Hi ha algú que mira, Hivern 2008, 15 de febrer

Darn that dream - Chet Baker

Algú està mirant. Sempre. Sempre hi ha algú que mira. Fins en els moments més insospitats i íntims (de fet, sobretot aquests, que son al cap de vall, els més interessants), aquells en els que aparentment només hi som nosaltres. Observant d’amagat. Quan fas un tallat de mitja tarda al Café del Centre i aixeques la vista i un tio amb una gorra de feltre anglès abaixa dissimuladament la mirada cap el Mundo Deportivo. Fins i tot quan et toques a soles al llit i et penses que ningú et mira. Hi ha algú que està mirant. Sempre. Darrera les persianetes de la porta de l’armari, uns ulls brillen. Fins i tot quan estàs amagat dins l’armari mirant com algú totalment aliè a la teva presència s’està tocant. Fins i tot aleshores, algú t’està mirant.

Old Devil Moon - Chet Baker
Shine - Stan Getz
Deasfinado - Stan Getz
Each and every one – Everything But The Girl
Née Dans La Nature - Helena

Samba da rosa és una diminuta meravella. No és casualitat que soné el dia del meu casament.

Samba da rosa - Vinicius/Bethania/Toquinho
Tomara - Vinicius/Creuza/Toquinho
O morro nao tem vez - Jobim

Tom Jobim. Una delicia. Potser és del mateix disc a que es refereix els Niza en la següent cançó que escoltarem:

“Me regalaste aquel disco de Jobim
Del que hablabas sin parar
Y por la tarde me invitaste a merendar
En cualquier bar un café”

Por las tardes - Niza
Inés - Niza
Tan fragil - Niza

“no tengo ganas de reir / si todos preguntan por ti / tan fragil, tan triste / tan fragil, te fuiste”. Cançó d’amor de Niza. Com tots sabeu, dijous 14 de febrer va ser Sant Valentí. Jo no vaig fer cap regal. I tampoc és cap casualiat que recoloqués en la meva agenda, tots els contactes afectius i/o sexuals, del dijous 14 cap el dimecres 13 i divendres 15. Tots, tots, tots els “t’estimo’s”, tots els petonets, petons, morrejades de tornillo, carícies, apretades, sobades, tocaments, penetracions o ejaculacions. Tot, tot, tot traslladat o al dimecres anterior, o al divendres posterior. Això és així perquè estic profundament convençut que els boicots han de començar sempre pels gestos més personals i íntims. Continuem amb Niza. Les 3 cançons anteriors son de l’únic LP que van treure en vida del grup, “canciones de temporada”. La següent està extreta d’un recopilatori homenatge al mite entre mites, al mai suficientement ben ponderat, al sempre idolatrat, al torpement imititat, mestre entre mestres Juan de Pablos. Niza reten homenatge en la lletra d’aquesta cançó al genuí “radio star” de Flor de Pasión.

Radio star - Niza
Comment te dire Adieu - Françoise Hardy
Jazz a gogo - France Gall

Ella es va tensar tota contra el seu cos, va fer un gemec sord i molt baixet, i llavors ell va descarregar, i es van acurrucar junts i es van adormir tranquils, satisfets i amos del mon, com si haguessin inventat l’energia auto-renovable, o descobert la vacuna per la malaria. La mateixa història a la mateixa hora en milions de llits, de sofàs, de seients de darrera llefiscosament enganxosos de cotxes aparcats en descampats de mig mon. La lluna –com el sexe- brilla per a tot el món, estimada. La lluna –com el sexe- brilla per a tothom. Ens despedim. Demà, com tots hauríeu de saber (doncs sou tots gent instruïda, culta i sensible), venen els Antònia Font al Teatre Bartrina, per la gira del “Coser i cantar”. Hi serem, i ho comentarem el divendres que ve.

Victor, Fly me to Staford - My Little Airport