Cançons des de sota l'aigua

Batiscafo Katiuscas – Antònia Font

P6R, 99.8 FM EJDM, Traginem avui un pugurama que porta bona pinta, bona selecció de cançonetes, li hem posat de títol cançons des de sota l'aigua, endevines per què? Claaaro, perquè són totes cançons des de sota l'aigua, com aquest magnífic Batiscafo Katiuscas. Quan tens aigua per damunt -i per sota- de la coronilla, les coses les veus diferents -a demés de mullades, clar. Des de les aigües insondables veus les coses distorsionades, amb cromatismes torts, i bitxos raros: algues verdes, plàncton il·luminat, balenes cantant per a qui sap qui, i sirenes cantant aproximadament per no existir. Dofins, tauronets, catxalots, ambre gris, meduses, crancs i calamars en estranya sintonia, mariners arrossegats dins de balenes per profundes venjances...

20.000 Leagues - Marine Girls

20,000 leagues under the sea, That’s where my baby said he’d meet me 20,000 leagues under the sea That’s where he said I'd have to be. 20,000 leagues down down, 20,000 leagues dawn from town, 20,000 leagues word for breath 20,000 leagues near to death, 20,000 leagues into the deep, 20,000 leagues of watery sleep 20,000 leagues of fishing shocks 20,000 leagues of gloomy dark, 20,000 leagues would you be there? 20,000 leagues I didn't swere 20,000 leagues with starfish of death.

Es deien Marine Girls i feien melancòliques cançons minimalistes sense bateria i des del fons del mar -des de 20.000 llegües sota el mar, si se'm permet la precisió, allà on ell la va enviar, ves quin mal cor, rodejada de somnis aquosos, de foscor enganxosa, i d'estrelles moribundes: molt em temo que ella encara l'espera allà sota -en va és clar. Després una d'elles, una d'aquestes noies tan marines, la Tracy Thorn, es va ajuntar amb un noi que havia tret un disc que es deia “North Marine Drive” i d'aquí en va sortir Everything but the girl. Però això seria molt temps després, i a més ja va ser a la superfície solejada clara i neta, i de moment nosaltres, aquí al JDM, ens mantenim enfonsats, observant distretament l'altra cara de la superfície, la de sota:

El Submarí groc - Els Drums

Bamboo - Antònia Font

Aquesta és una cançó primoridialment bonica. Bonica, sí, lu principal és això i no anem a liar-nos amb hòsties. Ara bé, a poc que rasquis -nxt i de fet no cal rascar gaire fort, només cal que passis suaument un ditet per damunt la superfície d'aquesta delicada bombolla de sabó, i li dediquis no més de 10 segons al que diu- i si ho fas, plops, doncs un de seguida entra dintre aquesta delicada bombolleta de sabó -alehop-, i quan ja hi som dins, dins de la bombolla dic, i mirem cap a fora (a través de les parets tenses d'energia cinètica), doncs un s'adona de la bellesa que l'envolta -una mica distorsionada, clar, perquè entre la concavitat de la superfície i la opalescència multicolor del sabó tot queda una mica raro. Però bonic, eh que sí? Però al tantu aquí! que aquesta bellesa rara, també és una bellesa torbadora, desconcertant. Perquè aquí la història va d'una cosa ingènua, entendridora... però també inquietant... hablamos nadamenos, Señorita Rottenmeyer, que de fills, de crios, de la infantesa, la innocencia at its best. I això... c*ñ, això és bonic. Tothom ho veu: com quan agafo el meu crio de dos anys i li començo a fer pessigolletes a la panxa i ell es revolca per terra i crida prou-prou-prou-prou... i jo paro i llavors ell es torna a posar de panxa i em mira com dient-me ¿que no me'n fas més? I jo, és clar, n'hi faig més, perquè és clar ¿qui s'hi podria negar? ¿qui podria matar un ruiseñor? Doncs el mateix amb el Bamboo: “ets el meu tigretón”, li diu son pare, “ets el meu airgamboy”. I sa mare rient: “que no, que ets el meu mousse de iogurt, la meva aigua de fruites, el meu tiramissú,” i tots son feliços i riuen i neden, i mengen, i sopen... i resulta que el que sopen és un pobre pescador que xof, ha caigut (posem que accidentalment, tot suposicions) de la barca en aquella platja africana, i és clar, el papa i la mama i el nen tauró mengen el que hi ha, es mengen el pobre pescador entre aigües tintades de roig... i la bellesa torbadora és que en cap lloc d'aquesta puta història hi ha un sol gram de maldat: el pescador pesca per viure, i el bamboo i la seva família mengen per viure. I al cap de vall tots fan la seva feina: provar de viure, tot és per viure... encara que si vas una mica més enllà, pots imaginar-te sense cap esforç com a algun dels altres pescadors de la barca-segurament al més amic-, en arribar a la platja li toca la xina d'explicar-li a una dona -i potser a uns fills- que el seu home se l'ha fotut un tauró... i encara si vas una mica més lluny, et pots imaginar que el pescador no relliscava de la barca, i doncs, no queia a l'aigua. Al contrari: estirava de l'am, i el seguia un petit tauró, una cria. I te'l pots imaginar tornant cap a casa tan content i satisfet i ensenyant-li a la dona i als crios: “mireu que soparem avuí”, i agafar el seu crio petit i dient-li “què et sembla tigretón, eh? Que et sembla airgamboy?”

l’amistat del calamar - El Petit de Cal Eril

“la estratègia del calamar és aparentment similar a la del cranc, i tanmateix el darrer -amb el seu feixuc caminar enrere- té almenys la gallardia d'escapar de cara, mentre que el segon s'amaga darrera una espessa capa d'excuses, un evasiu núvol de tinta fosca ple d'adjectius administratius, coartades de tinta burocràtica, pretextos per no dir les coses pel seu nom, subterfugis per no escapar de cara.”

Dolphins - Billy Bragg

Arponera - Esclarecidos

Més cançons de sota l'aigua, ¿què pot portar a una noia decent i formal a convertir-se en contrabandista a l'estret? A traficar amb tabac i or? a guardar com un tresor l'ambre gris d'un catxalot? Ella repeteix i no para que és per amor... però jo estic convençut que en el fons hi ha més coses... en el fons sempre hi ha més coses, en el fons hi ha meduses i tresors i inquietuds irrefrenables per vides atzaroses i perill constant; en el fons hi ha el desassossec de sentir-se atrapat amb traïdoria per una taula de despatx venjativa, i una artera pantalla d'ordinador vigilant en jornada de vuit a tres. ¿per amor, senyora Arponera? Mes aviat per amor a la vida canalla, per addicció a l'adrenalina submarina.

Banderas Rojas, Final Feliz - Francisco Nixon & Ricardo Vicente

Mermaid - Scarlet's Well

Doncs sí, al petit poblet de Musheroon, a la vora del mar en una illa cuyu nombre m'ha marxat del cap, els Scarlet's Well de l'inigualable Bid de Monochrome Set hi conjuminen 60's psicodèlia amb rimas y leyendas d'un folklore hipotètic d'un univers paral·lel (o buenu de fet, més que paral·lel, seria perpendicular, perquè d'alguna manera aquell paisatge i aquells personatges tan rarus t'acaben atravessant, i ja és ben geomètricament sabut que una paral·lela no se't pot entortolligar mai pels peus i fer-te caure); així doncs que els Scarlet's Well acaben cantant a una alegre trepa de micos bornis, avies que es mengen els seus nets, licàntrops halopècics, i demés bèsties mitològiques... com per exemple aquesta sirenes que amb una pinta de perles pentina lànguidament la seva cabellera low adown, low adown, from under my starry sea-bud crown, mentre es va imaginant que tots els sirenus de les profunditats abysals cauran rendits d'amor als seus peus. Aquesta bonica històrica és una adaptació del poema La Sirena, del victorià Lord Tennyson, que per cert no he sabut veure acreditat en cap lloc del deliciós llibret de crèdits del disc -com tots els seus primorosament editat per Siesta (per desgràcia sembla que el sellu ja fa figa i ni la seva última referència del desembre passat, precisament l'últim de Scarlet's Well apareix a la seva web). La que ve ara és una altra cançó des de sota l'aigua, concretament d'una venjança marinera llarga i profunda, -tan profunda com el ventre de la balena on un dels 2 mariners comença a explicar-la- Ens situem en algun gran port balener de quan els grans velers. Hi corren aires de l'Illa del Tresor, de RL Stevenson, de Melville, o Conrad. Ahí es na', vint anys perseguint saldar els deutes de la venjança per acabar trobant-la just al costat d'allà on van caure les claus: matarile-rile-ron... xim-pom.

The Mariner's Revenge Song - The Decemberists

E Doce Morrer No Mar - Cesaria Evora

En El Coño Del Mar - Javier Corcobado

Terciopelo submarino tapizando el club, Corpiño de encaje, ligas, medias de cristal... Bebiendo ron de medusas con sostén de lágrimas, descuartizas los misterios de mi bienestar... en el coño del mar. El orgasmo de las olas platea tus muslos, Desnúdate en silencio, despréndete de tus alas, Las uñas de tus pies pintadas con sangre de mar, Báilame en tu laberinto friendo dolores... en el coño del mar. Tus pechos me pinchan mientras me quemo en tu vientre. Follando y tosiendo, follando y tosiendo gloria. Mordiendo tus piernas hacia el túnel de tus nalgas, vislumbro el esfínter virgen del Espíritu Santo... En el coño del mar.

Dolphins Classic House (D.C.H.) By Jean - Najwa

La Mer Opale - Coralie Clement