Mundaka, Primavera 2007, 16 de maig




Mundaka - Los Tiki Phantoms

Punt 6 camp, 99.8 fm, EJDM. Aquest edició es diu Mundaka com la cançó que està sonant de los tiki phantoms, un grup de BCN que toca música surf disfressats de lluitadors mexicans, amb màsqueres i tal. El seu disc està ple de cançons amb noms de platges. Mundaka és una famosa platja del Pais Basc, prop de Guernika, on van a parar un be de Deu de surfistes en busca de la onada perfecta . "Olas izquierdas que forman un tubo perfecto durante varias decenas de metros. Esta considerada como la mejor izquierda de Europa por los entendidos y una de las olas más bellas del mundo. Esta playa de arena recibe el azote continuo de vientos de componente sur, suroeste que permiten la formación de olas que en algunos casos llegan a los 4 metros de altura. En un buen día, la ola puede mantenerse varias decenas de metros formando un tubo, lo que permite disfrutar el surf al máximo. Es un spot para expertos, nada apto para los principiantes, dado que las olas tienen mucha fuerza y pueden llegar a ser peligrosas". Es veu que està ple de surfers que ho han deixat tot per anar a surfejar. A mi també m’agrada molt el mar i les platges, però no fins l’extrem de deixar-ho tot per perseguir onades, ni (encara que m’atreu l’idea) per anar a viure just davant d’una platja solitària on poder-se banyar just acabat de despertar. Ni tan sols m’agrada tant com per tenir un petit vaixell o un surf. A lo màxim que he arribat és a comprar-me una samarreta de mariner a ratlles blanques i blaves i una gorra de capità a joc. Evidentment la samarreta no era de mariner autèntic, sinó de marienr pijo d’imitació. Però me la vaig seguir posant durant molts anys fins que es va quedar tan foradada que feia passar vergonya a les persones que anaven amb mi, i lògicament em repudiaven. La gorra, en canvi, a pesar del seu estil i personalitat només va aguantar un estiu, el del 1987. Una nit, anant en moto, em va volar del cap i va petar al mig de la carretera, on un cotxe la va trepitjar. Crec que va ser aquest accident el que la va marcar per sempre, perquè mai va tornar a ser la mateixa. Va perdre l’alegria i despreucupació de la vida alegre, aquella altaneria i estilositat tan necesseries en una gorra de mariner, sense les quals es converteix en una gorra vulgar, com qualsevol gorra de beisbol. Sempre recordaré el timó que portava bordat al frontal.

Getrunken Express - Los Coronas
Wipe Out - The Surfaris
Footstomp! - Los Straitjackets

El mar. El mar mediterrani, més concretament. Aquí mateix, a quatre passes. Un vespre de febrer, fosc, amb vent, amb fred. La contemplació d’onades petant violentament contra una platja deserta un vespre de febrer pot portar a estats d’ànim enormement contradictoris. Vull dir que igual et fan passar de la ensimismada contemplació més passiva, introspectiva i serena, a partir-li la cella al primer malparit que et creues.

Spaguetti - Los Tiki Phantoms
Miserlou - Rick Gale & The Surf Riders
Vulcan - Los Tiki Phantoms

"Luz cegadora con chica de fondo" és el títol d’una bonica fotografia. De les platges que he fotografiat, la que més m’ha impactat de les del mediterrani, o pel cas d’Europa, és la de Saleccia, a Corsega. És lo més semblant a una platja tropical que he vist per aquest hemisferi, buenu, la veritat és que no n’he vist tantes, de fet i ben mirat n’he vistes molt poques. Però aquesta nimietat no aconsegueix disminuïr la impressio que em va fer, ni el record que em quedat. És una platja a la que només es pot arribar per mar (i buenu, això els passa absolutament a totes les platjes) o través d’un camí de carros d’uns 10 Kms molt semblant a un Paris Dakar (de fet atravessa lo que en diuen el desert dels Agriates).

Do The Daddy-O - Los Straitjackets
Sidewalk Surfin' - Jan & Dean
Domino Twist - Los Straitjackets
Pipeline - The Chantays
Papa-Oom-Mow-Mow - The Rivingtons
Let's Go - The Routers
Balboa Blue - The Beach Boys
California Girls - The Beach Boys
I Get Around - Jan & Dean
In Pea We Nuts - The Pinker Tones
Costacabana - Profesor Popsnuggle

Una vegada, fa molts anys, em vaig enamora d’una foto. Vull dir de la foto d’una tia. Una tia que està molt bona, clar. Això ja fa molts anys, quan les fotos digitals ni existien. Un s’havia de molestar en portar-les a rebelar i pagar una pasta. Però buenu, jo estava enamorat de la foto, i quan estas enamorat, per molt que sigui d’una foto, no mires aquets detalls ¿no?. Home, ja ho veia jo que massa normal no era això d'enamorar-se d'una foto, ¿no?, que al final només era paper plastificat i tinta, però estava enamorat i encegat, i hi posava voluntat i interès. Però per molt que hi acabis posant de la teva part, les relacions afectives amb les fotos acaben per ser complicades. No et dic res ja en el planol sexual. Les fotos son molt seves, els qui hi hàgiu tractat ja ho sabeu, amb un punt d’egoisme, i tenen tirada a quedar-se anclades en el passat. I mentres, tu has d’anar tirant endavant per força, al ritme que et marca el temps, tal com et va empenyent la vida. Veus que ella es queda clavada, i es com si el braç amb que li agafes la ma s’anes estirant estirant fins que està a punt de petar. Al final ens vam separar. Ella es va quedar anclada al 1987. Jo he anat avançant mal que bé. De moment fins el 2007.

Sor Citroën - Profesor Popsnuggle
Miss España - Profesor Popsnuggle
Que chica tan formal - Los Polares

"que chica tan formal" és una cançó original dels Isley Brothers, que los Bohemios van popularitzar a Espanya el 1967, i que recentment els fantàtics "los Soberanos" han tornat a versionar. Però abans de la versió dels Bohemios, la van gravar en espanyol "Los Polares" el 1966, en la versió que hem escoltat. Està treta d’un vinil recopilatori de "el lagarto records" del 1995. Diu a la contraportada de l'LP recopilatori: "LOS POLARES Eran de Barcelona y parece ser que sus cominezos fueron en Alemania donde actuaron en sitios como el "Star Club" etc...". Tenemos entendido que allí grabaron dos singles, pero no está confirmado. Los componentes del grupo eran: Juan, Francisco, Antonio, Fernando y Alberto. En España solo editaron el disco que se incluye en este LP" firmat pels recopiladors JESUS Y MARINA. El disc aquest era un EP de 4 cançons, es veu en una foto, era de Juliol del 66 i incloia, "que chica tan formal,My Girl, La droga, i California dream".

My Girl – Los Polares
Esclavo de tu amor - Los Soberanos
Jinetes del Pop - Ronchel
July - The Pipettes
Tonight Is Forever - Acid House Kings

"tonight is forever until the lights go out, I’m glad you’re here with me…tonight". Pel que se, pel que diuen, es van coneixer al casament d’ell. Diuen que no s’havien vist mai abans, que ella era l’acompanyant d’un cosí de lluny de la banda de la novia, i que ella li va demanar per ballar, i ell hi va ballar, i al cap dels messos es van tornar a veure més vegades, sovint en habitacions sòrdides amb taques a la paret i el terra apagalós. I al final han acabat junts en aquest petit poblet mariner, tancats dins la habitació d’aquesta caseta, d’on només surten per comprar tabac i condons. Aquest és un poblet de pescadors petit i tranquil i tots estem trasbalsats, alguns seriosament escandalitzats, pels decibels amb que forniquen. Més ara que amb el bon temps tothom te les finestres obertes. Però a mi, si us he de dir la veritat, ja em va bé. Tanta escandalera en el fornici dels veïns ha fet pujar la líbido a tot el poble. Totom va més relaxat i les cares son més rialleres.

Love Hijack - Fine!
Blue monday - Pastel Vespa

"looove…love will tear us apaart…agaiiin…looove…" susurren les trompetes amb aquest aire de bossa nova característic de Pastel Vespa…insertar l’estribillo de "love will tear us apart" en aquesta versió brasilenyitzada de Blue Monday denota estil, bon gust i originalitat. "yo tengo las llaves de tu corazon", va susurrar ell, recordant la cançó de los Sencillos. Tema interessant el de les claus, curiosos artefactes dissenyats per obrir o barrar el pas a voluntat. ¿què va ser primer, la clau o la porta? Una porta sense clau sembla sempre poca cosa, com incomplerta o despullada, en canvi un clau sense porta, vulguis que no encara manté un cert poder intimidador si la blandeixes energicament davant els ulls borratxos de la tia amb qui et vols enrrotllar. La virtualitat d’Internet a vegades em desconcerta. A tot arreu et demanen que et registris amb una contrasenya. Però soc un despistat de collons i al final acabo per oblidar-les totes. He perdut una immensa quantitat de clauers amb claus metàliques. M’he gastat un munt de pasta fent còpies de claus de cases, cotxes, motos i candaus. (la més sonada va ser quan vaig perdre l’únic joc de claus que d’una moto d'ocasió que m’havien deixat de prova i que al final no em vaig comprar) ¿com puc no perdre doncs els passwords si pesen i abulten molt menys que unes claus metàliques?.

Una muerte lenta y dolorosa - Grupo de expertos Solynieve
Hey Sah Lo Ney - Ronnie Spector

La despedida amb aquesta brutal cançó de Peret, del seu darrer disc. El títol no ve del nom "Xavier" sinó que significa "noia" en caló, l'idioma en que està cantada. Peret ja l'havia gravada abans, als anys 70's. Apa, salut i siau!

xavi - Peret