La buena vida a Lisboa

Lisboa és el vèrtex on conflueixen les línies mestres d'aquest programa, Lisboa apareix al títol d'una acollonant novel·la negra de Muñoz Molina que parla de jazz, de musics de jazz tant talentosos com derrotats, (sovint autoderrotats), que parla de melancolia i de coses perdudes (d'oportunitats, d'amors, i en fi tot el que hi vulgueu afegir), i també parla de ciutats boniques, evocadores, parla de Lisboa i parla de San Sebastian ciutats atlàntiques sota la pluja, sota el txirimiri. Dues boniques ciutats, sí, sinddudda. Aquesta setmana, el dia 13 de maig, ha fet 23 anys de la mort del trompetista Chet Baker, aquesta setmana també ha mort d'accident de cotxe Pablo San Martin, el baixista de la banda de San Sebastian La Buena Vida. S'imposa doncs, escoltar cançons de la Buena Vida, del Donosti Sound, i algunes també de Chet Baker.

Calles y Avenidas - La Buena Vida
La Historia Del Señor Sommer - La Buena Vida

Aquesta és la història del senyor Sommer, de LBV, adaptació d'un conte de Patrick Suskind, el del perfum. Recordo vagament que el conte va d'un noi que recorda com de nen veia passejar pel camp un vell amunt i avall, sempre amb el mateix bastó i la cara de mala llet, no parava mai a saludar i bué, sempre fotia mala cara. El nen no sabia perquè, no li preguntava i el vell passejador amargat no parlava mai amb ningú. Així doncs lel que atrapa és la història que es queda sense explicar, dins el sac, dins el forat, la història que mai no sabrem del senyor Sommer, però que en canvi podem imaginar. La cançó és del 1r Lp, LVB del '93. Ja és veu que eren un paradigma del gafapastisme abans que ni existís la paraula. Musica i lletres amariconades, tot així molt senzillet, sense pretencions, vaixells que salpen, ponts enmig de la boira, converses sota els porxos de la plça major... tot molt evocador, arty, culty, poppy i blablabla. La encarnació espanyola de Sarah! Records. Ahí és na. Admirable.

Pacifico - La Buena Vida

De tant de parar a la parada del metro de Madrid, “Pacífico”, li van fer aquesta preciosa cançó. Single del 3r Lp del '97, Soidemersol, ...què collons deu voler dir, pensava jo... No me'n vaig enterar fins al cap de 8 o 10 anys ben bons: és el nom al revés d'un restaurant que és diu Los Remedios.

Qué Nos Va A Pasar - La Buena Vida
El Vuelo Largo - El Joven Bryan Superstar
Magnesia - La Buena Vida
El bello verano - Family
Vacaciones en Roma – Daily Planet
So Che Ti Perderò - Chet Baker

El 13 de maig del 88 van trucar al manager de Chet Baker a Amsterdam perquè no s'havia presentat a tocar a un concert, llavors Baker tenia 59 anys i en portava més de 30 enganxat al jaco, crack i en general a la mala vida. L'agent va trucar a la policia demanat per un tio amb una trompeta, i sí, en un hotel algú s'havia despenjat des de la terrassa d'un tercer pis. Un accident, un suïcidi, un ajustament de comptes... qui sap.

El pianista Jack Sheldon havia tocat a principis dels 50's amb Baker, i també havia portat una vida semblant pel que fa a les addiccions, però sembla que un moment donat va torçar a un altre costat, i als nostres efectes va acabar portant un late night show. Un dia va convidar Baker. Als anys 50 gastava una guapura impressionat que el feia competidor directe en sex appeal a les fotos en BiN de James Dean. A mitjans dels 80's però, el seu aspecte era totalment demacrat, producte probablement de tanta vida al borde del precipici, la cara solcada per una immensa ristra d'arrugues. “I totes aquestes arrugues?”, va preguntar Jack Sheldon. “Són les marques dels riures passats” va contestar Chet Baker, “oh”, -va replicar Sheldon amb llàstima- “però tio, no hi ha res en el mon que pugui fer tanta gracia...”.

My Funny Valentine - Chet Baker
Almost Blue - Chet Baker
Un Rayo De Sol - Le Mans
En Bicicleta - La Buena Vida
Un Actor Mejicano - La Buena Vida
El Fin del Mundo - La Buena Vida

4 comentaris:

Lula ha dit...

Amb tant Chet Baker no puc per menys que humitejar-me tota, però cojunturalment i collonuda, tocava un programa sobre la fi del món.

Ala, de deures!!

BESAZOS!!!

Mr Towers ha dit...

coñow, tota la raó! un pugrama de la fi del mon.. i així a més ho englobaria tot.

...tomo nota.

Anònim ha dit...

...però si s'ha d'acabar el món, que s'acabi bé, eh?

Red Pèrill ha dit...

Ok, t'anava a matar per barrejar els gafapastes amb Chet Baker i a més a més posar-ne temes en italià. T'admiro tot i aquestes 2 obsessions recurrents i abominables, perquè el programa em va fer passar molt bé coses que normalment evitaria a tota costa. Si m'abstreia, inclús m'identificava amb les lletres buenavidenqes

Amb efecte retro-actiu