Moonsinger, Primavera 2008, 4 d’abril
P6R, EJDM, “Moonsinger”. Si la setmana passada la excusa o inspiració del programa va ser la Sra Amy Winehouse, la d’aquesta setmana ha estat un mateix element present en diferents cançons que he estat escoltant aquests últims dies. La primera va ser escoltant el darrer treball de Nick Cave amb la seva excel·lent Moonland. Després em vaig sorprendre tararejant Moon over bourbon street de l’Sting. I casualment, dies després em va entrar a l’ipod el mític Moondance del Van Morrison. La senyal celestial era claríssima. “no puedes luchar contra el mágico influjo de la luna”. Alguna cosa tindrà la lluna quan només surt de nit. Alguna cosa canallesca, és clar.
Moon Over Bourbon Street - Sting
Enfilada en una roca, es retalla contra la lluna plena la silueta d’un llop udolant. Auu Auuu Auuu. “Now I can only show my face at noon And you'll only see me walking by the light of the moon The brim of my hat hides the eye of a beast I've the face of a sinner but the hands of a priest ¿How could I be this way when I pray to God above? I must love what I destroy and destroy the thing I love... Oh you'll never see my shade or hear the sound of my feet While there's a moon over Bourbon Street”. Amb el mando a distancia apaga la tele i la imatge del llop retallat contra la lluna es fon en negre. Treu els peus de damunt el puf, tanca la porta i mentre baixa de 3 en 3 les escales de casa es cala l’abric negre. Les soles de les sabates, en trepitjar els xarcos, destrueixen el reflex dels poc fanals que queden encesos al barri. Una persistent aroma de sant omple la nit. Un gatet de pocs dies s’acosta fins quedar-se quiet al costat de la seva sabata. Ell es para, baixa la vista i se’l mira detingudament sota la llum de la lluna: Shake the moon.
Shake The Moon - Marlango
Moonland - Nick Cave & The Bad Seeds
“And I’m not your favorite lover”
the moon is mine - fairground atraction
Després del viatge per les clavegueres de Moonlan, “the moon is mine”. Optimisme davant les adversitats! Ens receptaven de Fairground Atraction, ¿i a qui no se li ha enfonsat mai el seu univers particular? És un bonic espectacle, no? tot cau per terra, però no importa: “the moon is mine”, ella t’ha deixant, emportant-se el microones i la teva play, però no importa, “the moon is mine”. Portes 23 dies amb les seves corresponents nits sense practicar sexe, això fan un total de 552 hores, i el que és pitjor, sense cap ganes de practicar-ne. Però no importa: “the moon is mine”. El jefe et truca per dir-te que estàs a la puta calle per no tenir noticies teves en 23 dies, mentre et mires les pantufles suades i plenes de closques de pipes que no t’has tret un sol cop en aquests 23 dies, et rasques la ronyosa barba de 23 dies i fas caure algun fideu sec, però no importa: “the moon is mine”. Obres amb les ungles llargues que no t’ha tallat en 23 dies una carta del banc que diu que t’embarga la casa perquè ella s’ha quedat amb tots els comptes, però no importa: “the moon is mine”. Efectivament, “the moon is yours”. Ella te la va vendre i tu li vas comprar. És lo que te liar-se amb agents de la propietat immobiliaria. Et col·loquen el genero, et venen la lluna, i després l’has d’estar pagant tota la vida: la bombolla immobiliària, la sobrevaloració del mercat, La complexitat d’un soft landing des d’un nivell tan alt. Des de la mateixa lluna, de fet.
Killing Moon - Nouvelle Vague
Blue Moon - Billie Holiday
How High The Moon? - Sarah Vaughan
P6R, EJDM, "Moonsinger", aquí situats entre aquestes dues mítiques senyoretes, Sarah Vaughan i Dinah Washington i tal. Bué. Deia abans que la excusa d'aquest programa es la coincidencia de tres cançons que tenen la lluna com element comú en el temps, quisir en el meu temps subjectiu. Vamus, que les vaig escoltar de casualitat en posa-li 7 o 8 dies. Bah, divago em perdo, es lo que te no portar GPS. Els GPS acabaran per atrofiar el nostre sentit de l'orientació, igual com les calculadores ho han fet amb l'agilitat de càlcul o la pornografia a internet amb el sexe real. Bué, veig que no trobo el camí recte de la virtut, no en surto de perdre'm, segueixo tirant a veure on arribo. A veure, parlem molt del gir copernicà que la mula i els p2p ha representat en l'oci: música, cine i tal. Que ara tenim toooots aquests continguts de grátix i al moment, just one click away. Tenim a la nostra gratuita disposició tota la historia musical, com qui diu. I sensembarg, acabo d'adonar-me que això no es lo mes transcendent. Si lliguem lo mes transcendent amb la ditxosa pirámide aquella de necessitats, de les mes básiques (menjar, beure, posar i treure), Túnica que podem cobrir amb les NTI es la de posar i treure. Després venen necessitats secundáries: socials, culturals, oci i tal. Vamos, txats, blogs, música i cine de grátix. Però lo que cobreix necessitats bàsiques, lo mes bàsic, lo mes important (vamos, lo únic com qui diu) es el sexe. El sexe a internet a lo que ens interessa ara. Amics, ara ho veig clar: la pornografia gràtix es la gran novetat tecnològica, la culminació de l’Estat del Benestar pel que fa a cobrir uns mínims vitals. La Gran Revolució del SXXI es la democratització del sexe gratuït. Alabat sigui el Senyor Gates.
Destination Moon - Dinah Washington
Lluna d'hivern - Red Pèrill
Moon Dog - Prefab Sprout
“And daddies shock their fist at hidden comunists”
A veure si ens centrem. Tornem-hi. La historia eren tres cançons amb la lluna de protagonista, "Moon over bourbon street" estava en els dos últims discs que vaig compartir amb la saga Sting i Police. Originalment a Dream of the blue turtles, i en directe a Bring on the night. Després del Bring on... Sting i jo vam trencar relacions. Pero encara em segueixen agradant tots dos discs, tot i que no puc separar en quina mesura em molen com a patrimoni sentimental rotllo the good old days, i en quina part per la seva qualitat intrínseca. I bué, de fet tant li fot, ¿val la pena preguntar-se perquè t'agraden els macarrons de la mama? Pos eso. A mes molt sovint em ve al cap alguna estrofa sense motiu aparent, i m'agrada. Mentre feia el Camino, per exemple no me la vaig poder treure del cap. La segona es el Moondance del Van Morrison. Una preciosa joia amb un peu al blue eyed soul, i Taltre al tradicional sentimentalisme irlandés. Un disc del 70 o així. De VM tenia peces soltes, quasi totes en cinta i alguna en vinil, la cançó Moondance p.ex., només la tenia en un CD en directe a Montreux. Fa poc vaig decidir baixar-me TOTA la discografia de VM. Em va arribar un arixiu amb uns 30 LPs! Simplement inabastable. De moment només em vaig passar a l’ipod l’LP Moondance, i es clar, la mítica primera versió de la cançó. La tercera va ser "Moonland", del darrer disc del NC&TBS "Dig Lazarus, Dig!". Un autentic pepinasso blues, lent, malcarat, malparlat, tenebrós, ressuat, inquietant, pantanos. Una delicia, vamus. No recordó on vaig llegir (veenga va, fórmula retórica: clar que ho recordo, va ser en una entrada de la imperdible web de la coleccionista entrin i remenin, no en sortiran decebuts), total, que hi deia que psi, que be, però que no desgarrava per dintre com solia. Pot ser, quisas. Vaig escoltar el disc després de llegir això, de manera que potser ho vaig fer amb prejudicis. Però a lu menus, uns quants ratus de xunguilla inquietud sí que els dòna...
Luna de miel a escondidas - Francisco Nixon
Amazones A Sa Lluna - Antònia Font
Guarda Che Luna - Fred Buscaglione
Copulaven embrutesidament en un matalàs tirat damunt del terra. Ho estaven fent des de que la nit havia començat a caure, feia ja moltes hores, quan les gotes de la desaforada tormenta estival havien començat a repicar furiosament contra els vidres de la terrassa. Estaven suats, apegalosos i esgotats de sacsejar els ossos amb tanta violència. Però es veien incapaços de parar. Just acabaven de completar un orgasme, i o be ell començava a llepar-li la pell ja ressalada per tant líquid, o be era ella la que marcava nous solcs amb les ungles afilades. Solcs llargs i enrogits com les seves ungles. Els vidres amenaçaven un cruixit violent. La possibilitats de vidres trencats, afilats, tallants, punxeguts encara els excitava mes. Els cops de maluc eren més violents. La hermètica xafogor feia mes irrespirable l'ambient. S'ofegaven, respiraven fondo, es cagaven en Deu i en la Puta, però no podien parar de moure's. De sobte, sobre les 5 de la matinada, la tormenta va afluixar. Els vidres van calmar el seu repic, i d'entre les ombres negres dels núvols van començar a aparèixer, alliberats troços d'una orgullosa i radiant la lluna plena. Se la van mirar sense deixar de moure's. Com Deu els va donar a entendre, es van posar drets sense desenganxar-se: ella llígada pels braços al coll d'ell i per les cames rodejant les caderes. Així units, ell va caminar con ella a cuestas, treballosament cap la terrassa, arriscant una relliscada pel terra xop però refrescant, tots els peus remullats. Repenjats contra la paret de la terrassa van continuar espanyant i grinyolant, mentre recollien en les pells suades les ultimes 4 gotes de propina que li quedaven a la tormenta. Amb l'última gota, i coincidint amb la definitiva destapada de la lluna, ell va fotre les ultimes sacudides, i ella va moure frenèticament els dits per fer-se arribar a l'orgasme. Mullats, suats, i derrotats per la tormenta, van tornar al matalàs. Instantàniament van caure adormits. La lluna, totalment despullada ara, va lluir sencera i orgullosa la resta de la nit. "La tormenta perfecta", o "La perversión cansina", o "Posesión infernal", o "no puedes luchar contra el mágico influjo de la luna".
Moon Woman II - Elvis Perkins
Moondance - Van Morrison
Apa salut i siau!
P6R, EJDM, “Moonsinger”. Si la setmana passada la excusa o inspiració del programa va ser la Sra Amy Winehouse, la d’aquesta setmana ha estat un mateix element present en diferents cançons que he estat escoltant aquests últims dies. La primera va ser escoltant el darrer treball de Nick Cave amb la seva excel·lent Moonland. Després em vaig sorprendre tararejant Moon over bourbon street de l’Sting. I casualment, dies després em va entrar a l’ipod el mític Moondance del Van Morrison. La senyal celestial era claríssima. “no puedes luchar contra el mágico influjo de la luna”. Alguna cosa tindrà la lluna quan només surt de nit. Alguna cosa canallesca, és clar.
Moon Over Bourbon Street - Sting
Enfilada en una roca, es retalla contra la lluna plena la silueta d’un llop udolant. Auu Auuu Auuu. “Now I can only show my face at noon And you'll only see me walking by the light of the moon The brim of my hat hides the eye of a beast I've the face of a sinner but the hands of a priest ¿How could I be this way when I pray to God above? I must love what I destroy and destroy the thing I love... Oh you'll never see my shade or hear the sound of my feet While there's a moon over Bourbon Street”. Amb el mando a distancia apaga la tele i la imatge del llop retallat contra la lluna es fon en negre. Treu els peus de damunt el puf, tanca la porta i mentre baixa de 3 en 3 les escales de casa es cala l’abric negre. Les soles de les sabates, en trepitjar els xarcos, destrueixen el reflex dels poc fanals que queden encesos al barri. Una persistent aroma de sant omple la nit. Un gatet de pocs dies s’acosta fins quedar-se quiet al costat de la seva sabata. Ell es para, baixa la vista i se’l mira detingudament sota la llum de la lluna: Shake the moon.
Shake The Moon - Marlango
Moonland - Nick Cave & The Bad Seeds
“And I’m not your favorite lover”
the moon is mine - fairground atraction
Després del viatge per les clavegueres de Moonlan, “the moon is mine”. Optimisme davant les adversitats! Ens receptaven de Fairground Atraction, ¿i a qui no se li ha enfonsat mai el seu univers particular? És un bonic espectacle, no? tot cau per terra, però no importa: “the moon is mine”, ella t’ha deixant, emportant-se el microones i la teva play, però no importa, “the moon is mine”. Portes 23 dies amb les seves corresponents nits sense practicar sexe, això fan un total de 552 hores, i el que és pitjor, sense cap ganes de practicar-ne. Però no importa: “the moon is mine”. El jefe et truca per dir-te que estàs a la puta calle per no tenir noticies teves en 23 dies, mentre et mires les pantufles suades i plenes de closques de pipes que no t’has tret un sol cop en aquests 23 dies, et rasques la ronyosa barba de 23 dies i fas caure algun fideu sec, però no importa: “the moon is mine”. Obres amb les ungles llargues que no t’ha tallat en 23 dies una carta del banc que diu que t’embarga la casa perquè ella s’ha quedat amb tots els comptes, però no importa: “the moon is mine”. Efectivament, “the moon is yours”. Ella te la va vendre i tu li vas comprar. És lo que te liar-se amb agents de la propietat immobiliaria. Et col·loquen el genero, et venen la lluna, i després l’has d’estar pagant tota la vida: la bombolla immobiliària, la sobrevaloració del mercat, La complexitat d’un soft landing des d’un nivell tan alt. Des de la mateixa lluna, de fet.
Killing Moon - Nouvelle Vague
Blue Moon - Billie Holiday
How High The Moon? - Sarah Vaughan
P6R, EJDM, "Moonsinger", aquí situats entre aquestes dues mítiques senyoretes, Sarah Vaughan i Dinah Washington i tal. Bué. Deia abans que la excusa d'aquest programa es la coincidencia de tres cançons que tenen la lluna com element comú en el temps, quisir en el meu temps subjectiu. Vamus, que les vaig escoltar de casualitat en posa-li 7 o 8 dies. Bah, divago em perdo, es lo que te no portar GPS. Els GPS acabaran per atrofiar el nostre sentit de l'orientació, igual com les calculadores ho han fet amb l'agilitat de càlcul o la pornografia a internet amb el sexe real. Bué, veig que no trobo el camí recte de la virtut, no en surto de perdre'm, segueixo tirant a veure on arribo. A veure, parlem molt del gir copernicà que la mula i els p2p ha representat en l'oci: música, cine i tal. Que ara tenim toooots aquests continguts de grátix i al moment, just one click away. Tenim a la nostra gratuita disposició tota la historia musical, com qui diu. I sensembarg, acabo d'adonar-me que això no es lo mes transcendent. Si lliguem lo mes transcendent amb la ditxosa pirámide aquella de necessitats, de les mes básiques (menjar, beure, posar i treure), Túnica que podem cobrir amb les NTI es la de posar i treure. Després venen necessitats secundáries: socials, culturals, oci i tal. Vamos, txats, blogs, música i cine de grátix. Però lo que cobreix necessitats bàsiques, lo mes bàsic, lo mes important (vamos, lo únic com qui diu) es el sexe. El sexe a internet a lo que ens interessa ara. Amics, ara ho veig clar: la pornografia gràtix es la gran novetat tecnològica, la culminació de l’Estat del Benestar pel que fa a cobrir uns mínims vitals. La Gran Revolució del SXXI es la democratització del sexe gratuït. Alabat sigui el Senyor Gates.
Destination Moon - Dinah Washington
Lluna d'hivern - Red Pèrill
Moon Dog - Prefab Sprout
“And daddies shock their fist at hidden comunists”
A veure si ens centrem. Tornem-hi. La historia eren tres cançons amb la lluna de protagonista, "Moon over bourbon street" estava en els dos últims discs que vaig compartir amb la saga Sting i Police. Originalment a Dream of the blue turtles, i en directe a Bring on the night. Després del Bring on... Sting i jo vam trencar relacions. Pero encara em segueixen agradant tots dos discs, tot i que no puc separar en quina mesura em molen com a patrimoni sentimental rotllo the good old days, i en quina part per la seva qualitat intrínseca. I bué, de fet tant li fot, ¿val la pena preguntar-se perquè t'agraden els macarrons de la mama? Pos eso. A mes molt sovint em ve al cap alguna estrofa sense motiu aparent, i m'agrada. Mentre feia el Camino, per exemple no me la vaig poder treure del cap. La segona es el Moondance del Van Morrison. Una preciosa joia amb un peu al blue eyed soul, i Taltre al tradicional sentimentalisme irlandés. Un disc del 70 o així. De VM tenia peces soltes, quasi totes en cinta i alguna en vinil, la cançó Moondance p.ex., només la tenia en un CD en directe a Montreux. Fa poc vaig decidir baixar-me TOTA la discografia de VM. Em va arribar un arixiu amb uns 30 LPs! Simplement inabastable. De moment només em vaig passar a l’ipod l’LP Moondance, i es clar, la mítica primera versió de la cançó. La tercera va ser "Moonland", del darrer disc del NC&TBS "Dig Lazarus, Dig!". Un autentic pepinasso blues, lent, malcarat, malparlat, tenebrós, ressuat, inquietant, pantanos. Una delicia, vamus. No recordó on vaig llegir (veenga va, fórmula retórica: clar que ho recordo, va ser en una entrada de la imperdible web de la coleccionista entrin i remenin, no en sortiran decebuts), total, que hi deia que psi, que be, però que no desgarrava per dintre com solia. Pot ser, quisas. Vaig escoltar el disc després de llegir això, de manera que potser ho vaig fer amb prejudicis. Però a lu menus, uns quants ratus de xunguilla inquietud sí que els dòna...
Luna de miel a escondidas - Francisco Nixon
Amazones A Sa Lluna - Antònia Font
Guarda Che Luna - Fred Buscaglione
Copulaven embrutesidament en un matalàs tirat damunt del terra. Ho estaven fent des de que la nit havia començat a caure, feia ja moltes hores, quan les gotes de la desaforada tormenta estival havien començat a repicar furiosament contra els vidres de la terrassa. Estaven suats, apegalosos i esgotats de sacsejar els ossos amb tanta violència. Però es veien incapaços de parar. Just acabaven de completar un orgasme, i o be ell començava a llepar-li la pell ja ressalada per tant líquid, o be era ella la que marcava nous solcs amb les ungles afilades. Solcs llargs i enrogits com les seves ungles. Els vidres amenaçaven un cruixit violent. La possibilitats de vidres trencats, afilats, tallants, punxeguts encara els excitava mes. Els cops de maluc eren més violents. La hermètica xafogor feia mes irrespirable l'ambient. S'ofegaven, respiraven fondo, es cagaven en Deu i en la Puta, però no podien parar de moure's. De sobte, sobre les 5 de la matinada, la tormenta va afluixar. Els vidres van calmar el seu repic, i d'entre les ombres negres dels núvols van començar a aparèixer, alliberats troços d'una orgullosa i radiant la lluna plena. Se la van mirar sense deixar de moure's. Com Deu els va donar a entendre, es van posar drets sense desenganxar-se: ella llígada pels braços al coll d'ell i per les cames rodejant les caderes. Així units, ell va caminar con ella a cuestas, treballosament cap la terrassa, arriscant una relliscada pel terra xop però refrescant, tots els peus remullats. Repenjats contra la paret de la terrassa van continuar espanyant i grinyolant, mentre recollien en les pells suades les ultimes 4 gotes de propina que li quedaven a la tormenta. Amb l'última gota, i coincidint amb la definitiva destapada de la lluna, ell va fotre les ultimes sacudides, i ella va moure frenèticament els dits per fer-se arribar a l'orgasme. Mullats, suats, i derrotats per la tormenta, van tornar al matalàs. Instantàniament van caure adormits. La lluna, totalment despullada ara, va lluir sencera i orgullosa la resta de la nit. "La tormenta perfecta", o "La perversión cansina", o "Posesión infernal", o "no puedes luchar contra el mágico influjo de la luna".
Moon Woman II - Elvis Perkins
Moondance - Van Morrison
Apa salut i siau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada