Els Rastres de Kirovabad

Prima di vederti - Gino Paoli

P6R 99.8 FM EJDM, i aquesta edició que es diu Els Rastres de Kirovabad. Kirovabad era el nom d'una ciutat caucàsica, prop de Bakú, a l'Azerbadjan. Ara es diu Ganja, tal com s'havia dit des dels temps dels perses, dels turcs, i dels perses altra cop. El 1813, quan la va conquerir, el tsar Alexandre I li va canviar el nom per Elisavetpol en honor a la tsarina Elisabet. El 1935 Stalin li va tornar a canviar el nom per Kirovabad, en honor a Kirov, el destacat membre del Politburó assassinat a Sant Petersburg (llavors Leningrad). El 1991, amb la caiguda de la URSS i la independència de les repúbliques, els Azerbadjanesos li van tornar el nom pel que portava 180 anys abans, Ganja. Per tot arreu la gent canvia el nom de les coses, o més específicament el nom dels llocs: de carrers, de places, de vegades fins i tot de ciutats, i encara de països sencers, amb la vana pretenciositat de, aprofitant l'efímer domini sobre el present, estendre aquest domini cap el passat, i doncs enfonsar els seus peus tan pòtols en la Història; tendim creure'ns qui sap què, a pensar que només per tenir un infinitèssim instant de glòria això ens dona dret sobre la eternitat, però en general suposo que a les coses, o als llocs, els importa una puta merda la etiqueta que els pobres mortals els hi posem, perquè en aquells mateixos metres quadrats hi hauran passat des dels neanderthals fins l'encarregat de baixar la persiana a última hora del dia del judici final; i al final sempre és la Història qui se l'acaba traient de la bragueta, tan llarga com la té -i la té molt llarga- per pixar-se -una llarga, densa, i alliberadora pixada- amb una arbitrarietat horrorosa i una indiferència abismal dins les orbites buides dels il·lusos efímers, calaveres impàvides prenent el sol nuclear.

The old man's back again - Scott Walker

I seen a hand, I seen a vision, it was reaching through the clouds to risk a dream. A shadow cross the sky, and it crushed into the ground just like a beast. The old man's back again... I seen a woman, standing in the snow, she was silent as she watched them take her man, teardrops burned her cheeks for she thought she'd heard, the shadow had left this land...
The old man's back again...
The crowds just gathered, their faces turned away and they queue all day like dragons of disgust, all the women whispering, wondering just what these young hot-heads want of us and entres vie he cries, with eyes that ring like chimes his anti-worlds go spinning through his head, He burns them in his dreams for half awake they may as well be dead...
The old man's back again...
I see he's back again, I see a soldier, He's standing in the rain, for him there's no old man to walk behind... devoured by his pain, bewildered by the faces who pass him by, He'd like another name the one he's got's a curse These people cried, why can't they understand his mother called him Ivan then she died...
The old man's back again...”

The old man's back again: el vell ha tornat i la seva ombra destructora deixa vídues amb llàgrimes cremant les seves galtes... aquest home vell que impregna com una maledicció tanta gent com el va seguir no és altre que Josif Stalin, l'home de ferro. Scott Walker va enregistrar the old man's back again el 1969 per incloure'l en el seu 4 disc en solitari, Scott 4: una protesta pel sagnant esclafament de la primavera de praga del '68 per part del Neo-Stalinisme: The old man's back again.

Can't Do A Thing (To Stop Me) - Chris Isaak
The Nightmare Of J.B. Stanislaus - Nick Garrie

El 1934 Kirov era una figura important en el Politburó de la URSS, es veia com una emergent contrafigura respecte Stalin. El desembre del 34 un tal Nikolayev, un perfecte descamisat, li va pegar quatre tiros al seu despatx oficial a Sant Petersburg (llavors Leningrad). De Stalin s'ha fet famós el seu costat fosc d'ogre sanguinari però també té el seu què el seu macabre sentit de l'humor, retorçat com l'ullal corcat d'una vella lloba esquerpa i rancuniosa. Perquè Sergei Kirov començava a convertir-se en un opositor puixant dins la cúpula del Politburó, i a pesar d'això Stalin, encara amb el cadàver fresc, va dedicar-li el nom de 3 o 4 ciutats per tota la unió soviètica (entre elles la caucàsica Kirovabad), estàtues per tot arreu, i vaixells de guerra. I això tenint en compte que a Kirov l'havia fet matar ell mateix, el vell ogre. El sarcasme sembla exemplar, però arriba al paroxisme amb la segona part, quan va fer servir aquest assassinat com excusa per començar les terribles purgues de 1935-38. Així, tot fabricant burdes proves falses, va començar a acusar els seus opositors dins el partit -la majoria dels quals eren seguidors de Kirov- de ser autors o instigadors de l'assassinat del mateix Kirov. Fins i tot de ser-ne “moralment responsables” i per tant culpables com a còmplices. Tots ells van ser separats del Partit i enviats al trullo. I quan eren allà encara van ser acusats de nous crims, pels que van ser sentenciats i executats. L'assassinat de Kirov va ser la excusa per La Gran Purga, pels Judicis de Moscou de 1935-1938, per la eliminació de centenars de milers de persones.

La vie est la même - Vincent Delerm
Deeper Tones Of Blue - Nick Garrie
Le Baiser Modiano - Vincent Delerm

Va ser la nit a prop del metro ens vam creuar Modiano, la nit que no et volies creure que el de la vorera era ell, la nit en quee et vaig dir: "Veus la noia allà davant de l'estanc? El tipus de darrera, amb impermeble gris: és el Modiano!"
Va ser la nit que ens vam fotre de mojitos fins a la mitjanit, la nit en que repeties "Potser viu al barri?", la nit que vam tornar buscant per tot el carrer i darrere de les rajoles la silueta de Modiano
I a aquell petó que va seguir (aquella nit sota els fanals, i sota la pluja, fora les portes de la Plaça de Carpeaux...) li vaig posar per nom Patrick Modiano”

Nobody's Baby Now - Nick Cave & the Bad Seeds

I've searched the holy books I tried to unravel the mystery of Jesus Christ, the saviour I've read the poets and the analysts Searched through the books on human behaviour I travelled this world around For an answer that refused to be found I don't know why and I don't know how But she's nobody's baby now”

Angelica - Scott Walker

Hi havia aquella llunyana ciutat al caucas que ha perdut el nom tants cops -també les coses i els llocs perden coses com qui perd les claus de casa o pel cas les claus del temps-, hi havia, dic doncs, aquella exòtica ciutat oriental perifèrica i insignificant sense més, que primer es deia Ganja, després Elisavetpol, després Kirovabad i altre cop Ganja, i si ha acabat arribant un deix de record tan lluny d'aquella terra de pols fins aquest Mediterrani ha estat perquè un grapat d'espanyols hi van aprendre a volar. Allà va ser on durant la Guerra Civil, unes poques promocions de pilots de la República van aprendre a volar i a matar becats per Stalin. Alguns d'aquells espanyols van tornar del Càucas, per volar sobre els cels peninsulars o per ser-hi derribats, i altres encara per caure d'altres cels encara més remots i exòtics, en altres continents i fins i tot hemisferis; i a uns altres pocs el final de La Derrota Civil els va enganxar encara allà, al caucas de Kirovabad, i la Mare Roja ja no els va deixar tornar. Allà es van quedar, alguns en camps de presoners dels seus pròpis correligionaris, altres van volar, van acabar volant tal com els havien ensenyat, van acabar volant -i sent derribats- pels cels russos tany llunyans, pilotant avions amb cues d'estrelles roges.

(Are You) The One That I've Been Waiting For? - Nick Cave & the Bad Seeds

As you've been moving surely toward me My soul has comforted and assured me That in time my heart it will reward me And that all will be revealed So I've sat and I've watched an ice-age thaw Are you the one that I've been waiting for? Out of sorrow entire worlds have been built Out of longing great wonders have been willed They're only little tears, darling, let them spill And lay your head upon my shoulder Outside my window the world has gone to war Are you the one that I've been waiting for?

O we will know, won't we? The stars will explode in the sky O but they don't, do they? Stars have their moment and then they die

There's a man who spoke wonders though I've never met him He said, "He who seeks finds and who knocks will be let in" I think of you in motion and just how close you are getting And how every little thing anticipates you All down my veins my heart-strings call Are you the one that I've been waiting for?

The world's strongest man - Scott Walker
Henry Lee - Nick Cave & the Bad Seeds
Rosemary - Scott Walker

Sempre hi ha hagut aquesta mania d'eliminar els vells noms de les ciutats, de canviar-los per nom nous que reflexin un present fugaç. Hi havia Ganja, i després Elisavetpol i després Kirovabad i després Ganja; hi havia Konisberg i despres Kaliningrad; hi havia Tsarintsin i després Stalingrad i després Volgograd; hi havia Abazzia i després Opatija, i Fiume i despres Rijeka, les dues a Ístria, al Carnaro, a la Itàlia Irredenta de D'Annunzio i Guido Keller; hi havia Clarence, i després Santa Isabel i després Malabo; hi havia San Ignacio de Agaña i després Hagana. Hi havia noms que relliscaven sobre llocs ocupats per persones que es quedaven amb la boca oberta per tant de tragí; hi havia tot això però també hi ha noms que es mantenen sobre llocs dels que han desaparegut, volat, volatilitzat les persones, com La Mussara.

La gent te la mania de canvia els noms dels llocs, però davant aquesta relativa inoqüitat hi ha també la mania encara més desastrosa d'eliminar-ne els seus habitants de tota la vida i canviar-los per nous. O la de deixar-les directament buides i ètnicament higienitzades.

Lime Tree Arbour - Nick Cave & The Bad Seeds
Gates Of The Garden - Nick Cave & The Bad Seeds

Fugitive fathers, sickly infants, decent mothers unaways and suicidal lovers Assorted boxes of ordinary bones Of aborted plans and sudden shattered hopes In unlucky rows, up to the gates of the garden”

Senza Fine - Gino Paoli

3 comentaris:

JoanCG ha dit...

Doncs es veritat, el nom no fa la cosa, però està clar que els noms oficialistes, com les paraules, no son mai innocents, i tinc la sensació de que als qui hem viscut de nanos com els pares o els avis nomenaven els carrers de manera diferent als de la placa, aquells noms rarets gairebé sempre ens semblaven més macos i com més poétics i descriptius, amb aquell tufillo canalla a prohibit. Avui encara m'agrada veure a tants pobles allò del Carrer de Mar, Pujada al Castell o Cami de Baix.

Esta bé això d'acabar amb el Senza Fine: non hai ieri, non hai domani. Gran veritat.

Vam llegir El Danubio, Towers. Espléndid llibre, tant ric i indefinible, i amb aquella gràcia de llegir sotragades històriques vistes per un malalt lúcid, intel-ligent i cult com Magris, ignorant de que s'acostava una més, i lo que te rondaré morena.

De El Danubio, Magris i l'exposició al CCCB de la que et vaig parlar (no te la perdis), ens ha quedat les ganes de fer un Trieste i el camí de costa cap a Croacia.
En fi, per imaginar i fer plans que no quedi, especialment en un dia tan optimista com el d'avui. Oé, oé, oé!

JoanCG ha dit...

Per cert, i parlant de plans de viatgets, m'ha intessat això de La Mussara. Quedi com a complement per a una próxima carregada d'oli i vi per aquí baix.
Ets un estimulant inesgotable.

Mr Towers ha dit...

ostras, d'aquella de Triestre se'm va quedar de recomanar-te això: http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/02/lilla.html (tant el blog com el llibre, hehe): l'illa, de giani stuparich, precisament amb postfaci del magris, també localitzada en una illa del Carnaro. Curt però fondo.

Lu de La Mussara és una mania que em ve de família, els meus besavis eren d'allà http://www.lamussara.cat/niv3.php?id=34 (de cal febronenc, ), la única casa de dos pisos, la del tal Salvador Olivé -rebesavi-, i van baixar a Reus a ppis de segle. El poble va quedar abandonada a ppis dels 60's i ara no és més que un munt de pedrots apilats http://www.telefonica.net/web2/serg/fotos/mussara%20actual.htm crec que no hi va arribar mai ni la llum ni l'aigua, espanta imaginar-se les xunguíssimes condicions de vida. La vista és molt guapa pq el poble està sobre un tallat gairebé a pic sobre tot el camp de tgan, la costa i el mar http://v2.cache7.c.bigcache.googleapis.com/static.panoramio.com/photos/original/14146660.jpg?redirect_counter=1

si tal, ja m'explicaràs que t'ha semblat :)