Fue bonito mientras duró, Hivern 2007, 15 de febrer

Com sempre ho podeu escoltar per:
ClickCaster


King of Rock and Roll – Prefab Sprout

P6C, 99.8 FM EJDM, benvinguts i bentrobats. El programa d’avui s’havia de dir Kings of Rock’n’roll, com la preciosa cançó que sona, no per que sigui un especial Prefab Sprout ni per que anèssim a tractar d’Elvis, ni tant sols del Bruce Springsteen, que és de qui parla aquesta bonica cançó de Paddy McAloon, sinó perquè hi haurà bastant de Rock’n’roll. Amb tot, el nom de Kings of R’n’r no m’acabava de satisfer, i per això, quan he llegit el magnífic post d’avuí de l’excepcional blog de futbol del Sr Martí Perarnau (http://www.martiperarnau.blogspot.com)/, he vist la llum, m’ha arribat a l’ànima, tant pel títol com pel contingut. Tracta (ja amb futura nostàlgia) de la inevitable i ineludible destrucció d’algunes coses belles, en aquest cas del magnífic cicle esportiu del FCB, destruit com un gerro de porcellana xinesa en mil pedasus de forma irreparable. La causa: alguns motius més o menys menors i un enorme detonant, una majúscula irresponsabilitat d’un ego. I tot volat pels aires. Això passa fins i tot en les millors famílies, vull dir la irresponsable destrucció de preuats bens. Digues-li gerros xinesos, cicles esportius o relacions personals. El cas és que sempre hi ha un o altre ego disposat a rebentar-ho tot per terra. Tirar preuats bens pel forat del water.

Carelesly – Steve Wynn
Baby Jeane – Bruce Springsteen

L'altre dia quan sortia a esmorzar a mig matí, a fer el talladet, una parella d'adolescents es repretaven en una cantonada, exposats al vent furibund que ha bufat aquestes dies i a les mirades encuriosides, i si , admetem-ho (almenys en el meu cas) envejoses. Es furgaven en el més recòndit de les seves ànimes, les seves passions i els seus cossos, amb aquella urgència adolescents, que ja dic, jo sincerament envejava. Els joves s’acaronen per les cantonades perquè ja noten que s’acava aquest hivern mig amariconat que només ens ha portat els habituals tunels derruits, els acostumats assalts nocturns amb alevosia i (evidentment) nocurnitat, i l’habitual noresísme. I és veritat, jodidamente cierto, que l’hivern descompta les hores pel seu final. Jo mateix sense anar més lluny, aquests dies passejant he començat a veure algunes poques i escardusseres noies guapes pel carrer, senyal inequívoca que arriba el bon temps. I això és bo, què collons!. Que la bellesa, els moviments insinuants làcidament contemplats pel carrer, ens facin pensar en aurores boreals, en globus que s’escapen amunt amunt amunt és bo, vol dir que encara no estic massa mort, i això és una bona senyal. Què cony!!

I’m over it – Mathew Sweet
Push the feelings - Mathew Sweet
"push the feelings down…and fuck the world around…"
Blood and Roses – Smithereens
Yu know the rest – Steve Earle
Stalk of wheat – They might be giants
Let the good times roll – Fishbone
Shting-Shtang – Nick Lowe

Confesso que tinc mal dormir, de vegades em costa molt adormir-me, sospito que en el fons, per por de tancar els ulls i veure alguna cosa que no convé o no toca, però bé en fi, aquest no és el tema, la cosa és que aquestes nits que no puc dormir acostumo a engegar la tele, per acabar comprovant horroitzat al cap d’una estona que m’he passat una parell d’hores mirant anuncis, teletiendas i estúpida gent cridant imbecilitats. Sosito que no dec ser l’únic que fa aquestes animalades, perquè sinó, aquesta gent, els de la tele, plegarien, vull dir que no hi fotrien res per la tele, no?. I doncs, si hi ha poca o molta gent mirant la pantalleta a aquestes hores intempestives, ¿i la quantitat d’energia vital que ha quedat exposada davant aquests milers de pantalles? Probablement els japonesos (que son molt espavilats encara que gastin una talla menus de condons, o potser qui sap, son tan espavilats precisament perquè gasten una talla menys de condons) estan estudiant nous models de pantalles que recuperin tota aquesta energia vital, ara miserablement desaprofitada. Si fos així, imagineu.vos milers de cares avorrides amb ulls ullerosos i expressions imbecilitzades finalment productives. Al capdevall útils per la comunitat per relativitzar el malbaratament d’energia i de pas el calentament global. Els pobres insomnes imbecilitzats salvant el mon per la seva incapacitat de dormir. No sona malament, no?

All the men are liars – Nick Lowe
Stright up – Brian Setzer Orchestra
18 Miles from Memphis – Stray Cats
Rude Mood – Steve Ray Vaughan
Paw Waw – Chaussettes Noires
Shake Rock’n’roll – Fats Domino
Shake Rock’n’roll – Billy Holiday and the commets
Domino – Roy Orbison
Gone Ridin’ – Chris Isaak

I parlant de tele, en algun lloc vaig llegir les següents paraules, les vaig copiar per plagiar-les, per fer les passar per una ocurrent invenció meva, com faig tan sovint, però no, soc incapaç ni d’inventar-me un context on dissumular-les elegantment, així que abans que desaprofitar l’enguiny d’aquest algú altre que no recordo, les gorrejo descaradament per deixar-les anar així tal qual "Crecimos con la televisión que nos hizo creer que algún día seríamos millonarios, dioses del cine o estrellas de rock...pero no lo seremos. Y poco a poco lo entendemos.Lo que hace que estemos muy cabreados". Si algú sap de qui han sortit, agrairé m’ho recordi.

Pretty girls do’nt cry – Chris Isaak
Love struck baby - Steve Ray Vaughan
Rocking Shopping spree – Jonathan Richman
Blue Suede Shoes – Carl Perkins
Roll Over beethoven – Chuck Berry
Jambalaya – Fats Domino

Apa, salut i siau!

Before the world was made – Van Morrison