Tardor 2005, 12 d’octubre

Velles solucions per a nous problemes.

Nou problema: tota la vida, El jardí del manicomi ha estat només un programa de ràdio. Des de fa un temps és a més, una cosa penjada a internet. Problema: què fer amb la cosa aquesta de la internet quan el dia d’emissió cau en festiu i per tant no s’emet el programa de ràdio?

Vella solució: fer una xapussa, improvisar, amic, improvisar. Tirar pel camí del mig, posar un parxe. Ja se’ns acudirà alguna cosa, esperar fins l’últim moment…Tot aquest conjunt de solucions que la majoria tenim tan interioritzades des de la més tendra infantesa, des de que havíem de presentar un treball a l’escola, estudiant a la Uni fins 2 minuts abans de l’examen, enllestin la presentació mentre arrivem a la porta de la reunió…Catalonia is not different, i el Jardí del Manicomi tampoc. En el dia de la Hispanitat, declarem solemnement que tots formem part de Una Gran Xapussa.

I doncs, que fem?

Evident amic, vendre la casa i anar a lloguer, es a dir penjar aquestes quatre ratlles per sortir del pas. I a més podeu escoltar una bona selecció musical tot el dia a Punt 6 camp al 99.8 de la FM, o també a Punt6cam.com. Podeu felicitar a totes les Pilars (com mon àvia que escolta fidelment el programa per la ràdio encara que segur que no llegirà això per internet). Podeu anar a la platja a veure la pluja que caurà. Podeu passar un apassionant dinar familiar…

Vago com soc, em guardo pel proper pugrama vertader algunes cançons que durant aquests darrers dies havia decidit posar aquesta edició. En set dies les podreu escoltar (o llegir). Així que aquí van algunes cançons que NO havia decidit de posar (i per tant s’hauran d’esperar una temporadeta a la nevera fins el proper passi):

So tell the girls I'm back in town- Jay Jay Johanson

O l’art de fondre el sentimentalisme afectat crooner dels 50’s amb samplers i noves tecnologies

the air that surrounds us- Le Futur Pompiste

O l’art de construir una cançó pop sense més: bonica.

Memories of love- Future Bible Heroes

O l’art d’organitzar un crucigrama en una cançó.

À Hélène- Les Très Bien Ensemble

O l’art del mimetisme (d’un temps –60’s–, d’un pais –França- ).

Never Be The Same- The Zephyrs

O com fer música clàssica de manual.

Tout Sera Comme Avant- Dominique A

O l’art de retornar a la infantesa als 35 anys.

Totes elles (excepte la primera i la última) comparteixen una cosa: són tan boniques d’escoltar com avorrit és la resta del disc.

I en fi senyors, no em puc resistir a despedir aquesta edició del Jardí del Manicomi, que realment no ha existit mai, com si hagués existit en realitat:

Tots tenim fosques temptacions, amagades ganes de fer “allò”. Tan ben entrenats com estem en la repressió (son mil·lenis de civilització i molts anys d’educació), ens sortim prou bé enterrant-les en algun lloc profund i tranquil. Però de vegades retornen a la superfície com Tsunamis personals. Senyors, caiguin en les seves respectives temptacions, potser s’estalviaran violentes inundacions en les seves vides…

Siau i salut.

4 comentaris:

Jordi ha dit...

Ostres, el Jay-Jay aquest no és un paio que va treure una espècie de hit ferà un parell d'anys anomenat "on the radio"? No sé que tenia la cançoneta que se m'enganxava com una mala cosa...

En fi, com sempre, indagaré dins la Xarxa per buscar aquests temes que recomanes. En vista de les nostres aficions comunes, he decidit fer-te cas, no sigui que em perdi quelcom d'interessant. A reveure!

Mr Towers ha dit...

No he escoltat mai aquesta cançó, però sí, és el mateix, ho he comprovat a la xarxa.

Aquesta que he posat jo és del seu 1r lp, whiskey +-'98. Als 3 primers lps hi ha cançons molt ben parides, però cada cop n'hi ha menys per disc, de manera que acabes pagant 50 minuts de música a preu de CD per 10 minuts aprofitables. Així que la meva relació comercial amb ell es va acabar el 2000 amb tatoo.

Peró el teu comentari m'hi ha fet repensar, a veure si puc pillar el seu antenna a un preu mes "assequible" (esa mula...).

Capitán Fórceps ha dit...

Lo de Marx i Lenin eren mariconades. Lo de la mula es comunisme pur...

Mr Towers ha dit...

La mula i el mono substituïnt la falç i el martell...sign of the times

Si els assaltants del Palau d’Hivern haguessin tingut els dubtes ètics que tinc jo al violar la propietat (intel·lectual) privada, potser en Felip estaria casat amb una Romanoff en lloc de amb la Leti...Però soc dèbil: robo i violo (la propietat intel·lectual) i m’enfonso cada cop més en aquest mon de perdició.