Blue Sapphire, Primavera 2007, 30 de maig

Com sempre ho podeu escoltar per:
ClickCaster



Punt sis camp, 99.8 FM EJDM. Blue Sapphire. El maig i el juny son els meus mesos preferits. Els dies s’allarguen, fa calor i apareixen els tirants. És una epoca més sensorial i edonista, les terrasses s’omplen de gent que mira al voltant com la vida circula mentre pren una cerveseta fresca Belga d'importació. És per això que aquesta edició és diu Blue Saphire, perquè poques coses hi ha més edonistes i estiloses que un cocktail ben preparat.

For Mods Only – Chico Hamilton

Sapphire Martini:

2 xorrets de vermut sec
2 xorrets de curaçao blau
60 ml (4 cullerades) de gin Bombay Sapphire
Una rodanxa de llimona per adornar

Es refreda la copa de Martini, s'hi posa els 2 xorrets de curaçao blau i els 2 de vermut sec i a continuació la ginebra. S'adorna amb una rodanxa de llimona.

Hard sock dance – Quincy Jones & Orchestra
The Inn Crowd – Ramsey Lewis
The Inn Crowd – Dobie Grey
When you are in love – The Proclaimers
Bow down – Housemartins

...Today I’ve been moudling plasticine, and I made a little man that looked just like me...

Tink for a minute – Housemartins
Letter for America – Proclaimers
Happy Hour – Housemartins
Shout – The Shangri-las
Nowhere to run – The Vandellas
Stop in the name of love – The Supremes
La verita – Los Soberanos
Citta Vuota - Mina
Parole parole – Mina & Alberto Lupo

les reixes serveixen per separar lo de dins i lo de fora. En general la gent prefereix quedar-se fora, serà per la claustofòbia. Però no sempre és així: hi ha qui prefereix la tranquilitat i la despreucupació de l’immobilització, tan li fot si físca o mental. Les rejilles fan lo mateix, separar el dins i el fora, però en petit. Les que més m’atreuen son les rejilles de les mitges...de les mitges de rejilla quisir. Aquestes rejilles empresonen i immobilitzen les cames i inverteixen el sentit de les dimensions. Unes petites cames amb mitjes de rejilla es converteixen en unes cames impressionants. I unes llargues cames amb mitjes de rejilla queden minimitzades per l’impacte d’aquest complement. En un café del centre, fa anys, una amiga de qui sempre havia tingut pensaments tan impurs com irrealitzables a la pràctica, em va interrogar una mica molesta sobre què mirava. Jo feia 10 minuts que no podia apartar els ulls de les seves cames curtes però empresonades per unes mitjes de rejilla negres. Li vaig contestar tot vermell que les seves cames m’absorbien la visió. No li va fer gaire gràcia i des d’aleshores apenes si ens hem trobat de casualitat. Aquelles rejilles ens van separar: Ara, no se qui es va quedar dins i qui fora.

A Jalalalbad – I muvrini
Heartfixer – The Phazz
One of them – Pinker Tones
Forces...Darling – Koop
Jazz devil – Barry Adamson
Big City – Shirley Horn

I ara en ve una de l’Ottis Redding, “security” una cançó que te uns 40 anys però que no havia escoltat fins fa un parell d’anys. Molt bonica de veritat. Una mica en la línia del “Respect”, que es podia llegir tant en un sentit de relació de parella com en el de la revindicació de la població negra.

Security – Ottis Redding
Never my love – Booker T Jones & the MG’s
Try a little tenderness – Ottis Redding

Apa, Salut i siau!

Xavi - Peret

2 comentaris:

PENELOPE ha dit...

Hola Towers... mai comento però vull que sàpigues que normalment t'escolto els caps de setmana.

Avui entro per dir-te que Nowhere tu run és una de les meves cançons preferides.

I que dir de: che cosa sei, que cosa sei..parole,parole,parole...

Mr Towers ha dit...

Hom-bre! Immens gustaz tenir-te per aquí Pe! Encantat que ho escoltis els caps de setmana, i del coment.

A mi Nowhere to run (junt amb el mític programa de Radio 3 "Flor de Pasion" del Juan de Pablos) va ser una de les cançons que em va fer entrar en el rotllo 60's perquè estava en la BSO de Good Morning Vietnam. El CD recopilatori on la tinc, de la Martha Reeves & the Vandellas, és un dels preferits de la meva cole...

I efectivament, què dir de Parole..."la cumbre del lirismo". Es veu que de crio se m'havia gravat al subconscient, perquè quan de gran la vaig sentir a "Flor de Pasion", vaig fer una espècie de regresió a l'infància...

...i espero amb braços oberts que vinguis a deixar els teus gustos musicals sempre que vulguis ;)