Bitterness and Pain

Sugare and spice - Madness


99.8 FM, PR, molt ben retrobats tots. Aquí comença la temporada 2009-2010 del JDM. Enguany també els divendres de 9 a 10 i diumenges per la tarda en reposició. I sempre que valtrus desitgeu, en submisa disposició, en podcast al blog. Ja veus, poques novetats. De fet cap ni una, després d'estar 20 i pico anys repetint una vegada i una altra i una altra el mateix pugrama en un bucle sense fi, com un pobre Sísifo carretejant ad aeternum el seu enorme, pesat, enhiesto i rocós membre... ¿o era el pobre Príapo el del membre pesat? bah, la veritat és que sempre m’acabo perdent amb això de la mitologia sumèria... En fi, a lu nostre: comencem amb la resurrecció musical de la dècada (un rajolí aquí de grandiloqüència i pretenciositat). Són els Madness amb la nova entrega “The Liberty of Norton Foldgate”. Després d'haver-me'la maxacat tot l'estiu (vull dir aquesta entrega), em segueix semblat un disc simplement bàrbara. Podries posar-lo perfectament al costat dels seus clàssics de fa 30 anys i queda tan lozano y fresco com aquells, només que –serà l’edat- amb uns litrets més de vitriol i escepticisme a les venes, quisir a les lletres.


Una d’aquestes joies (i no la millor) és “sugar and spice”. És la història d’una parella de pichoncitos anònims i curriquis, tendrament enamorats. Com mana el tòpic es coneix als setze anys, es casen als 21, pillen casa en barri humil, esperen un crio i tot és sugar and spice i tralarà. (un incís aquí per imaginar-nos la jove parelleta en aquells mitjans 80's de vacances per Salou en plan cutrish, samarretes del manchester, vermells com gambes i tragan pints als pubs de platja). I quan ja ens esperem el típic “foren feliços i menjaren anissos”, l’amic Suggs Mc Pherson, en un terrorífic fastforward, raaassss, obre violentament el teló de la realitat quotidiana: “And that sugar and spice, Everything was so nice, Now it's all come undone, Now it's just not the same, It's bitterness and pain”. I ves, aquest desgarrament de teló, aquest “bitterness and pain” em va impressionar fins el punt que d’això anirà el programa d’avui: de cançons sobre de parelles que s’han quedat seques, eixutes, desvitalitzades. “Bitterness and pain”. Amargor i dolor. Parelles desvitalitzades, com quan el dentista et xamusca el nervi del queixal. El pas del “sugar and spice” al “bitterness and pain”. Relacions a les que –tst, per la raó que sigui, ancha es Tegucigalpa- se’ls acaba, se’ls mor el de dins, i només els queda la closca, només queda amargor i dolor.


De vegades, com en aquesta cançó, la closca (amarga i dolorosa) segueix aguantant, tot i estar buida i sense xixa per dins (o buenu, almenys és lo que em sembla atenent al frasejar d'atàvica resignació amb que canta l'amic Suggs McPherson). No sé, imagina't un ou al que per un foradet em buidat de rovell i clara. O un cuquet que entra dins -què se jo- d'un pebrot i se'l jala tot per dins deixant només la pell intacta. En fi, ex-pitxons britànics ara banyats en bitterness and pain. Te'ls pots tornar a imaginar en l'actualitat, als pubs anglesos de Salou, parelles ja grans, assegudes soles una davant l'altre separades per pints de lagger: silencis i cares de tedio macerats al llarg d'unes quantes eternitats. Alguna bombilla es va fondre pel camí i ningú la va canviar, tot es va quedar a fosques però ells van continuar caminant indiferents endinsant-se en aquell núvol de biterness and pain. ¿de veritat tot era sugar and spice, tot era tan nice, o eren més aviat castells de sorra, gel massa prim? Sand castels. Very thin ice.


Sugare and spice - Madness

Lisa's Box - Toy Fight
Ton pare - El Petit de Cal Eril
ton pare no te a ta mare, i plora, i el teu germà petit, no entén res”
Sa nuvia morta - Joan Miquel Oliver


La frase -tralarí, tralarà- fait comme si comme ça: “sap més el diable per vell que per diable”. La seva interpretació canònica sol ser que l'edat, l'experiència, ens fa savis. Però rascant una miqueta, t'apareix una oloreta sospitosa: subjacent, aflora la innegable connotació de que l'edat, simultàniament també ens afilldeputeja. I si no ¿que hi pinta el diable com a terme de comparació enlloc de, per dir algo, Sant Pere o l'Arcangel Gabriel? Seguint per aquest camí inductiu i metacrilàtic, tindríem que naixem bonifacis, i és el desgast pel temps, el tedi, l’agror, la cremor d'estomac, la cazalla de les 7 del matí,i en definitiva l’escepticisme de la vida en general, el que ens fa més filldeputes. Ens afilldeputegem com adaptació al medi agrejat (“descoberta de l’entorn” en diuen a P5, l'adiestrament comença de ben petits, iu nou uat ai min). Sí, ens adaptem a un medi acabronat rupestre, laboral i/o conjugal en un procés d’afilldeputament inapelable, definitiu, finisecular. Aplicat a lo que ens interessa ara -dic lu de les parelles marinant-se durant anys en bitterness and pain- aquesta adaptació al medi ens permet -a tu, a mi, i aquella veineta del quart a qui tant ens agradaria olorar més íntimament, oh! Els meus tendres pervertidets-, doncs ens permet aprendre quines són les tecles que apretades a consciència, amb ràbia i decisió, fan més mal a la nostra parella. Quines són les paraules composades en frases que li retorcen més el fetge. Els silencis més agressius, que la maltractin més. Bitterness and pain. “Goita, tu!” et sorpens a tu mateix un dia qualsevol de finals d'abril, “aquesta revés escupit a dos mans l'ha deixat atolondrada” mentre contemples indiferent, emergir dels seus ulls l'enèsim mar de llàgrimes. I et dius: tan li fa, santa resignació, arrieros somos y en la autopista, com bons catalanets que som, pagarem el peatge, que en el pais de donde las dan las toman, no hi ha res que surti gràtix. I si el seu mar de llàgrimes no li ha funcionat avuí, no pateixis que demà ho provarà i, evidentment, aconseguirà perforar-nos la carn viva amb qualsevol altra retorçada picada intravenosa. Vamus, tant clar com el xapapote de Muxia. “Duelo a garrotazos” enfonsats fins els genolls. Bitterness and pain.


Allan et Louise - Vincent Delerm
(i ell va dir "en aquell instant ella m'estimava")
Una storia come questa - Adriano Celentano
Mi dicevano gli amici: apri gli occhi quella donna non ti sposa per amore”
Je Ne Sens Plus Ton Amour - Coralie Clément


Si us en recordeu, a finals de juliol fotia una calor que t'hi cagues, i era per això que la cervessa que fèiem el Cisco i jo mos la fotiem sota l'ombreta d'un til·ler. “No creguis” em deia el Cisco, “no va ser perquè s’acabés l’amor o per cap d’aquestes gilipollades romàntiques ¿sats?” I el Cisco li va fotre un bon trago a la Voll “No. No va ser desamor: al final això de l’amor no és una cosa pràctica” em deia “no et soluciona el dia a dia ¿no? l’enamorament és massa cotofluix rosa pel mastegar sorra diari de la vida conjugal ¿m’entens?” i li vaig fer que sí amb el cap, que l’entenia “doncs no va ser desamor, no: va ser per la comunicació” m'encenc un cigarro i li dic: ¿que no us comunicàveu prou, doncs? “nono, al contrari, va ser perquè ens comunicavem massa, ¿sats?” i no , no sabia, i per això m’ho va explicar: “ja ho saps, cony, jo sempre he sigut més de callar i no dir res. Igual que ella. Ens podíem passar hores i hores un al costat de l’altre sense dir res. Sopant, llegint, mirant la tele, follant... Tot callats, en silenci, na manxant pim-pam sense dir res, i tot la mar de xaxi durant anys, ¿sats?” vaig fer un trago de birra “i un bon dia va llegir no se què collons en una merda de blog sobre la importància de la comunicació i del parlar i del dir coses i blablabla. Ja veus. Se li va inflamar el tarro amb això i vinga a taladrar amb parlar i xerrar i explicar-nos les coses i radiografiar els sentiments i no-se-què-polles-més...” buff menudu palazo li vaig dir “sí” em va dir el Cisco “un palazo, però clar, vaig pensar, si t’hi fots de cul encara serà pitjor: un fart de cares llargues i al final dies i dies sense follar” clar com l’aigua Ciscu, li vaig dir “total que vam començar a xerrar i parlar i treure i fotre sentiments sota el microscopi, sats?” m’ho imagino, li vaig dir fent una calada “un drama. Era començar a parlar i merda. Sense saber com, a la tercera frase ja ens havíem fotut en d’aquells laberints dialèctics espessos i xafagosos. Un fart de xapapote fins els turmells, merda fins les celles” ja... “començavem a xerrar tan tranquil·lament, i sense motiu aparent ni saber com, ja ens estàvem traient el pitjor de nosaltres mateixos: esgarrinxades dialèctiques, burxades de boquilla, dits a l’ull verbals... un no parar. Hòsties dialèctiques per un tubu. Mengelles de la paraula” Em deixes flipat, tio “Ja veus, tio. Només et dic que el Litus m’està preparant els papers pel divorci: ¿però sats què? Em dona tot pel cul: que s'ho quedi tot, tan me fot ¿sats?” Flipo, tio “Abans follàvem callats, en silenci. Al final vam acabar cridant-nos follats, ves tu tanta comunicació i tanta hòstia” i es va quedar callat aguantant la birra. I quan ja portava -que se jo- 5 minuts sense dir res, només mirant la birra, no em vaig atrevir a dir res i vaig pillar el Mundudeportivo de la taula del costat, mentre el Cisco continuava tancat en el seu silenci dens i encapotat i al lluny se sentia els trons d'una tormenta d'estiu, però la calor seguia apretant com una filladeputa.


People Ain"t No Good - Nick Cave & The Bad Seeds
We were married under cherry trees. The sun would stream on the sheets. The winter slammed us like a fist. People they ain't no good”

Golpe De Gracia - Los Planetas
Ven cuando yo no pueda verte, ataca por detrás, vuelve cuando esté dormido. Cuando no pueda defenderme te puedes acercar para terminar conmigo. No tengo nada que ofrecerte, ataca sin piedad, ven con todos tus amigos para que no pueda moverme mientras que tú me das hasta terminar conmigo. Acaba de una vez con esto, esta es tu oportunidad para terminar conmigo, porque si me das un respiro o si me dejas levantarme después lo vas a lamentar.”


Cruzando la calle - Francisco Nixon
la lluvia es de los dos, el cine es de los dos, el vino es de los dos, el piso es de los dos, la culpa es de los dos, las lagrimas, ya no... a veces te veo de lejos cruzando la calle, y me imagino las cosas tal como eran... lo que te quise, eso no lo sabes tu”


Bitterness and pain, relacions de parella desastrades, tristes i amargues. Nem pel Chris Isaak: “Anàvem junts i vam perdre el camí, we lost our way, You said you loved me But you couldn't stay, all went wrong, all turned bad, And somehow somewhere Love got left behind...” aii Chris Isaak Chris Isaak. ¿que n'hem de fer de tu? Fa vint anys que ens coneixem i segueixes perdent amors, cantant immaculades històries de desamor, bitterness and pain. ¿impenitent ànima masoca? ¿o és que una extranya lucidesa et fa conscient que, si algun dia per ventura arribessis a ser feliç, aquell serà el dia en que deixaràs de ser feliç?


We Lost Our Way - Chris Isaak


Abans de l'estiu van coincidir dues coses en la vida de Jarvis Cocker: el seu nou disc, i la separació de la seva dona, editora d'una revista de moda francesa. Casualitat o no, aquest és el seu treball amb so més cru, rabiós i acabronat. En declaracions deia que estava preucupat per com la seva ex es pugues prendre un parell de cançons del disc, entre elles aquesta “I never said i was deep”, una lletra impactant de la que no es pot desperdiciar ni una sola coma. Bàsicament “mai vaig dir que fos profund, soc profundament superficial, la meva ignorancia és vasta, i els meus horitzons estrets...I'm not looking for a relationship, just a willing receptacle”. Desde el candor, em pregunto si autorebaixar-se tant no és una manera ultra sibilina de dir li gilipolles a la teva ex, per haver escollit un pringat tant petulant i superficial. Bitterness and pain.


I Never Said I Was Deep - Jarvis Cocker
the way it used to be - Pet Shop Boys


Bitterness and pain, hem escoltat conços sobre parelles en descomposició essencial, plenes de coses no dites, traumes irreparables, records contradictoris. Una bossa d’esport desparramada pel subsol plena d’objectes enigmàtics i accions misterioses: secrets, silencis, amagatalls de l’ànima. Nufsaid.

12 comentaris:

Señó.Cherinola ha dit...

sañó Tobert

santa resignasión y buenos alimentos, tanto en la autopista, en la carretera o en la mismica siudat. i si s´escau, una bona bufatada a temps

i si se trova a un cavernícola mesetario li diu allò de:

...arrieros sachis somos y en el camino nos encontramos

SM ha dit...

Trobàvem a faltar el Jardí! Ben retornat!

Mr Towers ha dit...

home cheri!

tenint en compte el que explica na Gregoria, jo crec que a vos us escau més la de "sap més per vell que per cherionla"

SM, caram, moltes gràcies! espero que el disfruteu (o almenys no us aborreixi gaire).

Lula ha dit...

MARE DE DEU!!!
QUE T'HA PASSAT A LA CARA?!?!?

tan net i polit abans i això ara, tan fosc i sinistre, inquietant, uff...

seguim amb problemes, ja saps, siempre que acabo con chicos de mi edad...
a veure quan podré llegir-te i tal

besotes always, always
i m'he pillat el llibre del Nick Cave, que lo sepas baby

Lula ha dit...

I el tema, la temàtica i tal, l'has pensat tu solet?

xq només he llegit per sobre, però has fet diana
Towers, tu también hijo mio?
fer-me això a les escales del senat...

dios
estic fatal

Mr Towers ha dit...

joder lula, anda ya! mecagonlaostia, aquí un curro del copón amb el plantillazo aquest, i a la primera em surts tu amb "que si fosc i sinistre..." Que no: ataronjats + negre=calidesa, warm ...vamus, aquesta era la idea, snif.

Bah, la veritat es que a mi també em molava molt l'antiga (de fet el meu ideal és tot blanc + lletres negres), però és que eren masses anys ja...

I el tema o la temàtica no l'he pensat jo solet, no. Té més aviat gens a veure al que em passa personalment (més enllà de típiques trifulques puntuals i tal). No, la idea ve de la cançó "sugar and spice" dels Madness, de com els anys i les batalletes, la deixadesa, l'amortització accelerada de l'amor (o el que sigui) acaben podrint la convivència. Va coincidir que al rato vaig veure una parella de iaiets anglesos a la terrassa d'un pub angles de Salou, fastigejats l'un de l'altre encara que en silenci i callats. I mira, pues eso...

bah, putamierda, una altra resposta més llarga que el coment, no en surtirem, no...

tst, Lula, trobo a faltar el teu tugurio, quelosepax.

Lula ha dit...

Tot està relacionat
Que lo sepas

No pateixis, ahir per rematar-me el profe d’anglès ens va xutar per la vena Revolultionary Road, magnífica, la desesperanza de la buidor que omple les nostres vides, els convencionalismes que ens asfixien i ens podreixen i dels que no podem escapar, el no future quan ets a mitja vida
Bah, no em fotis cas, és la meva crisi dels 40.

Ara estic llegint ‘Kengsinton Gardens’ del impagable Rodrigo Fresán. IM-PRES-CIN-DI-BLE.

Besazo

Lula ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Mr Towers ha dit...

Oh Lula, un plaser llegir-te. Sobretot per duplicat. NPI s/ revolutionary Road. Convenientment Googleat (BTW, ¿la peli o el llibre?), veig que efestivament hi va com anell al turmell.

Ostras, el del Fresan el tenia aparaulat.

¿cap on tiro? cap a Kensington Gardens, cap Revolutionary Road, o cap Bunny Munro Rd??? ¿per on em recomanes començar?

Lula ha dit...

TOT

sempre a per tot Towers
sempre a per tot

jo parlava de la peli
els llibres te'ls puc passar si tens paciència

besoooteeeeeeeees

ah, comença pel començament

Lula ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
JoanCG ha dit...

Per la nit llegeixo la teva rentrée.
Aquesta foscor dona més intimitat, ¿no?. Es com passar del box a l'habitació de planta.