Memorabilia II, Estiu 2007, 4 de juliol

Com sempre podeu escoltar i baixar l'mp3 at:
ClickCaster

Boys don’t cry - The Cure

Ahir a la nit van passar un interessant documental per la tele sobre l’enfosquiment solar, això és que tots els gasos, pol•lució i fum dels avions i demès fot tanta merda a l’atmosfera que acaba tapant la llum del sol, es veu que tanta porqueria tapa els fotons que arriben del sol i llavors no ens acalentem tant. Es veu que els 2 o 3 dies que van parrar tots els avions americans per lo de les torres bessones, la temperatura va pujar un grau. Es a dir que la mateixa porqueria que provoca el calentament global per una banda, per l’altra el refreda. O sigui, resumint, i sense tenir NPI sobre el tema: hem liat tant la troca que li hem acabat donant dos toms al problema. Jo personalment, sense saber res del tema, pero coneixent com se les gasta la nostra civilització, no li veig massa solució.... Ara que acabem passar Sant Joan, que en realitat és una festa que ve del fondo dels temps perquè celebra el solstici d’estiu, però que el cristianisme ho ha fagocitat. El poder del cristianisme per fagocitar els ritus tel•lurics pagans es increïble. Però no res comparat amb el poder del consumisme per fagocitar els ritus religiosos (tan li fa si cristians, hebreus o animistes). Si fins ara els homes hem adaptat els nostres cicles econòmics i espirituals al ritme de la terra, ara en canvi, li demanem a la terra que s'adapti als nostres nous cicles econòmics i espiriutals, però no se si ella deura estar per la labor. Em sembla que anem de pet a les flors de plàstic...

Plastic flowers – Mood six
The Fall - McCarthy
You bring the miracles – The Weather Prophets
Creep – Radiohead
Spitting out miracles – The Blue Aeroplanes
Ceiling Roses – The Blue Aeroplanes
Ring the bells – james
Here’s where the story ends – The Sundays
There’s a light – The Smiths
Perfect Kiss – New Order
Just can’t get enough – Depeche Mode
Sub culture – New Order

El Sr K va entrar per descuit al lavabo on es dutxava la seva dona, i es va emportar la mes monumental de les sorpreses en els seus 15 anys de feliç matrimoni:

-Pero Maria, carinyu, si tu tens pilila! Si et penja un pito d’aquí allà entre les cames! Però si això és una estafa! Si m’has fotut el pèl tots aquests anys!!

Pero la Sra K li va respondre amb calma i conmiseració

-Au venga, Pepitu, no et queixis tant, que al capdevall és culpa teva. Si en tots aquests anys no has estat al tantu dels meus petits detallets, ara no te la vulguis agafar amb paper de fumar...au vinga no rondinis...allarga’m la tovallola i ves a apagar el foc que les llenties ja deuen sobreixir

El Sr K no va poder respondre perquè en aquell precís moment, uns sorolls van interrompre la plàcida conversa: El periquito i el hamster tornaven a fornicar escandalosament cridant tot tipus d’obscenitats intergenèriques. Qualsevol dia els veins començarien a sospitar...

Masters & Servants – Depeche Mode
18 Miles from Memphis - Stray Cats
Casablanca – Duncan Dhu
Sittin’ Pretty - The Pastels
I wanna live – Ramones
Shame on You – Darling Buds
Should I stay or should I go – Long tall texans
Fiesta – The Pogues

El col•leccionista de cicatrius va deixar el maletí de cuir negre sobre la taula de caoba i el va obrir teatralment davant els ulls de la noia tatuada. Un munt de bitllets de tots els tamanys es van desparramar per damunt la superficie llisa i brillant.

Pero la noia tatuada el va mirar despectivament: “les cicatrius, com el carinyu verdaderu, ni es compren ni es venen. No hay dinero en el mundo que compre cicatrices. Si vols cicatrius te les hauràs de guanyar” va dir assenyalant la paret d’on penjava perfectament alineada la col•lecció de ganivets i tallants de carn i peix. Punys nacarats i acer inoxidable brillant, tan brillant que reflexava sense cap ombra de dubte fins les més íntimes intencions de tot aquell que sel’s mirava.

Secrets – The Primitives

Cuidin els seus mes personals secrets en la intimitat. Apa salut i siau!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Home, avui anem electrònics! Depeche Mode a mansalva... "It's a lot! - Like life", je, je, je...

El "Creep" de Radiohead magistral, però tampoc descubreixo res. El "Fiesta" dels Pogues mítica, al igual que mític era el seu cantant megalleig.

Curiosa elecció la cançó de James. Jo m'hagués inclinat per "Born of frustration", mira, trobo que enganxa més amb la recopilació d'avui. De totes formes, què coi sé jo???

M'apunto els Blue Aeroplanes, que em sonen molt però ara no els situo: a veure si quan sento el programa els acabo d'identificar...

Respecte al canvi climàtic, home, ens complementem en els posts, ¿no?

Mr Towers ha dit...

Sisi quan he llegit el teu post m'he sorprès, jo es que vaig veure abans d'ahir el documental aquest de l'enfosquiment, que el va comentar Gintonik fa setmanes, i em vaig quedar confos, hem armat un lio sobre lio.

Electrònic sí, però per electrònic -branca germànica- el de la setmana passada. Aquest 2 programes i el que ve, que serà l'últim de la temporada (com a mínim) els dedico als 80-90s. Lo dels James és la que tenia més a mà, en un recopilatori -més coincidències- de Greenpeace d'energies renovables. Mentre l'escoltava ja veia que era una elcecció millorable. El Blue Aeroplanes crec que ja van plegar fa temps, tot rotllo Brit-Pop finals 80's ppis 90's. El cantant cantava quasi recitant. El seu millor disc crec que era un del '93, però em sembla que ja son història.

i Fiesta + Should I stay...anda que no m'he fotut vegades de morros per terra ballant-les :)