Memorabilia, Estiu 2007, 27 de juny

Si us el volguéssiu baixar l’mp3 (tst, hi ha gent per tot) entreu al ClickCaster del Jardí, i a la barra de cada episodi hi ha un botonet per downloejar.

Number 1 Fan – Beatuful South
There’s a tear – Beautiful South

El Jardí del Manicomi, Punt sis camp, al 99.8 FM. “Memorabilia” és el nom d’aquesta edició perquè aquest programa i probablement tots els que seguiexin fins el final de la temporada tractarem amb cançons amb regust i solera d’almenys 15-20 anys. La Memòria és important, perquè és el que em conecta a mi amb el meu ex-jo. Cada vegada que perdo una connexió neuronal o una neurona s’engostipa, soc menys jo, soc més poca cosa, o sigui que estic més mort. La memoria ens manté sinó vius, almenys conscients que algun dia ho hem estat. Per això les agendes, o els post-its, o el canviar-se l’anell de dit per recordar-se d’alguna cosa no son més que pañus calientes, com les danses de la pluja de les tribus primitives o el sortir en processo amb el sancristu gros quan la sequera. Com sortir amb un tiraxines contra la inevitable catàstrofe nuclear. Amb tots vostés “Memorabilia”.

What have you ever done – Mood six
Living in another world – Talk Talk
Tainted love / where dido ur love go – Soft Cell
Question of time – Depeche Mode
Head hunter 3.0 – Front 242
Der Mussolini – DAF
Pocket calculator – Kraftwerk
Eisaber – Grauzone
Robotiko – Robotiko rejekto
Devil Dancing – Invisible Limits

Ara que tot és tant asèptic, net, higiènic, saludable i pur, practicar el sexe sòrdid, brut, enganxifòs només està a l’abast dels mes capritxosos d’entre la élit dominant. És tota una excentricitat. Com ara escriure a boli sobre un paper en l’época digital. Les taques encrostades al capçal del llit aviat desapareixeran sota la ocupació militar de la higiene sexual. Els detalls escabrosos només son un record. La sordidesa s’esvaeix. Tots som pops.

Temple of love – Sisters of Mercy
No Big Deal – Love & Rockets

Hi ha una relació evident entre la pornografia mainstream softcore que ha posat tant de moda canals com el playboy o les cadenes locals a mitjanes hores de la matinada, i els culebrons sud americans. I la relació és la exageració gratuïta, la sobreactuació descarnada, la inflamació artificial dels sentits. Avui dia les corrents estètiques més avantguardistes exigeixen amb indissimulada violència una pornografia radicalment sòbria, austera, que busqui la essència de la excitació sense falsos escarafalls. Un porno minimalista, essencial i concentrat en la introspecció. El manifesta avanguardista ja està en marxa. La iconografia porno en remodelació. Les modes canvien i les taques queden. Podeu consultar les noves exigències estètiques del manifest porno minimal a www.minimalpornomanifest.com

L’amourir – the Young Gods
Debaser – Pixies
Monkey gone to heaven – pixies
Christine – Jesus & Mary Chain
In between days - The Cure
Boys don’t cry - The Cure

Abans, de petit, hi havia unes enganxines blanques on escrivies el que fos i ho enganxaves sobre una pot de vidre, o una carpeta o el que sigui per saber que era, per posar-hi un nom. Després, amb el temps, l’adhesiu s’assecava i la etiqueta queia per terra per acabar dins un cubu de la brosa escombrada sense remisió ni expiació possible, deixant per sempre més el pot de vidre o el objecte que fos sense el seu significant. Objectes sense nom, sense indicatius, com un poblet perdut en les montanyes tan petit que ni es mereix un trist cartell. Buenu, doncs a mi ja fa un temps que em comença a passar, se m’asseca la pega adhesiva i em cauen per terra les etiquetes dels noms de persones i coses. Per això m’estic tatuan discretament i d’amagades el meu nom en l’avantbraç. Una lletra per setmana. Així, quan al final del procés m’oblidi del meu pròpi nom, em quedarà la última bala a la recàmbra, la que un es guarda per un mateix. Quan necessiti mirar la xuleta sabré que ja no queda res del jo que he sigut aquests anys, ja no quedarà res de xixa. Haurà de ser el último rapto de lucideza. El inigualable Vazquez Montalban deia que si arribaba a vell i xoxejava, mentre preguntès que havia fet el Barça voldria dir que encara li quedava un raconet de lucidesa, un rastre d’un mateix. Com tothom sap això no passarà perquè ens va deixar fa un temps a l’Aeroport de Bangok, sense poder haver vist ni el final tragicòmic de la Aznaridad ni la xampions de Paris. Aquí acaba la edició “Memorabilia”, però les cançons vintage amb solera continuaran. Apa Salut i Siau!

Fil Musical, Primavera 2007, 6 de juny

Si us el volguéssiu baixar l’mp3 (tst, hi ha gent per tot) entreu al ClickCaster del Jardí, i a la barra de cada episodi hi ha un botonet per downloejar.

Pra Manhana - Da lata

El dissabte passat 11 imbècils sense pietat ni vergonya van tirar mitja lliga a la brossa. Vull dir la meitat que no van tirar el dia del Betis. La van tirar a la brossa amb premeitació i alevosia, i per si no fos poc, amb la paxorra del qui agafa de la nevera un yogurt de fa quatre mesos i el llença a la brossa. En aquells foscos moments que van seguir el fatídic minut 89 em va donar per reflexionar, -doncs es ben sabut que en les mes fosques de les hores es quan amb més intensitat escrutem el nostre interior- i em vaig adonar, pobre mortal, que de vegades preferiria que la vida fos com un continu fil musical d’ascensor d’hotel: Agradable al sentits i aparentment bonica, encara que buida, insubstancial i insípida. Comoda com unes pantufles de llana foradades. Però no, a l’hora de la verita, el fil musical és tan consistent com un blandiblub lila, i així no ens pot fer sentir res, ni bo ni dolent, ni ens pot esgarrapar l’ànima. Si volem algo que ens faci sentir vius, amb emocions fortes, i alta capacitat de penetració subcutànea, el millor és el fil quirúrgic, molt utilitzar per sorgir cors i demés visceres, o grapes, o en una versió més bàsta, el filferro del sis. El filferro és definitivament l’invent del segle. Jo no surto de casa sense un rotllo, no fos cas que necessites unir una brida de amortiguador, o en un calenton, lligar unes muñeques anguloses al capçal del llit i uns turmells ben oberts a banda i banda dels peus del llit.

Fax cargo stunt - Frankie Valentine
We don’t need no starf here - Cosmo Vitelli
Campari Red Passion – Sandrobianchi
Prima Vera – Tumby trio
Intro 16A - M4J
Imfe Boboma – Brothers of Soul
Ocean Song – Sunbird

La serp va marxar aviat cap a casa per no pillar l’embus de la operació retorn, ja se sap que son molt fotudes. Sa mare va trucar-la al vespre a casa, perquè patia. Va estar trucant des de les vuit del vespre fins a les 5 del matí. Avui l’han trobat aplastada al tomb de la Guàrdia. Es veu que no va travesear la carretera prou ràpid. Amb aquest ja son 384 els rèptils morts a les carreteres catalanes durant la operació retorn. La Direcció General de Protecció al Transit de la Fauna Salvatge ja ha anunciat un pla de xoc consistent en limitar el transit dels vehicles a motor durant les operacions retorn.

Tonte maily – Joe Haider Trio
Samba Matilde – Real Ax Band
Secret Cinema – Vigil
Like those rose – Nawja
North american scum – LCD soundsystem
Over & over – Hot Chip

La quarta guerra mundial i l’aniquilació d’una tercera part de la humanitat, va començar a la peixera dels traductors simultànis de la setena “cimera internacional per la pau i el desenvolupament de la humanitat”, quan el traductor de xino i el de rus van començar a barallar-se pels auriculars blaus, i en el forcejeo van abocar el tallat de la traductora de grec sobre la corbata del traductor norueg, que curiosament no era alt i ros sinó més aviat gordet i negre.

I don’t feel like dancing – Scissor Sisters
A journey from A to B – Badly drown boy
Direct call – Phoneix
Standing in the way of control – The gossip
Take me back to my home – Basement Jaxx
This time I’m gonna try it my way – DJ Shadow
XL – Els Pets
Cançó d’amor #389 – Els Pets
Hola i adeu –Els Pets
Reverence – The Jesus & Mary Chain

En aquestes hores foscanes, rodejats per foscor i udols terrorifics de llops devorant-se els uns als altres, en aquestes hores que voldriem més incertes del que son, car la certesa que tenim és desesperant, en aquestes hores en que el bri d’esperança que ens queda és purament matemàtic, no ens podem resistir a llençar la invocació ritual amb els darrers grapats de fe que poguem arreplegar per aqui. Aquest cap de setmana, que Deu reparteixi sort i que tota caigui del nostre costat.

Apa, salut i siau!

No hacer mudanza, Primavera 2007, 6 de juny

Si us el volguéssiu baixar l’mp3 (¿?) entreu al ClickCaster del Jardí, i a la barra de cada episodi hi ha un botonet per downloejar.



Arponera - Esclarecidos

Punt 9 Camp, 99.8 FM, aquesta edició d’El Jardí Del Manicomi es diu “no hacer mudanza”, per la dita clàssica de Sant Ignasi de Loyola que diu “En tiempos de tribulación, no hacer mudanza”, que és una frase que m’agrada molt, i que per a mi sona com a que, en èpoques de tormentes espirituals, amb onades petant per tot arreu, aquesta frase invita a quedar-se quiet, i lligar-se al pal major de la pròpia existència. Invita a tranquilitzar-se i rebuscar en l’interior, a veure què cony és lo que hi ha, quina és la essència i la xixa d’un mateix, i relacionar aquesta estatisme amb la tribulació que ens afecta. I és que encara que tot giri al voltant d’un, i la realitat, o la superfície sobre la que un s’assenta s’estovi i es distorsioni com blandi-blub de color lila, un no deixa de ser el punt de referencia, la mesura de totes les coses. Al final, fins i tot els dervitxes, aquells turcs que giren tan ràpids amb les faldilles, segueixent sent el seu pròpi punt de referència, i els seus ulls son els que constaten que la realitat estàtica, no només està en moviment, sinó que mareja. “En tiempos de tribulación, no hacer mudanza”.

Crimen Pasional - Esclarecidos

Un altre motiu pel que m’agrada aquesta frase (lo mateix que aquesta altra: “caló el chapeo, requirió la espada, miró al soslayo, fuese y no hubo nada”) són les seves connotacions, el inconfusible retrogust que queda al final de paladar quan l’has acabada de dir, o de sentir. Un aroma dens, consistent, amb un punt de grandiloqüència. És un clàssic castellà, i això pesa molt. Porta un deix gran d’imperi, amb una llarga història darrera plena de sang, de grans homes morts violentament per ideals imbècils. Terriblement imbècils si aconsegueixes aïllar “l’ideal” i passar-lo pel colador del sentit comú. I sin embargo tot i la imbecilitat dels seus ideals, aquests grans homes van morir convençuts de la santedat dels seus actes. Ells, els seus assessintats, els seus assassins i els seus botxins. Tots convençuts, tots sants i tots imbècils.

Narcissus in the Maze – Scarlett’s Well
Favourite song - Vincent Delerm
Chambre avec vue - Henri Salvador
Modern Style - Françoise Hardy
If You Go Away - Scott Walker

Una cançó diminuta i intimsta que comença quasi minimalista, amb unes simples notes de piano i una veu primeta-primeta, i llavors va creixent i es fa gran, i al final fins i tot agafa un punt d’afectació, amb xelos i violins. Les finestrestes de l’habitació donen sobre una sortida de socors, en un celobert on la roba estesa goteja sobre els cubs de les escombreries del pati de veïns.

Mes Fenêtres Donnent Sur la Cou - Coralie Clement
Nuits blanches - Benjamin Biolay
As Good As It Gets – Jay-Jay Johanson

Retrat d’un final d’història d’amor amb pluja fina i plaça de la catedral al fons. Una bonica cançó per un altre final, el final de la relació de La Buena Vida amb la discogràfica de tota la vida, Siesta Records. Era el 2001 i l’LP “Hallelujah”:

Que nos va a pasar – La Buena Vida

“Cada día trato de acertar por donde saldrás, eso es tanto como adivinar qué nos va a pasar. Has estado hace tiempo algo raro por momentos, me pregunto algo inquieta que nos va a pasar. No recuerdo cuando decayó la conversación, ni el punto en que dices tú que algo cambió. Sin embargo mientras tanto yo me guardo la esperanza, y las cosas que en la plaza nos dijimos hoy. Ahora que te vas pediré perdón, y dirás que no, y estará muy bien, ya sabes por que, yo me esconderé, ahora que te vas, ya no saldré más, dime para qué si no te voy a ver.Cuando pase el tiempo conocerás a alguien más y me olvidarás, y es que es lo normal, aunque nos de rabia, siempre ocurre igual y nos esforzamos en disimular.”

Una descripció natural (¿naturalista?) del final de la relació. Desapassionat, si tenim en compte tot el que suposa un trencament sentimental. A la cançó no es percep cap excés de dolor, ni de desgarro, cap sentimentalisme innecessari. La cançó és més aviat la constatació d’un final de cicle. Sense patiment exagerat. Sense acritud. Potser amb un deix de nostàlgia per lo que se li està morint entre les mans, però també amb una total acceptació que la mort de les coses, en el fons forma part de la vida de les coses. No s’endevina tampoc temor pel futur. Una relació s’acaba però en poden neixer altres (per a les dues parts). Cinc anys després (ara en fa uns pocs mesos) començaven el seu nou disc “Vidania” amb aquesta cançó:

Calles y avenidas – La Buena Vida

“Lo que tengo ya no lo quiero, lo que quiero lo he vuelto a perder, otra despedida, y son muchas, cinco tal vez, no consigo saber lo que he hecho, lo que les pasa, voy a comprar un libro que me diga que hago mal, o meterme en el cine y llorar y llorar hasta el final. Otro fin de semana sin nada que valga la pena…y la pena la conozco bien. No consigo encontrarme, no se si es muy tade. Solo se que esta vez no voy a caer ”

Cinc anys entre els dos temes, i en aquest temps a la noia de la cançó li ha desaparegut tot rastre de tranquil•litat davant un altre final de relació. Sembla que l’acumulació de finals acaba pesant en l’ànim. La nostàlgia descriptiva s’ha convertit en intranquil•litat, en un principi d’inquietut. Dubtes sobre lo que vindrà. I dubtes sobre el que hem fet, o deixat de fer. Interrogacions sobre les bifurcacions sentimentals que hem deixat enrrere. ¿hi havia alguna indicació, alguna senyal que no vam veure? ¿Estava tapada per l’espessa vegetació? ¿la passió i calentura del moment ens va distreure d’algun missatge diàfan pintat amb grans lletres negres al mig del camí? Potser tota la resta del mon ho veia claríssim. Potser erem els únics encegats. Potser hi havia alguna gran veritat evident que ens vam perdre en algun moment en algun lloc per alguna circumstància. I no està gens clar que la foscor d’una sala de cinema i uns ulls entelats per les llàgrimes ens la facin veure clar. L’únic que se m’acudiria dir-li a la noia de la cançó (si la tingués a la butaca del costat de la sala) seria: “en epoca de desazon no hacer mudanza”.

No use - Marlango
Laughing At You – LD & The New Criticism

“I never told you how much I hate your lying, and how much i hate your crying, and the way you spread it around, but you better hear what I say ‘couse on your dying day you will see me laughing at you.”

Una altre història de finals, no tant dramàtic com un final de parella, aquí Jarvis Cocker simplement descriu el final de la civilització occidnetal:

From A to I – jarvis

“They want our way of life”. Well, they can take mine any time they like ... It’s the end: why don’t you admit it? It’s the same from Auschwitz to Ipswich”

Tonite – jarvis

“It all starts tonight – tonight’s the night I guess. So let’s go take some drugs & let’s go have some sex. The first time it’s alright: the future starts tonight. And you cannot make everything alright but you could stop being wrong tonight. Tonight.”

Deanna - Nick Cave & the Bad Seeds

“Oh sweet deana
We discuss the murder pact
We discuss murder and the murder act
Murder takes the wheel of the Cadillac
And death climbs in the back”

Get It On – Grinderman

“He drank panther piss
And fucked the girls you're married too
He's got some words of wisdom GET IT ON GET IT ON
On the day that you were born”

Love Bomb – Grinderman
Something must break - Joy Divison
Include me out – Young Marble Giants

“Dying of boredom in your plastic home
Pretty the pictures, work to the bone
Don't be depressed,
you can just pick up the phone
But it won't answer 'cos
there's no-one home
Count your possessions out one by one
Include your lovers, include the one
You threw away in nineteen sixty three
Include me out, don't label me ”

Look after me - Hot Chip

Totes aquestes filosofades d’anar per casa d'aquesta darrera hora i mitja: res, no se’n salva ni un dit. Tot a la brosa. I sense reciclar. A vegades m’agrada enxufar dissimuladament una llauna de Cocacola dins la bossa de brosa orgànica o de cartró. “Els petits actes son poderosos”, deia el Capità Enciam. La gran revolució comença amb aquests minúsculs sabotatges. “no hacer mudanza”.

Apa, salut i siau!