Memorabilia, Estiu 2007, 27 de juny

Si us el volguéssiu baixar l’mp3 (tst, hi ha gent per tot) entreu al ClickCaster del Jardí, i a la barra de cada episodi hi ha un botonet per downloejar.

Number 1 Fan – Beatuful South
There’s a tear – Beautiful South

El Jardí del Manicomi, Punt sis camp, al 99.8 FM. “Memorabilia” és el nom d’aquesta edició perquè aquest programa i probablement tots els que seguiexin fins el final de la temporada tractarem amb cançons amb regust i solera d’almenys 15-20 anys. La Memòria és important, perquè és el que em conecta a mi amb el meu ex-jo. Cada vegada que perdo una connexió neuronal o una neurona s’engostipa, soc menys jo, soc més poca cosa, o sigui que estic més mort. La memoria ens manté sinó vius, almenys conscients que algun dia ho hem estat. Per això les agendes, o els post-its, o el canviar-se l’anell de dit per recordar-se d’alguna cosa no son més que pañus calientes, com les danses de la pluja de les tribus primitives o el sortir en processo amb el sancristu gros quan la sequera. Com sortir amb un tiraxines contra la inevitable catàstrofe nuclear. Amb tots vostés “Memorabilia”.

What have you ever done – Mood six
Living in another world – Talk Talk
Tainted love / where dido ur love go – Soft Cell
Question of time – Depeche Mode
Head hunter 3.0 – Front 242
Der Mussolini – DAF
Pocket calculator – Kraftwerk
Eisaber – Grauzone
Robotiko – Robotiko rejekto
Devil Dancing – Invisible Limits

Ara que tot és tant asèptic, net, higiènic, saludable i pur, practicar el sexe sòrdid, brut, enganxifòs només està a l’abast dels mes capritxosos d’entre la élit dominant. És tota una excentricitat. Com ara escriure a boli sobre un paper en l’época digital. Les taques encrostades al capçal del llit aviat desapareixeran sota la ocupació militar de la higiene sexual. Els detalls escabrosos només son un record. La sordidesa s’esvaeix. Tots som pops.

Temple of love – Sisters of Mercy
No Big Deal – Love & Rockets

Hi ha una relació evident entre la pornografia mainstream softcore que ha posat tant de moda canals com el playboy o les cadenes locals a mitjanes hores de la matinada, i els culebrons sud americans. I la relació és la exageració gratuïta, la sobreactuació descarnada, la inflamació artificial dels sentits. Avui dia les corrents estètiques més avantguardistes exigeixen amb indissimulada violència una pornografia radicalment sòbria, austera, que busqui la essència de la excitació sense falsos escarafalls. Un porno minimalista, essencial i concentrat en la introspecció. El manifesta avanguardista ja està en marxa. La iconografia porno en remodelació. Les modes canvien i les taques queden. Podeu consultar les noves exigències estètiques del manifest porno minimal a www.minimalpornomanifest.com

L’amourir – the Young Gods
Debaser – Pixies
Monkey gone to heaven – pixies
Christine – Jesus & Mary Chain
In between days - The Cure
Boys don’t cry - The Cure

Abans, de petit, hi havia unes enganxines blanques on escrivies el que fos i ho enganxaves sobre una pot de vidre, o una carpeta o el que sigui per saber que era, per posar-hi un nom. Després, amb el temps, l’adhesiu s’assecava i la etiqueta queia per terra per acabar dins un cubu de la brosa escombrada sense remisió ni expiació possible, deixant per sempre més el pot de vidre o el objecte que fos sense el seu significant. Objectes sense nom, sense indicatius, com un poblet perdut en les montanyes tan petit que ni es mereix un trist cartell. Buenu, doncs a mi ja fa un temps que em comença a passar, se m’asseca la pega adhesiva i em cauen per terra les etiquetes dels noms de persones i coses. Per això m’estic tatuan discretament i d’amagades el meu nom en l’avantbraç. Una lletra per setmana. Així, quan al final del procés m’oblidi del meu pròpi nom, em quedarà la última bala a la recàmbra, la que un es guarda per un mateix. Quan necessiti mirar la xuleta sabré que ja no queda res del jo que he sigut aquests anys, ja no quedarà res de xixa. Haurà de ser el último rapto de lucideza. El inigualable Vazquez Montalban deia que si arribaba a vell i xoxejava, mentre preguntès que havia fet el Barça voldria dir que encara li quedava un raconet de lucidesa, un rastre d’un mateix. Com tothom sap això no passarà perquè ens va deixar fa un temps a l’Aeroport de Bangok, sense poder haver vist ni el final tragicòmic de la Aznaridad ni la xampions de Paris. Aquí acaba la edició “Memorabilia”, però les cançons vintage amb solera continuaran. Apa Salut i Siau!

2 comentaris:

PENELOPE ha dit...

Tainted love és el tema que més m'agrada de tots el temps(nen, no sé que em passa amb aquesta cançó)...l'altre dia pel teu programa em vaig assabentar que és una versió d'una cançó molt més antiga...també em va agradar l'original, però és que la versió de Soft Cell em fa recordar moltes coses.

Mr Towers ha dit...

sin duda, sin duda... tainted love és molt bona, i l'acoplament amb aquesta altra de where did our love go també és molt bo, crec que anva així tal qual en la cara b del maxi.

Fa molts anys (en una altra vida) la ballava com un desesperat...

La versió dels 60's la vaig trobar aquest any i la veritat és que em vaig quedar bastant a quadros...

encantat que et passis per aquí!