartels del nord, on ara hi ha la plaça Llibertat. Va muntar les cordes per on feia equilibris per damunt del pati d’armes, entre dues finestres oposades del cinquè pis. Explica que els primeres dies es va ajuntar amb la jove de cals Bernat, que tenia fama de cabreta boja. Es veu que l’escandol que es va organitzar a l’Hotel va ser monumental, però que al final la noia es va fer enrera, el va deixar. Però sembla que finalment ella es va presentara a la última funció per despedir-se de Claveirolat. I explica Dalmau que en veure-la, Claveirolat amb les ridícules malles, es va acostar a ella i li va tornar a proposar si volia marxar amb ell. Ella li va dir que nanai. Ell, sogons Dalmau, li va dir “senyoreta, podeu rebutjar la meva oferta de venir amb mi si voleu, però sapigueu que mai, mai, mai em podreu oblidar. Sapigueu, senyoreta, que em tindreu als vostres peus per sempre més”. I explica Dalmau que Claveirolat va pujar altivament fins dalt de tot de l’escala de corda, va fer un saltiró cap dalt i es va llençar de cap a tota ostia contra el terra, a un metre dels peus de la jove de cals Bernat, que va quedar esquitxadda de cap a peus de sang, dents trencades i ossets del pobre Claveirolat. Tot el vestit de volants regalimant de vermell per tot arreu, i amb una massa indistingible de carn a dos pams dels seus peus. Ni les ridícules malles van quedar senceres. “si no us puc tenir, almenys així mai em podreu oblidar” devia pensar el francès. Pero el pobre imbècil la va cagar de mig a mig : al cap d’un parell de mesos, la jove del cals Bernat es casava amb un xitxarelo, i als set mesos ja tenien el seu primer fill. Sa i fort tot i ser setmesí. S’ha de dir que mon avi sempre ha tingut una salut de ferro. I un sentit de l’equilibri increïble.

Prenzlaurberg - Beirut
Brandenburg - Beirut
Dansa final (antaviana) – Sisa
Totes estimades – Sisa
Claro y meridiano - Grupo de expertos solysombra
Del Montón - Sr Chinarro
The Dream Spider of the Loughing Horse - Scarlet’s well
Plundering the Matriarcal Larder - Scarlet’s well
Summer in Siam – The Pogues
Fogo preso - Misia
Flor di nha esperança - Cesarea Evora
Pels Peatges de l’Imperi - Xavier Baró

Lo Jaio Sisquelles es va quedat coix de per vida d’un tiro de la última Carlinada, quan de jove es va allistar amb la colla del Noi de Prades. Va ser quan els del Noi van entrar a la Selva del Camp, se coneix que lo Jaio, que allavonses esclar, era jove, se devia despistar amb alguna donota, i un soldat isabelí de la guarnició de la Selva li va fotre un tiro a la cama dreta. Sigui pel sustu o sigui per la coixera, lo cas és que des d’allavonses no va tornar a fer mai mes ré de bó. Encabat de la Carlinada, quan los del Noi van pujar al poble llicenciats, lo Jaoi Sisquelles va començar a anar amb donotes, bevia, jugava i al final es va haver de vendre els quatre troços de terra que li quedaven. Se li va morir la dona del susto i va haver de colocar el xiquet de mosso a Mas de Morera. Lo Xiquet Sisquelles es veu que estava més pel semaler que per altra cosa, se fotia tot lo que se movia tingués forat o no, dona o bèstia. Va començar a festejar amb una xiqueta de la Febró, però com que Mas de Morera es quedava aïllat per la neu, tot l’hivern el Xiquet Sisquelles feia lo que volia. Al final es va acabar embolicant amb la jove de Mas de Morera: quedaven per rebolcar-se al Rafal de l’Ereta, dalt de tot del Camí de les Tosques, que encara es veu ara, pujant per la carretera nova, que l’acaben d’asfaltar, després d’un tomb a dretes: quatre mitjes parets queden, com el mateix Mas de Morera: també quatre mitges parets i tant gran que era…. I doncs, com sempre, aquestes coses, lo de les rebolcades vull dir, s’acaben sabent d’una manera o una altra. Així que un vespre que pujava de la Febró de festejar, es veu que lo jove de Mas de Morera el va esperar amb l’escopeta darrera un tomb del Camí de les Tosques. Encara va tenir sort perquè només ne va sortir amb un tiro a la cama dreta. Se va escapar com va poder i va baixar a Reus, se va posar de mosso a Cal Isaguirre dels vins. A Reus no li van dir mai més lo Xiquet Sisquelles sinó lo Barretina, perquè era l’únic del carrer que en portava, que es va posar al Carrer Jurats, que just l’havien empedrat allavonses mateix. I pel que sembla els aires del pla li devien probar més que els de muntanya perquè li va anar prou bé. Encara que coix també hi va anar tota la vida. De la cama dreta, cosa de família es veu. I doncs, ¿què?... buenu, doncs, res...cuentus de vora el foc, histories de morts. Morts com aquesta història, que està morta, perquè s’ha perdut tota, s’ha oblidat, ja no la sap ningú, ni l’interessa a ningú: Ni als Sisquelles, ni als de Mas de Morera, que son tots morts i enterrats, ni al Noi de Prades que cria malves de fa anys, ni a ningú. I no per ré, només que ara ningú es para en aquestes històries de vora el foc, i cony, clar, doncs, ¿qui hi ha de parar, tenint tant de culebron per la tele, tant de reality, tant de blog i tant de youtube? ¿qui ha de parar amb historietes de vora el foc, amb històries de morts?....I buenu, a mi, es que se m’ha ocorregut perquè...no sé, m’ha semblat que la meva dona anava una mica coixa de la cama dreta.... I com que es diu Sisquelles...

Mon ombre est personne - Dyonisios
Tes lacets sont fes - Dyonisios
Lullaby – The Cure

Apa, salut i siau.

3 comentaris:

Capitán Fórceps ha dit...

M'agrada "Jaio", expressió molt de les terres.

Ara que parles de Reus, ¿com es que no sabeu conduir a Reus?

Cada vegada que hi passo vaig darrera un tonto, CADA VEGADA.

Es una conspiració o ningú en sap?

Raimon ha dit...

Aquestes cançons franceses em segueixen posant la gallina de piel...

Bona l'anècdota del Claveirolat. Estàs suggerint que el teu avi és fill del funambulista o potser sóc massa retorçat?

Anònim ha dit...

Hello
valium pill
As this drug cause congenital defects, pregnant women are prohibited to use Valium.
[url=http://www.scrapbook-paradise.com/]generic valium[/url]
It changes the brain’s chemical processes which may be causing anxiety, muscle pains, and unsteadiness.
http://www.scrapbook-paradise.com/ - buy cheap valium
Read the prescription label for you to be guided properly.