Sincronies de xixipan

P6R, 99.8 FM, EJDM, Sincronies de xixipan... Sincronies, encaixos, ajustos, ensamblatges de dues o més peces, rodes dentades d'una maquinària gegant que van engarssant indesmaiablement l'una amb l'altra. Mecanismes gegants: una dent dins l'altra i l'altra dins la següent, pim-pam-pim-pam, un rellotge de cuco de tamany universal. Cu-cut.

Sincronies de pa sucat, rodes dentades encaixant en sincronia. Encaixen les persones? Sí, encaixen les persones. I el temps, l'esforç, i sobretot la mentida i la hipocresia -aquest gran lubricant universal- faciliten el fregament, faciliten l'ensamblatge, faciliten la perfecta sincronia. Encaixen persones dins la família -pares amb fills, pares amb avis-, encaixen dins la parella -ell amb ella, ella amb ella, ell amb ell, i tots amb tots- però sempre el lubricant, sempre la vaselina. Sempre, sempre. Sempre eficient en la intimitat, sincronies. Sincronies de xixipan, sincronies de lubricitat. Si tu me pides sinceridad debo volver a confesarte que no no no, si soy culpable de alguna caricia, de algún besito que yo te di... atarme nonono, casarme nononono. Mina Mazzoni Sincronies.

Que no que no - Mina

Put Yourself In My Place - The Supremes

I es que avui, provarem de sincronitzar la elegància, el lirisme desfermat i ampulós de la música italiana amb el ritme i l'ànima de la música soul. Precioses cançonetes de noies, de noies dels 60's. Noies italianes, música azzurra; noies americanes, música soul. Sincronies ficcionals, mecanismes precisos, dents encaixant successivament, l'una en l'altra i l'altra en la següent, una cinta de Moebius de pastilles de colors, de precioses gemmes de pop, Sincronies de xixipán.

L'Ora Dell' Addio (Knowing When to leave) - Catherine Spaak

In My Lonely Room - Martha Reeves & The Vandellas

Bufff, temazo... “A la meva habitació... no puc fer més que plorar...” Sí, ella plora. Llàgrimes adolescents, presumiblement. Snif, sí, plora. Plora perquè el noviet, el molt bandarrilla està tirant la canya a les altres, i ella ves, es lamenta i plora a la seva habitació.... Holland, Dozier & Holland en plena forma, el 1964. Van trobar la formula màgica, alquimistes de la melodia i el ritme, i la van aplicar en infinita sincronia a la Motown, perfecta cadena de muntatge d'èxits universals. POP en majúscules. Ella plorant in her lonely room, i el putu bandarrilla tan feliç, tirant la canya a tota xati que es troba... però tots ho sabem, ¿no? Tots sabem que la Llei dels Equilibris Còsmics és inapelable, és cruel, i és immutable.... tots ho tenim clar ¿no? que el palandengo acabarà lligat. Lligat a l'altar, lligat a un anell, lligat a una hipotèca, lligat a una ristra de mocosos ploraners i tan bandarrilles com el seu pare... et creies tan llest, pobre palandengo, i fixa't, el destí te les ha guardat totes juntes, ella te les ha guardat totes juntes... i què hem de fer ara, eh? que hem de fer tripon, calvo, pitxa-curt i hipertens? Sincronies lubricades pel temps, lubricades per la més dolça de les venjances, donde las dan las toman, amic meu, las toman bien tomadas.

Quando Tu Vorrai (What The World needs is love) - Rita Monico

Please Mr. Postman - The Marvelettes

Senyor Carter, deliver the letter, the sooner the better. En temps de twitters sincronitzats la immediatesa guanya per aplastament elefantístic a la paciència, a la sobrietat, a l'estoicisme de les cartes manuscrites entregades per la mà pacient del carter. Nens, criatures que ho volem tot i ho volem ja, que ho volem ara mateix, immediatament. Ho volem curt i ho volem senzill i ho volem sense complexitats intel·lectuals: 140 caràcters, a nivell d'usuari, a nivell del més curtet. La immediatesa d'una mamada feta barrip-barrop, en un portal fosc i de qualsevol manera contra la prosopoeia requerida pel ritual copulatiu. Please, Mr. Postman... imploraven les Marvelettes el 1961: ella resa perquè el carter li porti la carta del seu novio que està a la guerra. Un dels primers èxits de la Motown, composició de Brian Holland quan encara no s'havia ajuntat amb son germà i amb Lamont Dozier per formar el mític trio meravelles H-D-H de compositors/productors. Com a curiositat, Marvin Gaye toca la bateria al grup d'acompanyament. Cosa curiosa, la van versionar els Beatles en el seu primer LP (curiós pq el normal va ser el contrari: que els altres versionessin els Beatles).

Canzone d'amore armena - Jenny Luna

It Ain't Necessary - Mamie Galore

Non ti scusso piu (My Guy) - Lucia Altieri

Sincronia perfecta, l'estilazo i elegància italiana sincronitzada amb l'ànima pop-soul de la Motown. Lucia Altieri versiona el hitazzo de Mary Wells, My Guy, del 1964, composició de Smokey Robinson. Mary Wells va ser la primera estrella femenina de la Motown. Amb My Guy, el 1964, va arribar al zenit de la seva carrera. Sincronia perfecta, alineació dels astres, però només en aparença, perquè llavors, alehop! Les coses es torcen. Als pocs mesos del número 1 deixa la Motown per un fart de calés i se'n va a la CBS, i a partir d'aquí la carrera cau en picat. Coses de la desincronització universal.

When Love Slips Away - Margo & The Marvettes

Piccola piccola - Carmen Villani

Why can't there be love - Dee Edwards

Sincronies de xixipan. Dee Edwars, 1971. Sofistisoul calentorro i bacilón. Per què no ens podem sincronitzar? Why can't there be love? Deixa't de converses, diu ella, i fot-me una bona revolcada. Fote'm una bona sincronia... Ara Ornella Vanioni, non voglio piu, no ho vull més, que em petonegis, no et vull més, vés a fer el zanganu amb qui vulguis, però no amb mi que jo no et vull més.... Aquell 1965 Ornella Vanoni s'havia acabat de separar del seu marit, i amb això va fer la seva primera participació al festival de San Remo. El gran Gino Paoli deixava la seva dóna per ella.

Non voglio piu - Ornella Vanoni

Let's Wade In The Water - Marlena Shaw

Let's Wade in the Watter.... it's good, it's good, it's good, everything is gonna be allright... Marlena Shaw, el 1966, posant-li una lletra ben calentorra a l'instrumental que uns mesos abans havia popularitzat Lee Dorsey des del mateix segell discogràfic, Chess Records.

Ragazzo triste (But You are mine) - Patty Pravo

'66 versió del “But you are mine”, del Sonny Bono, de quan Sonny & Cher. La lletra va d'una parella jipiosilla que no encaixen en la societat del moment i no obstant estan feliços perquè es tenen l'un a l'altre... kilos i kilos de sacarina...

Leave It In The Hands Of Love - Fontella Bass

Giovane giovane - Cocky Mazzetti

Giovane, giovane, giovane... la cançó de Cocky Mazzetti va fer 3r al festival de San Remo el 1963 fent duo amb Pino Donaggio ¿que l'estribillo -aquest gio-va-neee uuh-ooh giova-neee- us recorda al de The Young Ones del '61 del Cliff Richard? Pozí, sí, a mi també: el mon de l'art sol ser un cementiri de cotxes, on tothom pilla retrovisors melòdics de 2na mà o tapes del delco instrumentals, un temple del reciclatge -curiosament una antítesi del dia a dia industrial d'avui. A les cadenes de muntatge s'afilen eslabons, els operaris ballen i ploren i canten de juvenils amors perduts, desincronitzats. El rellotger de precisió aixeca una cella i es col·loca la lupa de got de xupito dins l'ull. En temps de miniaturitzacions, en temps de xips industrials a la xina del baix cost, el tornavís de precisió artesanal plora desconsolat i abandonat. EREs massius per eines de reparació, subsectors en decadència. A la llarga, tot quan peta, acaba a la brossa. El blau i el negre, l'azzurro i el soul. Sincronies de xixipan

Come On And Live - The Fabulous Jades

Dollar twist - Miranda martino

Baby Love - Diana Ross & The Supremes

Un altre número 1 de H-D-H, el 1964. Amb les Supremes

Chiodo scaccia chiodo - Rosy

(Love Is Like A) Heat Wave - Martha Reeves & The Vandellas

Pepinazo Sideral! Heat Wave va ser el primer número 1 de Holland Dozier i Holland, el 1963, de Martha & The Vandellas, va comportar simultàniament el primer Grammy per elles i també per la Motown. Per això H-D-H la van fer servir de model, de motllo a partir de la qual copiar una llarguíssima llista de mitiquíssims èxits i númros 1, que tan la Motown, com H-D-H van repetir -per la nostra immensa sort- fins la sacietat.