Hivern 2006, 15 de març

Excessos (d’oferta) que maten


Ho podeu escoltar per ClickCaster

o bé per:


Powered by Castpost



Desolation/ZBU – Hangover

Senyors! Ja som aquí!! 99.8 FM. Punt sis camp. El Jardí del manicomi. Una edició que es diu "Excessos (d’oferta) que maten". Comentarem més tard perquè.

Hem començat amb una meddley casolà de la mítica banda de Heavy Metal de BCN Hangover. La qualitat del so és bastant dubtosa, l’enganxe dels dos temes –que he perpetrat jo- és patètic. Però no podia deixar passar la oportunitat de publcitar un document sonor tan valuós. Pels paladars dels vertaders "Conesseurs" del gènere. Diuen algunes llegendes urbanes que van arribar a tocar a Tarragona entre els 80 i 90s. Per desgràcia no ho puc confirmar. Fins i tot les fonts de la mateixa banda son contradictòries entre si en aquest punt, (sembla ser que la ingesta d’alcohol hi podria tenir alguna cosa a veure, tal com suggereix el nom de la banda). Interessant tema aquest de la relació entre l’alcohol i el mon de la música, algun dia en parlarem més a fons. Continuem amb una altre entranyable banda, els Moonphasers també de BCN, però amb el cantant d’Almoster de la casa Pairal dels Moragues d’Almoster. Pep, a tu salú i a la de ton germà Jordi.

Liar- Moonphasers

"Liar ‘cause you’re talking ‘bout love and fucking with others" Així, així, contundent i embrutidor, el cantant Jordi Moragues. Garatge embrutit.

Wait till de summer- Moonphasers

Atenció, ara segueix una llarga diatriba personal de dubtós interès pel públic general: Tranquil·lament us la podeu saltar i tornar en un minut, mentre jo em vaig desfogant.
De fet i ben mirat, per la mateix regla de tres, també us podeu saltar la resta del programa. Potser és lo millor que podrieu fer. Feu, feu, al vostre rotllo, que jo aniré al meu. Exorcizando demonios.

Enfinialoqueíbamos:
"Excessos (d’oferta) que maten" és el títol del programa, com a denuncia del lamentable atropellu que sofrim des de la nit dels temps a la nostre ciutat. Una vila que és far, guia i referent mundial en temes de comerç al detall, si hem de fer cas a mitjans de comunicació i estudis varis (més exactament, de qui els escriu o els paga). Doncs bé, en la molt comercial ciutat de Reus, (90.000 habitants us contemplen) encara és hora que m’hagi pogut comprar un putu disc mínimament interessant. No hi ha una puta tenda on comprar discos interessants (és a dir, qualsevol que NO soni a "los 40"), almenys des de que tinc ús de (limitat) criteri musical. Podreu argumentar (i amb raó) que això son collonades en temps de mules, rucs i tendes virtuals. Cert, cert. Però si per alguna estranya raó, (digues-li anacronisme romàntic), vols tenir la còpia original en plàstic dur NO virtual, has d’acabar pagant els teus 6 € (mínim) de transport, lo qual representa un sobrecost per una comanda d’un sol disc d’un 50% aprox. Clar que per amortitzar pots comprar 6 discs per repartir més els ports. Allavonses el sobrecost unitari baixa a un 8%. Però t’acabes gastant una pasta gansa. 78 €, un 300% més. I tot per estalviar, es clar. Buenu, exactament això és el que em va passar a mi la setmana passada. Volia un parell de discs (Lonely Joe i Vida Burguesa) que en una bona tenda que NO hi ha Reus, m’haguessin costat uns 25€. Vaig entrar a les webs de les dos discogràfiques, Subterfuge i Siesta, vaig curiosejar per tot el catàleg, em vaig encegar i em vaig acabar gastant més de 100€. A veure si ens entenem, a mi me la pela bastant el tema dels comerciants, si van amb Porsches Cayennes o si acaben prostituïnt els fills perquè s’arruinen, el que em preocupa és gastar-me tanta pasta amb discos que després tampoc tinc temps d’escoltar. I lo pitjor, que alguns acaben sortint rana. Buenu, avui escoltarem una mica de tot aquest carregament. Per això la edició es diu "Excessos (d’oferta) que maten".

Estepona Surf – Moonphasers

En fi, després de tanta tonteria anem a coses series. Per exemple l’últim dels Stereolab. En primícia, acabo d’estripar el plàstic del CD…

Interlock- Stereolab

Is this love?- Clap your hands say Yeah

Au Contraire – They might be Giants

Tacada de nord-americans, els TMBG estan en el negoci des de fa 20 anys produint cançons amb lletres àcides i melodies curioses. Els Clap Your Hands són de NY i han estat la comidilla d’aquest 2005.

Este verano- Cola Jet Set

Frontón – Garzón

Dues curioses pastilletes de popillo troton amb guitarra acústica.

Estando contigo- Soberanos

Fenomenal – Dos Hombres Solos

Imatges que m’impressionen passejant pel carrer, i que opino que es mereixen un càlid i sentit homenatge: Al bo de l’hivern, passejant jo pelat de fred, ben enfonsat dins l’abric amb les mans gelades a les butxaques. I et creues amb aquelles noies, que generoses, desafiant als elements. Amb un parell…. Llueixen, amb orgull. Amb despreocupació. Amb desparpajo, aquells 4 dits de carn a l’alçada del melic. Un Olé i un Bravo. Si senyor. Molt bé, Molt bé. Bravisimoo!!. No per premiar l’estètica, que també. Jo aplaudeixo la intenció. Atrevir-se a lluir melic (i incidentalment michelins), fins i tot en les condicions més adverses, en les situacions més extremes, és un acte que les honra i que des d’aquí, i en espera de temperatures més càlids i escots més pronuciats, jo, amb tota modèstia, agraeixo. Bravo! Bravo! La cançó que segueix va per elles.

Impopular- Profesor Popsnuggle

8:00 AM- Profesor Popsnuggle

Alegria de Vida – Gracia Valentina

Hoy te vi – Kiki d’akí

Una ració de cançons de juguet. Em recorden aquelles joguines per críos d’un any, de plàstic de colors vius (groc, vermell…) que doblegant-les les pots petar així de fàcil. Aquestes cançons em semblen així de fràgils i delicades. Però passem a coses més consistents: Scarlet’s well

How the cypress made Apollo - Scarlet’s Well (Unreal)

De l’últim disc dels SW. Molt bo, amb una història molt curiosa i un resultat collonut. És una història del Sr. BID, un tio amb orígens de príncep hindú, líder dels Monochrom set, grup de pop elegant i amb pretencions dels 70-80’s. La "continuació" de la saga és Scarlet’s Well, que es mou en el terreny limitat per les difuses fronteres entre pop, psicodelia i folk. A mi és un dels grups que m’es m’ha impressionat des de que els vaig tornar a trobar ara fa uns 5 o 6 anys. Tots els 4-5 discs passen a un poblet de la costa inventat, Musheron, en un espècie de passat intemporal. Bueno, tot això són aditius, el realment important és que són molt bones cançons. La curiositat d’aquest darrer disc, és que BID va plantejar una gira amb un grup virtual, és a dir que va convocar a la web del grup, músics (professionals o no) d’arreu, per que ells assagessin un repertori de SW o MS, i ell es presentés sol, a cantar. Dels diferents concerts a USA i Europa n’ha sortit aquest disc en directe.

Jacob’s Ladder- Scarlet’s Well (Unreal)

The Island of the blue flowers- Scarlet’s Well (Unreal)

Brand new pop song - David Grumel

Que aquesta obra d’orfebreria pop no us enganyi. La resta del disc del tal Grumel és pla com l’encefalograma del Buix. En fi senyors, com sempre, caiguin en les seves perverses temptacions, això els assegurarà una reconfortant temporada entre les flames de l’infern, on ens trobarem sens dubte, si és que no ho fem abans, exactament en una setmana. Fins aleshores, Siau i Salut.

No llores - Alcohol Jazz

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Clickcaster... hummmm... té bona pinta això, no el coneixia. Després el provo, perquè nano, de la selecció d'avui, a part de Scarlet’s Well --i d'aquella manera-- no conec res de res. Això sí, impagable la inclusió del tall de Fórceps & Cia (a viam si el puc sentir d'una punyetera vegada!!), i un grup que es diu Kiki d’akí no pot ser dolent del tot! ;)

Mr Towers ha dit...

@elNan
¿duendes en la xarxa? no m'ha sortit el teu post fins avui però està amb data 9/3/06¿?¿?¿?.

de lo del iPod, m'ho miraré pq em sembla interessant. De moment, si t'interessa, pots baixar-te el programa en mp3 entrant al Clickaster i al final de l'episodi hi ha (en blau) un download. Un cop el tens al teu PC te l'hauries de poder incorporar a l'iTunes agegint arxius a la biblioteca i aleshores actualitzar l'iPod.



@Jordi

tio, Jordi, que he fotut la primícia de STEREOLAB!! creia recordar que erets fan d'ells??.

A mi els Scarlet m'impressionen molt. Els They Might Be Giants son uns clàssics molt recomanbles. Clap Your Hands les 2 cançons que he sentit semblen interessants.

de lo demés, son grups espanyols de popillo sesentero. Si et va aquest rotllo tot el disc de Profesor Popsnuggle és excelent (versió de "Sor Citrën" inclosa, que anirà la setmana vinent). Los Soberanos és pur guateque Yeye (la que he posat surt a un anunci de nosequé).

El nom de kiki d'aki enganya, pq és una xica que va començar amb la movida madrilenya i es dedica més aviat al pop delicat (o amariconat) en la línia Siesta Records/Vainica Doble. Disc agradable d'escoltar.

I la canço de David Groumel (productor francés) és brutal però la resta del disc fluixeja de forma alarmant.

Per cert, he pogut recuperar la primera meitat del programa anterior. Absolutament recomanables Los Planetas, en especial el darrer "contra la ley de la gravedad".

I Hangover, evidentment...

Anònim ha dit...

Bé, estic escoltant Hangover i flipo: ¿Fórceps és la bateria?

Respecte a Stereolab tens raó, també els conec, però no recordo haver-te comentat mai ser fan d'ells... "te confundes, querido".

Escoltaré tranquilament el programa d'avui mentres redacto un nou post (¡notissión de impacto! ¿coneixes les Baby Box?) a veure si trobo quelcom d'interessant.

El meu eMule, per cert, està descarregant la discografia de Los Planetas... ja et diré.

Per cert, t'he resolt el dubte de les centrals nuclears. Un plaer.

General Fórceps ha dit...

Oh, mestre Towers, se'm posa la pell de tarántula.
Quin detallaz com la Copa d'europa d'un pí.
¿Quan et pesa l'arixiu que puges a Castpost? ¿Saps si hi ha l'imit?
Sempre de vos i de vostè,

CF

Mr Towers ha dit...

@CF

de pleijur is main

els arxius em pesen aprox 27,50 MB cada un i son d'una hora de programa, en mp3. El que no et sabria dir és el ratiu de compressió pq de l'emisora ja el trec comprimit.

El límit a cal Sr. Caspost és de 100 MB ço que fan aprox 4 hores de programa.

Al Clickaster són molt més ràpids de pujar, i aparentment no hi ha límit, perquè al Clickaster hi tinc tots els pugrames (6 o 7), hi en canvi al Castpost només n'hi caben 4.

A més, al Clickaster qualsevol se'l pot downloadejar i amb el Castpost jo no n'he sortit.

Esperant que us hagi estat d'utilitat, beso els seus peus humildment genuflex.

Raimon ha dit...

M'afegeixo a l'homenatge calurós a les 'ensenya-melics'. Libidinoses com poques altres coses... Viciós que ets un viciós!

Veig que et saltes a la torera la norma de posar una cançó en català per cada 60 minutets d'emissió musical! Compte amb el CAC, cab denúncia!

No et preocupis, prou feina tindrà el CAC en obrir una investigació per aclarir els motius que t'han portat a emetre la cançó de 'Fenomenal – Dos Hombres Solos'. Com t'atreveixes! Exigeixo una explicació versemblant i excuses immediates a l'audiència!

Programa fresc i desenfadat, d'altra banda.

Abraçades.

Mr Towers ha dit...

I encara em guardo per moments realment especials les ensenya-melics AMB PIERCING INCORPORAT. Aixó sí és libidinos (però no tant com el teu gat que remena la cua).

Amb lo de la quota del CAC tens rao, ha estat un despiste: no he controlat bé el minutatge, i no m'ha entrat la última cançó que tenia prevista: "garota d'empordà" de la Família Picarol.

En lo de Dos Hombres Solos, no només no excuso, sino que tinc en mente un especial MUSICA PETARDA, amb -Sí, no és conya, va de veres- la última icona Gay: El retorn de PEDRO MARIN. Para gente que entiende...

Anònim ha dit...

"Ho podeu escoltar per ClickCaster o bé per: X***X Powered by Castpost"

al·l·l·leluia!!!!!! els programes penjats a la xarxa, a un click de distancia de les meves orelles, qualsevol dia de la setmana a qualsevol hora del dia, en qualsevol postura (= al sofa, horitzontal, que per això Deu va inventar el portàtil), o fins i tot com a podcast, tot ordenadet a l'itunes, baixant automàticament... mmmm, s'ha acabat provar de gravar les emissions en directe via un servidor que acostumava a petar al minut 7 de programa; felicitats, i.... ahhhh, els stereolab amb el seu nou disc... mmmm... gracies, encara no n'havia sentit massa res, aquests dies estic ocupat sentint les 69 cançons d'amor dels magnetic fields, una per una... no estic massa al dia, ja veus...


ok, deixem sonar als They might be Giants... bona nit, mr towers.

Anònim ha dit...

"Ho podeu escoltar per ClickCaster o bé per: X***X Powered by Castpost"

al·l·l·leluia!!!!!! els programes penjats a la xarxa, a un click de distancia de les meves orelles, qualsevol dia de la setmana a qualsevol hora del dia, en qualsevol postura (= al sofa, horitzontal, que per això Deu va inventar el portàtil), o fins i tot com a podcast, tot ordenadet a l'itunes, baixant automàticament... mmmm, s'ha acabat provar de gravar les emissions en directe via un servidor que acostumava a petar al minut 7 de programa; felicitats, i.... ahhhh, els stereolab amb el seu nou disc... mmmm... gracies, encara no n'havia sentit massa res, aquests dies estic ocupat sentint les 69 cançons d'amor dels magnetic fields, una per una... no estic massa al dia, ja veus...


ok, deixem sonar als They might be Giants... bona nit, mr towers.

Anònim ha dit...

i no hi ha dos sense tres

Mr Towers ha dit...

Gran honor el que concediu a aquest humil programa, indigne de mereixer-se les molèsties que li dediqueu.

Sense embarg, i com a justa retribució, podeu notar que les vostres suggerències son ordres per aquest pobre servidor, que ha dedicat improbes esforços a trobar un sistema prou digne perquè les seves orelles rebessin el molt necessari aliment espiritual, en la postura més adient: efectivament la horitzontal.

Per lo demés no puc més que compartir energicament l'el·lecció de les 69 cançons. Per quina aneu?, i més: ¿Puc endevinar la pista de Mr X darrera els MF?

PS la resta del disc d'Stereolab és bastant més enrevessat (raro?indigest?) que lo que he posat. They Might be Giants, encara que no és nou, és una banda sempre ampla i profunda qual gola de d'experta felatriu.

I encara que, efectivament, "no hi ha dos sense tres", compendreu que m'abstingui de contestar per triplicat aquest missatge.

Sense més i tot agrïnt el seu interes, es despedeix molt afectuosament blablablablablabla

Mr Towers ha dit...

@elnan

qualsevol feedback sobre la qualitat de Clickaster vs Castpod serà ben rebuda perquè vaig a cegues. No se quin s'escolta millor o si es tallen o què...

Lo de Hangover es deu al talent investigador de Gintonik que va passar el xivatasso. La collita és escassa: 4 inicis de cançons de 30 segons cada una... Autèntiques joies de coleccionista.

En quant al "you" de l'últim post, ja he demanat la corresponent ordre d'allunyament per acosador i la protecció dels mossos.

Anònim ha dit...

67
...
68
...
69, jasta! 69 cançons d'amor... quin munt de petites joies! que es aixo? countri novaiorques? anyway, sigui el que sigui els vaig coneixer d'una manera una mica més complicada que no pas una trucada d'en mr. X (que per cert, com els tingui amb vinil s'haura d'aixecar 6 cops del sofa per a canviar cares....). a traves de la meva dona i els seus peculiars gustos (no para de sonar la marianne faithful, per aqui). la historia per si no tens res a fer en els propers 20 segons: viatge de feina al canada (mentre l'home fa de canguro); 25 sota zero; wireless; itunes; shared music (quin gran invent!); un colega amb un disc dur farcit de musica. magnetic fields. so XXI century, que diuen els americans...

au, a sentir el programa de la setmana passada,
nit

Mr Towers ha dit...

@Mr. red
caram, sona molt exòtic lo de canadà, canguro, shared music...realment XXI century.

el programa d'aquesta setmana ya está en el horno...