No hacer mudanza, Primavera 2007, 6 de juny

Si us el volguéssiu baixar l’mp3 (¿?) entreu al ClickCaster del Jardí, i a la barra de cada episodi hi ha un botonet per downloejar.



Arponera - Esclarecidos

Punt 9 Camp, 99.8 FM, aquesta edició d’El Jardí Del Manicomi es diu “no hacer mudanza”, per la dita clàssica de Sant Ignasi de Loyola que diu “En tiempos de tribulación, no hacer mudanza”, que és una frase que m’agrada molt, i que per a mi sona com a que, en èpoques de tormentes espirituals, amb onades petant per tot arreu, aquesta frase invita a quedar-se quiet, i lligar-se al pal major de la pròpia existència. Invita a tranquilitzar-se i rebuscar en l’interior, a veure què cony és lo que hi ha, quina és la essència i la xixa d’un mateix, i relacionar aquesta estatisme amb la tribulació que ens afecta. I és que encara que tot giri al voltant d’un, i la realitat, o la superfície sobre la que un s’assenta s’estovi i es distorsioni com blandi-blub de color lila, un no deixa de ser el punt de referencia, la mesura de totes les coses. Al final, fins i tot els dervitxes, aquells turcs que giren tan ràpids amb les faldilles, segueixent sent el seu pròpi punt de referència, i els seus ulls son els que constaten que la realitat estàtica, no només està en moviment, sinó que mareja. “En tiempos de tribulación, no hacer mudanza”.

Crimen Pasional - Esclarecidos

Un altre motiu pel que m’agrada aquesta frase (lo mateix que aquesta altra: “caló el chapeo, requirió la espada, miró al soslayo, fuese y no hubo nada”) són les seves connotacions, el inconfusible retrogust que queda al final de paladar quan l’has acabada de dir, o de sentir. Un aroma dens, consistent, amb un punt de grandiloqüència. És un clàssic castellà, i això pesa molt. Porta un deix gran d’imperi, amb una llarga història darrera plena de sang, de grans homes morts violentament per ideals imbècils. Terriblement imbècils si aconsegueixes aïllar “l’ideal” i passar-lo pel colador del sentit comú. I sin embargo tot i la imbecilitat dels seus ideals, aquests grans homes van morir convençuts de la santedat dels seus actes. Ells, els seus assessintats, els seus assassins i els seus botxins. Tots convençuts, tots sants i tots imbècils.

Narcissus in the Maze – Scarlett’s Well
Favourite song - Vincent Delerm
Chambre avec vue - Henri Salvador
Modern Style - Françoise Hardy
If You Go Away - Scott Walker

Una cançó diminuta i intimsta que comença quasi minimalista, amb unes simples notes de piano i una veu primeta-primeta, i llavors va creixent i es fa gran, i al final fins i tot agafa un punt d’afectació, amb xelos i violins. Les finestrestes de l’habitació donen sobre una sortida de socors, en un celobert on la roba estesa goteja sobre els cubs de les escombreries del pati de veïns.

Mes Fenêtres Donnent Sur la Cou - Coralie Clement
Nuits blanches - Benjamin Biolay
As Good As It Gets – Jay-Jay Johanson

Retrat d’un final d’història d’amor amb pluja fina i plaça de la catedral al fons. Una bonica cançó per un altre final, el final de la relació de La Buena Vida amb la discogràfica de tota la vida, Siesta Records. Era el 2001 i l’LP “Hallelujah”:

Que nos va a pasar – La Buena Vida

“Cada día trato de acertar por donde saldrás, eso es tanto como adivinar qué nos va a pasar. Has estado hace tiempo algo raro por momentos, me pregunto algo inquieta que nos va a pasar. No recuerdo cuando decayó la conversación, ni el punto en que dices tú que algo cambió. Sin embargo mientras tanto yo me guardo la esperanza, y las cosas que en la plaza nos dijimos hoy. Ahora que te vas pediré perdón, y dirás que no, y estará muy bien, ya sabes por que, yo me esconderé, ahora que te vas, ya no saldré más, dime para qué si no te voy a ver.Cuando pase el tiempo conocerás a alguien más y me olvidarás, y es que es lo normal, aunque nos de rabia, siempre ocurre igual y nos esforzamos en disimular.”

Una descripció natural (¿naturalista?) del final de la relació. Desapassionat, si tenim en compte tot el que suposa un trencament sentimental. A la cançó no es percep cap excés de dolor, ni de desgarro, cap sentimentalisme innecessari. La cançó és més aviat la constatació d’un final de cicle. Sense patiment exagerat. Sense acritud. Potser amb un deix de nostàlgia per lo que se li està morint entre les mans, però també amb una total acceptació que la mort de les coses, en el fons forma part de la vida de les coses. No s’endevina tampoc temor pel futur. Una relació s’acaba però en poden neixer altres (per a les dues parts). Cinc anys després (ara en fa uns pocs mesos) començaven el seu nou disc “Vidania” amb aquesta cançó:

Calles y avenidas – La Buena Vida

“Lo que tengo ya no lo quiero, lo que quiero lo he vuelto a perder, otra despedida, y son muchas, cinco tal vez, no consigo saber lo que he hecho, lo que les pasa, voy a comprar un libro que me diga que hago mal, o meterme en el cine y llorar y llorar hasta el final. Otro fin de semana sin nada que valga la pena…y la pena la conozco bien. No consigo encontrarme, no se si es muy tade. Solo se que esta vez no voy a caer ”

Cinc anys entre els dos temes, i en aquest temps a la noia de la cançó li ha desaparegut tot rastre de tranquil•litat davant un altre final de relació. Sembla que l’acumulació de finals acaba pesant en l’ànim. La nostàlgia descriptiva s’ha convertit en intranquil•litat, en un principi d’inquietut. Dubtes sobre lo que vindrà. I dubtes sobre el que hem fet, o deixat de fer. Interrogacions sobre les bifurcacions sentimentals que hem deixat enrrere. ¿hi havia alguna indicació, alguna senyal que no vam veure? ¿Estava tapada per l’espessa vegetació? ¿la passió i calentura del moment ens va distreure d’algun missatge diàfan pintat amb grans lletres negres al mig del camí? Potser tota la resta del mon ho veia claríssim. Potser erem els únics encegats. Potser hi havia alguna gran veritat evident que ens vam perdre en algun moment en algun lloc per alguna circumstància. I no està gens clar que la foscor d’una sala de cinema i uns ulls entelats per les llàgrimes ens la facin veure clar. L’únic que se m’acudiria dir-li a la noia de la cançó (si la tingués a la butaca del costat de la sala) seria: “en epoca de desazon no hacer mudanza”.

No use - Marlango
Laughing At You – LD & The New Criticism

“I never told you how much I hate your lying, and how much i hate your crying, and the way you spread it around, but you better hear what I say ‘couse on your dying day you will see me laughing at you.”

Una altre història de finals, no tant dramàtic com un final de parella, aquí Jarvis Cocker simplement descriu el final de la civilització occidnetal:

From A to I – jarvis

“They want our way of life”. Well, they can take mine any time they like ... It’s the end: why don’t you admit it? It’s the same from Auschwitz to Ipswich”

Tonite – jarvis

“It all starts tonight – tonight’s the night I guess. So let’s go take some drugs & let’s go have some sex. The first time it’s alright: the future starts tonight. And you cannot make everything alright but you could stop being wrong tonight. Tonight.”

Deanna - Nick Cave & the Bad Seeds

“Oh sweet deana
We discuss the murder pact
We discuss murder and the murder act
Murder takes the wheel of the Cadillac
And death climbs in the back”

Get It On – Grinderman

“He drank panther piss
And fucked the girls you're married too
He's got some words of wisdom GET IT ON GET IT ON
On the day that you were born”

Love Bomb – Grinderman
Something must break - Joy Divison
Include me out – Young Marble Giants

“Dying of boredom in your plastic home
Pretty the pictures, work to the bone
Don't be depressed,
you can just pick up the phone
But it won't answer 'cos
there's no-one home
Count your possessions out one by one
Include your lovers, include the one
You threw away in nineteen sixty three
Include me out, don't label me ”

Look after me - Hot Chip

Totes aquestes filosofades d’anar per casa d'aquesta darrera hora i mitja: res, no se’n salva ni un dit. Tot a la brosa. I sense reciclar. A vegades m’agrada enxufar dissimuladament una llauna de Cocacola dins la bossa de brosa orgànica o de cartró. “Els petits actes son poderosos”, deia el Capità Enciam. La gran revolució comença amb aquests minúsculs sabotatges. “no hacer mudanza”.

Apa, salut i siau!